Anar al contingut

Isometria

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
isometria

Una isometria és una aplicació matemàtica entre dos espais mètrics que conserva les distàncies entre els punts. És dir, les isometria són els morfismes de la categoria d'espais mètrics. Donat un espai euclidià de dos o tres dimensions, dos figures o objectes es diu que existix isometria quan són congruents entre sí, o viceversa. És el cas de les rotacions.

Les isometria s'usen en ocasions per a una construcció a on un espai M' és depenent d'un atre espai M.[1]

Definició

En geometria, una isometria és una transformació que preserva la distància entre els punts i els ànguls entre les llínees. En atres paraules, una isometria és una operació en la que la rotació, translació i reflexió no alteren les llongituts ni les formes de les figures geomètriques.[2]

Formalment si I1 i I2 són dos espais mètrics una isometria φ ve definida per lo següent:

Sent d1(·,·) i d2(·,·) les respectives funcions de distància en els dos espais mètrics I1 i I2.

Propietats conservades en les isometria

Les isometria són transformacions geomètriques que eixerciten un paper essencial en la geometria i la teoria de grups dins d'un espai euclidiano. Estes transformacions tenen la notòria habilitat de preservar múltiples propietats significatives de les figures geomètriques a les que s'apliquen. Entre estes propietats destaquen la conservació de distàncies i formes. En l'àmbit de la geometria, quan una isometria s'aplica a un objecte, s'assegura que característiques com a ànguls, llongituts, paralelisme i simetria, entre unes atres, es mantinguen intactes. Açò convertix a les isometria en ferramentes fonamentals per a l'anàlisis i la comprensió d'estructures geomètriques, permetent la preservació de l'integritat de les figures en l'espai euclidiano.[3]

Llongitut i distancia

Les isometria preserven les llongituts i les distàncies entre punts. Açò significa que si dos punts A i B estan a una distancia d en l'espai original, les seues images baix una isometria conservaran la mateixa distancia d en l'espai transformat.[4]

Eixemples

  • Una rotació en l'espai euclidià és una isometria de l'espai euclidià tridimensional.
  • Una translació en l'espai euclidià és una isometria, també ho és la composició d'un número arbitrari de translacions i rotacions. El conjunt de totes les rotacions i translacions d'un espai euclidià n-dimensional formen un grup d'isometria de dimensió n+(n(n−1)/2).
  • L'operador d'evolució temporal Ut:S→ℝ3, que descriu el moviment d'un sòlit rígit S és un grup uniparamétrico d'isometria de l'espai euclidià tridimensional.
  • Cada operador unitari 𝐔^t=exp⁡(i𝐇^t/ℏ) que dona l'evolució d'un sistema quàntic que el seu hamiltoniano és 𝐇^ és una isometria sobre un espai de Hilbert de dimensió infinita.
  • La translació és una isometria afí en la que una figura és desplaçada a una atra posició que no és l'original mantenint igualment totes les propietats de la primera figura.
  • Un atre tipo d'isometria afí més conegut és la simetria en la que tots els punts d'una figura o objecte mantenen una relació en respecte de un punt, recta o pla (referència). Segons el seu tipo es poden diferenciar simetria central(con respecte de un punt), simetria axial(con respecte de una recta) o simetria bilateral(con respecte de un pla).
  • La rotació és una isometria afí en la que es gira un objecte sobre un punt exterior o del propi objecte, o d'acort a atres paràmetros com un àngul o un sentit freqüentment donat per un vector.
  • La reflexió és una isometria que invertix una figura a través d'una llínea recta cridada eix de reflexió. Cada punt en la figura original és reflectit a una distància igual a l'atre costat de la llínea, mantenint la mateixa distància a l'eix de reflexió. Els punts en l'eix de reflexió permaneixen inalterados. [5]

Grup d'isometria

Artícul principal → Grup d'isometria.

El conjunt de totes les aplicacions que són isometria d'un conjunt contingut en un espai mètric forma un grup conegut com a grup d'isometria[6] del conjunt. En un espai euclidià de dimensió n el grup d'isometria Giso de qualsevol conjunt és un subgrup del grup producte format a partir del grup ortogonal i el grup de translacions:

Isometria llineal

Daus dos espais vectorials normados V i W, una isometria llineal és una aplicació llineal f:V→W que conserva la norma:

‖f(v)‖=‖v‖

para tot v∈V. En este sentit, una isometria conserva la distància induïda per la norma de l'espai vectorial. Una isometria es diu global si és sobreyectiva.

En un espai prehilbertiano (un espai vectorial dotat de producte escalar), l'anterior definició és equivalent a que

⟨f(v),f(v)⟩=⟨v,v⟩∀v∈V

i açò, a que es conserve el producte escalar:

⟨f(u),f(v)⟩=⟨u,v⟩∀u,v∈V.

En efecte, que esta igualtat implica l'anterior és trivial; el recíproc es deduïx de que el producte escalar queda determinat per la norma segons l'identitat del paralelogramo:

⟨u,v⟩=‖u+v‖2−‖u−v‖24.

Si es conserva la norma, el producte escalar, donat per esta identitat, també.

Segons el teorema de Mazur-Ulam, qualsevol isometria d'un espai vectorial normado en el cos dels número real és afí.

Per cóm es definixen els ànguls en un espai vectorial, tota isometria llineal conserva els ànguls, és dir, una isometria llineal és una aplicació conforme llineal.

Vore també

Referències

  1. ↑ Lapham, C. (2004). Diccionari de matemàtiques, Espanya: Editorial Complutense.
  2. ↑ «Isometria». MathWorld (4/10/2023).
  3. ↑ Do Carmo, M. P. (1976). *Differential Geometry of Curves and Surfaces*. Prentice-Hall.
  4. ↑ Lee, J.M. (2010). Manifolds and Differential Geometry, American Mathematical Society.
  5. ↑ Stewart, James (2012). Trigonometria, Cengage Learning Editors.
  6. ↑ 9mmdigital (2020-09-29). «Diccionari». 9mmdigital. Consultat el 2025-10-10.