Anar al contingut

Creu de Borgonya

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Creu de Borgonya
Erro al crear miniatura:
Bandera en la creu de Borgonya tradicional
La bandera espanyola de la Creu de Borgonya onejant al costat de les banderes d'Estats Units i Puerto Rico en el castell Sant Felipe del Morro, Puerto Rico.

La creu de Borgonya o aspa de Borgonya és una forma de la creu de sant Andrés en la que els troncs que formen la creu apareixen en color roig i en vora serrada, representant els nucs en els llocs a on es varen tallar les branques.

Va ser utilisada primerament com ensenya pel ducat de Borgonya, heretat per la Casa de Habsburgo, que la va convertir en un dels seus símbols personals. Des de l'ascensió d'esta casa al tro de Castella en 1506, l'aspa de Borgonya va passar a ser una de les banderes més icòniques de l'imperi espanyol, sent desplaçada pero mai abolida en el pas dels sigles. En l'actualitat forma part dels escuts de numeroses entitats europees i americanes, i ha segut adoptada per moviments polítics com el carlisme i el panhispanisme.

Història

Per ser sant Andrés el patró de Borgonya, la creu de Borgonya era l'emblema utilisat per les tropes de Juan Sense Por en la guerra dels Cent Anys. Despuix de casar-se María de Borgonya en Maximiliano I de Habsburgo, el seu primogènit, Felipe, cridat «el Bell», es va casar a la seua volta en Juana I de Castella, cridada «la Loca», convertint-se en Felipe I de Castella.

Felipe ostentava la creu o aspa de Borgonya en els uniformes i banderes del seu sèquit. Despuix va ser heretada i expressament adoptada pel seu fill, Carlos I d'Espanya i V del Sacre Imperi Romà Germànic, frut d'eixe matrimoni de Felipe en Juana I de Castella.

En el XX, la creu de Borgonya ha segut utilisada com a símbol nacionaliste[1] pels requeténs i per la Legió Valonia.[2] En Perú, la Societat de Patriotes del Perú la va utilisar de forma simbòlica per a opondre's al govern de Pedro Castell.[3][4]

Us en Espanya

La creu de Borgonya ha segut inclosa en els escuts d'armes i en les banderes d'Espanya, tant de terra com de mar, des de 1506, época de la seua introducció en la Guàrdia Borgoñona de Felipe el Bell. Encara que va desaparéixer de l'Escut d'Armes del Rei d'Espanya en el regnat de Felipe VI i del seu estandart,[5] moltes banderes, guions i estandarts actuals de l'Eixèrcit espanyol seguixen presentant este emblema en ells. Un clar eixemple ho constituïxen els guions i estandarts de la Guàrdia Real.


La creu de Borgonya és l'orige del distintiu de coa que marca les coes dels avions de l'Eixèrcit de l'Aire d'Espanya,[6] i de les Forces Aeromóviles de l'Eixèrcit de Terra.

Com a símbol vexilológico, ha segut el més utilisat fins a 1785 en les banderes espanyoles.

En terra, esta bandera, blanca en la creu de Borgonya en roig, va onejar potser per primera volta com a insígnia imperial i espanyola en la batalla de Pavía en 1525 (encara que les aspes roges eren planes, sense nucs)cita requerida, i és la més característica de les utilisades pels terços espanyols i regiments d'infanteria de la Monarquia hispànica durant els sigles XVI, XVII, XVIII i començos del XIX.

Des de Carlos I d'Espanya i V del Sacre Imperi Romà Germànic, cada companyia té la seua pròpia bandera, en la que la creu figurava sobre fondos de molt diversa forma i colorit (en els que a voltes s'incloïen jeroglífics o motius heràldics de l'oficial al mando). En accedir al tro Felip II, va ordenar que, ademés de les banderes de cada companyia, cada terç duguera una atra en cap de color groc en les aspes de Borgonya en roig. A pesar d'esta varietat, el color blanc va ser el més utilisat com a pany de fondo, sobretot en les banderes coronelas. A este respecto, un decret de Felip V donat a 28 de febrer de 1707 dia:

I és la meua voluntat que cada cos duga una bandera coronela blanca en la creu de Borgonya, segons estil de les meues tropes, a que he manat afegir dos castells i dos lleons, repartits en quatre blancs, i quatre corones que tanquen les puntes de les aspes.
Erro al crear miniatura:
Representació d'Adam Willaerts (1622) de l'atac d'un esquadró neerlandés a una plaça espanyola, en els bucs defensors onejant les aspes de Borgonya

En alta mar, les banderes en les aspes de Borgonya ha segut amprades com torrotito i com pabellons de l'Armada i de la Marina mercant.

També va ser el aspa de Borgonya en els virregnats de Nova Espanya.[7]

Banderes dels regiments espanyols: bandera coronela en l'estandart real que porta el primer batalló, i bandera d'ordenança o batallona en la creu de Borgonya, que porten el segon i tercer batalló. Si el Regiment es refon en un únic batalló, se superponen abdós en una única bandera. S'acompanyen de quatre corones en quatre escudetes de la ciutat d'orige de l'unitat. Les banderes són quadrades, en cada costat d'1,5 m i astes de 2,5 m (ordenances des de 1762).[8]


Durant les revolucins hispanoamericanes, els patriotes equatorians de la Primera Junta de Govern Autònoma de Quito varen usar una bandera de gules (roja) en la creu de Borgonya carregada en argent (blanc), com a afirmació del passat i com a continuïtat històrica dels Regnes Indianos, despuix de la fractura de la Monarquia espanyola per l'invasió napoleònica. Esta bandera és coneguda com a «bandera del dèu d'agost de 1809».

Hui dia moltes banderes americanes recorden en el seu disseny la creu de Borgonya i el seu passat espanyol, com per eixemple la bandera de la ciutat de Valdivia, Chile, la bandera del departament de Chuquisaca en Bolívia, o les dels estats nortamericàns de Florida i Alabama. La bandera oneja sobre el castell Sant Felipe del Morro i el fort Sant Cristóbal en Sant Joan, Puerto Rico. Per últim i no menys important, la bandera del Regiment d'Infanteria 1 «Patricios» de l'Eixèrcit Argentí, des de 1807 fins als nostres dies.

Símbol carlista o tradicionaliste

En la guerra carlista de 1833-1840, la borgoñona encara seguia sent la bandera de l'eixèrcit espanyol, o siga, de les forces regulars lliberals (l'Eixèrcit no va adoptar la rojigualda fins a 1843), no sent amprada per les tropes del bando carlista. Despuix de la citada unificació de banderes en 1843, va sorgir un estandart militar híbrit en una chicoteta aspa borgoñona en la franja groga central de la rojigualda, normalment baix d'un escut redó en els quarters de Castella i Lleó. Cap a 1923 dites aspes borgoñonas de les rojigualdas de l'Eixèrcit varen escomençar a guanyar en tamany, superponent-se a les franges roges superior i inferior (la qual cosa va obligar a recórrer a diferents matisos de roig). Encara que algunes unitats carlistas sí varen aplegar a utilisar l'aspa en la primera guerra carlista de 1833 —quan era només un distintiu de les ensenyes d'infanteria, artilleria i ingeniers, sense connotacions ideològiques encara—, i en la tercera guerra carlista de 1872 provablement el sotuer borgoñón solament ho varen usar les forces governamentals, normalment en la franja groga de les rojigualdas, encara que algunes unitats varen mantindre les seues banderes del model anterior a l'unificació de 1843 (l'artilleria i el regiment Inmemorial del Rei, que en época de la I República, entre 1873 i 1874, es va quedar en Inmemorial a seques). L'aspa borgoñona com a emblema polític propi carlista és tardana: va ser el 24 d'abril de 1935,[9] en época de Manuel Fal Comte, coincidint en la reorganisació del Requeté, llavors un grup paramilitar clandestí, sent utilisat posteriorment per regiments tradicionalistes i requeténs carlistes durant la Guerra civil espanyola dins del bando sublevat.

Panhispanisme

La creu de sant Andrés o aspa de Borgonya és símbol de tradició hispànica tant en Espanya com en atres països hispànics.

Controvèrsia

La Creu de Borgonya en Espanya és utilisada per alguns grups nacionalistes, identitaris, carlistes, franquistes i tradicionalistes.

Part del professorat del Centre d'Alts Estudis Policials d'Espanya va incloure la Creu de Borgonya com un dels símbols d'odi en el seu anàlisis de «simbologia de l'odi». [10] També va ser inclosa com a simbologia d'extrema dreta en l'Informe Raxen de Moviment contra l'Intolerància. [11]

No obstant està oficialment protegida com a insígnia militar i de moment el govern espanyol no s'ha pronunciat contra el seu us civil, encara que en 2024 va ser retirada de l'interior d'una comissaria de policia despuix d'una denúncia pública i posterior debat en el congrés dels diputats.[12] [13] [14]

Referències