Anar al contingut

Element d'un conjunt

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

En teoria de conjunts, un element o membre d'un conjunt (o família de conjunts) és un objecte que forma part d'eixe conjunt (o família).

Teoria de conjunts i elements

[editar | editar còdic]
Archiu:SubsetVsElement.svg
Diferencia entre element i subconjunt. El conjunt C està format per dos elements. El conjunt A està format per cinc elements (cinc figures geomètriques), i C, senyalat en llínea discontínua, és un subconjunt de A, CA. El conjunt B, pel contrari, està format per quatre elements: tres figures geomètriques i un conjunt, a saber, C. Per tant, C, senyalat en llínea contínua, és un element de B, CB.

En escriure A={1,2,3,4}, estem dient que els elements del conjunt A són els números 1, 2, 3 i 4. Un grup d'elements de A seria, per eixemple, {1,2}, el qual és un subconjunt de A.

Els elements poden ser conjunts en sí mateixos. Per eixemple, considerem el conjunt B={1,2,{3,4}}. Els elements de B no són 1, 2, 3, i 4; en efecte, B té solament tres elements: 1, 2 i el conjunt {3,4}.

Els elements d'un conjunt poden ser qualsevol cosa. Per eixemple, C={rojo,verde,azul}, és el conjunt els elements del qual són els colors roig, vert i blau.

Notació i terminologia

[editar | editar còdic]
Archiu:First usage of the symbol ∈.png
Primera utilisació del símbol per Giuseppe Peano

La relació «és un element de», també cridada membre del conjunt, es denota per mig del símbol , i en escriure

xA

estem dient que x és un element de A.

El símbol va ser utilisat per primera volta per Giuseppe Peano en l'any 1889 en la seua obra Arithmetices principia, nova methodo exposita, a on va escriure (vore image avall la dreta)

Signum significat est. Ita ab legitur a est quoddam b; …

lo que aignifica

El símbol significa és. Aixina, ab es llig a és un cert b; ...

El símbol és la lletra grega epsilon minúscula (ε) estilisada, la primera lletra de la paraula ἐστί, la tercera persona del signgular del verp "ser" en grec antic.

Originalment, la relació xA es llegia «x és un cert A». A dia de hui esta formulació subsistix en certa mida, per eixemple quan traduïm n com «n és un cert sancer natural».

Hui en dia, se sol llegir o escriure «x és un element de A», «x és un membre de A», «x pertany a A», «x és en A», «x residix en A», «A inclou x», o «A conté x».

No obstant lo anterior, els térmens «A inclou x» i «A conté x» són ambigus, perque alguns autors també els usen per a referir-se a que «x és un subconjunt de A». El llògic George Boolos és emfàtic en aclarir que la paraula «conté» deu usar-se solament per a pertinença d'elements, i «inclou» solament per a relacions de subconjunts.

Sean x un element i A,B conjunts:

Relació Notació Es llig
pertinença xA x pertany a

A |-

inclusió AB A està contingut en

B |-

AB A està contingut en B o és igual que B
inclusió AB A conté a

B |-

AB A conté a B o és igual que B

Per a la relació , la relació inversa 𝖳 pot ser escrita com

Ax

i significa "A té a x com a element".

La negació de la relació es denota :

xA


significa que x no és un element de A.

Referències

[editar | editar còdic]

Bibliografia

[editar | editar còdic]
  • Paul R. Halmos, 1960, Naive Set Theory, Springer-Verlag, Nova York, ISBN 0-387-90092-6.
  • Patrick Suppes, 1960, 1972, Axiomatic Set Theory, Dover Publications, Inc., Nova York, ISBN 0-486-61630-4.