Idioma dungano
El idioma dungano[1][2] és una varietat de chinenc mandarí[3] parlada pels dunganos, un poble principalment de Kazakhstan i Kirguizistan, emparentat en els hui de China.
Història
Els dunganos de Kirguizistan i Kazakhstan (en grups més chicotets que viuen en uns atres estats postsoviéticos) són els descendents de varis grups del poble hui que varen emigrar a la regió en la década de 1870 i la década de 1880 despuix de la derrota de la regirada dungana en el noroest de China. El hui del noroest de China (en lo sucesivo «dunganos» o «tungani» pels escritors occidentals del XIX, aixina com per membres de les nacionalitats túrquicas en China i Àsia Central a sovint) que normalment no parla el mateix dialecte mandarí com la gent han en la mateixa àrea[4] (o en l'àrea a on la comunitat hui en particular havia segut reasentados). Al mateix temps, per la seua història única, la seua parla seria rica en terminologia islàmica o influència, sobre la base de préstams de l'àrap, del persa i de les llengües túrquicas, aixina com traduccions de les mateixes en chinenc.[4] Els comerciants hui en els bazares podien utilisar números àraps o perses en parlar entre ells, a mantindre en secret les comunicacions dels transeünts han.[5] Si ben no constituïx una llengua separada, estes paraules, frases i girs del parla, coneguts com Huíhuí huà (回回话, «discurs Hui»), servixen com a marcadors de l'identitat del grup.[4] Com els viagers de principis del XX en el noroest de China es conta, «els chinencs mahometanos tenen en certa mida un vocabulari, i sempre un estil i una manera de parlar, que els és pròpia».
Com els dunganos en l'Imperi rus, i més encara en l'Unió Soviètica, varen ser aïllades de China, la seua llengua va experimentar una influència significativa del idioma rus i de les llengües túrquicas veïnes.[6]
En l'Unió Soviètica, un estàndart escrit del dungano va ser desenrollat, basat en un dialecte de Gansu, en lloc de la base del chinenc estàndar de Pequín. L'idioma s'utilisa en les escoles dels llogarets dunganas. En l'época soviètica hi havia varis llibres de text publicats per a l'estudi de la llengua dungana, tres volums Diccionari Rus-Dungano (14 000 paraules), el diccionari dungano i rus, monografies llingüísticas sobre l'idioma i llibres en dungano. El primer periòdic en llengua dungana es va establir en 1932, sent la que continua la publicació hui en forma semanal.
Quan Dru C. Gladney, que havia passat alguns anys de treball en la gent Hui de China, es va reunir en dunganos en Almaty en 1988, va descriure l'experiència com parlar "en un dialecte Gansu híbrit que combina elements lèxics túrquicos i russos".[7]
Inteligibilitat mútua en els dialectes del mandarí
Hi ha diversos graus d'inteligibilitat mútua entre el dungano i varis dialectes del chinenc mandarí. Els dialectes de Shaanxi i Gansu del mandarí són mútuament inteligibles per als dunganos. Per una atra part, els parlants de dungano com Iasyr Shivaza i uns atres han informat que els parlants del dialecte pekinés poden entendre el dungano sense dificultats, pero els dunganos no poden entendre el mandarí de Pequín.[8]
Demografia
El dungano es parla principalment en Kirguizistan, en parlants en Kazakhstan, Uzbekistan i Rússia també. El grup ètnic dungano descendiende dels refugiats procedents de China que varen emigrar cap a l'oest en Àsia Central.
D'acort en les estadístiques del cens soviètic 1970-1989, el dungano manté l'us de la seua llengua ètnica en molt més èxit que atres grups ètnics minoritaris en Àsia Central, no obstant, en el periodo postsoviético, la proporció de dunganos que parla l'idioma dungano com la seua llengua materna sembla haver caigut en picat.
| Any | Dungano com a primera llengua | Rus com a segona llengua | Població total de dungano | Font |
|---|---|---|---|---|
| 1970 | 36 445 (94,3 %) | 18 566 (48,0 %) | 38 644 | archive. org/web/20060903124153/http://www. hum. uit. no/a/trond/s70. html Cens soviètic |
| 1979 | 49 020 (94,8 %) | 32 429 (62,7 %) | 51 694 | archive. org/web/20060903124204/http://www. hum. uit. no/a/trond/s79. html Cens soviètic |
| 1989 | 65 698 (94,8 %) | 49 075 (70,8 %) | 69 323 | archive. org/web/20060903124216/http://www. hum. uit. no/a/trond/s89. html Cens soviètic |
| 2001 | 41 400 (41,4 %) | N/D | 100 000 | ethnologue. com/show_language. asp? code=dng Ethnologue |
Gramàtica
Paraules de mida (classificadors)
Les llengües siníticas (chinenca) tenen freqüentment classificadors en chinenc per a diferents tipos de paraules, en els dialectes septentrionals tendixen a tindre un menor número de classificadors que els meridionals. 個 (ge) és l'únic classificador que es troba en el dungano.[9]
Fonologia
En estructura bàsica i vocabulari, l'idioma dungano no és molt diferent del chinenc mandarí, específicament d'una varietat de mandarí Zhongyuan (no el mandarí Lan-Yin) que es parla en la partix sur de la província de Gansu i la part occidental de la vall de Guanzhong en La província de Shaanxi. De la mateixa manera que unes atres varietats chinenques, El dungano és tonal. Hi ha dos dialectes principals, un en 4 tons i l'atre, considerat estàndar, en 3 tons en posició final i 4 tons en posició no final.
Consonante
La taula corresponent compara l'actual ortografia del dungano, l'antiga ortografia del dungano, el pinyin, i l'AFI.
| No aspirades | Aspirades | Nassals | Fricatives | Sonores etc. | |||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Cirílico | Llatí | Pinyin | AFI | Cirílico | Llatí | Pinyin | AFI | Cirílico | Llatí | Pinyin | AFI | Cirílico | Llatí | Pinyin | AFI | Cirílico | Llatí | Pinyin | AFI | ||||
| б | b | b | p | п | p | p | ph | м | m | m | m | ф | f | f | f | в | v | w | v | ||||
| д | d | d | t | т | t | t | th | н | n | n | n | л | l | l | l | ||||||||
| з | z | z | ts | ц | c | c | tsh | с | s | s | s | р | r | － | r | ||||||||
| җ | ⱬ | zh | tʂ | ч | ç | ch | tʂh | ш | ş | sh | ʂ | ж | ƶ | r | ʐ | ||||||||
| j | tɕ | q | tɕh | щ | x | ɕ | й | j | i | ʝ | |||||||||||||
| г | g | g | k | к | k | k | kh | ң | ņ | ng | ŋ | х | x | h | x | ||||||||
Vocals
Usant les vocals chinenques estàndars com a base, les següents són vocals i les seues respectives transcripicones a l'actual ortografia del dungano, l'antiga ortografia del dungano, el pinyin, i l'AFI.
Tindre en conte que la correspondència entre les vocals del chinenc estàndar i les vocals del dungano no són perfectament correctes.
| Cirílico | Llatí | Pinyin | AFI | Cirílico | Llatí | Pinyin | AFI | Cirílico | Llatí | Pinyin | AFI | Cirílico | Llatí | Pinyin | AFI | |||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| ы | ƅ | i | ɨː | и | i | i | iː | ў | w | o | oː | ү | i | ü, o | iː | |||
| а | a |aː
|
я | ja | ia (ya) | ia (jaː) | уа | ua | ua | ua | |||||||||
| ә | ə | i | ɤː | е | je | ie (ye) | iə (jəː) | уә | oә | uo | oɤ | үә | iә | üe, ue | iɤ | |||
| э | i | ê, ai | ɛː | уэ | ue | ue, uai | oɛ | |||||||||||
| о | o | o, ao | ɔː | ё | jo | iao (yao) | iɔː (jiɔː) | уэй | wj | ui | oɛi | |||||||
| ый | ƅj | ei | ɨi | уй | vaig vore | wei | uei | |||||||||||
| у | o | ou | ʊ | ю | ju, jy | iu (you) | iou (jou) | |||||||||||
| ан | an | an | æ̃æn | ян | jan | ian (yan) | iæ̃iæn (jæ̃jæn) | уан | uan | uan | oæ̃oæn | үан | yan | üan, uan | iæ̃iæn | |||
| он | on | ang | ɔ̃ɔn | ён | jon | iang (yang) | iɔ̃iɔn (jɔ̃jɔn) | уон | uon | uang | oɔn | |||||||
| ын | ƅn | eng, en | ə̃ən | ин | in | ing, in | ĩin | ун | wn | ong | un | үн | yn | iong, un | iŋ | |||
| эр | әƣ | er | əɻ |
Les construccions de vocals que es poden utilisar com sílaba independent sense consonant es mostren entre paréntesis. Hi ha vocals rotacizades, aixina com algunes sílabes només es veuen en préstams del rus, kirguizo, àrap, etc., ademés de la taula anterior.
Tons
| Número del to | Nom del to | Eixemple en dungano | Caràcter chinenc | Gansu-Dungan | Shaanxi-Dungan | Chinenc estàndar | Referències | |||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Patró del to | Contorn del to | Patró del to | Contorn del to | Patró del to | Contorn del to | |||||
| 1 | 陰平 (iīnpíng) |
хуа | 花 | Ascendent | ˨˦ (24) | Descendent | ˥˩ (51) | Alt | ˥ (55) | El Gansu-Dungan estàndart no distinguix entre el to 1 i el to 2 sono en la posició final de paraules fonètiques. |
| 2 | 陽平 (yángpíng) |
хуа | 華 | Ascendent | ˨˦ (24) | Ascendent | ˧˥ (35) | |||
| 3 | 上声 (shǎngshēng) |
во | 我 | Descendent | ˥˩ (51) | Descendent | ˥˧ (53) | Baix/emergent | ˩, ˨˩˦ (1, 214) | |
| 4 | 去声 (qùshēng) |
чў | 去 | Alt | ˦ (44) | Alt | ˦ (44) | Descendent | ˥˨ (52) | Algunes sílabes originàries en el to 4 cauen cap al to 1 en el mandarí modern. |
| 0 | 軽声 | зы | 子 | Talla | Varia | Talla | Varia | Talla | Varia | L'entonament real depén de la sílaba precedent. |
Vocabulari
Els basilectos mandarí i dungano de Gansu/Shaanxi són en gran mida mútuament inteligibles; Periodistes chinencs entenen en un d'eixos dialectes del mandarí informen de que poden donar-se a entendre en la comunicació en parlants del dungano. No obstant, inclús en el nivell de vocabulari bàsic, el dungano conté moltes paraules que no existixen en moderns dialectes mandarí, tal com préstams llingüístics del àrap i del persa, aixina com vocabulari chinenc arcaic de l'era de la dinastia Qing.[10] Ademés, els acrolectos mandarí del dungan i Gansu/Shaanxi han divergit significativament pel temps i a les influències culturals. Durant el XX, els traductors i intelectuals varen introduir molts neologisme s i calcs semàntics en l'idioma chinenc, especialment per als conceptes polítics i tècnics. No obstant, el dungan, separat de la corrent principal del discurs chinenc per barreres ortogràfiques, en lloc de prestar paraules d'eixos mateixos conceptes del rus, en els que varen entrar en contacte a través del govern i de l'educació superior. Com a resultat d'estos préstams, els térmens chinencs estàndart equivalents no són àmpliament conegudes o compreses entre els dunganos.[11]
Sistema d'escritura
Per comparació en el chinenc estàndar es podria transcribir com 苏维埃联邦的英雄曼素子·王阿訇的博物馆, pinyin: Sūwéi'āi Liánbāng-d'Iīngxióng Mànsùzi·Wáng'āhōng-de bówùguǎn.
L'idioma dungano modern és l'única llengua sinítica que està escrit en alfabet cirílic, ya que vivien baix la dominació soviètica. És un alfabet basat en el rus més cinc lletres especials: Җ, Ң, Ү, Ә, i Ў.
| Cirílico | А/а | Б/б | В/в | Г/г | Д/д | Е/е | Ё/ё | Ә/ә | Ж/ж | Җ/җ | З/з | И/и | Й/й | К/к | |||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Nom | a | бэ | вэ | гэ | дэ | i | ё | ә | жэ | җi | зэ | и | йи | - | AFI | [a] | [pɛ] | [vɛ] | [kɛ] | [tɛ] | [je] | [jɔ] | [ɤ] | [ʐɛ] | [t͡ɕʲi] | [t͡sɛ] | [i] | [ʝi] | [kʰa] |
| Llatí | a | be | veu | ge | de | ye | yo | ê | re | jie | ze | i | yi | ka | |||||||||||||||
| Cirílico | Л/л | М/м | Н/н | Ң/ң | О/о | П/п | Р/р | С/с | Т/т | У/у | Ў/ў | Ү/ү | Ф/ф | Х/х | |||||||||||||||
| Nom | эль | эм | эн | ың | o | пэ | эр | эc | тэ | у | ў | ү | эф | xa | |||||||||||||||
| AFI | [ɛlʲ] | [ɛm] | [ɛn] | [ɨŋ] | [ɔ] | [pʰɛ] | [əɻ] | [ɛs] | [tʰɛ] | [ʊw] | [o] | [i] | [ɛf] | [xa] | |||||||||||||||
| Llatí | el | em | en | îng | o | pe | er | és | et | o | û | ü | ef | ha | |||||||||||||||
| Cirílico | Ц/ц | Ч/ч | Ш/ш | Щ/щ | Ъ/ъ | Ы/ы | Ь/ь | Э/э | Ю/ю | Я/я | |||||||||||||||||||
| Nom | цэ | чэ | шa | щa | нин xo | ы | ван xo | э | ю | йa |- | AFI | [t͡sʰɛ] | [t͡ʂʰɛ] | [ʂa] | [ɕa] | [nʲɪ̃ xɔ] | [ɨ] | [vã xɔ] | [ɛ] | [jʊw] | [ja] | ||||||||
| Llatí | ce | che | sha | sh(i)a | nin ho | î | van ho | i | yu | ya |
- Nota
- Les lletres Ъ i Ь solament s'usen per a escriure préstams del rus
El dungano és l'única varietat del idioma chinenc que no està escrita normalment utilisant caràcters chinencs. Originalment els dunganos, quines varen ser musulmans descendents dels hui, escrivien el seu idioma en un alfabet basat del àrap conegut com xiao'erjing. L'Unió Soviètica va prohibir totes les escritures àraps a finals de la década de 1920, lo que va dur a escriure's en una ortografia llatina. L'ortografia llatina va durar fins a 1953, quan el govern soviètic va promulgar l'actual sistema basat en el cirílic. Xiao'erjing està ara pràcticament extinta en la societat dungana, pero seguix sent un us llimitat per algunes comunitats hui en China.
El sistema d'escritura es basa en el dialecte estàndar de tres tons. Les marques de tons o numeració no apareixen en l'escritura de propòsit general, pero s'especifiquen en els diccionaris, inclús per a préstams llingüístics.
Taula de consonant:
| Pinyin | Palladiy | Dungano | Pinyin | Palladiy | Dungano | Pinyin | Palladiy | Dungano | Pinyin | Palladiy | Dungano | |||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| b | б | б | p | п | п | m | м | м | f | ф | ф | |||
| d | д | д | t | т | т | n | н | н / л | l | л | л | |||
| z | цз | з | c | ц | ц | s | с | с | ||||||
| j | цз(ь) | җ(ь) | q | ц(ь) | ч(ь) | x | с(ь) | щ(ь) | ||||||
| zh | чж | җ | ch | ч | ч | sh | ш | ш / с / ф | r | ж | ж | |||
| g | г | г | k | к | к | h | х | х |
Lliteratura
Una série de llibres en dungano, incloent llibres de text, dungano-rus i diccionaris rus-dunganos, un diccionari etimològic dungano, coleccions de contes populars, originals i traduïts de ficció i poesia s'han publicat en Kirguizistan. Tirades habituals no eren més que uns pocs centenars d'eixemplars. Un periòdic en dungano ha segut publicat també.
Obres del poeta dungano Iasyr Shivaza han segut traduïts al rus, chinenc estàndar, i un número d'atres idiomes, en tirades d'impressió en alguns d'ells segut molt major que en el dungano original. Traduccions d'alguns d'ells, junt en el text original dungano, Inglés estan disponibles en el llibre de S. Rimsky-Korsakoff (1991).
Vore també
Referències
- ↑
(2011).culturayrs. org. mx/revista/num11/JimenezT. pdf «Estudis sobre dunganos en Àsia Central».Cultura i representacions socials.Institut d'Investigacions Socials [ISS], UNAM.Cd. de Mèxic:Vol. 6(Nº 11)
- 225-232.ISSN 2007-8110.Consultat el 10 d'abril de 2014.
- ↑ (1979).Ciències socials.Acadèmia de Ciències de l'URSS.(Nº 3-4)
- ↑ Diferent del mandarí estàndar en fonologia i vocabulari. ethnologue. com/language/dng
- ↑ 4,0 4,1 4,2 Dru C. Gladney, Muslim Chinese: Ethnic Nationalism in the People's Republic. 1st ed.: Harvard University Press, 1991, ISBN 0-674-59495-9; 2nd ed., 1996. ISBN 0-674-59497-5. Pages 393-394 in the 1991 edition. The following pages in this book, 395-321, llaure occupied by "A Select Glossary of Hui Chinese Islamic Terms", into which Gladney included only words (many found in older publications) that he could verify as known or recognized by people in at least some Hui communities he visited.
- ↑ Gladney (1991), p. 68
- ↑ Owen Lattimore, The Desert Road to Turkestan. London, Methuen & Co, ca. 1928-29. Page 196.
- ↑ Gladney, pp 33, 102
- ↑ (1977).google. com/? id=ZoNCAAAAYAAJ&q=shivaza&dq=shivaza «Soviet Dungan nationalism: a few comments on their origin and language».Monumenta Serica.33
- 349–362.Consultat el 15 de febrer de 2011. p. 351.
- ↑ Yue, Anne O. (2003). «Chinese dialects: grammar», google. com/books? id=5MeWSTQ7F44C&pg=PA85&dq=wugang+dialect&hl=en&sa=X&ei=k6BOT7O_N4Hp0QHD19HyAg&ved=0CDAQ6AEwAA#v=onepage&q=wugang%20dialect&f=false The Sino-Tibetan languages, Routledge, pp. 84–125. ISBN 978-0-7007-1129-1.
- ↑ «chinabroadcast. cn/1857/2004-7-9/53@130293. htm », Chinenca Ràdio International - CRIENGLISH. com.
- ↑ pinyin. info/readings/texts/dungan. html «Implications of the Soviet Dungan Script for Chinese Language Reform».Sino-Platonic Papers.(18)
Enllaços externs
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Idioma dungano» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.