Topologia general

En matemàtiques, la topologia general és la branca de topologia que tracta les definicions i construccions bàsiques de teoria de conjunts usades en topologia. Conté els fonaments de la majoria de les atres branques de la topologia, incloent topologia diferencial, topologia geomètrica, i topologia algebraica.
Els conceptes fonamentals en topologia general són continuïtat, compacidad i conexió:
- Les funcions contínues, intuitivamente, duen punts propencs a punts propencs.
- Els conjunts compactes són els que poden ser coberts per finitos conjunts arbitrariamente menuts.
- Els conjunts conexos són els que no poden ser dividits en peces lluntanes.
Les idees de «propenc», «arbitrariamente propenc» i «lluntà» poden expressar-se de forma precisa usant els conjunts oberts. Si canviem qué conjunts són oberts, canviem qué funcions són contínues i quins conjunts són compactes i/o conexos. Es diu topologia a cada elecció de «conjunts oberts». Es diu espai topològic a un conjunt dotat d'una topologia.
Els espais mètrics són una classe important d'espais topològics en els que es pot assignar un número a les distàncies, cridada una mètrica. L'existència d'una mètrica simplifica la majoria de les demostracions, i molts dels espais topològics més comuns són també espais mètrics.
Història
La topologia general es va desenrollar gràcies a vàries àrees, sent les més importants:
- l'estudi detallat dels subconjunts de la llínea real
- l'introducció del concepte de varietat
- l'estudi dels espais mètrics, especialment dels espais vectorials normados, durant els inicis anàlisis funcional.
La topologia general va alcançar la forma que es coneix hui en dia en al voltant de 1940. Pràcticament tot es captura en una forma apropiada de la noció de continuïtat, que pot ser usada en qualsevol àrea de la matemàtica.
Una topologia en un conjunt
Siga X un conjunt i siga τ una família de subconjunts de X. Es diu que τ és una topologia si:[1][2]
- El conjunt buit i X són elements de τ
- Qualsevol unió d'elements de τ és un element de τ
- Qualsevol intersecció d'una cantitat finita d'elements de τ és un element de τ
Si τ és una topologia en X, llavors el parell (X, τ) es diu espai topològic. La notació Xτ pot ser usada per a denotar un conjunt X dotat de la topologia particular τ.
Cridem als elements de τ els conjunts oberts en X. Un subconjunt de X es diu tancat si el seu complement pertany a τ (és dir, el seu complement és obert). Un subconjunt de X pot ser obert, tancat, abdós (conjunt clopen), o cap. El conjunt buit i X sempre són, al mateix temps, oberts i tancats.
Base per a una topologia
- Artícul principal → Base (topologia).
Una base B per a un espai topològic (X,τ) és una colecció de conjunts oberts en τ tal que cada conjunt obert en τ pot ser escrit com a unió d'elements de B. Diem que la base genera la topologia τ. Les bases són útils perque moltes propietats d'una topologia poden escrites solament en terme d'una base que genera tal topologia, i perque en molts casos les és més senzill definir una topologia en térmens d'una base que la genera.[3][4]
Subespacio, producte i cocient
Un subconjunt d'un espai topològic pot ser vist com un espai topològic en dotar-ho de la topologia traça, definida com la topologia que els seus oberts són les interseccions dels oberts de l'espai original en el subespacio.
Donada qualsevol família indexada d'espais topològics, el producte pot ser dotat de la topologia producte, la qual està generada per les preimágenes dels oberts dels factors a través de les proyeccions. Per eixemple, en productes finitos una base per a la topologia producte consta de tots els productes de conjunts oberts. Per a productes infinits, és necessari agregar el requisit adicional que tots llevat finitos oberts siguen la totalitat de l'espai.
Un espai cocient es definix com seguix: si X és un espai topològic, I és un conjunt i f: X → I és una funció sobreyectiva, llavors la topologia cocient en I és la colecció de subconjunts de I que tenen preimágenes per f obertes. En atres paraules, la topologia cocient és la topologia més fina en I per a la qual f és contínua. Un eixemple comú de topologia cocient és l'induïda per una relació d'equivalència en X. L'aplicació f és llavors la proyecció natural al conjunt de classes d'equivalència.
Eixemples d'espais topològics
Un conjunt dau pot tindre moltes topologia diferents. Si es dota a un conjunt d'una topologia diferent, l'espai topològic resultant és diferent. Qualsevol conjunt pot ser dotat de la topologia discreta en la que tot subconjunt és obert. Les úniques successions o rets convergents en esta topologia són les que són últimament constants. També, qualsevol conjunt pot ser dotat de la topologia trivial (també cridada topologia indiscreta), en la que solament el conjunt buit i l'espai en la seua totalitat són oberts. Tota successió i tota ret en esta topologia convergixen a tot punt de l'espai. Este eixemple mostra que, en un espai topològic general, els llímits de successions no són necessàriament únics. No obstant, és freqüent requerir que els espais topològics siguen espais de Hausdorff, espais en els que els llímits de successions sí són únics.
Hi ha moltes maneres de definir una topologia en R, el conjunt dels número real. La topologia estàndar en R està generada pels intervals oberts, és dir, el conjunt de tots els intervals oberts forma una base per a la topologia. En particular, açò implica que un conjunt és obert si existix un interval obert de ràdio no nul centrat en cada punt del conjunt i completament contingut en tal conjunt.
Topología discretes i trivials
A qualsevol conjunt se li pot donar la topologia discret, en la que tot subconjunt és obert. Les úniques seqüències o rets convergents en esta topologia són les que són eventualment constants. També es pot donar a qualsevol conjunt la topologia trivial (també cridada topologia indiscreta), en la que només el conjunt buit i tot l'espai són oberts. Tota successió i ret en esta topologia convergix a tot punt de l'espai. Este eixemple mostra que, en els espais topològics generals, els llímits de les seqüències no tenen per qué ser únics. No obstant, a sovint els espais topològics deuen ser espais de Hausdorffs a on els punts llímit són únics.
Topología cofinitas i contables
A qualsevol conjunt se li pot donar la topologia cofinita en la que els conjunts oberts són el conjunt buit i els conjunts el complement dels quals és finit. Esta és la topologia més chicoteta del T1 sobre qualsevol conjunt infinit.
A qualsevol conjunt se li pot donar la topologia cocontable, en la que un conjunt es definix com a obert si està buit o el seu complement és contable. Quan el conjunt és incontable, esta topologia servix de contraeixemple en moltes situacions.
Topología dels número real i complexos
Hi ha moltes maneres de definir una topologia en R', el conjunt de número real. La topologia estàndar en R està generada pels intervals oberts. El conjunt de tots els intervals oberts forma una base o base per a la topologia, lo que significa que cada conjunt obert és una unió d'alguna colecció de conjunts de la base. En particular, açò significa que un conjunt és obert si existix un interval obert de radi distint de zero al voltant de cada punt del conjunt. De forma més general, als espais euclidianss Rn se'ls pot donar una topologia. En la topologia habitual sobre Rn els conjunts oberts bàsics són les bolas obertes. De forma similar, C, el conjunt de número complexs, i Cn tenen una topologia estàndar en la que els conjunts oberts bàsics són boles obertes.
A la recta real també se li pot donar la topologia del llímit inferior. Ací, els conjunts oberts bàsics són els intervals semiabiertos [a, b). Esta topologia sobre R és estrictament més fina que la topologia euclidiana definida anteriorment; una successió convergix a un punt en esta topologia si i només si convergix des de dalt en la topologia euclidiana. Este eixemple mostra que un conjunt pot tindre definides moltes topologia distintes.
La topologia mètrica
Tot espai mètric pot tindre una topologia mètrica, en la que els conjunts oberts bàsics són boles obertes definides per la mètrica. Esta és la topologia estàndar en qualsevol espai vectorial normado. En un espai vectorial finit, esta topologia és la mateixa per a totes les normes.
Referències
- ↑ Munkres, James R. Topology.
- ↑ Adams, Colin Conrad, and Robert David Franzosa.
- ↑ Merrifield, Richard E.; Simmons, Howard E. (1989). Topological Methods in Chemistry, New York: John Wiley & Sons, pp. 16. ISBN 0-471-83817-9. Consultat el 27 de juliol de 2012. «Definition. A collection B of subsets of a topological space (X,T) is called a basis for T if every open set ca be expressed as a union of members of B.»
- ↑ Armstrong, M. A. (1983). Basic Topology, Springer, p. 30. ISBN 0-387-90839-0. Consultat el 13 de juny de 2013. «Suppose we have a topology on a set X, and a collection of open sets such that every open set is a union of members of . Then is called a base for the topology...»
Bibliografia general
- Nicolas Bourbaki, Topologie Générale (General Topology), ISBN 0-387-19374-X.
- John L. Kelley (1955) General Topology, link from Internet Archive, originally published by David Van Nostrand Company.
- Stephen Willard], General Topology, ISBN 0-486-43479-6. (anglés)
- James Munkres, Topology, ISBN 0-13-181629-2. (anglés)
- George F. Simmons, Introduction to Topology and Modern Analysis, ISBN 1-575-24238-9. (anglés)
- Paul L. Shick, Topology: Point-Set and Geometric, ISBN 0-470-09605-5. (anglés)
- Ryszard Engelking, General Topology, ISBN 3-88538-006-4. (anglés)
- Steen, Lynn Arthur; Seebach, J. Arthur Jr.(1995, original 1978).«Counterexamples in Topology».Springer-Verlag.Berlin, New York:(en anglés)
- O.Ya. Viro, O.A. Ivanov, V.M. Kharlamov and N.Yu. Netsvetaev, Elementary Topology: Textbook in Problems, ISBN 978-0-8218-4506-6. (anglés)
- Este artícul conté una traducció derivada de «Topología general» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.