Problema dels dos cossos gravitacional

← Per a desenrolls matemàtics més rellevants, vore també el problema dels dos cossos, l'òrbita de Kepler, el problema de Kepler, i l'equació del centre

Dos cossos en massa similar movent-se en òrbites elíptiques al voltant d'un baricentre comú

El problema dels dos cossos gravitacional es referix al moviment de dos masses puntuals que interactuen entre sí degut exclusivament a la seua atracció gravitatòria.[1] Açò significa que no es considera l'influència de tercers cossos.

És un procediment que permet obtindre resultats aproximats. També significa que els dos cossos es mantenen separats l'u de l'atre, és dir, que no colisionen entre sí; i que cap dels dos cossos travessa l'atmòsfera de l'atre. Inclús si ho fan, la teoria encara es manté per a la part de l'òrbita a on no ho fan. Ademés d'estes consideracions, es considera que un cos esféricamente simètric pot aproximar-se per mig d'una massa puntual.

Els eixemples clàssics inclouen les distintes parts d'un vol espacial, en les que la nau no està sent propulsada i els efectes atmosfèrics són insignificants, i un únic cos celest domina abrumadoramente l'influència gravitacional. Atres eixemples comuns són l'òrbita d'una lluna al voltant d'un planeta, i d'un planeta al voltant d'una estrela, i de dos estreles que orbiten entre sí (una estrela binària).

La massa reduïda multiplicada per l'acceleració relativa entre els dos cossos és igual a la força gravitacional. Esta última és proporcional al producte de les dos masses, que és igual a la massa reduïda multiplicada per la suma de les masses. Aixina, en l'equació diferencial, les dos aparicions de la massa reduïda s'anulen mútuament, i s'obté la mateixa equació diferencial que per a la posició d'un cos molt chicotet que orbita un cos en una massa igual a la suma de les dos masses.

Dos cossos en una llaugera diferència de massa orbitant al voltant d'un baricentre comú. Els tamanys i este tipo particular d'òrbita són similars al sistema Plutó - Caronte.
Denotant:
sent:
  • m1 i m2 les masses dels dos cossos.
Llavors:
u(θ)≡1r(θ)=μh2(1+ecos⁡(θ−θ0))
per a qualsevol e no negatiu, denominat excentricitat orbital
  • Les posicions dels cossos sobre el baricentre són m2/(m1+m2) i −m1/(m1+m2) voltes r, respectivament, per lo que les òrbites dels dos cossos són seccions còniques semblants; les mateixes proporcions s'apliquen per a les velocitats, i, sense el signe menys, per al moment angular i per a les energies cinètiques, tot sobre el baricentre
  • Para òrbites circulars rv2=r3ω2=4π2r3/T2=μ
  • Para òrbites elíptiques: 4π2a3/T2=μ (en a expressat en AU i T en anys, i en M la massa total relativa a la del Sol, obtenim a3/T2=M)
  • Para trayectòries parabòliques: rv2 és constant i igual a 2μ
  • S'apliquen les fòrmules per a l'energia orbital específica ϵ, en potencial específic i energia cinètica i la seua suma com els totals per al sistema, dividit per la massa reduïda; l'energia cinètica del cos més chicotet és més gran; l'energia potencial de tot el sistema és igual a l'energia potencial d'un cos sobre l'atre, és dir, menys l'energia necessària per a escapar de l'un atre si l'atre es manté en una posició fixa. Esta circumstància no deu confondre's en la menor cantitat d'energia que un cos necessita per a escapar si l'atre cos també s'allunta en la direcció oposta: en eixe cas, l'energia total que els dos necessiten per a escapar és la mateixa que la cantitat mencionada anteriorment; la conservació de l'energia per a cada massa significa que un aument de l'energia cinètica s'acompanya d'una disminució de l'energia potencial, que és per a cada massa el producte intern de la força i el canvi de posició relatiu al baricentre, no relatiu a l'atra massa
  • Per a òrbites elíptiques i hiperbòliques μ=2a∣ϵ∣
Per eixemple, consideren-se dos cossos com el Sol que orbiten entre sí:
  • La massa reduïda és la mitat de la massa d'un Sol (un quarto de la massa total)
  • A una distància d'1 AU: el periodo orbital és 122 any, el mateix que el periodo orbital de la Terra si el Sol tinguera el doble de la seua massa real; l'energia total per kg de massa reduïda (90 MJ/kg) és el doble que la del sistema Terra-Sol (45 MJ/kg); l'energia total per kg de massa total (22,5 MJ/kg) és la mitat de l'energia total per kg de massa de la Terra en el sistema Terra-Sol (45 MJ/kg)
  • A una distància de 2 UA (cada u seguint una òrbita com la de la Terra al voltant del Sol): el periodo orbital és de 2 anys, lo mateix que el periodo orbital de la Terra si el Sol tinguera una quarta part de la seua massa real
  • A una distància de 23≈1.26 AU: el periodo orbital és d'1 any, el mateix que el periodo orbital de la Terra al voltant del Sol
De la mateixa manera, una segona Terra a una distància de la Terra igual a 23 voltes la distància habitual d'una òrbita geosíncrona, també seria geosincrónica.

Eixemples

Qualsevol sistema clàssic de dos partícules és, per definició, un problema de dos cossos. En molts casos, no obstant, una partícula és significativament més pesada que l'atra, per eixemple, la Terra i el Sol. En tals casos, la partícula més pesada és aproximadament el centre de massa, i la massa reduïda és aproximadament la massa més llaugera. Per lo tant, la massa més pesada es pot tractar més o menys com un centre de força fix, i el moviment de la massa més llaugera es pot resoldre directament per métodos d'un sol cos.

En atres casos, no obstant, les masses dels dos cossos són aproximadament iguals, de modo que cap d'ells es pot aproximar a estar en repòs. Els eixemples astronòmics inclouen:

Vore també

Referències

  1. ↑ A.E. Roy (2004). Orbital Motion, Fourth Edition, CRC Press, pp. 62 de 544. ISBN 9781420056884. Consultat el 18 de setembre de 2018.
  2. ↑ Note's que μ no és la massa reduïda en este artícul.