Canvis

Anar a la navegació Anar a la busca
986 bytes afegits ,  17:51 18 oct 2024
sense resum d'edició
Llínea 1: Llínea 1:  
{{destacat}}
 
{{destacat}}
   −
[[Image:Frontera de la estacio.jpg|right|thumb|350px|[[Estació del Nort (Valéncia)]], un dels més clars exponents del Modernisme valencià.]]
+
[[Image:Estación del Norte, Valencia, España, 2014-06-30, DD 122.JPG|right|thumb|350px|[[Estació del Nort (Valéncia)]], un dels més clars exponents del [[modernisme valencià]].]]
 
'''Modernisme''' és el terme en que es designa a una corrent de renovació artística desenrollada a finals del [[sigle XIX]] i principis del [[sigle XX]]. Segons els distints països, va rebre diverses denominacions: ''Art Nouveau'' (en [[Bèlgica]] i [[França]]), ''Modern Style'' (en [[Anglaterra]]), [[Secessió de Viena|''Secessió'']] (en [[Àustria]]), ''Jugendstil'' (en [[Alemanya]] i [[països nòrdics]]), ''Liberty'' o ''Floreja-li'' (en [[Itàlia]]), i ''Modernisme'' (en [[Espanya]]). Si be hi ha una certa relació que els fa reconeixibles com a part de la mateixa corrent, en cada país el seu desenroll s'expressà en característiques distintives. Es distinguix per la seua creativitat, el gust per allò que s'ha refinat, el desig d'eixir de la realitat quotidiana i de conéixer atres cultures i costums.
 
'''Modernisme''' és el terme en que es designa a una corrent de renovació artística desenrollada a finals del [[sigle XIX]] i principis del [[sigle XX]]. Segons els distints països, va rebre diverses denominacions: ''Art Nouveau'' (en [[Bèlgica]] i [[França]]), ''Modern Style'' (en [[Anglaterra]]), [[Secessió de Viena|''Secessió'']] (en [[Àustria]]), ''Jugendstil'' (en [[Alemanya]] i [[països nòrdics]]), ''Liberty'' o ''Floreja-li'' (en [[Itàlia]]), i ''Modernisme'' (en [[Espanya]]). Si be hi ha una certa relació que els fa reconeixibles com a part de la mateixa corrent, en cada país el seu desenroll s'expressà en característiques distintives. Es distinguix per la seua creativitat, el gust per allò que s'ha refinat, el desig d'eixir de la realitat quotidiana i de conéixer atres cultures i costums.
+
 
 
== Un art nou ==
 
== Un art nou ==
   Llínea 39: Llínea 39:  
Un punt destacat en l'evolució del modernisme va ser la [[Exposició Universal de Paris]] de [[1900]], en la que el modernisme va triumfar en cada mijà expost. De totes maneres es pot dir que va conseguir el seu apogeu en l'Exposició Internacional de l'Art Decoratiu Modern de [[1902]] en [[Torí]], [[Itàlia]], a on els dissenyadors van exhibir obres de tots els països europeus a on el modernisme va florir. El moviment va fer us de moltes innovacions tecnològiques de finals del [[sigle XIX]], especialment l'ampli us del ferro expost –aprofitant-ho més allà de la seua funció arquitectònica- aixina com el us de grans peces de vidre de forma irregular – [[vitraux]]- en arquitectura. Per al començament de la [[Primera Guerra Mundial]], la naturalea altament decorativa del disseny moderniste –que ho feya car de produir- va començar a ser abandonat en favor del [[art modern]] que en els seus traços més simples i rectilíneus -i per tant més barat- i estant més en harmonia en l'estètica plana i tosca dels dissenys industrials despuix derivaria en el [[Art decó|Art Decó]].
 
Un punt destacat en l'evolució del modernisme va ser la [[Exposició Universal de Paris]] de [[1900]], en la que el modernisme va triumfar en cada mijà expost. De totes maneres es pot dir que va conseguir el seu apogeu en l'Exposició Internacional de l'Art Decoratiu Modern de [[1902]] en [[Torí]], [[Itàlia]], a on els dissenyadors van exhibir obres de tots els països europeus a on el modernisme va florir. El moviment va fer us de moltes innovacions tecnològiques de finals del [[sigle XIX]], especialment l'ampli us del ferro expost –aprofitant-ho més allà de la seua funció arquitectònica- aixina com el us de grans peces de vidre de forma irregular – [[vitraux]]- en arquitectura. Per al començament de la [[Primera Guerra Mundial]], la naturalea altament decorativa del disseny moderniste –que ho feya car de produir- va començar a ser abandonat en favor del [[art modern]] que en els seus traços més simples i rectilíneus -i per tant més barat- i estant més en harmonia en l'estètica plana i tosca dels dissenys industrials despuix derivaria en el [[Art decó|Art Decó]].
   −
== El Modernisme en les Arts Gràfiques ==
+
== El modernisme en les arts gràfiques ==
 
   
El modernisme es va estendre de manera molt profusa en les [[arts gràfiques]].Ya siga en el disseny de cobertes de llibres, a ilustracions de revistes de qualsevol tipo, afiches comercials a panels decoratius o el disseny de tipografia per a imprenta a la confecció de postals, el modernisme va deixar la seua marca.
 
El modernisme es va estendre de manera molt profusa en les [[arts gràfiques]].Ya siga en el disseny de cobertes de llibres, a ilustracions de revistes de qualsevol tipo, afiches comercials a panels decoratius o el disseny de tipografia per a imprenta a la confecció de postals, el modernisme va deixar la seua marca.
 
   
 
   
Llínea 136: Llínea 135:  
* [[Secessió de Viena]]
 
* [[Secessió de Viena]]
   −
==Referències==
+
== Referències ==
 
{{reflist}}
 
{{reflist}}
 +
 +
* [https://dle.rae.es/modernismo Modernismo. RAE]
 +
* Dalligny, Auguste. Société Nationale des Beaux-Arts - l'Exposition du Champ de Mars, Journal des Arts, 16 May 1890; Paul Bluysen, Le Salon du Champ de Mars - IV, La République francaise
 +
* Harrison, Charles. ¿Qué es el modernismo?, en Modernismo, Encuentro, 2000, ISBN 847490577X, pg. 6 y ss.
 +
* Windisch-Graetz, Franz. Leben und Werk des Bildhauers Gustav Gurschner, en Alte und moderne Kunst, 1996 Nr. 87, pgs. 34-39;
 +
 +
== Bibliografia ==
 +
* Benévolo, Leonardo . Historia de la arquitectura moderna, vol 1, Taurus Ediciones - Madrid ,1963
 +
* Freixa, Mireia. El modernismo en España, Cátedra, 1986, ISBN 8437606047
 +
* Giddens, Anthony. Consecuencias de la Modernidad, Alianza Editorial, 1994, ISBN 8420627607
 +
* Hatje, Úrsula. El modernismo, en Historia de los estilos artísticos, AKAL, 1973, ISBN 847090048X
 +
* Norberg-Schulz, Christian (1973). Arquitectura Occidental. Barcelona: Gustavo Guili
    
== Enllaços externs ==
 
== Enllaços externs ==
Llínea 155: Llínea 166:  
* [http://www.coupdefouet.eu/ Ruta Europea del Modernisme]
 
* [http://www.coupdefouet.eu/ Ruta Europea del Modernisme]
   −
{{Traduït de|es|Modernismo (arte)}}
+
{{Llista artículs destacats}}
    
[[Categoria:Modernisme]]
 
[[Categoria:Modernisme]]
 
[[Categoria:Pintura moderna]]
 
[[Categoria:Pintura moderna]]
39 536

edicions

Menú de navegació