Ser liminar

Els sers liminares són aquells que no poden classificar-se fàcilment en una sola categoria d'existència. Associats a l'estat llindar de liminalitat, del llatí līmen, «llindar»,^[1] representen i destaquen els llímits semiautónomos del món social.^[2]

Els sers liminares són sers naturalment ambigus, que desafien les rets culturals de classificació social.^[3]

Entitats liminares

L'antropòlec cultural Victor Turner considerava que les entitats liminares, tals com aquelles que se someten a ritos d'iniciació, apareixien a sovint en forma de mònstruos, com una manera de representar la co-presència d'oposts—alt/baix; bo/mal—en l'experiència liminar.^[4]

Els personages liminares són estructural i socialment invisibles, havent deixat un conjunt de classificacions i encara no entrant en un atre.^[5] L'antropòloga social Mary Douglas ha resaltat els aspectes perillosos de tals sers liminares,^[6] si be són també potencialment benèfics. D'esta manera, a sovint es troba una figura de chaman semihumano, o un poderós mentor en aspectes animals, com un centauro, presidint l'etapa liminar d'un ritual.^[7]

Llegendaris

Per extensió, sers liminares de naturalea mixta i híbrida apareixen regularment en mits, llegendes i fantasia. Els sers liminares llegendaris són criatures llegendàries que combinen dos estats distints d'existència simultànea dins d'un cos físic. Esta perspectiva única pot proporcionar en ser liminal saber i la capacitat d'instruir o ensenyar, lo que els convertix en mentors adequats, al mateix temps que els fa perillosos i misteriosos.

Molts sers en la fantasia i el folclore existixen en estats liminares que són impossibles en sers reals:

Híbrits (dos espècies):

Centauros en la mitologia clàssica, entre ells Quirón, el mentor d'Aquiles
Salamandres en mitologia clàssica, bésties marines mitat humanes^[8]
Sàtirs i els seus contraparts majors, els silenoi^[8] en la mitologia clàssica, mitat home mitat cabra (similars al Faune romà)
Harpías en la mitologia clàssica, mitat dòna mitat pardal (vore també: Fúria o Erinias)^[8]
Cinocéfalos, humans en cap de gos
Yali (mitologia hindú)

'Una figura liminar, com l'Esfinge ... a mig camí entre animal i humà, i participant d'abdós'.^[9]

Al mateix temps humans i esperits per sanc:

Merlín és un cambión, fill d'una dòna i un íncubo^[10]
Calibán en l'obra de William Shakespeare La tempestat
Abe no Seimei, a qui legendariament se li atribuïx un pare humà i una mare kitsune (esperit de rabosot)

Al mateix temps humans i vegetals:

l'Home vert

Al mateix temps vius i morts:

els fantasmes, entre ells Tiresias, el vident mort a qui Odiseo va consultar en el inframón, en la Odissea. Tiresias també havia segut transformat en dòna i de nou en home mentres vivia, i era cego ademés de vident.

Al mateix temps humans i màquines:

En ciència ficció, eixemples de sers liminares inclouen els cíborgs, tals The Six Million Dollar Man (El home nuclear, en el doblage llatinoamericà), Darth Vader de la saga de Star Wars, Robocop, i Sèt de Nou de Star Trek.

Al mateix temps humans i extraterrestres:

híbrits o adoptius dividits entre la seua naturalea humana i alienígena, com Spock de Star Trek o Valentine Michael Smith de Foraster en terra estranya.

Al mateix temps sers humans i deïtats:

Jesucristo

Vore també

Referències

↑ "liminal", Oxford English Dictionary. Ed. J.A. Simpson and E.S.C. Weiner. 2nd ed. Oxford: Clarendon Press, 1989. OED Online Oxforde 23, 2007.
↑ Musgrove, Frank (1977). Margins of the Mind, Taylor & Francis, p. 8.
↑ Nicholas, Dean A. (2009). The Trickster Revisited: Deception as a Motif in the Pentateuch, Peter Lang, p. 37.
↑ Alexander, J. C.; Seidman, {{{nom2}}} (1990). Culture and Society, Cambridge, pp. 147–9.
↑ Quartier, Thomas (2007). Bridging the Gaps: An Empirical Study of Catholic Funeral Rites, LIT Verlag Münster, pp. 103–4.
↑ Hume, Llynne (2007). Portals: Opening Doorways to Other Realities Through the Senses, Berg, p. 110.
↑ Aniela Jaffe and Joseph Henderson, in C. G. Jung ed., Man and his Symbols (London 1968 p. 261-2 and p. 101
↑ ^8,0 ^8,1 ^8,2 [Gilmore, David D. (2012) Monsters: Evil Beings, Mythical Beasts, and All Manner of Imaginary Terrors. University of Pennsylvania Press. p. 38-45]
↑ Lauretis, Teresa de (2008). Freud's Drive: Psychoanalysis, Literature and Film, Basingstoke, p. 119.
↑ Briggs, Katharine (1976). «Wizards», An Encyclopedia of Fairies, Hobgoblins, Brownies, Boogies, and Other Supernatural Creatures, New York: Pantheon Books, p. 440. ISBN 0-394-73467-X.

Referències

Este artícul conté una traducció derivada de «Ser liminar» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.

[1] "liminal", Oxford English Dictionary. Ed. J.A. Simpson and E.S.C. Weiner. 2nd ed. Oxford: Clarendon Press, 1989. OED Online Oxforde 23, 2007.

[2] Musgrove, Frank (1977). Margins of the Mind, Taylor & Francis, p. 8.

[3] Nicholas, Dean A. (2009). The Trickster Revisited: Deception as a Motif in the Pentateuch, Peter Lang, p. 37.

[4] Alexander, J. C.; Seidman, {{{nom2}}} (1990). Culture and Society, Cambridge, pp. 147–9.

[5] Quartier, Thomas (2007). Bridging the Gaps: An Empirical Study of Catholic Funeral Rites, LIT Verlag Münster, pp. 103–4.

[6] Hume, Llynne (2007). Portals: Opening Doorways to Other Realities Through the Senses, Berg, p. 110.

[7] Aniela Jaffe and Joseph Henderson, in C. G. Jung ed., Man and his Symbols (London 1968 p. 261-2 and p. 101

[:0-8] 8,0 ^8,1 ^8,2 [Gilmore, David D. (2012) Monsters: Evil Beings, Mythical Beasts, and All Manner of Imaginary Terrors. University of Pennsylvania Press. p. 38-45]

[9] Lauretis, Teresa de (2008). Freud's Drive: Psychoanalysis, Literature and Film, Basingstoke, p. 119.

[10] Briggs, Katharine (1976). «Wizards», An Encyclopedia of Fairies, Hobgoblins, Brownies, Boogies, and Other Supernatural Creatures, New York: Pantheon Books, p. 440. ISBN 0-394-73467-X.

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]

[7]

[8]

[9]

[10]