Peluca

Aristócrates francesos en peluques XVIII, en peluca barroca.

Diferents models de peluca

Una peluca és un cabellam postiç de cabell sintètic o natural, usat en la cap principalment per motius estètics. Molts hòmens i dònes usen peluques per a dissimular el seu pèrdua de cabell. Les denominades pròtesis capilars poden ser indetectables a simple vista. Els actors usen peluques per a conseguir major similitut en els seus personages.

Història de la peluca

Els egipcíacs varen ser bons artesans elaborant peluques que es confeccionaven en cabells naturals. Hui en dia, es conserven bons eixemples de dites confecció en diferents museus del món. També eren populars les peluques entre els pobles assiri i fenicio.

Eren més estranyes en el lluntà orient, que solament s'usaven entre els actors de teatre, per eixemple estan les peluques katsura usades en el teatre tradicional Japonés. També eren usades per les geishas

Les peluques també eren populars en l'época antiga, en Grècia i Roma. En el I varen tindre gran acceptació les peluques rosses en Roma, confeccionades en cabells dels pobles germànics somesos pel Imperi.

L'Iglésia va tractar d'eliminar repetidament el seu us per la seua relació en activitats festives o licenciosas. En el 629 d. C. el Concilie de Constantinopla excomulgó als cristians que es resistiren a prescindir de dit complement. Aixina a partir de la caiguda de l'Imperi romà l'ús de peluques va entrar en decadència.

En el XVI es va tornar a rescatar l'ús de peluques en la finalitat de compensar la calvicie. Per eixemple a mida que envellia la reina Isabel I d'Anglaterra es va ser fent en una important colecció de peluques roges, elaborades i pentinades a l'estil romà. Les peluques també tenien el propòsit de previndre la tinya i els polls, malalties molt freqüents en aquella época degudes a les males condicions de higiene, aixina com encobrir la brutea. Mentres, el rei Luis XIII de França va posar de moda a partir del XVII que els hòmens dugueren peluques. La peluques es varen introduir en el món anglosaxó en l'época del rei Carlos II d'Anglaterra durant la restauració del tro en Anglaterra despuix d'un llarc exili en França. Estes peluques aplegaven a l'altura dels muscles, imitant els llarcs cabells tan de moda entre els hòmens des de la década de 1620. Sent les peluques una penyora obligatòria per als hòmens de pràcticament tota extracció social, el gremi dels peluquers, que es va establir en França en 1665, va guanyar un prestigi considerable. Les peluques en eixa época eren molt elaborades i cobrien fàcilment els muscles i el pit. No és estrany que anaren pesades i incómodes. La peluques més cares s'elaboraven en cabells humans, no obstant hi havia materials alternatius més econòmics com el pèl de cavall i cabra.

En el XVIII les peluques es duyen empolvadas, per a donar-los el seu color blanc característic. Les que usaven les dames de la cort solien ser tan recarregades i voluminoses que es veen obligades a viajar en el cap acachat en els seus carruages per a no estropejar l'efecte de el seu aparatosos tocats. No obstant, en l'época georgiana en Anglaterra, el primer ministre William Pitt va impondre un impost per a que qui volguera usar una peluca empolvada ho pagara. No obstant, al vore que era un impost ridícul i desmesurat que els elaboradors de peluques cobraven, la mateixa gent va optar per empolvarlas per sí mateixos en farina o calç.

En el XIX existia una gran varietat de peluques disponibles, si be les peluques completes no varen estar de moda a lo llarc de dit sigle i a principis del XX, puix les utilisaven les dames majors que havien perdut el seu cabell.

Les peluques es duyen habitualment durant els començos de l'història nortamericana. Aixina ho varen fer John Adams, Thomas Jefferson, James Madison i Alexander Hamilton.

Actualment, en la majoria dels països de la Commonwealth, les peluques especials són dutes per advocats, juges i un cert número d'oficials del Parlament com a símbol del seu ofici. Fins a 1823, també tots els bisbes del Regne Unit utilisaven peluques ceremoniales.

Us militar

Des de finals del XVII fins a principis del XIX les tropes usaven uniformes que imitaven més o menys les modes de l'época. Com a part dels uniformes els oficials duyen peluques més adequades per als salons que per al camp de batalla. Aixina, a finals del XVII els oficials duyen peluques molt llargues de color natural, pero en el XVIII els civils varen adoptar peluques més curtes, empolvadas i recollides en una trena, que acabarien adoptant els militars ya que eren més pràctiques per a aguantar els rigors de la vida militar que les més elaborades que s'usaven en les corts. Encara en els climes extrems de l'Índia i Àfrica o en qualsevol colónia del món els oficials britànics devien usar una peluca empolvada per incómodo que anara. Per esta raó, les peluques varen començar a elaborar-se de cotó tractat per a ser una miqueta menys incómodes.

Humor i llenguage

El significat de les peluques ha segut traslladat paulatinament al camp de l'humor, enriquint i enfortint d'esta manera la seua relació en el llenguage.

En el Diccionari de la Real Acadèmia Espanyola (RAER) es fa referència el terme peluca com un coloquialisme per a designar, en ironia, a la persona que usa peluques. Peluca és també una reprensió furiosa i despectiva que s'usa per a humiliar a un inferior, segons el Diccionari.

Fabricació de peluques

En l'actualitat la majoria de les peluques i postiços es fabriquen industrialmente, pero encara existixen professionals que són capaços de realisar este treball a mà.

Pròtesis capilar

Les peluques d'última generació són cridades pròtesis capilar i li les utilisa per a cobrir zones del cos sense pèl, generalment del cap.

Les peluques són àmpliament utilisades en l'actualitat tant per hòmens com per dònes. Els motius per a l'ús de les peluques en dònes solen estar associats a la pèrdua de cabell despuix dels tractaments de quimioteràpia. En els hòmens atre motiu adicional és la caiguda de cabell per l'alopècia androgenética.

El seu principal diferencia en les peluques tradicionals és que són indetectables a simple vista. Si s'utilisen sobre el cap poden ser parcials, que cobrix part del cuiro cabellut i s'entremesclen en els cabells propis o totals que cobrixen per complet el cuiro cabellut. També se'ls podria denominar, ademés de peluca, peluquín o bisoñé, encara que estes denominacions se solen donar a peces poc elaborades i fàcilment detectables.

Actualment existix una gran cantitat de tipos:

• Per tipo de pèl:
  • Natural: existix un mercat de recolecció de pèl natural en alguns països com China i Índia, també encara que en menor grau en països de l'est europeu. Este cabell s'teñir per a adaptar als colors que es necessiten.
  • Sintètic: elaborat a partir de derivats del petròleu, es fabrica ya en el color a utilisar i no és possible teñir.
• Per tipo de soport, cada fabricant dispon de les seues denominacions particulars algunes comunes són:
  • Malla suïssa i francesa: són malles coloreadas en el to de la pell de l'usuari que cal indicar en el demanat, són molt fines, més fina la suïssa que la francesa. Una volta adherides són difícils de vore encara pocs centímetros i donen la sensació de desaparéixer, com no és determinant que el cabell oculte el soport poden ser usades en baixes densitat de pròtesis >50 %, considerant 100 % la densitat mija d'un adolescent varó sense alopècia.
  • Poli: és un soport semblat a una llaugera lona del color del cuiro cabellut, és molt més resistent a la malla en canvi necessita una alta densitat del cuiro cabellut de la pròtesis per a no evidenciar-se, no solen ser recomanables per a la llínea davantera a no ser que la dugam sempre coberta en cabell.

Selecció, fixació i conte de les peluques modernes

En cas de pèrdua total del cabell existixen pròtesis individuals sobre una base flexible de silicona, que es mantenen gràcies a la adherencia estreta a la pell sense necessitat d'adhesius ni cintes. Per als complements parcials s'ampren distints métodos de subjecció, incloses coes especials i cintes adhesives; per a retirar els sistemes de fixació adhesiva s'utilisen dissolvents específics per a tal fi. Quan la subjecció no és suficient s'utilisa una cinta adhesiva hipoalergénica de doble cara; un forre de cotó fi pot reduir la sensació de calor i de picor. Els adhesius i geles per a fixar peluques poden provocar irritament o dermatitis de contacte, i el dany en el cabell a l'altura de la llínea d'implantació s'agrava si el fijador es retira de forma traumàtica.

Les peluques sintètiques normalment conserven el pentinat fixat en fàbrica despuix d'un llavat suau en aigua freda i un secat sense aplicar calor. En comprar una peluca per primera volta es té en conte no solament el material del cabell, sino també la construcció de la base: les variants de malla i les de monofilamento diferixen en la seua estructura i en les particularitats d'ús. Abans d'iniciar un tractament que puga causar pèrdua de cabel lo, la prova de la peluca permet elegir en antelació el color i el pentinat que corresponguen al cabell original. La neteja regular de la peluca elimina el greix cutàneu, la suor i la brutea acumulada; per a conservar la forma, la peça sol secar-se sobre un soport especial.

En les peluques en vora frontal d'encaix, els restants d'adhesiu deuen retirar-se de la malla despuix del seu us, evitant que s'acumulen sobre el material fi. Durant una pèrdua intensa de cabell el tamany del cap pot canviar, per lo que en elegir es recomana prevore la possibilitat d'ajustar la colocació i la subjecció de la peluca. Algunes peluques sintètiques ampren fibres resistents a la calor que permeten el pentinat en calor, a diferència de les fibres sintètiques termo-sensibles habituals. Despuix de la pèrdua de cabell, el cuiro cabellut pot tornar-se més sensible a la radiació solar; en usar peluques o atres cobertes per al cap és necessari mantindre l'higiene regular de la pell.

Enllaços externs

• «peluca». Diccionari General de la Llengua Valenciana . Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV).