Anar al contingut

Drac

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Per a atres usos d'este terme vore Drac (desambiguació).
En varias culturas del continente asiático, los dragones son representados con cuerpos más alargados, semejantes a serpientes mientras que carecen de alas, (estos pueden volar gracias a cualidades mágicas) y son vistos como seres divinos.
En cambio, en culturas del continente europeo, los dragones suelen tener cuerpos mas robustos y un par de alas característico. Estos son asociados con seres malignos y despiadados.

La paraula drac[1] (del llatí draco, i este del grec δράκων, drákon ‘serp’) es referix a un ser mitològic majorment similar a un reptil o serp, la presència de la qual; encara que en característiques diferents, és mencionada en distintes cultures de tot lo món.

Dins de les distintes mitologia que parlen sobre dragons, els més coneguts són: els dragons europeus, derivats de les tradicions populars europees i de la mitologia de Grècia i Orient Pròxim, i els dragons orientals, d'orige chinenc, coreà, japonés, vietnamita i d'atres països d'Extrem Oriente. Les dos tradicions varen sorgir provablement de forma independent, pero en el seu desenroll s'han influït mútuament.

La paraula apareix també en la tradició cristiana: el Apocalipsis es referix a Satanàs com el gran dragó, la serp antiga.[2]

El dragó, és un dels sers mitològics més coneguts, ha segut inspiració de diferents relats i poemes, alguns dels quals han segut duts al cine. La primera aparició dels dragons varen ser uns amulets de jade de la cultura Hongshan, en China, fa aproximadament entre 6700 i 4900 anys.


Etimologia

La paraula dragó va entrar en l'idioma anglés a principis del XIII a partir del francés antic dragon, que, a la seua volta, prové del llatí draco (genitiu draconis), que significa «serp enorme, dragó», del grec antic δράκων, drákōn (genitiu δράκοντος, drákontos) «serp».[3][4] El terme grec i llatí es referia a qualsevol gran serp, no necessàriament mitològica.[5] La paraula grega δράκων provablement es deriva del verp grec δέρκομαι (dérkomai) que significa «veig», la forma del qual aorist és ἔδρακον (édrakon).[4] Se cree que esto se refería a algo con una "mirada mortal»,[6] o ulls inusualment lluents[7] o «esmolats»,[8][9] o perque els ulls d'una serp semblen estar sempre oberts; cada ull en realitat veu a través d'una gran escala transparent en les seues parpalles, que estan permanentment tancats. La paraula grega provablement deriva d'una raïl indoeuropea *derḱ- que significa «vore»; la raïl sànscrita दृश् (dr̥ś-) també significa «vore».[10]


Característiques

La creència en dragons se sustenta en els diversos mits. Estos apareixen en moltes cultures. S'ha plantejat, per a donar-li explicació a este fenomen, que fora el descobriment de fòssils de dinosauris o de pterosaures els que varen dur a eixes cultures a imaginar sers pareguts. A sovint, es creïa que estos sers seguien vius, generalment en llocs lluntans. Durant l'época de Les Creuades, era possible trobar en els mercats i atres llocs d'exposició d'Europa «restants de dragó», que en realitat eren restants de cocodrils procedents d'Egipte, Aràbia i de països d'Àsia.


Funcions en les distintes cultures

Quadro d'Eugène Delacroix Apolo combatent en la serp Pitó.

En Occident el simbolisme al voltant del dragó és essencialment el de la lluita.[11] No obstant, la lluita entre el dragó i un héroe o un deu té distints significats. En estos mítics combats el dragó assumix dos papers: el de devorador i el de guardià, que tenen finalment una sola raïl: el d'un ser místic en espera, l'acció de la qual implica la mort –o el naiximent– d'un orde universal.[11]

Aixina, en un principi, els dragons varen ser devoradores de deus –alguns mits es referixen a estes criatures com la causa dels eclipses, per eixemple–, o els seus enemics –case d'Apofis i Pitó, enemics del sol–. Posteriorment els dragons varen ser forces a les que se'ls oferien donzelles en sacrifici. No varen tardar en concebre's com devoradores d'hòmens. De tots modos, eixe paper no s'allunta del de guardià, que implica l'espera i el manteniment d'un orde que preludia una reinvenció de l'univers o el descobriment d'un lloc sagrat. Justament perque són guardians d'alguna cosa sagrat, simbolisen el pont a un atre món o la prova de tot héroe.

En ocasions es distancien les actituts preses en les cultures del món front a la figura del dragó i la lluita que supon, particularment si es compara l'idea de dragó que existix en l'Extrem Orient en la predominant en Occident. Els dragons chinencs (long), els japonesos (ryū) i els coreans (yong) són vists generalment com a sers benévolos, mentres que els europeus són en la seua majoria malévolos.

No obstant, els dragons malévolos no estan restringits a Europa: entre atres cultures, esta interpretació es manté també en la mitologia persa. El tema és complex. Ha variat a lo llarc de l'història. Com a eixemple, entre els romans, típics representants de l'Occident antic, el dragó era considerat un símbol de poder militar.

Per a la cultura cristiana el dragó simbolisa el mal i la destrucció, Es convertix en un animal al que cal eliminar. Existixen varis eixemples, com l'arcàngel Sant Miguel lluitant contra un dragó, o el dragó que es regira contra la llança de Sant Jorge.

Entre les distintes cultures de diversos pobles, este animal mitològic està carregat de significació emblemàtica. Per tant, no existix un sol concepte simbòlic relacionada en el dragó. Lo cert és que existixen molts significats emblemàtics de gran importància referits a esta criatura entre els pobles de l'Extrem Orient, especialment entre l'Índia i China, aixina com entre els japonesos i les Filipines. En tal sentit, en els pobles de la vall del Indo s'identifica al dragó en Agni, personificació del cel, que en els seus innumerables ulls vigila a l'hora que protegix a qui li demana ajuda; és dir, en l'orige i el principi del cel i la Terra.

Pero a on adquirix major importància el significat emblemàtic del dragó és el relacionar-ho en el poder dels governants i emperadors de pobles o llogarets.[12]


Orient

Oriente Pròxim

En Orient Pròxim, la figura del dragó simbolisava el mal i la ruïna. En Enuma Elish, una epopeya escrita al voltant del 2000 a. C., la deesa Tiamat era un dragó que simbolisava els oceans i comandaba les hordes del mal, la destrucció prèvia del qual era necessària per a crear un nou univers ordenat.

També en la Bíblia el dragó representa el mal. En la mitologia persa destaca el cas d'Azi Dahaka, un dragó malévolo. En Romania, es parla del dragó geta-dacio, que tenia cap de llop i coa de serp. Esta image era amprada en la guerra, ya que en la bandera de Dacia apareix un dragó.


Extrem Orient

Estampa japonesa d'un dragó.
Dragó vietnamita en Hoi An, Quang Nam.

En moltes cultures orientals els dragons eren, i en alguns cults són encara, reverenciats com a representants de les forces primitives de la naturalea i l'univers.

En Orient, el dragó sempre s'ha considerat una criatura benèfica i un símbol de bona fortuna.

A diferència dels seus congèneres occidentals, els dragons orientals no tenen ales, encara que normalment poden volar gràcies a la màgia. Són més similars en aparència a la Serp Emplumada dels mits dels pobles prehispánicos de Mesoamèrica.

Un dragó típic d'Orient té banyes de cervo, cap de cavall, coll de serp, garres d'àguila, orelles de bou i bigots llarcs com els de els siluros. En les llegendes chinenques hi ha dragons que vigilen els cels, o que duen la pluja, o que controlen els rius i rieres. En Japó, a on se'ls atribuïx ser ents sapients, amables i sempre disposts a ajudar, els dragons han segut, durant sigles, l'emblema oficial de la família imperial.

Els dragons chinencs i els japonesos simbolisen el poder espiritual suprem, el poder terrenal i celestial, el coneiximent i la força, i per lo tant són benévolos. El dragó és l'insígnia més antiga de l'art d'estos països. Proporcionen salut i bona sòrt i viuen en l'aigua. Segons les antigues creències chinenques, duen la pluja per a la recolecció. Per això el dragó es va convertir en el símbol imperial d'eixe país.

En el Himàlaya representen la bona sòrt.

Corea, com es va expressar abans, també té dragons, de similar caràcter positiu.


Europa

La llegenda de Sant Jorge i el dragó, per Paolo Uccello (XV).
Dragó del parc d'Europa, situat en el barri Quatre Camins en La Corunya, Galícia (Espanya).

Les tribus nòrdiques d'Europa associaven el seu folclore en varis aspectes terrorífics del dragó.

La mitologia germana inclou al dragó (Nidhug o Níðhöggr) entre les forces del inframundo. S'alimenta de les raïls de Yggdrasil, el fresno sagrat que estén les seues raïls a través de tots els móns. Els antics escandinaus (els vikings) adornaven les proes dels seus barcos esculpiéndolas en forma de dragó. Usaven esta decoració en la creència de que aixina esglayarien als esperits (landvættir) que vigilaven les costes a les que aplegaven. També els dragons apareixen en poemes germans: en Beowulf, un poema èpic anglosaxó, el més antic que es conserva. Un home cridat Beowulf, que havia lliurat al seu poble d'un mònstruo mitat home i mitat diable, despuix convertit en el rei, lluita contra un dragó, disputa en la que abdós moren. En el Cantar dels Nibelungs, un poema èpic migeval anònim, Sigfrido mata a un dragó, cridat Fafnir, i al ungirse en el seu sanc es fa immune a tot mal.

Per als celtes, el dragó era una divinitat dels boscs, la força dels quals podia ser controlada i utilisada pels macs. Entre els conquistadors celtes de Britania va ser símbol de sobirania, i durant l'ocupació romana de l'illa va adornar els estandarts de guerra, convertint-se en un símbol heràldic i despuix militar.

En la mitologia grega existixen varis dragons que varen ser usats pels deus, o eren temuts per ells mateixos. Existixen en el mit antic el dragó Ladon, de cent caps, que custodiava el jardí de les Hespérides, ademés de Tifó, Lamia, el dragó de Delfos o Pitón, Amphisbaena (dragó de dos caps que va nàixer de la sanc de Medusa quan va caure una gota en el desert de Líbia), basilisco i la famosa Hidra de Lerna. Entre els romans el dragó era considerat símbol de poder i saber.

Erro al crear miniatura:
Representació d'un dragó sobre ceràmica valenciana (sigle XIV).

Per a la mitologia eslava, el dragó era una de les formes que adoptava el deu Vés-los, senyor del món subterràneu, adversari de Perún, deu del tro.

Els cristians varen heretar l'idea hebrea del dragó, que apareix en l'Apocalipsis, de l'apòstol Juan, i en atres tradicions posteriors.

En l'art cristià del Medievo simbolisa el pecat. La lluita contra est va servir per a aumentar la motivació dels regnes cristians.[13] En aparéixer baix els peus dels sants i màrtirs representa el triumfo de la fe i dels regnes cristians sobre el diable. La llegenda de sant Jorge i el dragó, ilustrada en la figura de la dreta, mostra clarament este significat. Es presentaven a sovint també com a representacions de l'apostasía, l'heregia i la traïció, pero també de còlera i enveja, i presagiaven grans calamitats. Vàries voltes significaven la decadència i l'opressió, encara que varen servir també com a símbols per a l'independència, el liderage i la força.

Els colors a sovint varen determinar el simbolisme de les qualitats d'un dragó. En la pauta de el viage del héroe, els dragons varen representar l'obstàcul o el temor, i el pas necessari per a tornar a la llar. Com a molts dragons es presenten també com l'encarnació del saber, en eixes tradicions matar a un d'ells no solament donava accés a les seues riquees, sino també significava que el cavaller havia vençut a la més astuta de les criatures. Una atra faceta del dragó en la mitologia clàssica de l'época caballeresca és el dragó com a guardià que custodia o seqüestra princeses en el seu castells.

En l'Occident de l'actualitat és casi sempre concebut com una criatura malvada, poderosa i cruel, estereotip extret tant de les antigues llegendes com de les més modernes películes.


Norteamérica

La majoria dels autors criden serps als dragons mesoamericanos, pero, ya que etimológicamente la paraula dragó significa serp, es pot prendre el terme náhuatl cóatl com a dragó en el cas dels sers mitològics mencionats a continuació, en lloc del significat lliteral «serp», per a diferenciar-los de les serps i dels escurçons, a les quals s'atribuïxen significats propis.


Sudamèrica

Entorn a Els Vages es creïa en el poder que eixercien les «serps de l'abisme marítim i de la montanya esplendorosa». Estes eren criatures de grans proporcions també considerades dragons. Per eixemple, les que es veneraven en els Vages centrals diferixen d'aquelles dels extrems de l'Imperi Inca (eixemple: pobles natius del Perú o de Bolívia).

Les bésties de la major part de Sudamèrica estaven àmpliament relacionades en enormes serps que es remontaven en els orígens de l'humanitat, coincidint en atres regions del planeta. Pero, a diferència del Vell Món, estos dragons no presenten unicitat en les seues característiques predominants, ni en les seues actituts, encara sent d'aspectes semblants. Tals dragons mantenien una història de conflictes entre sí que es remonta al primitiu passat de les cultures americanes. La llegenda de TrenTren i Cai Cai Vilu reflectix açò, en enfrontar-se abdós serps (Mar i Terra) pel futur del poble mapuche.


Vore també

Cartografia


Heràldica


Mitologia

Referències

  1. ↑
  2. ↑ Apocalipsis 12:9; Apocalipsis 20:2.
  3. ↑ Ogden (2013): 4.
  4. ↑ 4,0 4,1 Δράκων, Henry George Liddell, Robert Scott, A Greek-English Lexicon (1940), en el proyecto Perseus. Consultado el 4 de septiembre de 2024.
  5. ↑ Ogden (2013): 2-4.
  6. ↑ «dragon | Etymology of dragon by etymonline» (en en). www.etymonline.com. Archivat des de l'original, el 9 de octubre de 2021. Consultat el 2024-09-04.
  7. ↑ «Greek Word Study Tool». www.perseus.tufts.edu. Archivat des de l'original, el 15 de octubre de 2021. Consultat el 2024-09-04.
  8. ↑ OUPblog (2015-04-25). «Guns, herbs, and sores: inside the dragon’s etymological lair» (en en). OUPblog. Archivat des de l'original, el 17 de novembre de 2021. Consultat el 2024-09-04.
  9. ↑ Wyld, Henry Cecil (1946). The Universal Dictionary of the English Language. p. 334.
  10. ↑ Skeat, Walter W. (1888). An etymological dictionary of the English language. Oxford: Clarendon Press. p. 178.
  11. ↑ 11,0 11,1 Diccionario ilustrado de los monstruos, pág. 142
  12. ↑ «Simbología del dragón» (en es-es). oculto.eu. Archivat des de l'original, el 28 de febrer de 2018. Consultat el 28 de febrer de 2018.
  13. ↑ «La misteriosa leyenda del dragón que formó parte del escudo de Madrid durante tres siglos» (en es). abc (15 de octubre de 2014). Consultat el 22 de enero de 2020.

Enllaços externs