Alexiares i Aniceto
En la mitologia grega, Alexiares o Alexíares i Aniceto (Ἀλεξιάρης, Alexiárês i Ἀνίκητος, Aníkêtos), només mencionats en una font, són els fills d'Heracles i Hebe:
«Es diu que, mentres la pira ardia, un núvol es va situar baix de Heracles, i en trons ho va elevar al cel. Des de llavors va ser immortal, i reconciliat en Hera es desposó en la seua filla Hebe, de la qual li varen nàixer Alexíares i Aniceto».[1]
Abdós tenen noms parlantes, açò és, Alexiares és el «protector de la guerra»[2] i Aniceto el «inconquistable».[2] Himeneo honrava aixina als dos fills de Zeus (puix tant Hebe com Heracles són germans per part de pare).[3] Hi ha proves que sugerixen que Aniceto i Alexiares podrien haver segut venerats en llocs com Tebas i Rodas. En Tebas es veneraven a dos príncips innominados fills de Heracles. No obstant, per l'escassea de registres històrics, la naturalea i l'alcanç exactes del seu cult són incerts.[4] En Els sèt contra Tebas s'invoca a Zeus Alexeterios (açò és «Zeus Protector»).[5] En un grapat de fonts podem trobar el motiu de l'unió entre Heracles i Hebe encara que mai se cita descendència alguna.[6][7][8][9] En un fragment de Calímaco es diu que Inacia (Ilitía) vares agarrar als dolors de part de la seua germana, per lo que és de supondre que es referixca al alumbramiento dels fills de Hebe.[10]
Vore també
Referències
- ↑ Pseudo-Apolodoro, Biblioteca mitològica, 2. 7. 7
- ↑ 2,0 2,1 Esta etimologia nos la proporciona Robert Greus en el seu índex onomàstic de Els mits grecs.
- ↑ Eurípides: Els heraclidas 915-6
- ↑ Hanna M. Roisman (2013): The Encyclopedia of Greek Tragedy. Wiley–Blackwell.
- ↑ Esquilo: Els sèt contra Tebas, 8
- ↑ Homero: Odissea XI 602-604
- ↑ Hesíodo: Teogonía, 950-955
- ↑ Hesíodo: Catàlec de dònes fr. 229 (ed. Merkelbach - West) = Papir de Oxirrinco 2493
- ↑ Ovidio: Les metamorfosis IX, 400-1.
- ↑ Calímaco, fr.524
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Alexiares y Aniceto» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.