Canvis

“Almunia” dels reis de Taifa, seu règia dels monarques de la [[Corona d'Aragó]] i dels [[Àustria]], no va ser tan apreciat pels [[Borbons]].  

El '''Palau del Real de Valéncia''' nomenat a voltes com a '''Palau Real''', fon l'antic palau dels reis de la taifa valenciana, dels monarques del [[Regne de Valéncia]] pertanyents a la [[Corona d'Aragó]] i posteriorment dels reis d'[[Espanya]] en [[Valéncia]]. El seu orige ho trobem en el [[sigle XI]] en una finca de recreació o almunia musulmana, dels reis de la [[Taifa de Valéncia]], a on es retiraven per a descansar. Es trobava situat extramurs de la ciutat, a l'atre costat del riu [[Túria]]. Va ser manada construir per a descans del [[rei Abd a l'Aziz]].  

[[Valéncia]], que va ser Regne durant segles, va tindre en la seua capital, en el cap i casal del regne,  el Palau del Real, que va permanéixer des del segle XI al XIX i va ser seu règia per als reis de la [[Taifa]] musulmana, per als monarques de la Corona d'Aragó i els Àustria, pero no va gojar tant del favor dels Borbons, davall l'imperi dels quals, en la primera década del segle XIX, va ser desgraciadament derruït.  

També conegut com a ''Palau de les 300 claus'' en alusió al número d'habitacions que va arribar a tindre.

No hi ha massa descripcions de la “Almunia” valencià-musulmana; el gran arabista [[Henri Pérès]] mostra el Palau com una [[Alhambra]] primigènia del segle XI.  

No hi ha massa descripcions de l'“Almunia” valenciana-musulmana; l'arabiste [[Henri Pérès]] mostra el Palau com una [[Alhambra]] primigènia del [[sigle XI]].  

En tants sigles, naturalment el Palau Real de Valéncia va patir els avatars dels temps i va patir assalts guerrers, destruccions i reconstruccions, i ampliacions. Unes d'estes últimes i de les més importants va ser la duta a terme per [[Pere el Cerimoniós]], que havent-lo conegut abans del seu saqueig per les tropes castellanes en [[1364]], el qualificava de “alberg delictós”, i lo va rehabilitar en tot el seu esplendor i en el seu ranc de lloc real. En en palau van nàixer infants i reis.

En tants sigles, naturalment el Palau Real de Valéncia va patir el pas del temps i va patir assalts guerrers, destruccions i reconstruccions, i ampliacions. Unes d'estes últimes i de les més importants va ser la duta a terme per [[Pere el Cerimoniós]], que havent-lo conegut abans del seu saqueig per les tropes castellanes en l'any [[1364]], lo qualificava de “alberc delictós”, i ho va rehabilitar en tot el seu esplendor i en el seu ranc de lloc real. En en palau varen nàixer infants i reis.

== Historia ==

== Història ==

El Palau del Real que no Palau Real com algunes vegades se li sol nomenar, ya que el seu nom prové de l'àrap "rahal" (casa de camp) o del castellanisat "Reial".  

El Palau del Real que no Palau Real com algunes vegades se li sol nomenar, ya que el seu nom prové de l'àrap "rahal" (casa de camp) o del castellanisat "Reial".  

Durant l'época virreinal fon el centre cultural que va propiciar l'aparició de multitut d'escritors i intelectuals  que varen desenrollar el [[sigle d'or de la llengua valenciana]].  

Sobre el solar del [[Vivers|Jardins del Real]] o [[Vivers]], en el  seu sector més antic s'alçava la vila de recreació Omunya  Rahal, manada construir en el [[sigle XI]] pel Rei Moro [[Abd al-aziz]], i que El senyor [[Jaume el Conquistador]] va ampliar i va transformar a Alcàsser Regi. En este palau, despuix nomenat del Real, reedificat en els temps de [[Pere IV]], es varen estajar [[Juan I]], [[Martí l'Humà]], [[Alfons el Magnànim]] i la seua esposa la reina la senyora Maria, entre atres monarques, per als que va ser una de les seues residències favorites; circumstancialment es varen estajar també en este palau [[Carles I]], [[Felip II d'Espanya|Felip II]] i [[Felip III]], en les bodes del qual en [[Margarita d'Àustria]] va servir de marc admirable.

Destacar ademés de l'extens jardí, existia ya en el [[sigle XV]] una important colecció zoològica, precedent per tant de l'actual parc zoològic instalat des de fa anys en els mateixos vivers municipals. Esta atra denominació en que es coneix als Jardins del Real procedix de l'[[horta del Vivel]], per la llacuna o viver que els regava, pero s'utilisa en realitat des de que en [[1903]] este parc va ser Donat a l'ajuntament per a planter o vivers d'arbres. Anteriorment havia pertanygut a la [[Diputació Provincial de Valencia]], organisme a que havia segut cedida la propietat dels Jardins del Real pel [[Real Patrimoni]] en [[1869]]. La seua utilisació com a viver està documentada ya en [[1560]], data en que Felip II va dispondre li foren remesos de l' “Almaciga” del Real de Valéncia infinitat de [[tarongers]] i [[llimeres]] així com més de quatre mil plantes florals pera embelliment dels jardins del seu [[Palau d'Aranjuez]].  

Durant l'época virreinal fon el centre cultural que va propiciar l'aparició de multitut d'escritors i intelectuals  que varen desenrollar el [[Sigle d'Or|sigle d'or de la llengua valenciana]].  

En [[1810]], i en motiu de la guerra de la independència, el Palau del Real va ser totalment derrocat per presuntes raons estratègiques, salvant-se de la seua grandiosa fàbrica tan sols algun fragment de teginat que es conserva en l'[[Archiu del Regne]]. Fins eixa data va ser residència oficial dels virreis, primer, i dels capitans generals després. En [[1814]] el capità general de Valéncia, el senyor [[Francisco Javier Elio]], va ordenar amontonar les runes del derrocat palau real i va formar en ells dos chicotets montículs que va rodejar de massiços sustentadors, ombrejos d'arbust i de flors. Este és el vestigi més antic dels actuals jardins que, destinats a jardí d'aclimatació i escola d'agricultura durant el sigle passat, des de principis d'este han anat sent progressivament embellits en andanes, emparrats, fonts, massiços, umbràculs, glorietes, bancs revestits de "manisetes", adorns, estàtues, etc.

 

En l'any [[1810]], i en motiu de la guerra de la independència, el Palau del Real va ser totalment derrocat per presuntes raons estratègiques, salvant-se de la seua grandiosa fàbrica a soles algun fragment de treginat que es conserva en l'[[Archiu del Regne]]. Fins eixa data va ser residència oficial dels virreis, primer, i dels capitans generals despuix. En [[1814]] el capità general de [[Valéncia]], el senyor [[Francisco Javier Elio]], va ordenar amontonar les runes del derrocat palau real i va formar en ells dos chicotets montanyetes (montanyetes d'Elio) que va rodejar de massiços sustentadors, ombrejos d'arbust i de flors. Este és el vestigi més antic dels actuals jardins que, destinats a jardí d'aclimatació i escola d'agricultura durant el sigle passat, des de principis d'este han anat sent progressivament embellits en andanes, emparrats, fonts, massiços, umbràculs, glorietes, bancs revestits de "manisetes", adorns, estàtues, etc.

El preclar llinage històric d'este parc, la seua extensió i cuidada jardineria, i la mateixa relativa profusió de monuments escultòrics o d'un atre tipo que realcen el seu entorn, lo convertixquen en el més notable de la ciutat.

El preclar llinage històric d'este parc, la seua extensió i cuidada jardineria, i la mateixa relativa profusió de monuments escultòrics o d'un atre tipo que realcen el seu entorn, lo convertixquen en el més notable de la ciutat.

== Recorts del Palau ==

== Recorts del Palau ==

Del recort d'este palau, a banda dels gravats que lo representen, mos queden alguns noms; així tenim el Pont del Real (que permetia l'accés de la ciutat al palau), el nom de la plaça en que desemboca el pont (El pla del Real) i sobretot els Jardins del Real o Vivers que en el seu moment ocupaven una chicoteta part del que foren els jardins del palau. Recentment (giner 2007) s'han redescobert uns plans del palau realisats en 1802 i que es troben en la [[Biblioteca de Paris]] ([[França]]) i que foren sostrets en els temps de les [[guerres napoleòniques]].

Entre els mestres pedrapiquers els noms dels quals han arribat fins a nosatros i que varen treballar en el palau podem trobar a [[Joan Franch]] ([[sigle XIV]]), que va treballar també en les obres del [[Convent de Santo Domingo]] i al "piquer" [[Mateu Teixidor]], que va treballar en la construcció del [[Pont de la Trinidad]].

== Construcció extramurs ==

== Habitants ilustres ==

Era  habitual en els prínceps andalusins tindre un lloc a distància premeditada pera controlar la capital i defendre's de revoltes, pero també pel seu gust pels alberges dotats d'amplis i esplendorosos jardins.  

La quinta de recreació "Omunya" coneguda com "Rahal", construïda en el [[sigle XI]] pel Rei Moro [[Abd Al-Aziz]], per al seu us i dels seus descendents, va ser transformada en [[Alcàsser Regi]] i ampliada pel senyor [[Jaume I]] el conquistador. Al palau, conegut com del Real i reedificat per [[Pere IV d'Aragó]], es varen allojar [[Juan I d'Aragón|Juan I]], [[Martín l'Humà]], [[Alfons el Magnànim]] i la seua esposa la [[reina la senyora Maria]], entre atres monarques, va ser una de les seues residències favorites; ocasionalment es varen allojar [[Carles I d'Espanya|Carlos I]], [[Felip II d'Espanya|Felipe II]] i [[Felip III d'Espanya|Felipe III]], a les bodes de la qual en [[Margarita d'Àustria]] va servir de marc admirable.

== Apunts descriptius ==

== Apunts descriptius ==

Tornem a insistir que va nàixer com a finca de recreació musulmana, va continuar a partir del segle XIV com a palau dels reis d'Aragó, més tard seria residència oficial dels virreis de Valéncia per a acabar sent Capitania General fins a la seua destrucció en 1810.  

Tornem a insistir que va nàixer com a finca de recreació musulmana, va continuar a partir del [[sigle XIV]] com a palau dels reis d'[[Aragó]], més tart seria residència oficial dels virreis de [[Valéncia]] per a acabar sent Capitania General fins a la seua destrucció en l'any [[1810]].  

Pareix que es tractava d'un gran edifici, la seua fachada principal va arribar a conseguir els 200 metros, se li ha nomenat el Palau de les 300 claus en alusió al número d'habitacions que va arribar a tindre, i sempre va dispondre d'unes quantes torres ben fortificades, certament pel fet que la seua condició d'estar situat extramurs de la ciutat lo feyen fàcilment vulnerable en cas de guerra.  

Pareix que es tractava d'un gran edifici, la seua frontera principal va arribar a conseguir els 200 metros, se li ha nomenat el Palau de les 300 claus en alusió al número d'habitacions que va arribar a tindre, i sempre va dispondre d'unes quantes torres ben fortificades, certament pel fet que la seua condició d'estar situat extramurs de la ciutat lo feyen fàcilment vulnerable en cas de guerra.  

Els estudiosos del tema, afirmen que es componia de dos cossos el nomenat palau vell i el palau nou. El palau vell seria l'antiga Almunia musulmana àmpliament reformada, mentres que el nomenat palau nou seria una ampliació de nova planta del vell palau.

Els estudiosos del tema, afirmen que es componia de dos cossos el nomenat palau vell i el palau nou. El palau vell seria l'antiga Almunia musulmana àmpliament reformada, mentres que el nomenat palau nou seria una ampliació de nova planta del vell palau.

En abdós casos els dos cossos giraven al voltant d'un pati, de dos patis en el cas del palau nou. Albergava numerosos jardins, part d'ells hui són els Vivers i a més contava en una colecció zoològica composta de lleons, ossos, cervos, faisans, etc.  

En abdós casos els dos cossos giraven al voltant d'un pati, de dos patis en el cas del palau nou. Albergava numerosos jardins, part d'ells hui són els Vivers i ademés contava en una colecció zoològica composta de lleons, ossos, cervos, faisans, etc.

 

La part més antiga del palau girava al voltant d'un pati, en una de les seues dependències s'albergava la capella del palau, disponia de quatre torres, una en cada cantó, i si be durant anys va servir com a dependències d'us exclusiu de la reina, en el temps arribaria a ser un espai destinat a vivendes de l'alcailde i personal de servici.  

La part mes antiga del palau girava al voltant d'un pati, en una de les seues dependències s'albergava la capella del palau, disponia de quatre torres, una en cada cantó, i si be durant anys va servir com a dependències d'us exclusiu de la reina, en el temps arribaria a ser un espai destinat a vivendes de l'alcailde i personal de servici.  

La part nova Girava al voltant de dos patis, en el més gran es trobava l'escala principal que donava accés als salons principals. El pati chicotet disponia d'una escala que donava accés a la nova capella del palau dedicada a Santa Caterina. Estos salons estaven dedicats per a servici dels reis, audiències, festes o recepcions segons les époques.  

La part nova Girava al voltant de dos patis, en el mas gran es trobava l'escala principal que donava accés als salons principals. El pati chicotet disponia d'una escala que donava accés a la nova capella del palau dedicada a Santa Caterina. Estes salons estaven dedicats per a servici dels reis, audiencies, festes o recepcions segons les époques.  

Les habitacions del rei se situaven en la torre principal nomenada dels Àngels i fàcilment visible en els gravats antics perque en ella campejava un gran escut real. Ya hem indicat que les habitacions de la reina se situaven en un atre lloc del palau.  

Les habitacions del rei se situaven en la torre principal nomenada dels Àngels i facilmente visible en els gravats antics perque en ella campejava un gran escut real. Ya hem indicat que les habitacions de la reina se situaven en un atre lloc del palau.  

Seria en el [[sigle XVII]] quan se va acometre una gran transformació en el palau modificant la seua estructura interna i sobretot l'externa, afegint una galeria d'arcs en la seua frontera principal i eliminant les finestres de tradició gòtica que donaven al palau un aspecte excessivament migeval.  

Seria en el segle XVII quan se va acometre una gran transformació en el palau modificant la seua estructura interna i sobretot l'externa, afegint una galeria d'arcs en la seua fachada principal i eliminant les finestres de tradició gòtica que donaven al palau un aspecte excessivament medieval.  

Els gravats i pintures que disponem hui dia corresponen a este periodo de l'història del palau.  

Els gravats i pintures que disponem hui dia corresponen a este periodo de la història del palau.  

Entre els mestres pedrapiquers els noms dels quals han arribat fins a nosatres i que d'una manera o una atra varen treballar en la fabrica del palau podem citar a Joan Franch (sigle XIV) que també va treballar en les obres del convent de Santo Domingo i al "Piquer" Mateu Teixidor que va treballar en les obres del Pont de la Trinitat.

== Derrocament i l'infructuós intent de reconstrucció ==

== Derrocament i l'infructuós intent de reconstrucció ==

En primer lloc cal destacar que este palau hui en dia, ya no existix, va desaparéixer l'any 1810 en un conflicte bèlic i encara que parega estrany no per obra de les tropes franceses de Napoleó, sino pels propis espanyols que davant de la possibilitat que el palau poguera convertir-se en una plaça forta dels assaltants va anar demolit abans de l'arribada d'este davant  les muralles de la ciutat. Açò ocorria un 12 de març de 1810 seguint les ordenes del general espanyol Blake.

En primer lloc cal destacar que este palau hui en dia, ya no existix, va desaparéixer l'any [[1810]] en un conflicte bèlic i encara que parega estrany no per obra de les tropes franceses de [[Napoleó]], sino pels propis espanyols que davant de la possibilitat que el palau poguera convertir-se en una plaça forta dels assaltants va ser demolit abans de l'arribada d'este davant  les muralles de la ciutat. Açò ocorria un [[12 de març]] de [[1810]] seguint les ordenes del general espanyol Blake.

 

Encara que molt pocs anys després de la seua demolició, pareix que va haver-hi un intent de reconstruir-ho. Això és el que diu Vicente Vidal Corella en una de les seues cròniques en Las Provincias, y que arreplega en el llibre La Valéncia d'atres temps . Diu Vidal que el general Elío, nomenat capità general de Valéncia per Ferran VII en 1813 “en trobar-se davant de les runes del Palau Real, derrocat durant la Guerra de la Independència, va pensar a reedificar-lo, pero davant dels inconvenients que se li van posar, va ordenar reunir les restes del memorable i gloriós monument, formant en ells dos montículs immediats, que les gents van denominar “els montanyetes d'Elio”.  

La veritat és que no estaven els temps a favor de l'existència d'un Palau Real en Valéncia. Teodoro Llorente dona la clau de la “incomoditat política” del Palau Real en els temps de la uniformitat borbònica que convertiria els antics regnes en meres províncies.  

Encara que molt pocs anys despuix de la seua demolició, pareix que va haver un intent de reconstruir-ho. Això és lo que diu [[Vicente Vidal Corella]] en una de les seues cròniques en "Las Provincias", i que arreplega en el llibre "La Valéncia d'atres temps". Diu Vidal que el general Elío, nomenat capità general de Valéncia per [[Ferran VII]] en [[1813]] “en trobar-se davant de les runes del Palau Real, derrocat durant la Guerra de la Independència, va pensar a reedificar-lo, pero davant dels inconvenients que se li varen posar, va ordenar reunir els restos del memorable i gloriós monument, formant en ells dos montículs immediats, que les gents varen denominar “les montanyetes d'Elio”.  

Llorente va escriure: “Que va ser de tu, Palau Real? Noble mansió dels monarques valencians, centre i símbol del nostre antic i gloriós regne (...) Desaparegut tot, en les institucions que representaves, l'autonomia ilustre d'aquell regne de que vas ser cap...”

La veritat és que no estaven els temps a favor de l'existència d'un Palau Real en Valéncia. [[Teodor Llorente]] donà la clau de l'“incomoditat política” del Palau Real en els temps de la uniformitat borbònica que convertiria els antics regnes en meres províncies.  

Les raons oficials de la seua demolició durant la Guerra d'Independència –El 12 de març de 1810 va començar el seu derrocament– van ser de suposta estratègia bèlica, per a no deixar un bastió com eixe on es pogueren fer forts les tropes napoleòniques invasores.  

Llorente va escriure: ''“Que va ser de tu, Palau Real? Noble mansió dels monarques valencians, centre i símbol del nostre antic i gloriós regne (...) Desaparegut tot, en les institucions que representaves, l'autonomia ilustre d'aquell regne de que vas ser cap...”''.  

La veritat és que a eixa discutible concepció tàctica –Atres estudiosos diuen el contrari, precisament, que el Palau podia servir de punt des d'on batre als atacants de la muralla–, va donar ales a l'enemiga borbònica a eixos “restes”, en forma de Palau, del “Antic Règim” derrotat en Almansa.  

Les raons oficials de la seua demolició durant la Guerra d'Independència – El [[12 de març]] de [[1810]] va escomençar el seu derrocament– varen ser de suposta estratègia bèlica, per a no deixar un bastió com eixe a on es pogueren fer forts les tropes napoleòniques invasores.  

Josep Vicent Boira, en el seu anàlisis inclòs en el llibre El Palau del Real de Valéncia. Els plans de Manuel Cavallero (1802) editat per l'Ajuntament de Valéncia i imprés per Rotodomenech, i que ell coordina, apunta: “Podríem pensar que l'enderrocà va obeir a una conjunció de factors: una fallida estratègia militar hi podia estar present, pero també hi intervindria la necessitat econòmica de la Junta de Defensa i la percepció de ser el símbol per excelència del passat, vist a ulls dels forces burgueses i lliberals que sorgien en aquell moment”.  

La veritat és que a eixa discutible concepció tàctica –atres estudiosos diuen lo contrari, precisament, que el Palau podia servir de punt des d'a on batre als atacants de la muralla–, va donar ales a l'enemiga borbònica a eixos “restes”, en forma de Palau, de l'“Antic Règim” derrotat en [[Almansa]].  

L'historiador Josep Vicent Boira, descobridor en un archiu francés dels plans del Palau Real, propon una excavació selectiva i quirúrgica en el jardí de Vivers pera traure a la llum restes del conjunt d'edificis. En França hi ha més documents de Valéncia durant l'ocupació napoleònica sense catalogar.  

[[Josep Vicent Boira]], en el seu anàlisis inclòs en el llibre ''El Palau del Real de Valéncia''. Els plans de Manuel Cavallero ([[1802]]) editat per l'[[Ajuntament de Valéncia]] i imprés per Rotodomenech, i que ell coordina, apunta: “Podríem pensar que l'enderrocà va obedir a una conjunció de factors: una fallida estratègia militar podia estar present, pero també intervindria la necessitat econòmica de la Junta de Defensa i la percepció de ser el símbol per excelència del passat, vist a ulls dels forces burgueses i lliberals que sorgien en aquell moment”.  

== El Plans furtats ==

== El Plans furtats ==

Estos valiosos documents a soles varen vindre a la ciutat durant els tres mesos que durà l'exposició, pero l'intenció que té l'Ajuntament és adquirir-los. “Hem iniciat les conversacions en el museu francés i vorem si podem comprar-los perque és un llegat important del nostre passat”, va explicar l'alcaldesa de [[Valéncia]], [[Rita Barberá]], darrere d'inaugurar l'exposició.  

 

Estes valiosos documents només van venir a la ciutat durant els tres mesos que durà l'exposició, pero la intenció que té l'Ajuntament és adquirir-los. “Hem iniciat les conversacions en el museu francés i vorem si podem comprar-los perque és un llegat important del nostre passat”, va explicar l'alcaldesa de Valéncia, Rita Barberá, darrere d'inaugurar l'exposició.  

La negociació ja ha començat i l'alcaldesa espera obtindre està informació gràfic molt pronte, encara que hauran de comprovar si el seu cost és viable per a l'economia municipal, perque estan valorats en 800.000 euros.  Així ho va confirmar ahir la representant del museu francés, Maria José Fras, qui va assegurar que els plans estan assegurats per esta quantitat.  

La negociació ya ha començat i l'alcaldesa espera obtindre està informació gràfic molt pronte, encara que hauran de comprovar si el seu cost és viable per a l'economia municipal, perque estan valorats en 800.000 euros.  Aixina ho va confirmar ahir la representant del museu francés, Maria José Fras, qui va assegurar que els plans estan assegurats per esta cantitat.  

Estos documents oferixen detalls que mai fins ara s'havia conegut del Palau Real ubicat en els jardins de Vivers.  

Estos documents oferixen detalls que mai fins ara s'havia conegut del Palau Real ubicat en els [[jardins de Vivers]].  

Els plans es van realisar en 1802 per l'ingenier militar Manuel Cavallero i anys després van ser traslladats a França pel mariscal Suchet, governador de Valéncia.  

Els plans es varen realisar en l'any [[1802]] per l'ingenier militar [[Manuel Cavallero]] i anys despuix varen ser traslladats a [[França]] pel mariscal Suchet, governador de [[Valéncia]].  

Fins ara es coneixia la primera planta del palau, pero es desconeixia les diferents altures que tenia, la distribució de les habitacions i l' ubicació dels patis on descansava la família real. “Sens dubte és un gran troballa i és el punt de partida per a noves investigacions que tinguen com a protagonista a qui durant molt de temps va ser la residència dels reis en les seues estades”, va senyalar el geógraf Boira.  

Fins ara es coneixia la primera planta del palau, pero es desconeixia les diferents altures que tenia, la distribució de les habitacions i l'ubicació dels patis a on descansava la família real. “Sens dubte és un gran troballa i és el punt de partida per a noves investigacions que tinguen com a protagonista a qui durant molt de temps va ser la residència dels reis en les seues estades”, va senyalar el geógraf Boira.  

La residència real va acollir els reis de la Corona d'Aragó i per a comentar tots i cada un d'estes detalls Boira ha publicat un llibre El Palau Real de Valéncia finançat per l'Ajuntament.  

La residència real va acollir als reis de la [[Corona d'Aragó]] i per a comentar tots i cada un d'estes detalls Boira ha publicat un llibre "El Palau Real de Valéncia" finançat per l'[[Ajuntament de Valéncia]].  

En 1986 i a arrel d'unes obres realisades en els colectors de la ciutat, va anar alçat l'asfalt del carrer General Elio, i davall ella van aparéixer les restes del palau, cosa que d'atra banda es coneixia. Després d'una forta polèmica sobre si les restes devien tornats a ser soterrats o deixats al descobert, es va optar després de fer els tastes i investigacions corresponents per tornar a soterrar les restes ya que el carrer és una de les artèries principals de la ciutat. Per tant les restes tronaven novament a ser soterrats davall l'asfalt de la nostra ciutat.

En l'any [[1986]] i a arrel d'unes obres realisades en els colectors de la ciutat, va ser alçat l'asfalt del carrer General Elio, i devall ella varen aparéixer els restos del palau, cosa que d'atra banda es coneixia. Despuix d'una forta polèmica sobre si els restos devien tornats a ser soterrats o deixats al descobert, es va optar despuix de fer les cates i investigacions corresponents per tornar a soterrar els restos ya que el carrer és una de les artèries principals de la ciutat. Per tant els restos tornaven novament a ser soterrats devall l'asfalt de la nostra ciutat.

== Proyectes de noves excavacions ==

== Proyectes de noves excavacions ==

En el llibre El Palau Real de Valéncia. Els plans de Manuel Cavallero (1802), apareixen dos alçaments topogràfics que contrasten l'antiga residència dels Reis d'Aragó en la guia de carrers actuals. Gràcies a esta definició, Boira va estimar ahir que podrien fer-se excavacions quasi “quirúrgiques” per a afectar com a mínim possible al jardí de Vivers.  

En el llibre ''El Palau Real de Valéncia''. Els plans de Manuel Cavallero ([[1802]]), apareixen dos alçaments topogràfics que contrasten l'antiga residència dels Reis d'Aragó en la guia de carrers actuals. Gràcies a esta definició, Boira va estimar ahir que podrien fer-se excavacions quasi “quirúrgiques” per a afectar com a mínim possible al jardí de Vivers.  

“La nostra percepció ha canviat en els plans i ara és possible excavar en dos metros quadrats per a descobrir determinades coses, sense necessitat campanyes enormes. Yo destacaria la porta principal i este pati, gòtic i molt bonico.” El llibre ha segut imprés per Rotodomenech S.L. i l'Ajuntament hi ha dispost una primera edició de 1.500 eixemplars (mil en castellà i cinc-cents en valencià) a un preu de 30 euros.  

“La nostra percepció ha canviat en els plans i ara és possible excavar en dos metros quadrats per a descobrir determinades coses, sense necessitat campanyes enormes. Yo destacaria la porta principal i este pati, gòtic i molt bonico.” El llibre ha segut imprés per Rotodomenech S.L. i l'Ajuntament hi ha dispost una primera edició de 1.500 eixemplars (mil en castellà i cinc-cents en valencià) a un preu de 30 euros.  

Les excavacions puntuals anirien acompanyades, segons la proposta de Boira, en tècniques de figuracions virtuals, monolits, senyalisacions en el sol i alguns panels. Esta completa bateria d'iniciatives serviria per a donar a conéixer els passejants de Vivers que davall es troben les restes del Palau Real.  

Les excavacions puntuals anirien acompanyades, segons la proposta de Boira, en tècniques de figuracions virtuals, monolits, senyalisacions en el sol i alguns panels. Esta completa bateria d'iniciatives serviria per a donar a conéixer als passejants de Vivers, que devall es troben els restos del Palau Real.

 

Un conjunt de palaus, va matisar l'historiador, a causa de la profusió de patis interiors, sales i habitacions. Durant l'época musulmana ya va haver una residència en el dit lloc, entre [[Vivers]] i l'actual carrer General Elio, que no va parar de registrar canvis fins a la seua demolició total en [[1810]], a causa de l'invasió de les tropes napoleòniques.

 

 

 

* [http://www.lasprovincias.es/valencia/prensa/20061114/ocio/derribo-palacio-real_20061114.html Derrocament del Palau en Las Provincias]

* [http://www.lasprovincias.es/valencia/20090628/valencia/palacio-real-hace-islamico-20090628.html El Palacio Real se hace islámico]

* [http://www.levante-emv.com/secciones/noticia.jsp?pRef=2009052600_16_594323__Valencia-Aparecen-primeros-restos-Palacio-Real-Valencia Torna la Torre de la Reina]

Rita Barberá va negar que s'estiguera pensant a tornar a actuar sobre les restes. “No mos ho plantegem. A més, acabem de traure a la llum l'Almoina i tot haver d'anar al moment oportú

* [http://www.jdiezarnal.com/valenciapalaciodelreal.html Palau Real de Valéncia. JDiez Arnal]

[http://www.racv.es RACV],[http://www.jdiezarnal.com/valenciapalaciodelreal.html web de J.Diez Arnal] , artículs y/o llibres de F. Herrero, Giner Boira, Paco Moreno y Fernandez, en Las Provincias y Valéncia Hui y atres fonts menors. [http://www.lasprovincias.es/valencia/prensa/20061114/ocio/derribo-palacio-real_20061114.html]

{{Llista artículs destacats}}

[[Categoria:Història Valenciana]]

[[Categoria:Història Valenciana]]