Economia d'Amèrica Llatina
_per_capita_in_2019.png)
| >50,000 35,000–50,000 20,000–35,000 10,000–20,000 | 5,000–10,000 2,000–5,000 <2,000 Sense senyes |
.svg)
La situació de l'economia dels països Iberoamericans varia molt d'un país a un atre, tant en térmens de PIB (en part explicat pel tamany de la població), socis comercials (degut en part a factors geogràfics), inflació, pobrea/riquea, productes exportats, etc.[1][2]
Les economies de major tamany en Iberoamèrica, basant-se en el PIB PPA (paritat de poder adquisitiu), estan encapçalades per Brasil, en 3,30 billons de dólars, Mèxic, en 2,61 billons segons les proyeccions del FMI en abril de 2021[3]
Les economies més desenrollades en térmens de PIB per càpita PPA segons les PROYECCIONS del FMI en abril de 2021 són Panamà, en 30.390US$, i Chile, en 24.930US$.[4] Ademés, els països en millor índex de desenroll humà (IDH) segons el Programa de les Nacions Unides per al Desenroll en el seu últim informe són també Chile (0,851), Argentina (0,845)[5] i Uruguay (0,817).
L'1 de juliol de 2013, el Banc Mundial va catalogar les economies de Chile i Uruguai com a economies d'ingressos alts,[6][7] sent la primera volta en l'història d'Amèrica Llatina que països de la regió compartixen eixe estatus (el Banc Mundial agrupa els països segons el PIB per càpita método Athlas de 2013).[8]
PIB Nominal per país
[editar | editar còdic]| Països d'Amèrica Llatina segons el tamany de la seua economia
PIB (Producte intern brut) en 2022 segons PROYECCIONS del FMI en octubre del 2022[9] | ||
|---|---|---|
| N.º | País | PIB nominal
(millons de dólars) |
| 1.º | Plantilla:Brasil | USD 1 650 000 millons |
| 2.º | Plantilla:Mèxic | USD 1 000 000 millons |
| 3.º | [[Image:Flag_of_Argentina
.png|20px]] |
USD 425 690 millons |
| 4.º | Economia d'Amèrica Llatina en Catalogue of Life. | USD 380 790 millons |
| 5.º |  CHL
|
USD 331 250 millons |
| 6.º |  Perú
|
USD 225 780 millons |
| 7.º |  Equador
|
USD 107.914 millons |
| 8.º |  Guatemala
|
USD 90 310 millons |
| 9.º |  República Dominicana
|
USD 89 500 millons |
| 10.º |  Uruguai
|
USD 61 460 millons |
| 11.º | USD 60 120 millons | |
| 12.º |  Costa Rica
|
USD 60 110 millons |
| 13.º |  Veneçuela
|
USD 44 890 millons |
| 14.º |  Bolivia
|
USD 38 550 millons |
| 15.º | Plantilla:PARELL | USD 36 970 millons |
| 16.º | Plantilla:EIXA | USD 27 670 millons |
| 17.º | Erro al crear miniatura: Hondures | USD 26 330 millons |
| 18.º |  Haití
|
USD 20 140 millons |
| 19.º |  Nicaragua
|
USD 13 400 millons |
| Font: Fondo Monetari Internacional FMI'[9] (2021) | ||
Diversitat econòmica
[editar | editar còdic]En l'actualitat, es pot reconéixer 3 tipos de sistemes econòmics en Llatinoamèrica que, si be poden mantindre continguts generals i mantindre espectres de simbiosis,[10] tenen economies que seguixen una llínea predeterminada; en açò es reconeixen els netament capitalistes, economies obertes, els quals es basen en el model del lliure mercat: països com Chile, Mèxic, Colòmbia, Perú i Panamà, que seguixen els models econòmics d'Estats Units i Europa.cita requerida Per un atre costat, existixen els països que, si be sostenen una estructura d'obertura al món, són clarament proteccionistes, models més socialdemócrates o d'economies mixtes en diferents magnituts: el cas d'Argentina, Uruguay, Brasil, Equador, Bolívia, Paraguay i Costa Rica.cita requerida Finalment, existixen aquells països que sostenen economies tancades, o en molt poca relació de lliure mercat, mantenint relacions econòmiques en països exclusius dels seus blocs, en clara tendència al model econòmic marxiste: el cas de Cuba i, en menor mida, Veneçola i Nicaragua[11] que, a pesar de sostindre models econòmics semicerrados, mantenen relacions comercials en les potències del capitalisme: Estats Units i Europa.
Vore també
[editar | editar còdic]- Inversió estrangera directa en Amèrica Llatina
- Anex:Empreses d'Amèrica Llatina
- Economia d'Amèrica del Sur
- Economia d'Argentina
- Economia de Brasil
- Economia de Bolívia
- Economia de Chile
- Economia de Colòmbia
- Economia de Panamà
- Economia d'Equador
- Economia de Mèxic
- Economia de Paraguay
- Economia del Perú
- Economia de l'Uruguay
- Economia de Veneçola
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «El creiximent econòmic de l'Amèrica Llatina Del desencant d'el XX als desafius d'el XXI». Consultat el 2023-09-05.
- ↑ «Senyes i estadístiques de l'economia d'Amèrica Llatina». www. epdata. es. Consultat el 2023-09-05.
- ↑ per PIB PPA.
- ↑ per PIB PPA per càpita.
- ↑ http://hdr.undp.org/sites/default/files/2015_human_development_report_overview_-_es.pdf
- ↑ https://data.worldbank.org/about/country-classifications/country-and-lending-groups#High_income
- ↑ [1]
- ↑ Grups per ingressos.
- ↑ 9,0 9,1 «World Economic Outlook Database». Consultat el 8 de març de 2021.
- ↑ «Home» (en és). LA TEUA ECONOMIA FÀCIL. Consultat el 6 de setembre de 2019.
- ↑ «Tots els tipos d'auditoria» (en és). Tipos d'auditoria. Consultat el 31 d'octubre de 2019.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Economía de América Latina» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.