Topologia producte
Es diu topologia producte a una topologia construïda sobre el producte cartesià d'espais topològics a partir de la topologia dels factors. Va ser introduïda en 1930 per Tychonoff,[1] com la topologia menys fina que convertix a les proyeccions sobre cada factor en aplicacions contínues.
Esta topologia coincidix en el cas de producte d'un número finit de factors en una atra potser més òbvia, cridada topologia de caixes, introduïda prèviament per Tietze[2] en 1923. Pero la topologia de caixes presenta propietats indesijables per a un producte d'infinits factors: entre unes atres, el producte d'espais conexos no és necessàriament conexo, ni el de compactes necessàriament compacte,[3] coses que sí succeïxen per a la topologia producte.
Per tot això, es sobreentiende que en un producte cartesià, llevat que s'especifique lo contrari, s'usa sempre la topologia producte,
Definició formal
Siga una família arbitrària (tal volta infinita) d'espais topològics. Cridem al seu producte cartesià, i.i. i cridem a la proyecció sobre el factor corresponent.
Podem dotar a de la topologia producte, que no és més que la topologia inicial induïda per la família de proyeccions , açò és, aquella que té com subbase als conjunts de la forma , a on cada és un obert de .
Dit d'una atra forma, la topologia producte és la topologia generada pels conjunts de la forma , a on és algun subconjunt finit de , i és obert de per a cada .
Base de la topologia
L'intersecció finita d'elements de la subbase donarà lloc als elements de la base, en distint resultat segons tractem en un producte d'un número finit o infinit d'espais
Producte d'un número finit de factors
En este cas la topologia producte serà la que té per base les caixes obertes, és dir, el producte cartesià d'oberts
Producte d'infinits factors
Ací els oberts bàsics seran de la forma:
Açò condicionarà la forma dels oberts V de la topologia producte: tot obert deu verificar que per a tots els índexs salve per a un conjunt finit, puix deu contindre un obert bàsic que es proyecta d'esta forma.
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Topología producto» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.