Clima del Perú
El clima del Perú està determinat per la seua situació geogràfica, ya que el país es troba dins de la zona intertropical de la Terra, és dir, a baixa latitut i prop del equador terrestre. Açò implica que no hi haja grans diferències entre les temperatures miges d'hivern i estiu en tot el país, ademés determina que a l'orient tinga un clima tropical plujós..
La presència imponent de la cordillera dels Vages determina una varietat de climes d'altura que van del clima templat de montanya al clima gèlit d'alta montanya. Finalment, les corrents marines fredes i els vents alisios provinents del anticiclón del Pacífic Sur, determinen que en la costa prevalga el clima subtropical àrit.
Factors que determinen el clima del Perú
[editar | editar còdic]Bàsicament són quatre factors: Posició o localisació del Perú en el món com un país tropical, influència de les corrents marines, influència dels vents i influència d'una topografia dominada per la (cordillera dels Vages). A estos factors caldria afegir a les anomalies o fenomens climàtics extraordinaris com El Chiquet-Oscilació del Sur.
Posició del Perú en el món: Baixa latitut
[editar | editar còdic]
La localisació del país en la Terra és important per a explicar el seu clima. En primer lloc, la baixa latitut definix al Perú com un país tropical per la seua ubicació propenca al Equador terrestre equador geogràfic, íntegrament dins de la zona intertropical. Esta característica influïx principalment en el clima càlit i plujós de l'Amazonía, pero també explica per qué es té zones de relativament alta temperatura en la regió andina o en zones que alcancen els 2000 metros d'altura. També influïx en el clima càlit de la costa nort, aixina com en les altes temperatures del mar en la seua zona nort i llunt del llitoral.
En segon lloc, el Perú se situa en la part central i occidental de Sudamérica. Prenent en conte que els grans deserts del món se situen principalment en les costes occidentals dels continents, açò explica en part la condició àrida de la costa.
En tercer lloc, la totalitat del territori peruà es troba en el hemisferi sur. Açò és important perque els equador climàtics i la zona de convergència intertropical es troben desplaçats cap a l'hemisferi nort, centrant-se especialment en Colòmbia. Esta situació reforça la presència del clima subtropical àrit en el Perú.
La posició del Perú en el món és molt singular. Cap a l'oest, està l'oceà Pacífic, l'oceà més gran del món; cap a l'orient està la Amazonía, la selva tropical més extensa del món; al sur en Bolívia, pero especialment en Chile, està el desert de Atacama, el lloc més sec de la Terra; i cap al nort, en les costes del Pacífic d'Equador i especialment de Colòmbia, està la selva del Va chocar biogeográfico, una de les més plujoses del món. Per últim el Perú es troba travessat per la Cordillera dels Vages, la més llarga del món. Totes estes circumstàncies influïxen en el clima del Perú i expliquen per qué posseïx tanta diversitat climàtica.
Influència de les corrents marines
[editar | editar còdic]
La corrent peruana o de Humboldt domina el mar peruana i es considera que és una corrent freda, en una temperatura que llimita l'evaporament, impedint que es formen grans núvols de pluja, lo que influïx en el clima àrit de la costa centre-sur; pero lo que sí permet és la formació de nuvolositat baixa (núvols estrats) que produïxen garúas i boires terreres hivernals.
Es considera que la mar peruana és relativament fret: Fent una comparació entre temperatures, es pot observar que en atres latitut similars al Perú, la mar és càlida i usualment té una temperatura mija anual de 29 °C. En canvi, la superfície de la mar peruana promedia uns 19 °C; a uns 400 metros de profunditat és comunament de 9 °C;[1] i en el fondo marí per baix de 1000 m es pot trobar les anomenades aigües antàrtiques a 4 °C.[2]
La fredor de la mar peruana s'atribuïx a la corrent de Humboldt, la qual naix pel forcall nort de la corrent circumpolar antàrtica al sur de Chile; no obstant, la principal raó de la seua fredor està en el procés d'aflorament (surgencia costera), que ve a ser un conjunt de corrents submarines que afloren en el llitoral provinents del fondo marí durant tot l'any. Este aflorament conté moltíssims nutrients provinents del rebuig biològic que ha anat afonant-se, i és tan extens que gela la superfície i al mateix temps proveïx de nutrients al plàncton, el qual serà a la seua volta l'aliment de diverses espècies marines. És per esta raó que la corrent peruana és l'ecosistema marí més ric de totes les corrents orientals de llitoral, en gran producció peixquera.[3]
El refredat de la mar peruana és un fenomen estable i únic, perque és l'única mar en el món que no ha segut afectat pel calfament global. Este fenomen ha cridat l'atenció de la comunitat científica puix desconcerta als experts, els quals ho han denominat "la llengua freda equatorial", el misteriós lloc del Pacífic a on l'aigua no es calfa com en el restant del planeta;[4] i mentres en el món es baten récorts de calor, en la costa peruana s'han registrat temperatures per baix de lo normal des de 2018 a 2022.
La costa i mar peruans poden dividir-se en tres zones: nort, centre i sur. Centre i sur poden descriure's com una sola zona perque es troben baix el mateix front climàtic.
La zona nort va des de Tombes fins a Punta Agulla (Piura) i es troba també baix l'influència de la corrent de Humboldt; no obstant, per la seua latitut el clima és tropical, i en estiu sol incursionar des del nort la corrent càlida del Chiquet, incrementant la temperatura de la mar i influint en la temporada càlida i plujosa de la costa nort; temporada en la qual desapareix l'aflorament i disminuïx el plàncton i la peixca.
La zona centre-sur està baix l'influència de la corrent freda de Humboldt durant tot l'any, l'aflorament d'aigües profundes és intens i influïx en el clima subtropical desértico de la costa centre i sur, lo que es pot graficar en el següent mapa:
peme
Influència dels vents
[editar | editar còdic]En ser el Perú un país tropical, es troba totalment dominat pels vents alisios; no obstant, estos vents estan representats per diferents masses d'aire que constituïxen varis fronts climàtics, que bàsicament són els següents:
El anticiclón del Pacífic Sur (APS) produïx una enorme massa d'aire estable conformada pels vents alisios del sur, els quals es desplacen sobre la superfície de la mar peruana paralels a la costa, en direcció nort i són els principals responsables del clima desértico costeño. La direccionalidad d'estos vents està influenciada per la configuració de la llínea de costa; i la presència de la cordillera dels Vages llimita la seua influència cap a l'orient. Els vents són més intensos durant l'hivern i la primavera, quan el APS s'aproxima a la costa,[6] sent especialment intens en el llitoral i desert de Ica a on es denomina vent paracas i en a on s'estén per la topografia plana de la costa iqueña. El APS, també cridat anticiclón Subtropical del Pacífic Surest (ASPS), se situa en l'oceà front a Chile, en la cridada latitut del cavall i es definix com un centre d'alta pressió (Alta subtropical), el qual és responsable del front subtropical àrit. Posseïx gran sequetat degut a que s'origina a partir de masses d'aire provinents de l'alta atmòsfera que descendixen desprovistas d'humitat (subsidencia) com a part del cicle atmosfèric cridat cèlula de Hadley, desertificando tota la regió centre occidental de Sudamérica, de la mateixa manera que atres anticiclones són responsables de la aridez de la part occidental d'atres continents. Estacionalmente, el APS es desplaça en estiu cap al sur i abans d'aplegar l'hivern migra cap al nort acostant-se al Perú i influint en la temporada seca de la serra que és de maig a setembre.
Altitut de la cordillera andina
[editar | editar còdic].jpg)
Conforme es recorre el territori s'observa una varietat de climes a mida que aumenta l'altitut, des de les zones templades en Cajamarca i fredes en Puno i Junín.
L'altitut de la cordillera andina influïx principalment en la diversitat climàtica de la regió andina, pero també influïx en la aridez de la costa obstruint el pas de les pluges que vénen d'orient (Selva). En ocasions es formen Trombes d'aigua en el Llac Titicaca, com l'ocorreguda en el 2016,[7] i en el Altiplano Andino es poden registrar Tornados com l'ocorregut el 10 de maig de 2018 en la Rinconada, Puno, prop dels 5000 metros d'altura,[8] o els ocorreguts en Arasi, Puno, en la presència de 2 Tornados, el 2009.[9] Entre atres llocs com la presència d'un menut tornado en Ayacucho el 2018.
En tot el Perú deuria existir solament un clima tropical d'altes temperatures conforme a la baixa latitut; esta situació canvia en la zona andina per l'influència de l'altitut de la cordillera andina. Aixina mateix esta varietat climàtica influïx en la diversitat ecològica i biològica del Perú.
Clima de la costa
[editar | editar còdic]La costa peruana es caracterisa per posseir un clima sec i càlit. Presenta dos variants: en l'extrem nort (Tombes i Piura) és més càlit i en pluja en estiu, mentres que el restant de la costa és menys càlida i en molt escasses precipitacions tot l'any.
A diferència del clima de la serra o la selva, el clima costeño posseïx major estacionalidad, en estiu i hivern ben diferenciats sobre les seues temperatures. A pesar de la gran aridez de la costa, conta en una important població que s'assenta en les valls costeres.
Clima sec tropical (costa nort)
[editar | editar còdic]
El clima de la zona nort, pot considerar-se com sec tropical o àrit càlit, depenent del sistema de classificació climàtica, i també és cridat "semitropical".[10] Es presenta especialment en la zona llitoral de Tombes i en la part interior de Piura i Lambayeque, regions a on se situa el Bosc sec de Tombes-Piura, el qual conforma a la seua volta la part costera de la ecorregión del Bosc sec equatorial. Es caracterisa per ser un clima sec, molt càlit, en un temporada de pluja que es produïx en estiu (especialment de giner fins a abril) i presenta les següents característiques:[11]
| Regió | Altitut | Temperatura mija | Precipitacions miges |
|---|---|---|---|
| Costa nort | 0 - 500 m | 24 - 27 °C | 100 - 500 mm |
Este clima dona lloc a un tipo d'ecosistema que pot considerar-se com un dels boscs secs tropicals més secs del món, degut a que la vegetació xerófila típica la conforma principalment l'algarrobal, el qual és un arbre natiu que pot soportar tan poc com menys de 100 mm de pluja anual, gràcies a les seues raïls llargues que poden aplegar fins a 60 metros de profunditat, alcançant la napa freàtica humida del subsol.[12] L'ecosistema d'este clima és semidesértico d'arenes i argila, bosc perárido, xara xerófilo i sabana desértica.
Ciutats eixemple d'este clima són Tombes, Zarumilla, Piura i unes atres. La següent taula climàtica correspon a Chulucanas:
És de notar que esta zona climàtica no és estable, puix quan es produïx el fenomen del Chiquet les temperatures poden pujar fins a uns 3 °C més de lo usual i pot ploure fins a huit voltes més de lo normal, en greus conseqüències per a la població, en vides, materials i per a l'ecosistema. Per un atre costat, el conte del bosc sec és ecològicament important per a evitar la desertificación per expansió del desert de Sechura.
Clima àrit subtropical (costa centre-sur)
[editar | editar còdic]- Vejau també: Clima àrit subtropical en el Perú
El clima de la major part de la costa del Perú és àrit subtropical, també cridat clima semicálido desértico i és característic de la ecorregión del Desert coster del Perú. S'estén des del llitoral de Piura, a on es troba el desert de Sechura i aplega fins a Tacna. Les seues característiques aproximades són les següents:[13]
| Regió | Altitut | Pisos ecològics | Temperatura mija |
Precipitacions miges |
|---|---|---|---|---|
| Desert coster del Perú | 0-2000 m s. n. m. | Costa i Yunga marítima |
18-19 °C | 0-150 mm |
Este clima presenta algunes variants o subtipos. Pot ser extremadament sec, com s'observa en l'arenenc desert de Ica i en ciutats com Pisco i Camaná, les quals solament reben 1 mm de purneig promig a l'any, lo que determina un ecosistema de desert yermo superárido (clima BWh segons el sistema Köppen). Cap al nort pot lloviznar en estiu (subtipo BWhw), com en Chiclayo, que presenta un promig de 17 mm sol en estiu; en canvi, en les lomas costeres com les de Lachay, es produïxen garúas hivernals per nuvolositat baixa en boires terreres i alta humitat relativa (BWhn o BWhs, de boira terrera o de purneig hivernal respectivament). Una de les ciutats més humides i nuvolades és Llima, que no aplega al 50% anual d'hores de sol i té 84% d'humitat, a pesar de que solament promedia 9 mm de garúa en hivern.
Conforme s'eleva l'altitut del desert, la aridez és menys extrema i baixa la temperatura: en Moquegua per eixemple, a 1410 m s. n. m., plou 44 mm en estiu (clima BWkw del desert templat). Molt ocasionalment pot haver tribulins en zones seques de la costa peruana.[14]
Eixemple d'este clima, la ciutat de Nasca:
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Lee YJ, Wagner ID, Brice ME, et al. Thermosediminibacter oceani gen. nov., sp. nov. and Thermosediminibacter litoriperuensis sp. nov., new anaerobic thermophilic bactèria isolated from Peru Margin [published correction appears in Extremophiles. 2006 Jun;10(3):257]. Extremophiles. 2005;9(5):375‐383. doi:10.1007/s00792-005-0453-4
- ↑ Luis Icochea Sales 2007-2016, Oceanografia General. Masses d'aigua. U.N. Agrària La Molina, Llima-Perú
- ↑ David G. Ainley & Robert Boekelheide 1990, "Seabirds of the Farallon Islands: Ecology, Dynamics, and Structure of an Upwelling-System Community" p.34 Stanford U.P., Califòrnia
- ↑ Canvi climàtic: la llengua freda equatorial, el misteriós lloc del Pacífic a on l'aigua no es calfa com en el restant del planeta 27 juny 2019, BBC
- ↑ Diccionari de ciències de la terra. Corrent del Perú. p.180 Diccionaris Oxford-Complutense (1999-2000), Madrit
- ↑ Vents i aflorament coster. 2013. Institut de la Mar del Perú IMARPE
- ↑ «[1]». Consultat el 15 de maig de 2018 (en és).
- ↑ «[2]». Consultat el 15 de maig de 2018 (en és).
- ↑ Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
- ↑ El clima del Perú. Ministeri d'Agricultura i Rec 2015
- ↑ Southwestern Equador and Northwestern Peru. The dry forest of Tombes and Piura. 2020 World Wildlife Fund
- ↑ María Contes i Arturo Salazar 2017, De l'espècie a l'ecosistema; de l'ecosistema a la societat: revalorisant el algarrobo (Prosopis pallida) i el repte de la seua conservació en Lambayeque i en la costa nort del Perú. PUCP, Espai i Desenrolle N° 30, 2017, pp. 129-159 (ISSN 1016-9148)
- ↑ Classificació de tipos de climes en el Perú [3] archivat en Wayback Machine. 2015. Ministeri d'Agricultura i Rec - Perú
- ↑ Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
- Este artícul conté una traducció derivada de «Clima del Perú» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.