En el camp matemàtic del anàlisis funcional, existixen vàries topologia d'operadors estàndar que poden caracterisar a l'àlgebra B(X) d'aplicacions llineals acotades sobre un espai de Banach X.[1]

Diagrama de relacions entre topologia en l'espai B(X) d'operadors acotats

Introducció

Siga (Tn)n∈ℕ una seqüència d'operadors llineals en l'espai de Banach X. Considere's l'afirmació de que (Tn)n∈ℕ convergix en algun operador T en X. Açò podria tindre varis significats diferents:[2]

Llista de topologia en B(H)

Existixen numeroses topologia que es poden definir en B(X) ademés de les utilisades anteriorment. En un principi, la majoria solament es definixen quan X= H és un espai de Hilbert, encara que en molts casos s'han establit generalisacions apropiades. Totes les topologia que s'enumeren a continuació són localment convexas, lo que implica que estan definides per una família de seminormas.

En anàlisis, una topologia es diu forta si té molts conjunts oberts, i dèbil si té pocs conjunts oberts, de modo que els modos de convergència corresponents són, respectivament, forta i dèbil. En la topologia pròpiament dita, estos térmens poden sugerir el significat opost, per lo que fort i dèbil es reemplacen per fi i tosco, respectivament. El diagrama de la dreta és un resum de les relacions, en les fleches apuntant de forta a dèbil.

Si H és un espai de Hilbert, l'espai de Hilbert B(X) té un predual B(H)* (únic), que consta d'operadors de classe de seguiment, que el seu dual és B(X). La seminorma pw(x) per a w positiva en el predual es definix com B(w, x*x)1/2.

Si B és un espai vectorial d'aplicacions llineals en l'espai vectorial A, llavors σ(A, B) es definix com la topologia més dèbil en A, de modo que tots els elements de B siguen continus.

  • La topologia normal o topologia uniforme o topologia d'operadors uniforme està definida per la norma habitual ||x|| en B(H). És més fort que totes les demés topologia següents.
  • La topologia dèbil (espai de Banach) és σ(B(H), B(H)*), en atres paraules, la topologia més dèbil tal que tots els elements de el B(H)* dual són continus. És la topologia dèbil en l'espai de Banach B(H). És més fort que les topologia d'operadors dèbil i ultradébil. (Advertència: la topologia dèbil de l'espai de Banach, la topologia d'operadors dèbil i la topologia ultradébil a voltes es denominen topologia dèbil, pero són diferents).
  • La topologia de Mackey o de Arens-Mackey és la topologia localment convexa més forta en B(H), de modo que el dual és B(H)*, i també és la topologia de convergència uniforme en Bσ(B(H)*, subconjunts convexos compactes B(H) de B(H)*. És més fort que totes les topologia següents.
  • La topologia σ-forta-* o topologia ultrafuerte-* és la topologia més dèbil i més forta que la topologia ultrafuerte, de modo que el mapa adjunt és continu. Està definit per la família de seminormas pw(x) i pw(x*) per a elements positius w de B(H)*. És més fort que totes les topologia següents.

La topologia σ-forta o topologia ultrafuerte o topologia més forta o topologia d'operadors més fort està definida per la família de seminormas pw(x) per a elements positius w de B(H)*. És més fort que totes les topologia següents, llevat la topologia forta*. (NOTA: Deu tindre's en conte que a pesar del nom de "topologia més forta", és més dèbil que la topologia normal). La topologia σ-dèbil o topologia ultradébil o topologia d'operadors dèbil-* o topologia dèbil-* o topologia dèbil o topologia σ(B(H), B(H)*) està definida per la família de seminormas |(w, x)| per als elements w de B(H)*. És més fort que la topologia d'operadors dèbil. (NOTA: la topologia dèbil de l'espai de Banach, la topologia d'operadors dèbil i la topologia ultradébil a voltes es denominen topologia dèbil, pero són diferents).

  • La topologia topologia d'operadors fort-* o fort-* està definida per les seminormas ||x(h)|| i ||x*(h)|| para h ∈ H. És més fort que les topologia d'operadors fort i dèbil.
  • La topologia d'operadors fort (TOF) o topologia forta està definida per les seminormas ||x(h)|| para h ∈ H. És més fort que la topologia d'operadors dèbil.
  • La topologia d'operadors dèbil (TOD) o topologia dèbil està definida per les seminormas |(x(h1), h2)| para h1, h2 ∈ H. (NOTA: la topologia dèbil de l'espai de Banach, la topologia d'operadors dèbil i la topologia ultradébil a voltes es denominen topologia dèbil, pero són diferents).

Vore també

Referències

  1. ↑ Armen H. Zemanian (1995). Realizability Theory for Continuous Linear Systems, Courier Corporation, pp. 209 de 231. ISBN 9780486688237. Consultat el 15 de novembre de 2023.
  2. ↑ Nikolaos S. Papageorgiou, Patrick Winkert (2018). Applied Nonlinear Functional Analysis: An Introduction, Walter de Gruyter GmbH & Co KG, pp. 622. ISBN 9783110531831. Consultat el 15 de novembre de 2023.

Bibliografia