Deidad liminal
Una deïtat liminal és un deu o deesa en la mitologia que presidix llindars, portes o entrades; «aquell que traspassa fronteres».[1] Es creu que estes deïtats supervisen un estat de transició d'algun tipo, com el pas de lo vell a lo nou, de l'inconscient al conscient o de lo familiar a lo desconegut.[2]
Entre els tipos de deïtats liminales es troben les deïtats de vida, mort i resurrecció, diverses deïtats agrícoles, els psicopompos i aquelles que descendixen al inframón, travessant el llindar entre la vida i la mort. Les deïtats de la vegetació imiten la mort i la renaixença anuals de la vida vegetal, lo que les convertix en deïtats liminales cíclicas estacionals, en contrast en el viage únic típic del mit de la mort i resurrecció.
Etimologia
La paraula liminal, documentada en anglés per primera volta en 1884, prové del terme llatí llimen, que significa «llindar».[3] El concepte de liminalitat va ser popularisat en el XX pel antropòlec cultural britànic Victor Turner.[4] S'utilisa per a descriure un estat de transició, com el pas de lo vell a lo nou, de lo familiar a lo desconegut o inclús de l'inconscient al conscient.[2]
Europa
Mitologia grega
- Adonis, deu de la bellea i el desig, passava part del seu temps en el inframón i part en la terra abans de la seua tràgica mort.[5]
- Alexiares i Aniceto
- Caronte, un psicopompo que es creïa transportava ànimes entre el món dels vius i el dels morts.[6]
- Cerbero, un gos multicéfalo que guarda les portes del Inframón per a evitar que els morts escapen.
- Dioniso, qui en un mit és dilacerat pels Titanes, pero retorna a la vida.
- Enodia, deesa dels encreuaments.
- Hécate, deesa de la màgia i els encreuaments.
- Heracles
- Hermes, deu dels camins, mercaders, viagers, comerç, lladres, astúcia i ganaderia; mensager de Zeus i psicopompo.[7]
- Iris, deesa del arcoíris i mensager de Hera, podia viajar a Hades i retornar.
- Perséfone, a sovint vista com a deesa de la primavera i el creiximent nou, passava part del seu temps en el inframón i part en la terra.[8]
Mitologia romana
- Baco, nom romà de Dioniso.
- Cardea, deesa de la salut, els llindars i les frontices i manijas de les portes.
- Diana, com a Diana Trivia, és la deesa dels encreuaments de tres camins i el inframón; a sovint equiparada en la grega Hécate.
- Forculus, Llima i Limentinus, deïtats menors de llindars o entrades.
- Hércules
- Jano, deu de dos rostres de portes, portones, entrades, començos i finals, per qui es nomena el més de giner.
- Mercurio, deu mensager i psicopompo; equivalent al grec Hermes i compartix vàries de les seues funcions, com ser deu del comerç, viagers, mercaders i lladres.
- Portunus, deu de les claus, portes i ganado.
- Proserpina, equivalent romana de Perséfone, que passava part del seu temps vivint en el món dels morts.
- Terminus, deu que protegia els fites fronterices.
Mitologia nòrdica
- Gná, mensager personal de Frigg; montava el cavall Hofvarpnir, que podia viajar per mar i cel.
- Heimdal, fill de Odín; vigilava als invasores i l'inici del Ragnarök des de la seua morada Himinbjörg, a on el pont arcoíris ardent Bifröst es troba en el cel.
- Hermóðr, mensager dels deus nòrdics; va cavalcar fins a Hela per a suplicar la tornada de Balder, sense èxit.
- Odín, deu de la guerra i la mort, entre atres coses; es descriu que a lo manco una volta va visitar el inframón en Sleipnir, va resucitar a una völva per a interrogar-la i va visitar als jotun en el seu domini en tres ocasions per a obtindre més saber.
Mitologia bàltica
- Ožsparinė, deesa lituana de les fronteres terrestres.
Mitologia etrusca
- Culsans, deïtat masculina en dos rostres, possiblement protector d'entrades. Usualment equiparat en el deu romà Jano.[9]
Vore també
Deidad liminal en el Viccionari.
- Deidad de la llar – deïtat o esperit associat en la llar.
- Ser liminal – ser que no pot ser fàcilment classificat en una sola categoria d'existència.
Referències
- ↑ «THE GREEK PANTHEON: HERMES». English Mythology Class Notes. Archivat des d'el original, el 2 d'abril de 2012. Consultat el 10 d'octubre de 2011.
- ↑ 2,0 2,1 «[1]», The Economic Claves. Consultat el 12 de giner de 2023.
- ↑ «Online Etymology Dictionary». Archivat des d'el original, el 30 d'octubre de 2011. Consultat el 10 d'octubre de 2011.
- ↑ Wolf, Allison. “The Liminality of Loki.” Scandinavian-Canadian studies 27 (2020): 106–113.
- ↑ (1990) A concise dictionary of classical mythology, Oxford, England; Cambridge, Mass., USA: Blackwell. ISBN 978-0-631-16696-2.
- ↑ «A Dictionary of Greek and Roman biography and mythology, Caanthus, Charis, Charon». www.perseus.tufts.edu. Archivat des d'el original, el 3 de giner de 2023. Consultat el 3 de giner de 2023.
- ↑ «The Liminality of Hermes and the Meaning of Hermeneutics». Archivat des d'el original, el 28 de setembre de 2007. Consultat el 10 d'octubre de 2011.
- ↑ «A Dictionary of Greek and Roman biography and mythology, Perse'phone». www.perseus.tufts.edu. Archivat des d'el original, el 8 de març de 2021. Consultat el 3 de giner de 2023.
- ↑ «Collections Online». British Museum. Archivat des d'el original, el 16 d'agost de 2022. Consultat el 7 de març de 2023.
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Deidad liminal» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.