Taló de Aquiles
El taló de Aquiles és una expressió que s'ampra per a referir-se a la part dèbil o vulnerable d'una persona o cosa.
Orige de l'expressió
Té el seu antic orige en el poema incomplet Aquileida (Achilleis), escrit per Estacio en el I, que conté una versió del mit del naiximent d'Aquiles que no apareix en atres fonts: quan Aquiles va nàixer, Tetis va intentar fer-ho immortal sumergint-ho en el riu Estigia.[1] No obstant, la seua mare ho va sostindre pel taló dret per a sumergir-ho en la corrent, per lo que eixe precís punt del seu cos va quedar vulnerable, sent l'única zona en la que Aquiles podia ser ferit en batalla. No està clar si esta versió del mit es coneixia anteriorment.
En una atra versió de l'història, Tetis ungía al chiquet en ambrosia i ho posava al fòc de la llar per a cremar les parts mortals del seu cos. Va ser interrompuda en estos quefers per Baralle, que va arrancar en violència al chiquet de les seues mans i est va quedar en un taló carbonizado. Tetis, enfurida, va abandonar a abdós.[2] Baralle va substituir el taló cremat de Aquiles per la taba del jagant Dámiso, célebre per la seua velocitat en la carrera. D'ahí que es nomenara a Aquiles com «el dels peus llaugers» (podes ôkus).
En qualsevol cas, durant el sege de Troya, batalla final de la guerra lliurada entre grecs i troyanos, Paris va matar a Aquiles clavant-li una flecha enverinada en el taló.
No obstant, cap de les fonts anteriors a Estacio fa referència a esta vulnerabilitat. Al contrari, en la Ilíada Homero menciona que Aquiles és ferit: en el Llibre XXI el héroe peonio Asteropeo, fill de Pelegón, desafia a Aquiles junt al riu Escamandro. Li va tirar dos llances al mateix temps, alcançant una el muscle de Aquiles, «del com va brotar negra sanc».[3] En la Ilíada, Héctor profetiza la mort de Aquiles a mans de Paris i d'Apolo en les portes Esceas, pero no es detalla el modo en que es produirà.[4]
Tampoc en els poemes fragmentaris del cicle troyano en els que apareix una descripció de la mort del héroe —Cipria (autor desconegut), Etiópida d'Arctino de Mileto, Menuda Ilíada de Lesques i Iliupersis de Arctino— hi ha rastre de referències a la seua invulnerabilitat o el seu famós taló. En vasijas pintades posteriors representant la mort de Aquiles, una flecha (o en molts casos vàries) alcança el seu cos.
Vore també
La película Troya, en la que sí es pot vore la mort de Aquiles segons el mit descrit anteriorment.
Per este motiu rep també el seu nom el «tendó de Aquiles».
Referències
- ↑ Text llatí de la Aquileida, en el lloc del Proyecte Perseus. Vegen-se els vv. 133-135.
- ↑ Apolonio de Rodas: Argonáuticas, IV, 4, 869 - 872.
- ↑ Homero, Ilíada xxi.161-183.
- ↑ Homero, Ilíada XXII,356.
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Talón de Aquiles» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.