Anar al contingut

Fulleram

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Erro al crear miniatura:
Fulleram
Per a la novela de Gabriel García Márquez publicada en 1955 vore La fulleram.
Erro al crear miniatura:
Fulleram en boscs de Tsuga heterophylla, localisats en Norteamérica.

La fulleram, també cridada brossa,[1][2][3] correspon al conjunt de materials vegetals morts, procedents d'arbres i plantes, que han caigut al nivell del sol i formen sobre ell una coberta orgànica,[4] coneguda com mantillo.[5][6][7] La fulleram es constituïx de parts fenecidas i separades d'organismes vegetals, principalment de fulls, flors, fruts i llavors, aixina com porcions de corfa, branques i tallos, en cessació de la seua continuïtat orgànica i de la seua funcionalitat fundacional.[8] El detrito resultant, i els seus nutrients constituents, s'agreguen a la capa superior del sol, comunament coneguda com a horisó O, des del qual la seua descomposició serà fonamental en el cicle de nutrients del ecosistema, i en la transferència de matèria orgànica i nutrients entre la zona aérea del bosc, i el sistema solc.[9][10] Els principals nutrients que són transferits en este cicle són el nitrogen, el fòsfor, el potassi, el calcio i el magnesi, entre uns atres.[11][12][13][14][15] La seua importància radica en ser un indicatiu de productivitat ecològica, útil per a predir el cicle de nutrients, i entendre els mecanismes de fertilisació del sol.[16] També, i degut a que la fulleram és un dels principals components de trànsit i interacció en els processos de retroalimentaació planta-sol, el seu anàlisis resulta útil en la comprensió de les estratègies de competitivitat i adaptabibilitat biogeoquímica en comunitats entorn a espècies vegetals.[17][18][19]

Producció

[editar | editar còdic]
Vore també: Senescencia foliar
Erro al crear miniatura:
La senescencia dels fulls és una font de producció material per a la caiguda de fulleram i l'acumulació d'un mantillo en el sol forestal.[20]

La caiguda de fulleram, aixina com la seua gruixa, velocitat de descomposició i contingut de nutrients, sol variar considerablement,[16] i està influenciada per varis tipos de factors, corresponents a condicions biològiques, climàtiques i geogràfiques.[14][16]

Factors biològics

[editar | editar còdic]

Entre les variables es troba l'edat, cobertura, diversitat i hàbits de creiximent del bosc.[15][21] Un eixemple d'açò és la composició de la fulleram segons l'edat del bosc: els teixits dels fulls representen aproximadament el 70 % de la caiguda de fulleram, pero el material llenyós tendix a aumentar en l'edat del bosc.[22] La resorció (retranslocaació) de nutrients per part de les plantes previ a la caiguda de fulls, és un atre agent que influïx sobre la calitat dels nutrients de la fulleram resultant,[23] i és ventajosa en sols en poca disponibilitat d'estos, en ser una atra estratègia en la conservació i reutilisació de macroelementos essencials.[23] Les substàncies redirigides incrementen l'eficiència de la planta en l'us dels nutrients, en poder reutilisar este contingut en atres zones de la seua biomassa, usualment novella o en creiximent.[23] Si be sol variar considerablement, un 50 % és el promig estimativo de resorció que posseïxen les plantes respecte del contingut de nitrogen i fòsfor que contenen els fulls i el fullage previ a l'abscisió.[24] Esta variació depén de l'espècie i de l'edat dels arbres.[25] També s'ha constatat que en llocs pobres en nutrients la resorció tendix a aumentar, lo que fa fluctuar l'aporte final d'elements orgànics en els fulls caiguts.[23][26]

Factors climàtics

[editar | editar còdic]

Entre les condicionants ambientals se senyala a la força i velocitat del vent,[27] a la temperatura,[28] a l'ocurrència i intensitat de les precipitacions,[5] aixina com al estrés hídric,[29] com a causes que influïxen en la definició de picos màxims de caiguda de material vegetal al sol.[14] Estos elements poden variar considerablement d'una estació a una atra, especialment en zones templades i boreales, de manera que l'estacionalitat és un important agent d'incidència sobre la variabilitat anual en la producció i composició de fulleram.[30] Totes estes circumstàncies són fonamentals per a entendre les diferents respostes en forma de producció de fulleram per part de distints tipos d'arbres segons el seu clima: per eixemple, la resposta dels arbres caducifolios en el seu cicle vital com a adaptació als seus hàbitats, en el que un patró cíclico d'estes condicions climàtiques ha derivat cap a una producció adaptativament intensa de fulleram, fins a perdre completament els seus fulls en l'estació hivernal.[31] En el cas d'espècies perennifolias, si be l'intensitat de la caiguda de fulleram és prou menor al de les espècies caducifolias, i manté una regularitat a lo llarc de l'any, s'ha constatat un aument de la seua freqüència durant el periodo estival, especialment en climes subtropicals,[15] mentres que, i d'un modo similar, en ambients tropicals la major cantitat de fulleram cau en l'última part de l'estació seca i enjorn durant l'estació humida.[32] En qualsevol cas, López-Hernández et al. (2013) afirmen que la producció de fulleram tendix a ser major «en zones humides i càlides en sols fèrtils, mentres que disminuïx en zones seques i fredes, en una baixa disponibilitat de nutrients».[15]

Factors geogràfics

[editar | editar còdic]

La latitut,[33][34] l'altitut,[35][36] i l'orientació de les ales,[37][38] són condicionants geogràfiques que han segut senyalades en distints estudis. Es menciona una correlació entre la latitut i la producció de fulleram, en específic, que la caiguda d'est disminuïx en l'aument de la latitut.[33][34] A pesar d'este patró observat, en les selves tropicals hi ha una capa prima de fulleram per una ràpida descomposició,[39] mentres que en els boscs boreales la taxa de descomposició és més llenta i conduïx a l'acumulació d'una capa grossa d'est.[40] La producció primària neta funciona inversament a esta tendència, lo que sugerix que l'acumulació de matèria orgànica és principalment el resultat de la taxa de descomposició.[40] Dins de les causes geogràfiques hi ha també una vinculació en la variabilitat climàtica tant a microescalas com a escales regionals.[37][36] L'altitut ha segut senyalada com a element d'influència en algunes espècies,[35] en el qual el gradient tèrmic altitudinal és rellevant;[36] i aixina mateix, s'ha observat una variació en l'acumulació de fulleram d'acort a l'orientació de les ales, a lo que poden influir aspectes com l'exposició solar, el seu influix en l'humitat, o la dinàmica local de vents.[37][38]

Interacció en la superfície

[editar | editar còdic]
Subhorizonte LCSSS, la capa més superficial del horisó orgànic del sol de bosc, compost per fulleram en poc grau de descomposició, i/o en materials constitutius encara reconeixibles.[41]

La caiguda de material vegetal, en el seu instant inicial, es caracterisa per restants de plantes recent separats, encara sense descompondre i fàcilment reconeixibles, per espècie i tipo d'estructura originària procedent.[41][42] A mida que dit material permaneix en els estrats superficials del sol, comença un procés gradual i progressiu de descomposició, determinant l'existència de tres tipos de capes, segons el grau de descomposició de la matèria resultant.[41] Segons la Societat Canadenca de Ciències del Sol (CSSS), estes capes corresponen a:[42][Nota 1]

  • Horisó OFAO subhorizonte LCSSS: estrat orgànic caracterisat per l'acumulació de material vegetal, en el qual les estructures originàries (fulls, branques o material llenyós) són encara fàcilment reconeixibles.[41][42]
  • Horisó OFAO subhorizonte FCSSS: estrat orgànic trobat baix del horisó L, caracterisat per l'acumulació de matèria orgànica parcialment descomposta, de manera que el reconeiximent de les seues estructures originàries adquirix certa dificultat.[41][42]
  • Horisó OFAO subhorizonte HCSSS: estrat orgànic baix de F, caracterisat per l'acumulació de matèria vegetal completament descomposta, en la seua àmplia majoria indiscernible.[41][42]

El mantillo protegix els agregats del sol de l'impacte de les gotes de pluja, evitant que la lliberació de partícules d'argila i rovina obstruïxca els poros del sol.[44] La lliberació de partícules d'argila i rovina reduïx la capacitat del sol per a absorbir aigua i accelera l'erosió del sol.[44] Ademés, el mantillo reduïx l'erosió del vent en evitar que el sol perga humitat, proporcionant una coberta que evita el transport del sol.[44]

Notes

[editar | editar còdic]
  1. ↑ Santa Regina, I.; Gallardo, J.F.(1985).«Producció de fulleram en tres boscs de la Serra de Béjar, Salamanca».(8)
    89-101. handle:10261/12366.
  2. ↑ P. Duvigneaud (1978). La síntesis ecològica, Madrit: Alhambra, pp. 336.
  3. ↑ Núcleu Diversus. «Descomponibilidad de brossa». Núcleu Diversus, Centre d'Investigacions en Diversitat i Sustentabilidad. Consultat el 3 de juliol de 2020.
  4. ↑ Proctor J., J. M. Anderson, S. C. L. Fogden, H. W. Vallack(1983).«Ecological studies in four contrasting lowland rainforests in Gunung Mulu National Park, Sarawak».(71)
    261-283. JSTOR:2259975.
  5. ↑ 5,0 5,1 Caldato S.L., P.A. Floss, E.C. Serafini F.(2010).«Producció i descomposició de fulleram en la selva ombròfila mixta en el sur de Brasil».(31)
    3-8.
  6. ↑ Schlatter J.; R. Grez; V. Gerding (2003). Manual per al reconeiximent de sols, Universitat Austral de Chile, pp. 114 pàgines.
  7. ↑ Schlatter, J.E.; Gerding, V.; Calderón, S.(2006).«Aporte de la fulleram al cicle biogeoquímic en plantacions de Eucalyptus nitens, X Regió, Chile».27(2)
    115-125.doi:10.4067/S0717-92002006000200006.
  8. ↑ Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas». Consultat el 5 de juny de 2020.
  9. ↑ Vitousek P.M., D.R. Turner, W.J. Parton, R.L. Sanford«Litter decomposition on the Mauna Lloa environmental matrix, Hawaii: patterns, mechanisms, and models».(72)
    418-429. JSTOR:1939545.
  10. ↑ Isaac, S.R. i Nair, M.A.(2006).«Litter dynamics of six multipurpose trees in a homegarden in Southern Kerala, Índia».(67)
    203-213.doi:10.1007/s10457-005-1107-3.
  11. ↑ Finér L.(1996).«Variation in the amount and quality of litterfall in a Pinus sylvestris L. stands growing on a bog».(80)
    111.doi:10.1016/0378-1127(95)03652-0.
  12. ↑ Kavvadias V. A., D. Alifragis, A. Tsiontsis, G. Brofas, G. Stamatelos(2001).«Litterfall, litter accumulation and litter decomposition rates in four forest ecosystems in northern Greece».(144)
    113-127.doi:10.1016/S0378-1127(00)00365-0.
  13. ↑ González R. H., I. Cantú S., R. G. Ramírez L., M. V. Gómez M., T. G. Domínguez G., J. Bravo G., R. K. Maiti(2008).«Spatial and seasonal litterfall deposition pattern in the Tamaulipan thornscrub, Northeastern Mexico».(1)
    177-181.
  14. ↑ 14,0 14,1 14,2 Gutiérrez-Vázquez, M. H.; Méndez-González, J.; Flores-López, C.; Ramírez-Díaz, J. A.; & Gutiérrez-Vázquez, B. N.(2012).«Litterfall in Pinus greggii Engelm: And Pinus cembroides Zucc. plantations, in Coahuila, Mèxic».35(2)
    123-133.
  15. ↑ 15,0 15,1 15,2 15,3 López-Hernández, J. M.; González-Rodríguez, H.; Ramírez-Lozano, R. G.; Cantú-Silva, I.; Gómez-Engrunse, M. V.; Pando-Moreno, M. & Estrada-Castillón, A. E.(2013).«Producció de fulleram i tornada potencial de nutrients en tres llocs de l'estat de Nou León, Mèxic».(35)
    41-64.
  16. ↑ 16,0 16,1 16,2 Ochoa-Os, R.; Prim-Baquerizo, M.; King, P.T.A.; Benham, M.; Arca, V.; Power, S.A.«Ecosystem type and resource quality llaure more important than global change drivers in regulating early stages of litter decomposition».(129)
    144–152.doi:10.1016/j.soilbio.2018.11.009.
  17. ↑ Bever, J. D.(1994).[https://esajournals.onlinelibrary.wiley.com/doi/abs/10.2307/1941601 «Feeback between Plants and Their Soil Communities in an Old Field Community»].75(7)
    1965-1977.doi:10.2307/1941601. JSTOR 1941601.
  18. ↑ Bever, J. D.; Westover, K. M.; Antonovics, J.«Incorporating the Soil Community into Plant Population Dynamics: The Utility of the Feedback Approach».85(5)
    561. doi:10.2307/2960528.
  19. ↑ T. Marañón-Arana, Cr. Aponte-Perales, I. M. Pérez-Ramos, B. Ibáñez-Moreno, M. T. Domínguez-Núñez, L. Ventura-García i L. Gómez-Aparicio(2012).«Interacciones arbre-solc i funcionament del bosc mediterràneu».(35)
    81-89. ISSN:1575-2410.
  20. ↑ De l'Arc, J.M., Escudero, A., & Garrido, M.V.(1991).«Effects of site characteristics on nitrogen retranslocation from senescent leaves».(72)
    701-708.
  21. ↑ Vitousek, P.M.(1982).«Nutrient cycling and nutrient use efficiency».(119)
    553-572. JSTOR:2461143.
  22. ↑ W. M. Lonsdale(1988).«Predicting the amount of litterfall in forests of the world».61(3)
    319–324.doi:10.1093/oxfordjournals.aob.a087560.
  23. ↑ 23,0 23,1 23,2 23,3 A. Gallardo, F. Covelo, L. Morillas, M. Prim(2009).«Cicles de nutrients i processos edàfics en els ecosistemes terrestres: especificidad del cas mediterràneu i les seues implicacions per a les relacions solc-planta».18(2)
    4-19.
  24. ↑ Aerts, R.(1996).«Nutrient resorption from senescing leaves of perennials: llaure there general patterns?».(84)
    597-608. JSTOR:2261481.
  25. ↑ Eckstein, R.L.; Karlsson, P.S., Weih, M.(1999).«Leaf clave span and nutrient resorption as determinants of plant nutrient conservation in temperate arctic regions».(143)
    177-189.doi:10.1046/j.1469-8137.1999.00429.x.
  26. ↑ Pugnaire, F.I., Chapin, F.S.(1993).«Controls over nutrient resorption from leaves of evergreen mediterranean species».(74)
    124-129.doi:10.2307/1939507.
  27. ↑ Huber J. A.; C. Oyarzún C.(1983).«Producció de fulleram i les seues relacions en factors meteorològic en un bosc de Pinus radiata».Direcció d'Investigació i Desenroll, Universitat Austral de Chile.(1)
    1-11.doi:10.4206/bosc.1983.v5n1-01.
  28. ↑ Roig S., M. del Riu, I. Cañellas, G. Montero(2005).«Litterfall in Mediterranean Pinus pinaster Ait. stands under different thinning regimes».(206)
    179-190.doi:10.1016/j.foreco.2004.10.068.
  29. ↑ Pavón N. P., O. Briones, J. Flores R.(2005).«Litterfall production and nitrogen content in an intertropical semi-arid Mexican scrub».(60)
    1-13.doi:10.1016/j.jaridenv.2004.03.004.
  30. ↑ Doll, U.; Araya, P.; Soto-Cerda, L.; Aedo, D.; & Vizcarra, G.(2018).«Producció i composició de la fulleram en un renoval preandino de Nothofagus glauca de la regió del Maule».39(1)
    151-156.doi:10.4067/S0717-92002018000100151.
  31. ↑ F.J. Alcaraz-Ariza. «Biomas templats». Geobotánica, Universitat de Múrcia. Consultat el 6 de juliol de 2012.
  32. ↑ A. V. Spain(1984).«Litterfall and the standing crop of litter in three tropical Australian rainforests».72(3)
    947–961. JSTOR 2259543.
  33. ↑ 33,0 33,1 Lousier, J.D. & Parkinson, D.(1976).«Litter decomposition in a cool temperate deciduous forest».(54)
    419-436.
  34. ↑ 34,0 34,1 Mikola, P.(1960).«Comparative experiment on decomposition rates of forest litter in southern and northern Finland».(II)
    161-166. JSTOR:3564889.
  35. ↑ 35,0 35,1 Dames J., M. C. Scholes, C. J. Straker(1998).«Litter production and accumulation in Pinus patula plantations of the Mpumalanga Province, South Àfrica».(203)
    183-190. JSTOR:42949866.
  36. ↑ 36,0 36,1 36,2 Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
  37. ↑ 37,0 37,1 37,2 Gaspar-Sants, Elsa Saraí, González-Espinosa, Mario, Ramírez-Marcial, Neptalí, & Álvarez-Solís, José David.(2015).«Acumulació i descomposició de fulleram en boscs secundaris del sur de la Serra Mare de Chiapas, Mèxic».36(3)
    467-480.doi:10.4067/S0717-92002015000300013.
  38. ↑ 38,0 38,1 Sariyildiz T.; M. Küçkü(2008).«Litter mass in deciduous and coniferous trees in Artvin, northeast Turkey: Relationships with litter quality, microclimate, and soil characteristics».37(9)
    547-559.
  39. ↑ Packham, J.R.; Harding, D.J.L.; Hilton, G.M.; Stuttard, R.A. (1992). Functional Ecology of Woodlands and Forests (en anglés), Chapman & Hall, pp. 133–134, 246–247, 265.
  40. ↑ 40,0 40,1 Schlesinger, W. H. (1997). Biogeochemistry: An Analysis of Global Change (en anglés), Academic Press, pp. 108, 135, 152–158, 180–183, 191–194.
  41. ↑ 41,0 41,1 41,2 41,3 41,4 41,5 University of British Columbia. «Soil horizons and layers» (en anglés). Facultat de Terra i Sistemes Alimentaris de l'Universitat de Columbia Britànica. Archivat des d'el original, el 25 de decembre de 2012. Consultat el 29 de juny de 2020.
  42. ↑ 42,0 42,1 42,2 42,3 42,4 42,5 42,6 Societat Canadenca de Ciències del Sol (CSSS). «Horisons del sol» (en anglés). Consultat el 13 de juliol de 2021.
  43. ↑ Organisació de les Nacions Unides per a l'Alimentació i l'Agricultura (FAO) (1998). «Appendix 1: Soil horizon designations», World reference base for soil resources (en anglés). ISBN 92-5-104141-5.
  44. ↑ 44,0 44,1 44,2 Chanasyk, D.S.; Whitson, I.R.; Mapfumo, E.; Burke, J.M.; Prepas, E.E.(2003).«The Impacts of Forest Harvest and Wildfire on Soils and Hydrology in Temperate Forests: A Baseline to Develop Hypotheses for the Boreal Plain».(2)
    S51–S62.doi:10.1139/S03-034.

Referències

[editar | editar còdic]



Erro en la cita: Existixen etiquetes <ref> per a un grup nomenat "Nota", pero no es trobà una etiqueta <references group="Nota"/>

Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Fulleram&oldid=1265241»