Anar al contingut

Norma d'operador

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

En matemàtiques, la norma d'un operador (també norma operativa) medix el "tamany" de certes aplicacions llineals assignant a cada una un número real cridat el seu . Formalment, és una norma definida en l'espai d'operadors llineals acotats entre dos espais vectorials normados donats. Informalment, la norma de l'operador ‖T‖ d'una aplicació llineal T:X→Y és el factor màxim pel qual "allarga" els vectores.

Introducció i definició

Daus dos espais vectorials normados V i W (sobre el mateix cos base, ya siguen els número real ℝ o els número complex ℂ), una aplicació llineal A:V→W és contínua si i solament sí existix un número real c tal que[1]

‖Av‖≤c‖v‖for all v∈V.

La norma de l'esquerra és la de W i la norma de la dreta és la de V. Intuitivament, l'operador continu A mai aumenta la llongitut de cap vector en més d'un factor de c. Per lo tant, l'image d'un conjunt acotat baix un operador continu també està acotada. Per esta propietat, els operadors llineals continus també es coneixen com acotats. Per a "medir el tamany" de A es pot prendre l'element suprem i ínfim dels números c, de modo que la desigualtat anterior siga vàlida per a tots els v∈V. Este número representa el factor escalar màxim pel qual A "allarga" els vectores. En atres paraules, el "tamany" de A es medix per quant "allarga" els vectores en el cas "més gran". Llavors, es definix la norma de l'operador de A com

‖A‖op=inf⁡{c≥0:‖Av‖≤c‖v‖for all v∈V}.

El mínim s'alcança quan el conjunt de tots eixos c és tancat, no buit i acotat inferiorment.[2]

És important tindre en conte que la norma de l'operador depén de l'elecció de normes per als espais vectorials normados V i W.

Eixemples

Cada matriu real d'orde m-per-n correspon a una aplicació llineal de ℝn a ℝm. Cada parell de la plétora de normes (vectorials) aplicables a espais vectorials reals induïx una norma d'operador per a totes les matrius de número real d'orde m-per-n. Estes normes induïdes formen un subconjunt de normes matriciales.

Si s'elegixen específicament espais euclídeos tant en ℝn com en ℝm, llavors la norma matricial donada a una matriu A és la raïl quadrada del valor propi més gran de la matriu A*A (a on A* denota la matriu trasponer conjugada de A).[3] Açò equival a assignar el valor singular més gran de A.

Passant a un eixemple típic de dimensió infinita, considere's l'espai de successions ℓ2, que és un espai Lp definit per

l2={(an)n≥1:an∈ℂ,∑n|an|2<∞}.

Açò pot vore's com un anàlec de dimensió infinita del espai euclídeo ℂn. Considere's ara una successió acotada s∙=(sn)n=1∞. La successió s∙ és un element de l'espai ℓ∞, en una norma donada per

‖s∙‖∞=supn|sn|.

Ara, es definix un operador Ts per mig de la multiplicació escalar:

(an)n=1∞↦Ts (sn⋅an)n=1∞.

L'operador Ts està llimitat per la norma de l'operador


‖Ts‖op=‖s∙‖∞.

Esta discussió s'estén directament al cas en el que ℓ2 es reemplaça per un espai Lp general en p>1 i ℓ∞ remplazados per L∞.

Vore també

Referències

  1. ↑ Kreyszig, Erwin(1978).«Introductory functional analysis with applications».John Wiley & Sons.: 97.
  2. ↑ Vore per eixemple el Lema 6.2 de Aliprantis y Border (2007).
  3. ↑ Weisstein, Eric W.. «Operator Norm» (en en). mathworld.wolfram.com. Consultat el 2020-03-14.

Bibliografia


Referències