En matemàtiques, el producte cartesià de dos conjunts és una operació, que resulta en un atre conjunt, que els seus elements són tots els parells ordenats que poden formar-se de manera que el primer element del parell ordenat pertanyga al primer conjunt i el segon element pertanyga al segon conjunt.

Produto cartesià de l'els conjunts {x,i,z} i {1,2,3}

El producte cartesià rep el seu nom de René Descartes, la formulació del qual de la geometria analítica va donar orige a este concepte.[1]

Eixemple

Per eixemple, donats els conjunts:

A={1,2,3,4}

i

B={a,b}

el seu producte cartesià de per B és:

b(1,b)(2,b)(3,b)(4,b)a(1,a)(2,a)(3,a)(4,a)A×B1234

que es representa:

A×B={(1,a),(1,b),(2,a),(2,b),(3,a),(3,b),(4,a),(4,b)}

i el producte cartesià de B per a és:

4(a,4)(b,4)3(a,3)(b,3)2(a,2)(b,2)1(a,1)(b,1)B×Aab

que es representa:

B×A={(a,1),(a,2),(a,3),(a,4),(b,1),(b,2),(b,3),(b,4)}

Vore que:

(1,a)≠(a,1)

Ya que són parells ordenats.

Definició

És una colecció de dos objectes distinguits com a primer i segon, i es denota com (a, b), a on a és el «primer element» i b el «segon element». Daus dos conjunts A i B, el seu producte cartesià és el conjunt de tots els parells ordenats que poden formar-se en estos dos conjunts:

Pot definir-se llavors el quadrat cartesià d'un conjunt com A2 = A × A.

 
El conjunt Z2 pot visualisar-se com el conjunt de punts en el pla que les seues coordenades són número entero.

Eixemples

Número entero

Siga també el conjunt de tots els número entero Z = {..., −2, −1, 0, +1, +2, ...}. El producte cartesià de Z en si mateixa és Z2 = Z × Z = { (0,0), (0, +1), (0, −1), (0, +2), ..., (+1, 0), ... (−1, 0), ... }, és dir, el conjunt dels parells ordenats els components dels quals són sancers. Per a representar els número entero s'utilisa la recta numèrica, i per a representar el conjunt Z2 s'utilisa un pla cartesià (en l'image).

Pintura i pinzells

Siguen els conjunts T de tubos de pintura, i P de pinzells:

T={  ,  ,  ,   }
P={  ,  ,  ,  ,   }

El producte cartesià d'estos dos conjunts, T × P, conté tots els possibles emparejamientos de tubos de pintura i pinzells. De manera similar al cas d'un pla cartesià en l'eixemple anterior, este conjunt pot representar-se per mig d'una taula:

         
         
         
         
         
       

Vore també

Referències

  1. ↑ El nom és per Fréchet. Vore García Alonso, Fernando Luis; Pérez Carrió, Antonio; Reis Perales, José Antonio. Fonaments de matemàtica aplicada, Editorial Club Universitari. ISBN 9788484549390.

Bibliografia

  • Ralph, Seymour (1991). Teoria de conjunts i temes afins, McGraw-Hill. ISBN 968-422-926-7.