L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Economia d'Amèrica del Sur

Amèrica del Sur marca una notòria diversitat no solament l'aspecte social, cultural i demogràfic, ademés, també pel que fa a les polítiques econòmiques existents,[1] i aixina mateix és una regió històricament inestable, pel continu canvi d'enfocament pel que fa a polítiques monetàries en els països de la regió, lo que ha generat constants conflictes interns com a externs en distints desenllaços en Amèrica del Sur.[2]

Economia d'Amèrica del Sur
Països per PIB (PPA) per càpita (Int$) en 2019 segons el FMI
     >50,000      35,000–50,000      20,000–35,000      10,000–20,000      5,000–10,000      2,000–5,000      <2,000      Sense senyes
Amèrica del Sur

A pesar d'açò, en els últims anys varis països d'Amèrica del Sur ha conseguit un progrés considerable, prova d'això, són les sifres que alguns països conseguixen en temes com PIB per càpita PPA, Índex de desenroll humà, competitivitat, inversió estrangera entre uns atres.

Les majors economies d'Amèrica del Sur en térmens de PIB PPA (poder paritat adquisitiu) estan encapçalades per Brasil en casi 3 248 000 millons de dólars, seguit per Argentina en 922 000 millons i Colòmbia en 712 000 millons,[3] mentres que les economies més desenrollades en térmens de PIB per càpita PPA, el líder és Chile en (24.600US$), seguit per Uruguay en (22 400US$) i Argentina en (20 900US$)[4] mentres que els països en millor IDH segons la PNUD ONU en el seu últim informe d'índex de desenroll humà són Chile (0,819), Argentina (0,811) i Uruguai (0,792)[5]

El Banc Mundial va catalogar a les economies de Chile i Uruguai com a economies d'ingressos alts,[6][7] sent la primera volta en l'història d'Amèrica Llatina a on països de la regió compartixen eixe estatus, el Banc Mundial agrupa als països segons el PIB per càpita Método Athlas del 2013.[8]

Diversitat econòmica

editar
Erro al crear miniatura:
Països d'Alts Ingressos 2013 Banc Mundial

En l'actualitat, podem reconéixer 3 tipos de sistemes econòmics en Amèrica Llatina, que si be poden compartir aspectes similars i generals, les seues economies seguixen una llínea predeterminada, en açò reconeixem els netament capitalistes, economies obertes, els quals es basen en el model del lliure mercat, països com Chile, Colòmbia, i Perú, que han adoptat els models econòmics d'Estats Units, encara que en un grau menor d'economia mixta, sense ser clarament distinguible.

Per un atre costat existixen els països que si be, sostenen una estructura d'obertura al món, mantenen models més orientats a l'Economia social de mercat o d'economies mixtes en diferents magnituts. Casos d'Argentina, Uruguay, Brasil, Equador, Bolívia o Paraguai que, eixercixen un cert control i normatives en la finalitat de regular el lliure mercat, finalment existixen aquells països que sostenen economies tancades o semicerrades en un espectre molt més radicalisat que els anteriors i en molt poca, o nula, relació de lliure mercat, mantenint relacions econòmiques pràcticament en països exclusius dels seus blocs (Veneçola) encara que a pesar de sostindre dits models econòmics, mantenen alguna relació comercial en Estats Units i/o Europa.[9]

Principals indústries

editar
 
EMS, la major indústria farmacèutica brasilera
 
Braskem, la major indústria química brasilera
 
Fàbrica de chocolate Neugebauer en Arroio do Meio. Amèrica del Sur s'especialisa en el processament d'aliments
 
Siderúrgica CSN, en Volta Redona. Brasil és un dels 10 majors productors d'acer del món i Argentina és un dels 30 majors
 
Complex industrial Klabin, en Ortigueira. Brasil és el segon productor de celulosa i l'octau productor de paper del món

El Banc Mundial fa anualment una llista dels principals països fabricants pel valor total de la fabricació. Segons la llista de 2019, Brasil té la tretzena indústria més valiosa del món (O $ 173.6 mil millons), Veneçola la trigèsima més gran (O $ 58.200 millons, no obstant, que depenen del petròleu per a obtindre este valor), Argentina el 31 més gran (O $ 57,7 mil millons), Colòmbia el 46 més gran (O $ 35,4 mil millons), Perú el 50 més gran (O $ 28,7 mil millons) i Chile el 51 més gran (O $ 28,3 mil millons).[10]

Les característiques generals de la composició industrial i productiva de les economies exportadores d'Amèrica del Sur són, l'extracció de recursos naturals, majoritàriament les indústries mineres i petrolíferes, manufactura i agrícola.

Els països en a on l'indústria agrícola és la principal són Brasil (20%)[11][12] sent el major productor mundial de canya de sucre, soja, taronja, café, guaraná, açaí i castanya de pará[13][14] Argentina (27%)[15][16] sent un dels 5 majors productors mundials de soja, dacsa, girasol, sorgo, llima, yerba mat i oli de soja,[17] i Paraguay (55%) que és el sext productor de soja més gran del món,[18] mentres que en Uruguay és el ganader en un (19%) seguit de l'agrícola en (16%),,[19] sobre l'indústria petrolífera esta és la principal en Veneçola en (63%)[20] de les seues exportacions, Equador (46%),[21] Colòmbia (40%), que també és un dels cinc principals productors mundials de café i oli de palma[22] i Bolívia en les seues exportació de gas de petròleu en un (37%),[23] els països en a on l'indústria minera és la principal són Chile (51%)[24] sent el major productor mundial de Coure,[25][26] liti[27] i Yodo,[28][29] i Perú (58%)[30] sent el major productor mundial d'argent,.[31]

En térmens d'exportacions, les majors economies són Brasil en 242 000 millons, Veneçola en 96 000 millons, Argentina en 85 000 millons, i Chile en 83 000 millons,[32] mentres que en importacions, les economies en més moviments són, novament Brasil en 238 000 millons, Chile en 70 000 millons, Argentina en 67 000 millons i Veneçola en 56 000 millons al 2012.[33]

L'economies d'Amèrica del Sur de major creiximent al 2012 varen ser Perú en un creiximent del 6,0%, Veneçola i Bolívia.[34]

Argentina

editar
 
Fàbrica de Mercedes-Benz en São Paulo. Brasil és un dels 10 majors productors de vehículs del món i Argentina és un dels 30 majors
 
Plantació de soja en Mate Grosso. En 2020, Brasil va ser el major productor mundial, en 130 millons de tonellades. Amèrica del Sur produïx la mitat de la soja del món.

Argentina és un dels països en l'indústria ganadera i agrícola més grans. És el primer productor mundial de yerba mat, és un dels 5 majors productors del món de soja, dacsa, llimes, pera i llavor de girasol, un dels 10 majors productors del món de raïm, ordi, carchofa, tabac i cotó, i un dels 15 majors productors del món de blat, canya de sucre, sorgo i naronja.[35] També és el tercer productor més gran de mel en el món i el quarto productor més gran de carn vacuna; el més gran productor de blat i llana[36] en Llatinoamèrica,[37] entre atres cultius. És el major productor de vi en Amèrica Llatina en 6% de la producció mundial, quint en el món,[38] i el principal productor de biodiésel a nivell global.[39] La producció de gas natural i petròleu són importants també encara que no principals. El Jaciment Aguilar, en la província de Jujuy, és la major concentració de minerals de plom i cinc de Sudamérica, i el Baix de la Alumbrera en la província de Catamarca, és un dels jaciments per a l'extracció més grans d'or i coure en Amèrica Llatina, sent l'Argentina el decimotercer major productor d'or del món.[40] Posseïx la tercera reserva de gas més gran del planeta.[41] Argentina és el més important productor de software de la regió i ocupa el segon posat en Sudamérica sobre fabricació d'autopartes, despuix de Brasil, sent ademés el vigèsim major fabricant d'automòvils en el món.[42][43]

Brasil

editar
 
Plantació de canya de sucre en Sao Paulo. En 2018, Brasil va ser el major productor mundial, en 746 millons de tonellades. Amèrica del Sur produïx la mitat de la canya de sucre del món.

Brasil és el major productor mundial de canya de sucre, soja, café, taronja, guaraná, açaí i anou de Brasil; és un dels 5 majors productors de dacsa, papaya, tabac, pinya, banana, cotó, frijoles, coco, meló d'Alger i llima; i és un dels 10 productors més grans del món de cacao, anacardo, albocat, caqui, mànec, guayaba, arròs, sorgo i tomata.[44] En la producció de proteïnes animals, Brasil és el major exportador mundial de carn de pollet. També és el segon major productor de carn vacuna, el tercer major productor mundial de llet, el quarto major productor mundial de carn de porc i el sèptim major productor d'ou del món.[45]

Brasil és el segon exportador mundial de mineral de ferro i un dels 5 majors productors del món de bauxita, manganeso i estany, ademés de posseir el 98% de les reserves mundials de niobi,[46] ademés de tindre la més gran producció d'etanol.cita requerida Les exportacions brasileres (201.9 millons de dólars[47]) es troben entre les vint més grans del món. És el major productor de café mundial i el primer productor d'equips militars, televisors, semiconductors, celulars, computadores, automòvils i avions en Sudamérica.cita requerida Brasil és el segon exportador mundial d'aliments processats; el 2.º productor de celulosa del món i el 8.º productor de paper; el quarto major productor de sabates; l'octau productor de vehículs i el nové productor d'acer del món; i té l'octava indústria química més gran del món, ademés de tindre la quinta indústria textil més gran del món.[48] En l'indústria de l'aviació, Brasil té a Embraer, el tercer major fabricant d'avions del món, solament per darrere de Boeing i Airbus. La Bovespa en São Paulo és la dècima segona major bossa de valors (en valors de mercat) del món.[49]

Chile

editar
 
Plantació de raïm en Argentina. Argentina i Chile es troben entre els 10 majors productors de raïm i vi del món, i Brasil entre els 20 majors.
 
Mina de coure en Chile. Amèrica del Sur produïx la mitat del coure del món
 
Cultive de salmó en Chile. Un terç de tot el salmó venut en el món prové del país.

Chile és un dels 5 majors productors mundials de cirera i nabiu blau frescs[50] i un dels 10 majors productors mundials de raïm acaparant el 21,7 dels enviaments globals, prunes, pomes deshidratades, kiwi, bresquilla, pruna i avellana i truches en la seua agricultura enfocada a l'exportació de frutes d'alt valor.[51][52]

Chile és el país en els ingressos més alts d'Amèrica Llatina en 19,474 PIB per càpita PPA[53] i 16,273 PIB per càpita nominal.[54] El Banc Mundial va integrar a Chile i Uruguay a la categoria de països d'ingressos alts, sent els únics països d'Amèrica Llatina en obtindre eixe estatus.[55]

Chile és membre de l'OCDE,[56] grup que només integren Canadà, Estats Units, Colòmbia, i Mèxic, en el continent americà. També pertany al Acort Estratègic Trans-Pacífic d'Associació Econòmica i a l'APEC.[57][58]

Ademés l'economia de Chile lidera i ostenta índexs remarcables sobre competitivitat, Llibertat econòmica, Creiximent Econòmic [3] archivat en Wayback Machine.,[6][59][60] ademés de gojar en la classificació del deute extern més favorable del continent,[61] mentres que l'inversió estrangera, Chile acapara casi el 75% de les inversions en el con sur i 28% en tot Llatinoamèrica en 30 323 millons el 2012, mentres que en térmens d'inversió cap a l'exterior d'empreses nacionals, est acapara casi el (50%) en 21 090 millons el 2012 en Amèrica Llatina,[62] transformant-se com una de les economies més dinàmiques i desenrollades d'Amèrica Llatina.

Chile, A pesar del seu tamany, produïx la mateixa cantitat d'exportacions que Argentina, 83 000 millons i 85 000 millons respectivament, est és el major productor mundial de coure, liti, salmó i yodo, conta en el 38 % de les reserves mundials d'eixe mineral.[63] L'empresa estatal Codelco explota, entre uns atres, els jaciments de Chuquicamata i El Tinent, la mina a cel obert i la mina de coure subterrànea més grans del món,[64][65] respectivament. Ademés, Chile posseïx el 39 % de les reserves de liti en Sudamérica, seguit per l'Argentina en 32 %, i Bolívia en 28 %.[66] En 2010, el 42 % de la producció mundial d'este mineral es concentrava en Chile i el 17 %, en Argentina.[67] Ademés d'explotar els seus propis recursos domèstics, Chile participa en numerosos proyectes miners estrangers, ya siga com a inversioniste o com a proveïdor d'ingenieria i servicis, en països com Austràlia, Pakistan i Perú, entre uns atres.[68][69][70] Des de maig de 2010, Chile va passar a integrar l'OCDE.[71] Ademés, el país ostenta el IDH més alt de la regió,[72] seguit d'Argentina i Uruguay.[73]

Ademés Chile també és gran productor mundial de carbonat de liti.[52]

Colòmbia

editar
 
Café en Mines Gerais. En 2018, Brasil va ser el major productor mundial, en 3,5 millons de tonellades. Amèrica del Sur produïx la mitat del café del món.

Colòmbia és la tercera major economia suramericana, despuix d'Argentina, i es troba entre les primeres 28 del món.[74][75] Despuix de contar en una de les economies més estables del continent, Colòmbia va conseguir récort d'inversió estrangera en l'any del 2013[76] i s'espera que seguixca creixent mentres Colòmbia seguix consolidant-se com a potència regional.[77] Colòmbia és un dels 5 majors productors del món de café, albocat i oli de palma, i un dels 10 majors productors del món de canya de sucre, banana, pinya i cacao.[78]

Per contar en una població jove, economia dinàmica i per contar en pòlisses que salvaguarden l'economia, Colòmbia va ser destacada quan va ser inclosa en els CIVETS, un grup de països que són considerats com els "nous BRICS".[79] Aparte de ser membre dels CIVETS, Colòmbia també forma part de l'Aliança del Pacífic, Organisació Mundial del Comerç, la Comunitat Andina de Nacions i l'OCDE.[80]

Veneçola

editar
 
Taronja en Sao Paulo. En 2018, Brasil va ser el major productor mundial, en 17 millons de tonellades. Amèrica del Sur produïx el 25% de la taronja del món.

Veneçola d'acort al banc mundial constituïx la sèptima economia suramericana més potent en térmens de PIB (PPA) en els últims 100 anys i la 94 a nivell mundial.[81] El país és membre fundador de l'OPEP, té una economia basada en l'extracció i refinación del Petròleu, ademés de posseir les reservades provades de Petròleu més cajon grans del món que es creuen superen els 300 mil millons de barrils.[82] Les reserves de ferro de Veneçola són unes de les més importants en el món en empreses potents com SIDOR. Veneçola forma part del Mercosur junt a Brasil, Argentina, Paraguai i Uruguay. A data d'1 de juny de 2018 Veneçola té 4 anys sumida en una greu crisis econòmica que ha resultat en la reducció d'aproximadament el 25% del seu PIB, una hiperinflación que es proyecta per damunt del 24 000% a finals del 2018 segons algunes fonts i una greu escassea de tot tipo, resultant en una economia en ruïnes principalment rural en grans fluix migratoris cap a països veïns tot açò conseqüència de, segons alguns, les mals polítiques del Govern actual i segons la versió del governe producte de la guerra econòmica part de l'esquema de guerra no convencional supostament aplicada pel seu rival ideològic Estats Units.

Veneçola va tindre una gran caiguda en la producció de petròleu despuix de 2015 (a on va produir 2,5 millons de barrils / dia), caent en 2016 a 2,2 millons, en 2017 a 2 millons, en 2018 a 1,4 millons i en 2019 a 877 mil, per falta d'inversions.[83]

Perú

editar

Perú és la quarta nació suramericana en població i tercera en superfície, en els últims anys el Perú ha experimentat un creiximent econòmic alt, en taxes d'inflació baixes que li ha donat un impuls. Actualment és el país de la regió en la taxa de creiximent econòmic més alta i el risc país més baix.cita requerida

Perú és un dels 5 majors productors del món de palta o albocat, nabiu blau, carchofa i espárrago, un dels 10 majors productors del món de café i cacao, un dels 15 majors productors del món de creïlla i pinya, i també té una producció considerable de raïm, canya de sucre, arròs, banano, dacsa i mandioca; la seua agricultura està considerablement diversificada.[84]

Uns atres

editar

Per un atre costat, Veneçola i Equador formen part de l'OPEP, gràcies a les seues abundants reserves de petròleu.[85]

Vore també

editar

Referències

editar
  1. ↑ http://www.iadb.org/intal/intalcdi/pe/2011/08042.pdf [1] archivat en Wayback Machine. pág 2-3
  2. ↑ http://www.iadb.org/intal/intalcdi/pe/2011/08042.pdf [2] archivat en Wayback Machine. pág
  3. ↑ «Economia - Producte intern brut (PIB)». Archivat des d'el original, el 7 de giner de 2019. Consultat el 2 de juliol de 2013.
  4. ↑ «Economia: Producte Intern Brut (PIB) per capita». Archivat des d'el original, el 7 de giner de 2019. Consultat el 2 de juliol de 2013.
  5. ↑ «http://hdr.undp.org/en/media/HDR2013_ES_Summary.pdf».
  6. ↑ 6,0 6,1 «http://data.worldbank.org/about/country-classifications/country-and-lending-groups#High_income».
  7. ↑ «Grups per Ingressos».
  8. ↑ «Metodologia».
  9. ↑ «http://grancomboclub.com/2009/11/las-economias-abiertas-de-america-latina.html».
  10. ↑ Manufacturing, value added (current US$)
  11. ↑ Economia de Brasil
  12. ↑ «http://www.agrosoft.org.br/agropag/212125.htm». Archivat des d'el original, el 25 de juliol de 2014. Consultat el 31 de març de 2014.
  13. ↑ «http://www.reingex.com/Economia-Brasileira.shtml».
  14. ↑ «http://www.actividadeseconomicas.org/2012/11/los-mayores-productores-agricolas-del.html#.Ucy33Ov9D-Y».
  15. ↑ Agricultura en Argentina
  16. ↑ «http://commons.wikimedia.org/wiki/File:Argentina_treemap_es.png».
  17. ↑ «http://web.archive.org/web/20121025215740/http://www.argentinatradenet.gov.ar/sitio/supermercado/2.htm». Archivat des d'el original, el 25 d'octubre de 2012.
  18. ↑ «http://commons.wikimedia.org/wiki/File:Paraguay_treemap_es.png».
  19. ↑ «http://commons.wikimedia.org/wiki/File:Uruguay_treemap_es.png».
  20. ↑ «http://commons.wikimedia.org/wiki/File:Venezuela_treemap_es.png».
  21. ↑ «http://commons.wikimedia.org/wiki/File:Ecuador_treemap_es.png».
  22. ↑ «http://commons.wikimedia.org/wiki/File:Colombia_treemap_es.png».
  23. ↑ «http://commons.wikimedia.org/wiki/File:Bolivia_treemap_es.png».
  24. ↑ «http://commons.wikimedia.org/wiki/File:Chile_treemap_es.png».
  25. ↑ «http://www.coppergroupint.com/admin/descargas/22.pdf».
  26. ↑ «http://www.elmundo.es/america/2012/02/15/noticias/1329346204.html».
  27. ↑ «http://www.educarchile.cl/Portal.Base/Web/VerContenido.aspx?ID=204860». Archivat des d'el original, el 18 d'agost de 2010. Consultat el 2 de juliol de 2013.
  28. ↑ «http://quepasamineria.cl/index.php/noticias/item/819-%C2%BFser%C3%ADa-posible-un-chile-sin-esta-actividad». Archivat des d'el original, el 5 d'octubre de 2013.
  29. ↑ «http://www.nuevamineria.com/revista/2012/10/16/mas-de-25-minerales-se-extraen-en-chile-y-en-tres-es-el-primer-productor-mundial/». Archivat des d'el original, el 5 d'octubre de 2013.
  30. ↑ «http://commons.wikimedia.org/wiki/File:Per%C3%BA_treemap_es.png».
  31. ↑ «http://www.terra.com.pe/buenas-noticias/noticias/acc2313/peru-es-primer-productor-mundial-plata.html». Archivat des d'el original, el 7 d'octubre de 2013. Consultat el 2 de juliol de 2013.
  32. ↑ «Exportacions». Archivat des d'el original, el 4 d'octubre de 2008. Consultat el 2 de juliol de 2013.
  33. ↑ «Importacions». Archivat des d'el original, el 4 d'octubre de 2008. Consultat el 2 de juliol de 2013.
  34. ↑ «https://www.cia.gov/library/publications/the-world-factbook/rankorder/2003rank.html». Archivat des d'el original, el 1 de juliol de 2017. Consultat el 2 de juliol de 2013.
  35. ↑ production in 2018, by FAO
  36. ↑ «http://www.wool.com/Grow.htm». Archivat des d'el original, el 5 de maig de 2012. Consultat el 20 d'abril de 2012.
  37. ↑ «http://www.argentinatradenet.gov.ar/sitio/supermercado/2.htm». Archivat des d'el original, el 29 de febrer de 2012.
  38. ↑ «http://latinamericahoy.es/2012/06/06/el-vino-en-america-latina/». Archivat des d'el original, el 21 de juny de 2013. Consultat el 4 de juliol de 2013.
  39. ↑ «http://www.comercioyjusticia.com.ar/2010/11/09/argentina-se-consolida-como-primer-productor-mundial-de-biodiesel/». Archivat des d'el original, el 15 de maig de 2013.
  40. ↑ «http://www.bgs.ac.uk/mineralsuk/statistics/worldArchive.html». Archivat des d'el original, el 19 d'agost de 2013.
  41. ↑ «http://negocios.iprofesional.com/notas/134666-Argentina-riqueza-eterna-reservas-de-gas-para-ms-de-500-aos-posicionan-al-pas-como-un-jugador-estratgico-mundial».
  42. ↑ «http://oica.net/category/production-statistics/».
  43. ↑ «http://oica.net/wp-content/uploads/total-2011.pdf».
  44. ↑ de brasil en 2018, by FAO
  45. ↑ animal en brasil, by FAO
  46. ↑ «http://www.brasil.gov.br/para/invierta/economia-brasilena/panorama-economico/print».
  47. ↑ Exportaçõés brasileiras batem recorde em 2010 i chegam a US$ 201,9 bi artícul en Folha Online (en portugués)
  48. ↑ L'indústria brasilera
  49. ↑ Banc Mundial. «Capitalisació en el mercat de les companyies que cotisen en Bossa». Consultat el 11 de juny de 2011. «US$ a preus actuals»
  50. ↑ «Chile es troba posicionat com un dels principals actors en el mercat internacional de berries, sent fruts com els nabius i les frambuesa molt apreciats en l'exterior.». berriesbiobio. cl. Consultat el 1 de novembre de 2021.
  51. ↑ production in 2018, by FAO
  52. ↑ 52,0 52,1 «Chile, major productor mundial de».
  53. ↑ PIB per capita PPA
  54. ↑ PIB per capita NOMINAL
  55. ↑ «High Income Countrys».
  56. ↑ Organisació per a la Cooperació i el Desenroll Econòmics (OCDE). «Chile's accession to the OECD» (en anglés) (HTML). www. oecd. org. Consultat el 7 de maig de 2010.
  57. ↑ Ministeri de Relacions Exteriors. «Decrete 354 de 2006 del Ministeri de Relacions Exteriors» (HTML). Consultat el 16 d'abril de 2011.
  58. ↑ Fòrum de Cooperació Econòmica Àsia-Pacífic (APEC). «Member Economies» (en anglés) (ASPX). www. apec. org. Consultat el 6 d'abril de 2012.
  59. ↑ «http://thf_media.s3.amazonaws.com/index/pdf/2013/Index2013_Highlights.pdf». Archivat des d'el original, el 27 de setembre de 2013. Consultat el 6 de juliol de 2013.
  60. ↑ «http://www3.weforum.org/docs/CSI/2012-13/GCR_Rankings_2012-13.pdf».
  61. ↑ «http://www.datosmacro.com/ratings».
  62. ↑ «http://www.cepal.org/publicaciones/xml/5/49845/LaInversionExtranjeraDirectaDocIinf2012.pdf». Archivat des d'el original, el 19 d'octubre de 2013. Consultat el 2 de juliol de 2013.
  63. ↑ Toovey, Leia Michele. «The Top 10 Copper Producing Countries» (en anglés). copperinvestingnews. com. Archivat des d'el original, el 12 d'agost de 2012. Consultat el 18 d'abril de 2012.
  64. ↑ Codelco. «Operacions - Chuquicamata» (HTML). www. codelco. com. Archivat des d'el original, el 12 d'octubre de 2011. Consultat el 22 de novembre de 2011.
  65. ↑ Codelco. «Operacions - El Tinent» (HTML). www. codelco. com. Archivat des d'el original, el 12 d'octubre de 2011. Consultat el 22 de novembre de 2011.
  66. ↑ International Lithium Alliance. «Broad Based Lithium Reserves - South America» (en anglés). www. lithiumalliance. org. Archivat des d'el original, el 4 de giner de 2012. Consultat el 10 de decembre de 2011.
  67. ↑ (2010).«Liti: 70 proyectes en competència».Mineria Chilena.(349)
    65-71.ISSN 0716-1042.Consultat el 21 de maig de 2012.
  68. ↑ «http://www.direcon.gob.cl/inversion/1421».
  69. ↑ Antofagasta plc
  70. ↑ «http://mineriadelperu.com/2012/04/empleo-generado-por-inversion-chilena/». Archivat des d'el original, el 30 d'abril de 2012.
  71. ↑ Organisació per a la Cooperació i el Desenroll Econòmics (OCDE). «Chile's accession to the OECD» (en anglés) (HTML). www. oecd. org. Consultat el 7 de maig de 2010.
  72. ↑ Programa de les Nacions Unides per al Desenroll (PNUD). «Informe sobre Desenroll Humà 2013 - L'ascens del Sur: Progrés humà en un món divers - Anex estadístic - Quadros estadístics - Quadro 1 "Índex de Desenroll Humà i els seus components", Quadro 7 "Salut" i Quadro 8 "Educació"» (PDF). www. undp. org. Archivat des d'el original, el 20 de març de 2013. Consultat el 14 de març de 2013.
  73. ↑ «http://www.weforum.org/news/chile-sigue-siendo-la-econom%C3%ADa-m%C3%A1s-competitiva-de-am%C3%A9rica-latina-y-del-caribe-mientras-que-m%C3%A9xi».
  74. ↑ «http://www.portafolio.co/economia/el-dia-que-colombia-supero-argentina-0».
  75. ↑ «http://www.eltiempo.com/economia/ARTICULO-WEB-NEW_NOTA_INTERIOR-13428200.html».
  76. ↑ «http://www.portafolio.co/economia/inversion-extranjera-directa-colombia-2013».
  77. ↑ «http://www.elcolombiano.com/BancoConocimiento/C/colombia_ya_es_potencia_regional/colombia_ya_es_potencia_regional.asp».
  78. ↑ production in 2018, by FAO
  79. ↑ «http://edition.cnn.com/2013/03/27/business/brics-civets-emerging-markets/».
  80. ↑ «http://www.colombia.co/innovacion/colombia-invitada-a-ingresar-a-la-ocde.html».
  81. ↑ Fondo Monetari Internacional. «World Economic Outlook Database, April 2011» (en anglés). Consultat el 5 de juny de 2011.
  82. ↑ «http://venezuela-us.org/es/2012/03/20/reserva-petrolera-venezolana-aumenta-a-casi-300-mil-millones-de-barriles/». Archivat des d'el original, el 8 de març de 2014. Consultat el 8 de març de 2014.
  83. ↑ Production of Crude Oil including Lease Condensate 2019
  84. ↑ American countries production in 2018, by FAO
  85. ↑ Indicadors Econòmics de Mario Oyhanarte https://www.udocz.com/

Plantilla:Format referències


Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Economia_d%27Amèrica_del_Sur&oldid=1287770»