Ecologia dels insectes

La ecologia dels insectes és l'estudi científic de cóm els insectes, individualment o com a comunitat, interactuen en l'entorn o ecosistema circumdant.

Els insectes juguen un paper important en l'ecologia del món per la seua gran diversitat de formes, funcions i estils de vida; la seua considerable biomassa; i la seua interacció en la vida vegetal, atres organismes i el mig ambient. Ya que són els principals contribuents a la biodiversitat en la majoria dels hàbitats, llevat en la mar, eixerciten una varietat de rols ecològics extremadament importants en les moltes funcions d'un ecosistema. Prenent el cas del reciclage de nutrients; els insectes contribuïxen a esta funció vital degradant o consumint fulleram, fusta, carronya i femta i dispersant foncs.

Els insectes formen una part important de la cadena alimentària, especialment per als vertebrats entomófagos com a molts mamífers, aus, amfibis i reptils. Els insectes juguen un paper important en el manteniment de l'estructura i composició de la comunitat; en el cas dels animals per transmissió de malalties, depredación i parasitisme, i en el cas de les plantes, per fitofagia i per propagació vegetal per polinisació i dispersió de llavors. Des d'un punt de vista antropocéntrico, els insectes competixen en els humans; consumixen fins al 10% dels aliments produïts per l'home i infecten a un de cada sis sers humans en un patógeno.

Ecologia comunitària

l'ecologia comunitària és el procés de interactión d'un grup d'organismes que viuen en el mateix lloc. Hi ha interaccions directes, que prenen la forma de simbiosis, competència i depredación, que són les més fàcils d'observar. També hi ha interaccions indirectes, com la reproducció, els tipos de forrajeo i la descomposició. Tot organisme en lo més bàsic pot ser un consumidor en algunes situacions i un productor en unes atres. La culminació de totes estes interaccions és lo que definix a una comunitat i lo que la diferència d'unes atres. Els insectes a sovint juguen varis rols en estes comunitats, encara que estos rols varien àmpliament segons l'espècie present.

Descomponedores

Escarabats peloteros Scarabaeus laticollis i bola de femta

Els insectes descomponedores són els que s'alimenten de cossos morts o podridos de plantes o animals. Estos insectes es denominen saprófagos i es dividixen en tres categories principals; els que s'alimenten de matèria vegetal morta o moribunda, els que s'alimenten d'animals morts (carronya) i els que s'alimenten d'excrements (heces) d'atres animals. A mida que es mengen les plantes mortes, queda exposta una major superfície, lo que permet que les plantes es descomponguen més ràpit per un aument de microorganismes que s'alimenten de la planta. Estos insectes són en gran part responsables d'ajudar a crear una capa d'humus en el sol que proporciona un ambient ideal per a varis foncs, microorganismes i bactèries. Estos organismes produïxen gran part del nitrogen, carbono i minerals que les plantes necessiten per a créixer. Els insectes carroñeros inclouen varis escarabats, formigues, àcars, avespes, larves de mosques (cucs) i uns atres. Estos insectes ocupen el cadàver durant un breu periodo de temps, pero ràpidament consumixen i/o enterren el cadàver. Per lo general, algunes espècies de mosques són les primeres en menjar el cos, pero l'orde d'insectes que seguix és predible i es coneix com la processó de la fauna. Molts escarabats peloteros i mosques de la femta se senten atrets per l'olor de les heces dels animals. Els adults solen posar ous en excrements frescs i les larves s'alimenten de la matèria orgànica. Moltes espècies de menjadors de femta han evolucionat, per lo que solament s'alimenten de heces d'una espècie específica. Inclús hi ha un tipo d'escarabat pelotero que enrolla les heces en una bola, l'espenta a un clot precavado, posa un ou en eixa femta i després ho cobrix en terra fresca per a proporcionar un viver perfecte per a les seues larves.

Avespa carnívora, Vespa crabro, i el seu assut

Mosca tsé-tsé (Glossina morsitans), paràsit dels humans i atres vertebrats.

Avespes parasitoides Cotesia congregata i el seu hoste una oruga de Papanda sexta

Carnívors

Els insectes carnívors sobreviuen menjant atres animals vius, ya siga caçant, chuplant sanc o com a paràsits interns. Estos insectes es dividixen en tres categories bàsiques: depredadors, paràsits i parasitoides.

Depredadors

Els insectes depredadors solen ser més grans ya que la seua supervivència depén de la seua capacitat per a caçar, matar/immovilisar i menjar als seus assuts. No obstant, hi ha vàries excepcions, sent les formigues les més notables. Les formigues i atres insectes de la colónia poden usar el seu gran número per a abrumar als seus assuts inclús si les formigues són significativament més menudes. A sovint tenen mandíbules (peces bucals) especialisades per a esta tasca, algunes de les quals causen un dolor insoportable, paràlisis o simplement tenen una gran força de mossegada. No obstant, els insectes que viuen sols deuen ser capaços de derribar als seus assuts de manera confiable i, com a tals, han desenrollat una miríade de métodos de caça únics. Alguns viagen activament en busca del seu assut mentres que uns atres esperen en una emboscada. Uns atres poden lliberar substàncies químiques per a atraure a criatures específiques i uns atres encara mengen tot lo que puguen.

Paràsits i parasitoides

Els paràsits infestan el cos de la víctima, alguns són paràsits externs, uns atres mengen l'interior del cos del seu hoste. La presència del paràsit a sovint no és notada per l'hoste, ya que la diferència de tamany sol ser molt gran. Els paràsits varien àmpliament en la forma en que sobreviuen en el seu hoste, alguns completen el seu cicle de vida complet dins del cos, mentres que uns atres poden permanéixer solament durant la duració de la seua etapa larvaria. Existix una gran variació en la metodologia i les espècies de paràsits com en qualsevol atre tipo d'insecte, encara que no ho semble al principi.

Per als sers humans els paràsits més perillosos són els que viuen fòra de l'hoste i consumixen la seua sanc. Estes espècies transmeten virus, malalties i inclús atres paràsits més menuts a l'hoste, disseminant-los entre les poblacions de molts països del tercer món en mala atenció mèdica.

Una subcategoría de paràsits, cridats parasitoides, és aquella que s'alimenta tant del cos de l'hoste que finalment ho menja sancer o casi sancer i generalment termina matant-ho. Una espècie d'avespa, l'avespa de les aranyes, paralisa a les aranyes, despuix les du al seu niu i deposita els seus ous en ella. Les larves mengen fins a completar el seu desenroll, secretando un agent adormecedor i paralisant fins que no queda res de l'aranya més que l'exoesquelet; després passen per la metamorfosis i es convertixen en adults. Els membres de la superfamilia d'avespes Ichneumonoidea, en més de 100 000 espècies, són tots parasitoides o paràsits.

Els animals atacats per depredadors o paràsits posseïxen una varietat de defenses, que inclouen defenses químiques, ocultamiento (cripsis), autodefensa.

Polinisació, un tipo de herbivoría, abella Andrena cornelli en azalea

Tipo de herbivoría, agalla causada per la mosquita Dasineura salicifoliae en Spiraea latifolia

Herbívors

Els herbívors són insectes que s'alimenten de matèria vegetal viva o dels productes d'una planta. Estos insectes poden menjar parts essencials de la planta, com els fulls o la llacor, o poden sobreviure en el polen i el néctar produït per la planta. Els insectes herbívors a sovint usen senyals olfatives o visuals per a determinar una planta hospedante potencial. Una senyal visual podria ser simplement el contorn d'un cert tipo de full o l'alt contrast entre els pétals d'una flor i els fulls que la rodegen. Estos s'associen típicament en la senyal olfativa que un insecte pot rebre del seu menjar previst. L'essència olfativa podria ser l'aroma del néctar produït per una flor, un determinat químic excretado per a repelir depredadors no desijats o la llacor exposta d'un cerezo. Qualsevol d'estos dos sentits podria ser la força impulsora darrere d'un insecte que elegix consumir una determinada planta, pero és solament en acabant de que dona el primer mòs, i la confirmació d'este aliment es fa pel seu sentit del gust, que realment s'alimenta. Una volta que un insecte herbívor termina d'alimentar-se d'una planta, espera allí fins que torne a tindre fam o pansa a una atra tasca, ya siga trobar més menjar, un companyer o un refugi. Els insectes herbívors representen un perill significativament major per a una planta que el simple consum, es troben entre les criatures portadores de malalties més prominents en el món dels insectes.

Existixen numeroses malalties, foncs i paràsits que poden ser portats per casi qualsevol insecte herbívor, molts dels quals són fatals per a la planta infectada. Algunes malalties inclús produïxen una secreció pegajosa i d'olor dolça de la planta infectada per a atraure més insectes i estendre's més.

A la seua volta les plantes desenrollen defenses contra la herbivoría, que poden ser defenses químiques, mecàniques, mimetisme, pèrdua de fulls, defenses indirectes.