Matadragons

Un matadragons és una figura heròica, casi exclusivament de sexe masculí, que conseguix derrotar a un dragó mitològic. Es troben matadragons en els contes de fades, en els mits, llegendes i històries ancestrals de moltes cultures, aixina com en gèneros més moderns com els llibres de cavalleries o la fantasia; i inclús en jocs de rol o videojocs.

Un matadragons representa un gran valor i la superació del mal. En la majoria de les històries, el caçador de dragons conseguix lliberar per mig del seu ardit a les gents propenques dels atacs i la devastació i sequia prolongada causada pel fòc escopinyat pel dragó. A voltes, ha de rescatar una jove donzella de la seua captivitat en el cau del dragó o conseguir un tesor guardat i protegit pel dragó. En algunes llegendes germàniques, com en el Cantar dels Nibelungs, eixe tesor està malaït i du la desgràcia tràgica a l'héroe. En la llegenda de Sigurd (o Sigfrit), l'héroe banyat en la sanc del dragó mort resulta invulnerable, a excepció d'un chicotet lloc que determina el desenllaç fatal, tema similar al del «taló d'Aquiles» de la mitologia grega.[1][2]
Estos contes de matadragons s'enquadrarien en l'epígraf Tristan i Isolda de la classificació de contes de fades Préhistoire du Sud-Ouest.[3]
Matadragons per orde històric
- Marduk, que va véncer a Tiamat, el dragó del caos, en la mitologia babilònica;
- Etššup, que va derrotar al dragó Illuyanka, en la mitologia hitita;
- Aquiles, Apolo, Hèrcules, Cadmo, Jasó i Perseu en la mitologia grega;
- l'Arcàngel Sant Miquel i Samsó en el Antic Testament del cristianisme i el judaisme;
- Baldur en la mitologia escandinava;
- Sigurd o Sigfrit en la mitologia germànica;[4]
- Beowulf[5] en l'antic poema èpic homònim anglosaxó;
- Climent de Metz va derrotar a Graoully, un dragó llegendari que habitava l'amfiteatre de la ciutat al començament de l'Edat Mija, tal i com arreplega Pau el Diaca en els seus escrits;[6]
- Tristán en el cantar de gesta d'orige celta que narra l'història de Tristan i Isolda;[7]
- Illapa, que va aniquilar a dos Amaru, serps i/o dragons que encarnen el caos primordial, en la mitologia incaica;
- Sant Teodor d'Amasea, màrtir cristià la llegenda del qual se li atribuïx haver vençut a un dragó;
- Sant Jordi, com el representant més conegut dels sants cristians en este gènero de llegendes;[8]
- Susanoo, en la mitologia japonesa;
- els bogatyrs Dobrynya Nikitich i Aliosha Popovich[9] en la mitologia eslava;
- Wawel Krak, que va véncer al dragó en el folklore polac de Cracòvia;[10] i
- Santa Margarida d'Antioquia, que és una de les poques dònes matadores de dragons.
També es menciona en ocasions a Santa Marta de Betània entre els caçadors de dragons, pero en la seua llegenda ella només va domar a la Tarasca, sent els parracs els que la varen matar. També s'atribuïx el milacre de domar a un dragó per mig de la Santíssima Creu a Sant Marcel de París. També per la seua interpretació com la dòna de l'apocalipsis en diverses representacions de l'art cristià, la Verge Maria apareix chafant el cap del dragó o travessant-lo en una llança.
Festes populars de matadragons
Moltes efígies de dragons són tretes de processó en rogacions, carnestoltes i festes profanes, en recort dels ardits que varen realisar estos héroes. Algunes d'estes celebracions han segut descontinuades pero unes atres seguixen practicant-se encara a dia de hui. Especialment coneguda és la de Furth im Wald, una ciutat de la frontera oriental de Baviera, que se celebra anualment en agost.
Una volta a l'any, l'últim dumenge de juny, té lloc en Tarascón (Provença-Alps-Costa Blava) un festival per a recordar a la Tarasca i a Tartarín de Tarascón, el personage principal de la novela homònima d'Alphonse Daudet.
Referències
- ↑ De Huy, Julien. (2013). "Li motif du dragon serait paléolithique: mythologie et archéologie", in Préhistoire du Sud-Ouest. 21. pp. 195–215 (francés)
- ↑ De Huy, Julien. (2014). "Mythologie et statistique. Reconstructions, évolution et origines paléolithiques du combat contre li dragon", in Mythologie française. pp. 17–23 (francés)
- ↑ Thompson, Stith (1977). The Folktale (en en), University of California Press, p. 27. ISBN 0-520-03537-2.
- ↑ Byock, Jesse L. (1990). Saga of the Volsungs: The Norse Epic of Sigurd the Dragon Slayer (en en), University of California Press. ISBN 0-520-23285-2.
- ↑ Lliteratura, Cine i (2021-04-29). «[Columna "Beowulf": El primer poema èpic de la tradició lliterària anglesa]» (en es). Cine i Lliteratura. Consultat el 2023-10-26.
- ↑ Lenoir, Marie-Alexandre (1808). Mythologie celtique du dragon de Metz nommé Graouilli (vol. II) (en fr), pp. 1-20.
- ↑ Bauman, Richard. "A Sixteenth Century Version of The Dragon-Slayer", in Fabula vol. 11, n.º Jahresband, 1970, pp. 137-143 (anglés)
- ↑ Redazione (2022-04-20). «La llegenda de Sant Jorge i el dragó» (en es). Holyart.es Blog. Consultat el 2023-10-05.
- ↑ «Alyosha Popovich | Història dels dragons | Josep M. Vilà». www.smartproms.com. Consultat el 2023-10-26.
- ↑ Jagiełło, Mieszek (2021). "Thoughts on the Symbolism and Origin of Apollo’s Fight Against the Pythian Snake", in Classica Cracoviensia 24 (Decembre): 25-39 (anglés)
Atres llectures
- Davis, S.(1953).«Argeiphontes in Homer--The Dragon-Slayer».Greece & Rome.22(64): 33–38.doi:10.1017/S0017383500011712.
- Hart, Donn V.; Hart, Harriett C.(October 1960).«A Philippine Version of 'The Two Brothers and the Dragon Slayer' Tale».Western Folklore.19(4): 263.doi:10.2307/1497353.
- Järv, Risto(2002).«The Three Suitors of the King's Daughter: Character rols in the Estonian versions of The Dragon Slayer (AT 300)».Folklore.22(20–22): 33–48.doi:10.7592/FEJF2002.22.dragons.
- Markus-Takeshita, Kinga Ilona(2001).«From Iranian Myth to Folk Narrative: The Legend of the Dragon-Slayer and the Spinning Maiden in the Persian Book of the Kings».Asian Folklore Studies.60(2): 203–214.doi:10.2307/1179054.
- Ramsey, Jarold (1999). «Tu-Jean and the Seven-Headed Dragon: Instances of Native American Assimilation of European Folklore», Reading the Fire: The Traditional Indian Literatures of America, University of Washington Press, pp. 222–236. ISBN 978-0-295-97787-4.
- Róheim, Géza(1940).«The Dragon and the Hero».American Imago.1(2): 40–69.
- Róheim, Géza(1940).«The Dragon and the Hero (Part Two)».American Imago.1(3): 61–94.
- Simpson, Jacqueline(1978).«Fifty British Dragon Tals: An Analysis».Folklore.89(1): 79–93.doi:10.1080/0015587X.1978.9716092.
- Smith, Karen P. (2006). «Serpent-Damsels and Dragon-Slayers», Christian Demonology and Popular (vol. 2), Central European University Press, pp. 121–138. ISBN 978-963-7326-76-9.
- van der Schaaf, Baukje Finet; Ditzel, Ruth; Kooper, Erik(1994).«The 'Lai de Tyolet' and 'Lancelot and the Whitefooted Stag': Two Romançades Based on a Folktale Motif».Arthuriana.4(3): 233–249.doi:10.1353/art.1994.0039.
- Vaz da Silva, Francisco(2003).«Iberian Seventh-Born Children, Werewolves, and the Dragon Slayer: A Case Study in the Comparative Interpretation of Symbolic Praxis and Fairytales».Folklore.114(3): 335–353.doi:10.1080/0015587032000145379.
- Witzel, Michael (2008). «Slaying the Dragon across Eurasia», In Hot Pursuit of Language in Prehistory, pp. 263–286. doi:10.1075/z.145.21wit. ISBN 978-90-272-3252-6.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Matadragones» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.