Anar al contingut

Teorema del virial

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

En mecànica clàssica, la teorema del virial és una equació general que relaciona l'energia cinètica total promig ⟨T⟩ d'un sistema en la seua energia potencial promig ⟨V⟩, a on els paréntesis angulars representen el promig temporal de la magnitut continguda entre ells. Matemàticament, la teorema del virial establix que:

A on Fk representa la força sobre la partícula k-ésima, que està ubicada en la posició rk.

Aplicacions

La teorema del virial permet calcular l'energia cinètica total promig encara per a sistemes molt complexos en els que és molt difícil obtindre una solució exacta, tals com els relacionats en mecànica estadística; esta energia cinètica total promig es relaciona en la temperatura del sistema a través del teorema de equipartición. Un eixemple de les seues moltes aplicacions és l'us de la teorema del virial per a calcular el llímit de Chandrasekhar per a l'estabilitat de les estrelas nanes blanques. La paraula «virial» té el seu orige en vis, la paraula en Llatí per a «força» o «energia», i Clausius en 1870 li va donar la seua accepció tècnica.[1]

Si la força entre dos partícules qualssevol del sistema és produïda per una energia potencial V(r)=αr n que és proporcional a alguna potencia n de la distància entre les partícules r, la teorema del virial adopta la forma:

En Termodinàmica, la teorema del virial nos permet escriure un model que s'aproxime a un gas real, que es trobe en la Naturalea. Per a això, s'usa un desenroll en potències d'1/v, i s'obté (en magnituts molar):

A on B(T), C(T), ..., són el segon coeficient del virial, tercer coeficient del virial respectivament. A este desenroll també se li coneix en el nom de desenroll de Kammerlingh Onnes. Com a eixemple, el gas de van der Waals pot escriure's usant el desenroll de Kammerlingh Onnes com (de nou, en magnituts molar):


Per lo tant, dos voltes l'energia cinètica total ⟨T⟩ és igual a n voltes l'energia potencial total promig ⟨VTOT⟩. A on V(r) representa l'energia potencial entre dos partícules, VTOT representa l'energia potencial total del sistema, o siga la suma de l'energia potencial V(r) sobre tots els parells de partícules en el sistema. Un eixemple comú d'este sistema és una estrela que s'existix gràcies a la seua pròpia força de gravetat, a on n és -1.

Encara que la teorema del virial depén de promediar l'energia cinètica total i l'energia potencial total, esta presentació deixa per a un pas pròxim el promediar.

Definicions del virial i la seua derivada temporal

Per a un grup de N partícules puntuals, el moment d'inèrcia escalar I sobre l'orige queda definit per l'equació

I=∑k=1Nmk𝐫k2=∑k=1Nmkrk2

a on mk i rk representen la massa i la posició de la partícula késima. El virial escalar G queda definit per l'equació

G=∑k=1N𝐩k⋅𝐫k

a on pk és el vector moment de la partícula késima. Suponent que les masses són constants, el virial G és la derivada temporal d'este moment d'inèrcia

G=12dIdt=∑k=1Nmkd𝐫kdt⋅𝐫k=∑k=1N𝐩k⋅𝐫k

A la seua volta, la derivada temporal del virial G és

dGdt=∑k=1N𝐩k⋅d𝐫kdt+∑k=1Nd𝐩kdt⋅𝐫k=∑k=1Nmkd𝐫kdt⋅d𝐫kdt+∑k=1N𝐅k⋅𝐫k

o, en forma més simple,

dGdt=2T+∑k=1N𝐅k⋅𝐫k.

Ací mk és la massa de la partícula kesima , 𝐅k=d𝐩kdt és la força neta sobre la partícula i T és l'energia cinètica total del sistema

T=12∑k=1Nmkvk2=12∑k=1Nmkd𝐫kdt⋅d𝐫kdt.


Referències

  1. ↑ Clausius, RJE(1870).«On a Mechanical Theorem Applicable to Heat».Philosophical Magazine, Ser. 4.40: 122–127.