Llínea 1: |
Llínea 1: |
| {{destacat}} | | {{destacat}} |
| | | |
− | [[Image:Frontera de la estacio.jpg|right|thumb|350px|[[Estació del Nort (Valéncia)]], un dels més clars exponents del Modernisme valencià.]] | + | [[Image:Estación del Norte, Valencia, España, 2014-06-30, DD 122.JPG|right|thumb|350px|[[Estació del Nort (Valéncia)]], un dels més clars exponents del [[modernisme valencià]].]] |
| '''Modernisme''' és el terme en que es designa a una corrent de renovació artística desenrollada a finals del [[sigle XIX]] i principis del [[sigle XX]]. Segons els distints països, va rebre diverses denominacions: ''Art Nouveau'' (en [[Bèlgica]] i [[França]]), ''Modern Style'' (en [[Anglaterra]]), [[Secessió de Viena|''Secessió'']] (en [[Àustria]]), ''Jugendstil'' (en [[Alemanya]] i [[països nòrdics]]), ''Liberty'' o ''Floreja-li'' (en [[Itàlia]]), i ''Modernisme'' (en [[Espanya]]). Si be hi ha una certa relació que els fa reconeixibles com a part de la mateixa corrent, en cada país el seu desenroll s'expressà en característiques distintives. Es distinguix per la seua creativitat, el gust per allò que s'ha refinat, el desig d'eixir de la realitat quotidiana i de conéixer atres cultures i costums. | | '''Modernisme''' és el terme en que es designa a una corrent de renovació artística desenrollada a finals del [[sigle XIX]] i principis del [[sigle XX]]. Segons els distints països, va rebre diverses denominacions: ''Art Nouveau'' (en [[Bèlgica]] i [[França]]), ''Modern Style'' (en [[Anglaterra]]), [[Secessió de Viena|''Secessió'']] (en [[Àustria]]), ''Jugendstil'' (en [[Alemanya]] i [[països nòrdics]]), ''Liberty'' o ''Floreja-li'' (en [[Itàlia]]), i ''Modernisme'' (en [[Espanya]]). Si be hi ha una certa relació que els fa reconeixibles com a part de la mateixa corrent, en cada país el seu desenroll s'expressà en característiques distintives. Es distinguix per la seua creativitat, el gust per allò que s'ha refinat, el desig d'eixir de la realitat quotidiana i de conéixer atres cultures i costums. |
− |
| + | |
| == Un art nou == | | == Un art nou == |
| | | |
Llínea 30: |
Llínea 30: |
| * L'aplicació envolvent del motiu prenent alguna de les característiques anteriorment mencionades en contraposició en les característiques habituals de l'objecte a decorar. Açò es pot observar en l'aplicació en el mobiliari, en arquitectura, en els afiches o postllis promocionals o en objectes de us quotidià on l'element destacat de tipo orgànic embolica o s'unix en l'objecte que decora. | | * L'aplicació envolvent del motiu prenent alguna de les característiques anteriorment mencionades en contraposició en les característiques habituals de l'objecte a decorar. Açò es pot observar en l'aplicació en el mobiliari, en arquitectura, en els afiches o postllis promocionals o en objectes de us quotidià on l'element destacat de tipo orgànic embolica o s'unix en l'objecte que decora. |
| | | |
− | == Història del Modernisme == | + | == Història del modernisme == |
| El modernisme va tindre el seu major auge entre els anys [[1892]] i [[1902]]. Es considera que les primeres pintures modernistes es troben en el [[Castell de Roquetaillade]] ([[França]]). [[Eugène Viollet-le-Duc]] va restaurar el castell en la década de [[1850]] i encara que el seu ideal per a la torrelló del castell era produir una recreació [[art gòtic|gòtic]], l'imitació va donar lloc a frescs que són eixemples de l'un estil germinal moderniste, arguyent-se a la vista dels seus moviments orgànics, els colors i la gràcia de les seues formes. | | El modernisme va tindre el seu major auge entre els anys [[1892]] i [[1902]]. Es considera que les primeres pintures modernistes es troben en el [[Castell de Roquetaillade]] ([[França]]). [[Eugène Viollet-le-Duc]] va restaurar el castell en la década de [[1850]] i encara que el seu ideal per a la torrelló del castell era produir una recreació [[art gòtic|gòtic]], l'imitació va donar lloc a frescs que són eixemples de l'un estil germinal moderniste, arguyent-se a la vista dels seus moviments orgànics, els colors i la gràcia de les seues formes. |
| | | |
Llínea 39: |
Llínea 39: |
| Un punt destacat en l'evolució del modernisme va ser la [[Exposició Universal de Paris]] de [[1900]], en la que el modernisme va triumfar en cada mijà expost. De totes maneres es pot dir que va conseguir el seu apogeu en l'Exposició Internacional de l'Art Decoratiu Modern de [[1902]] en [[Torí]], [[Itàlia]], a on els dissenyadors van exhibir obres de tots els països europeus a on el modernisme va florir. El moviment va fer us de moltes innovacions tecnològiques de finals del [[sigle XIX]], especialment l'ampli us del ferro expost –aprofitant-ho més allà de la seua funció arquitectònica- aixina com el us de grans peces de vidre de forma irregular – [[vitraux]]- en arquitectura. Per al començament de la [[Primera Guerra Mundial]], la naturalea altament decorativa del disseny moderniste –que ho feya car de produir- va començar a ser abandonat en favor del [[art modern]] que en els seus traços més simples i rectilíneus -i per tant més barat- i estant més en harmonia en l'estètica plana i tosca dels dissenys industrials despuix derivaria en el [[Art decó|Art Decó]]. | | Un punt destacat en l'evolució del modernisme va ser la [[Exposició Universal de Paris]] de [[1900]], en la que el modernisme va triumfar en cada mijà expost. De totes maneres es pot dir que va conseguir el seu apogeu en l'Exposició Internacional de l'Art Decoratiu Modern de [[1902]] en [[Torí]], [[Itàlia]], a on els dissenyadors van exhibir obres de tots els països europeus a on el modernisme va florir. El moviment va fer us de moltes innovacions tecnològiques de finals del [[sigle XIX]], especialment l'ampli us del ferro expost –aprofitant-ho més allà de la seua funció arquitectònica- aixina com el us de grans peces de vidre de forma irregular – [[vitraux]]- en arquitectura. Per al començament de la [[Primera Guerra Mundial]], la naturalea altament decorativa del disseny moderniste –que ho feya car de produir- va començar a ser abandonat en favor del [[art modern]] que en els seus traços més simples i rectilíneus -i per tant més barat- i estant més en harmonia en l'estètica plana i tosca dels dissenys industrials despuix derivaria en el [[Art decó|Art Decó]]. |
| | | |
− | == El Modernisme en les Arts Gràfiques == | + | == El modernisme en les arts gràfiques == |
− | | |
| El modernisme es va estendre de manera molt profusa en les [[arts gràfiques]].Ya siga en el disseny de cobertes de llibres, a ilustracions de revistes de qualsevol tipo, afiches comercials a panels decoratius o el disseny de tipografia per a imprenta a la confecció de postals, el modernisme va deixar la seua marca. | | El modernisme es va estendre de manera molt profusa en les [[arts gràfiques]].Ya siga en el disseny de cobertes de llibres, a ilustracions de revistes de qualsevol tipo, afiches comercials a panels decoratius o el disseny de tipografia per a imprenta a la confecció de postals, el modernisme va deixar la seua marca. |
| | | |
Llínea 49: |
Llínea 48: |
| Atres dissenyadors coneguts són [[Charles Rennie Mackintosh]] (en el moviment de [[Arts and Crafts]]), [[T. Privat-Livemont]], [[Koloman Moser]] i [[Franz von Stuck]]. | | Atres dissenyadors coneguts són [[Charles Rennie Mackintosh]] (en el moviment de [[Arts and Crafts]]), [[T. Privat-Livemont]], [[Koloman Moser]] i [[Franz von Stuck]]. |
| | | |
− | == Joyeria Modernista == | + | == Joyeria modernista == |
| | | |
| L'art de la joyeria es va vore revitalisat pel modernisme, tenint a la naturalea com la principal font d'inspiració. Varen complementar esta renovació els nous nivells de virtuosisme conseguits en el [[Esmalte|esmaltat]] i els nous materials com [[Ópal|ópals]] i atres [[Pedra semipreciosa|pedres semiprecioses]]. L'interés generalisat en el [[Art japonés]] i l'entusiasme especialisat en les habilitats de metalisteria, varen fomentar noves aproximacions i temes d'ornamentació. | | L'art de la joyeria es va vore revitalisat pel modernisme, tenint a la naturalea com la principal font d'inspiració. Varen complementar esta renovació els nous nivells de virtuosisme conseguits en el [[Esmalte|esmaltat]] i els nous materials com [[Ópal|ópals]] i atres [[Pedra semipreciosa|pedres semiprecioses]]. L'interés generalisat en el [[Art japonés]] i l'entusiasme especialisat en les habilitats de metalisteria, varen fomentar noves aproximacions i temes d'ornamentació. |
Llínea 57: |
Llínea 56: |
| Els joyers estaven desijosos d'establir este nou estil com una tradició distinguida i per a això varen buscar inspiració en el [[renaiximent]] per a les seues joyes d'[[or]] esmaltat i esculpit, acceptant ademés l'estatus del joyer com a artiste mi que com a artesà. En la majoria dels treballs esmaltats les gemes varen cedir la seua primacia. Als [[diamant|diamants]] li'ls donava un paper subsidiari en combinació en materials menys familiars com el vidre modelat, el [[marfil]] i banya animal. | | Els joyers estaven desijosos d'establir este nou estil com una tradició distinguida i per a això varen buscar inspiració en el [[renaiximent]] per a les seues joyes d'[[or]] esmaltat i esculpit, acceptant ademés l'estatus del joyer com a artiste mi que com a artesà. En la majoria dels treballs esmaltats les gemes varen cedir la seua primacia. Als [[diamant|diamants]] li'ls donava un paper subsidiari en combinació en materials menys familiars com el vidre modelat, el [[marfil]] i banya animal. |
| | | |
− | == Arquitectura Moderniste == | + | == Arquitectura modernista == |
| | | |
| El modernisme és un art burgués, molt car, que intenta integrar en l'arquitectura tot l'art i totes les arts. És un corrent essencialment decoratiu, encara que posseïx solucions arquitectòniques originals. Es desenrolla entre els sigles [[sigle XIX|XIX]] i [[sigle XX|XX]]. | | El modernisme és un art burgués, molt car, que intenta integrar en l'arquitectura tot l'art i totes les arts. És un corrent essencialment decoratiu, encara que posseïx solucions arquitectòniques originals. Es desenrolla entre els sigles [[sigle XIX|XIX]] i [[sigle XX|XX]]. |
Llínea 136: |
Llínea 135: |
| * [[Secessió de Viena]] | | * [[Secessió de Viena]] |
| | | |
− | ==Referencies== | + | == Referències == |
| {{reflist}} | | {{reflist}} |
| + | |
| + | * [https://dle.rae.es/modernismo Modernismo. RAE] |
| + | * Dalligny, Auguste. Société Nationale des Beaux-Arts - l'Exposition du Champ de Mars, Journal des Arts, 16 May 1890; Paul Bluysen, Le Salon du Champ de Mars - IV, La République francaise |
| + | * Harrison, Charles. ¿Qué es el modernismo?, en Modernismo, Encuentro, 2000, ISBN 847490577X, pg. 6 y ss. |
| + | * Windisch-Graetz, Franz. Leben und Werk des Bildhauers Gustav Gurschner, en Alte und moderne Kunst, 1996 Nr. 87, pgs. 34-39; |
| + | |
| + | == Bibliografia == |
| + | * Benévolo, Leonardo . Historia de la arquitectura moderna, vol 1, Taurus Ediciones - Madrid ,1963 |
| + | * Freixa, Mireia. El modernismo en España, Cátedra, 1986, ISBN 8437606047 |
| + | * Giddens, Anthony. Consecuencias de la Modernidad, Alianza Editorial, 1994, ISBN 8420627607 |
| + | * Hatje, Úrsula. El modernismo, en Historia de los estilos artísticos, AKAL, 1973, ISBN 847090048X |
| + | * Norberg-Schulz, Christian (1973). Arquitectura Occidental. Barcelona: Gustavo Guili |
| | | |
| == Enllaços externs == | | == Enllaços externs == |
− | * [[Wikimedia Commons]] alberga contingut multimèdia sobre '''[http://commons.wikimedia.org/wiki/Category:Art_Nouveaucommonscat Modernisme]'''
| + | {{Commonscat|Art_Nouveau}} |
| * [http://www.modernisthouse.com La casa del Modernisme en Madrit] | | * [http://www.modernisthouse.com La casa del Modernisme en Madrit] |
| * [http://www.museocasalis.org Museu Casa Lis de Salamanca] | | * [http://www.museocasalis.org Museu Casa Lis de Salamanca] |
Llínea 155: |
Llínea 166: |
| * [http://www.coupdefouet.eu/ Ruta Europea del Modernisme] | | * [http://www.coupdefouet.eu/ Ruta Europea del Modernisme] |
| | | |
− | {{Traduït de|es|Modernismo (arte)}} | + | {{Llista artículs destacats}} |
| | | |
| [[Categoria:Modernisme]] | | [[Categoria:Modernisme]] |
| [[Categoria:Pintura moderna]] | | [[Categoria:Pintura moderna]] |