Anar al contingut

Celebració del IV Centenari del Descobriment d'Amèrica

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Artícul bo

Cartell anunciador Grans festes colombinas en Huelva de 1892, en commemoració al IV Centenari.[1]

Les celebracions per el IV Centenari del Descobriment d'Amèrica varen ser una série d'events destinats a commemorar el primer viage de Colón a Amèrica en 1492 i l'importància d'este fet en el història universal. Es va abordar la commemoració d'este fet històric tant en Europa com en Amèrica, pero incidint cada país en un aspecte dels acontenyiments, tals com la figura del propi Cristóbal Colón, l'evangelizaació d'Amèrica o aspectes culturals americanistas. També es va posar en valor la figura i el paper dels mariners andalusos en eixe primer viage. Durant eixes dates es varen falcar medalles commemoratives, es varen realisar congressos humanistes i lliteraris relacionats en el món hispanoamericà i es varen edificar diferents monuments.

En 1888 es va celebrar l'Exposició Universal de Barcelona, que va contar en un monument a Colón. En 1892 va haver diversos actes commemoratius en Espanya. Entre els events més importants estan l'inauguració d'un monument a Colón i de les exposicions històriques de Madrit, la restauració del Monasteri de Santa María de la Rábida i inauguració del monument al IV Centenari del Descobriment d'Amèrica en Pals de la Frontera (Huelva), el IX Congrés Internacional de Americanistas i la presència de barcos de diversos països en Sevilla i Càdis per a anar posteriorment a Huelva. En estes exhibicions navals va haver rèpliques de la Chiqueta i la Pinta, construïdes en Barcelona pels Estats Units, i la Santa María, construïda en Sant Fernando pel govern espanyol.

En Gènova, Itàlia, es va celebrar l'Exposició Italoamericana, en la participació dels Estats Units.

En Nova York va haver una desfilada històrica organisada per espanyols i italians el 12 d'octubre.[2] Les tres carabelas, junt a barcos d'atres nacions, varen estar presents en una Revista Naval en Nova York en 1893.[3] Posteriorment, estos tres barcos varen ser a l'Exposició Mundial Colombina de Chicago.[4]

En motiu de el IV Centenari, el papa León XIII va redactar l'encíclica Quarto abeunte saeculo a on va enaltir la figura de Cristóbal Colón i l'importància del Descobriment d'Amèrica.[5]

Espanya

Monasteri de la Rábida, Pals de la Frontera (Huelva), epicentre de les celebracions espanyoles.
Medalla commemorativa espanyola. Museu Històric Militar de Sevilla.

Entre 1881 i 1892 varen aumentar els estudis sobre Amèrica de la Real Acadèmia de l'Història. Varen aparéixer les publicacions americanistas L'Amèrica (1857-1874; 1879-1886), L'Unió Iberoamericana (1886-1926) i L'ilustració espanyola i americana (1869-1921); i la secció L'Espanya Moderna (1889) de la Revista Ultramarina.[6] En 1885 es va fundar l'Unió Iberoamericana, per a millorar les relacions comercials. Va tindre filials en Mèxic, Quito, Caracas i Riu de Janeiro.[6] A finals de el XIX es varen crear Acadèmies de la Llengua Espanyola en Colòmbia (1871), Veneçuela (1883), Chile (1885), Perú i Guatemala (1887).[6]


En 1880 es va fundar la Real Societat Colombina Onubense. Des de 1882, ha celebrat en agost les Festes Colombinas.[7] Entre 1886 i 1887 va anunciar, com un dels temes dels seus concursos lliteraris, el proyecte de festes per a la celebració de el IV Centenari.[6]

En el IV Congrés Internacional de Americanistas, celebrat en Madrit en 1881, es va acordar la celebració de el IV Centenari del Descobriment, en la participació del marí i historiador americanista Cesáreo Fernández Dur.[6]

El Monasteri de Santa María de la Rábida, declarat Monument Nacional per Real Orde de 23 de febrer de 1856,[8][9] va ser visitat en 1882 pel rei Alfonso XII.[10]

Sent president Práxedes Mateo Sagasta, per Real Decret del 28 de febrer de 1888 es va crear una comissió per a esta commemoració. Esta va contar en el XIV duc de Veragua com a president, Juan Valera i Juan Facundo Riaño com a secretaris i més de mig centenar de vocals entre els que hi havia gent del món militar, de l'àmbit de la cultura i, en menor mida, de l'Iglésia, els tribunals i les cambres de comerç.[11] La comissió va realisar els proyectes de la creació d'un monument escultòric en Granada i un arc del triumfo en Barcelona i un certamen internacional per a la realisació d'un treball sobre el Descobriment.[12]

Entre 1881 i 1885 es va construir el Monument a Colón de Madrit. El conjunt va ser dissenyat i construït per Arturo Mélida, encara que l'estàtua de l'almirant va ser realisada per Jerónimo Suñol. Va ser inaugurat el 12 d'octubre de 1892.[13]

En 1882 el ministre de Marina, va promoure un Real Decret per a que s'alçara una estàtua a Colón en l'Atarassana Militar de Cartagena. Esta va ser encarregada a l'escultor santiagués Juan San Martín i Serra, que la va realisar en marbre de Carrara en Gènova per 60 000 reals de vellón. L'estàtua va ser embarcada en el vapor francés Bartia, que la va dur a Marsella, a on va ser traslladada al vapor espanyol Sant Agustín. Va desembarcar en l'Atarassana de Cartagena el 26 d'agost de 1883. L'estàtua va ser situada en 1921 en la passejada d'Alfonso XII.[14]

En l'Exposició Universitat de Barcelona de 1888 es va inaugurar, l'1 de juny, un monument a Colón. A l'inauguració varen acodir la reina regente María Cristina de Habsburgo-Lorena, el rei Humberto I d'Itàlia i el president dels Estats Units, Grover Cleveland.

Entre 1889 i 1890 es va reunir en Washington D. C. la I Conferència Panamericana. El 18 d'abril de 1890 va adoptar una resolució que dia:[15]


En homenage a la memòria de l'immortal descobridor d'Amèrica i en gratitut dels immensos servicis prestats a les civilisacions i a l'humanitat, la conferència s'associa a les manifestacions que es facen en el seu honor en motiu de el IV Centenari del Descobriment d'Amèrica

En 1875 s'havia celebrat l'I Congrés Internacional de Americanistas en Nancy, França. Posteriorment, es varen celebrar edicions d'este congrés en: Luxemburc (1875), Brusseles (1879), Madrit (1881), Copenhague (1883), Torí (1886), Berlín (1888) i París (1890). El govern espanyol va voler que el IX Congrés Internacional de Americanistas, de 1892, se celebrara en Huelva. En febrer de 1890 va ser a Huelva un grup format pel ministre de Foment Sants Isasa i Valseca, el ministre d'Ultramar Antonio María Fabié i el director general d'Obres Públiques, Mariano Catalina, per a la restauració del Monasteri de Santa María de la Rábida i per a la construcció d'un monument.[16]

En juliol de 1890 va aplegar a la presidència Antonio Cánovas del Castell. Est va voler que la commemoració es basara en exposicions i congressos culturals.[6]

La comissió solament havia contemplat fins a llavors actes commemoratius en Madrit, Granada, Barcelona i Valladolit.[11] Madrit, per ser la capital d'Espanya, va terminar acollint una intensa programació cultural.[17] Granada va ser la ciutat en la que es va finalisar la Reconquista en 1492, ans que els Reis Catòlics finançaren el Primer Viage de Colón, i en la localitat granadina de Santa Fe es varen firmar les Capitulacions de l'expedició. Barcelona perque Colón, en retornar del Primer Viage, va anar a trobar-se en els Reis Catòlics al Monasteri de Sant Jerónimo de la Murtra de la ciutat barcelonesa de Badalona. Valladolit, per la seua banda, va ser l'última ciutat que va visitar Colón, quan va ser a una audiència en Fernando el Catòlic.

La Junta Directiva va organisar en Madrit l'Exposició Històric-Americana i l'Exposició Històric-Europea, que es varen celebrar entre el 12 de setembre i el 31 de decembre de 1892[18] en el Palau de Biblioteca i Museus Nacionals.[19] En elles varen participar: Bolívia, Perú, Costa Rica, Uruguai, Argentina, República Dominicana, Guatemala, Equador, Nicaragua, Mèxic, Colòmbia, Estats Units, Dinamarca, Portugal, Suècia, Noruega i Alemània. Aparte de les sales dedicades a estos països, Espanya va posar una sala dedicada a mineria, una atra de l'época precolombina, una atra de l'época postcolombina, una atra de documents sobre el Nou Món, una atra dedicada a l'Ajuntament de L'Habana i una atra dedicada a Filipines.[19] Entre el 4 de maig i el 30 de juny de 1893 es va celebrar l'Exposició Històric-Natural i Etnogràfica en el mateix palau.[20]

El 10 de novembre varen aplegar a Madrit el rei de Portugal, Carlos I, i la seua esposa Amelia. Varen ser rebuts en l'Estació del Migdia per la reina regente María Cristina i l'infanta Isabel. Es varen estajar en el Palau Real de Madrit. L'11 de novembre María Cristina, Carlos I i Amelia varen visitar les exposicions històriques. Carlos I i Amelia varen retornar a Lisboa el 17 de novembre.[21][22][23]

En 1895 es va inaugurar en el Palau de Biblioteca i Museus Nacionals el Museu Arqueològic Nacional i en 1896 la Biblioteca Nacional d'Espanya.[24]


Atenent al fet de que Cristóbal Colón i el seu fill Diego varen estar en el franciscano Monasteri de Santa María de la Rábida, en Pals de la Frontera i Moguer (Llocs Colombinos), buscant els respals necessaris per a realisar el viage descobridor, Cánovas era partidari de donar un major protagonisme a la província de Huelva en el IV Centenari. Per açò, la Societat Colombina Onubense li va nomenar soci protector el 5 de novembre de 1890.[25]

El 9 de giner de 1891 es va promulgar el Real Decret de la Junta Directiva del Centenari. El preàmbul diu:[26][27]

és impossible desconéixer que Huelva, en el seu inoblidable encara que modestíssim Monasteri de Santa María de la Rábida i la seua veïna plaja, més be Port de Pals de Moguer,[n. 1] a on Colón va trobar asil, alé, recursos i hòmens que li acompanyaren i secundaren, partint d'allí aixina mateix les primeres naus que directament varen arribar al Nou Món mereix de part del govern singular atenció.

L'11 de giner de 1891 Cánovas va constituir la Junta Directiva en Madrit, presidida per ell mateix i en un membre de la comissió, Joaquín Jovellar i Soldre, com a vicepresident.[25] Esta tindria quatre seccions: l'encarregada de l'exposició americana i de negociacions de caràcter internacional, presidida pel duc de Tetuán; la d'obres i exposició del treball, presidida per Sants de Isasa; la d'organisació de el IX Congrés Internacional de Americanistas i de la participació de les Antilles, presidida per Antonio María Fabié; i la de relacions generals, presidida per Joaquín Jovellar Soler.[16] També varen participar en la junta el historiador Fernández Dur, Segismundo Moret, Antonio Sánchez Moguel, Juan Valera, Emilia Pardo Bazán, Marcelino Menéndez Pelayo i Emilio Castelar, entre uns atres.[6]

Cánovas va situar en la província de Huelva les commemoracions del 3 d'agost, aniversari de la partida de les tres carabelas, i del 12 d'octubre, aniversari de l'arribada a Amèrica.[25]

La restauració del Monasteri de la Rábida va ser realisada per l'arquitecte Ricardo Velázquez Bosco, que va saber respectar l'ambient i l'esperit de l'edifici original.[28] Velázquez Bosco va realisar també un monument, prop del monasteri, en un terreny donado per Carlos María Fitz-James Stuart i Palafox, duc d'Alba.[29]

La Junta Directiva va programar una série d'events per als que assistiren al IX Congrés Internacional de Americanistas: excursions a Pals de la Frontera i al Monasteri de Santa María de la Rábida (a on va ser l'inauguració del congrés), a les mines de Riotinto i Tharsis, espectàculs de música i balls regionals, almorzars, etcétera.[30]

Cristóbal Colón va residir en el Monasteri de la Cartuja de Sevilla. La ciutat va ser sèu de la Casa de la Contractació d'Índies des de 1503, per lo que es considerava "port i porta de les Índies". El Quart Viage de Colón va partir de Sevilla en 1504. El seu fill, Hernando Colón, va tindre la seua casa en la capital sevillana i donó la seua biblioteca a la catedral de Sevilla, sent est l'orige de la Biblioteca Colombina.


En 1891 l'Ateneu de Sevilla va escomençar a realisar activitats relacionades en el Descobriment. En febrer de 1891 varen aprofitar l'estància en la ciutat del ministre d'Ultramar Antonio María Fabié per a invitar-li a una charrada, en la que es va parlar de la participació de Sevilla en el IV Centenari. En març de 1891 l'Ateneu i l'Ajuntament de Sevilla varen organisar un certamen lliterari el segon tema del qual era l'eixida de Cristóbal Colón del Port de Pals de la Frontera en agost de 1492. En el jurat estaven Amant Laffón, Carlos Jiménez Plaure, Javier Lasso de la Vega, José de Vila i Rodríguez i Luis Montoto i Rautenstrauch. El premi, que eren dos chicotetes estàtues de Cristóbal Colón i Hernán Cortés, va ser entregat pel ministre d'Ultramar a José Gestoso i Pérez per la seua obra Ipso laudabitus en el Saló d'Embaixadors del Real Alcázar. En març de 1892 l'Ateneu va realisar un atre certamen lliterari, sense temàtica americanista, pero el premi va ser entregat el 27 d'abril en l'Archiu General d'Índies.[31] En agost de 1892 va organisar un certamen científic-lliterari per el IV Centenari. Els participants podien tractar el tema de l'orige de la Casa de Contractació d'Índies i de l'Archiu General d'Índies, realisar una poesia dedicada a l'Unió Iberoamericana o escriure una romançada descriptivo del Quart Viage de Colón a les Índies. Es va crear un jurat per als treballs en prosa, en el qual estaven Antonio Andrade i Navarrete, Francisco Pagés, Joaquín Fernández Prida, Manuel Ixes i Ferré i Siro García del Mall, i un atre per als treballs en vers en Amant Laffón, José Lamarque de Novoa, José de Velilla, Luis Montoto i Manuel Cano i Cueto. L'entrega de premis va ser en octubre de 1892.[32]

Un grup de membres d'Ateneu de Sevilla va realisar una excursió de dos dies, entre el 2 i el 3 de juliol de 1892, dirigida pel president honorari d'aquella institució, Manuel Ixes i Ferré, a Huelva, Pals de la Frontera i el seu Monasteri de Santa María de la Rábida, Moguer i Boira.[33]

Els membres de l'Ateneu de Sevilla varen realisar treballs sobre temes americanistas. A mitan del març el juriste i catedràtic Joaquín Fernández Prida va tractar el tema El Dret de la conquista en març de 1891. Manuel Ixes i Ferré va tractar el tema Els precursors de Colón el 20 d'octubre i el 8 de novembre de 1891. Salvador Calderón i Arana va tractar el tema Les races americanes el 6 i el 13 de febrer de 1892. El 20 de febrer Feliciano Candau Pizarro va tractar el tema Arts i indústries dels primitius mexicans. El 27 de febrer Manuel Medina va tractar el tema Geografia zoológica americana. A finals de març Juan Díaz del Moral va tractar el tema Estat polític dels primitius mexicans. El 15 d'abril Eduardo Regna i García Pegue va tractar el tema Colonisació dels pobles europeus en Amèrica. A mitan de juliol Joaquín Cuevas va realisar una conferència sobre Juan de la Cosa.[34]

Quan Simón de la Rosa i López, bibliotecari de la Biblioteca Colombina de Sevilla, va ser nomenat membre de la Real Acadèmia Sevillana de Bones Lletres en juny de 1891, va realisar el discurs Llibres i autógrafs de D. Cristóbal Colón. A finals de 1891 l'Acadèmia de Bones Lletres va acordar la realisació d'un certamen lliterari sobre Colón i el Descobriment. També varen propondre que l'Ajuntament posara al carrer Colón el nom de Hernando Colón i que posara Cristóbal Colón a un nou lloc. A mitan de 1892 el proyecte del certamen lliterari va passar a tindre la colaboració de l'Ajuntament de Sevilla. El tema del certamen lliterari va ser Fins a quin punt i de quin modo va tindre part Sevilla en el Descobriment del Nou Món, i influència de tan gran succés en la ciutat que va ser centre de la Contractació d'Índies. El premi era de 1 000 pessetes i els treballs devien ser entregats abans de l'1 d'octubre de 1892.[35] En setembre de 1892 l'Ajuntament va nomenar al carrer Colón com a carrer Hernando Colón i es va passar a cridar Passejada de Cristóbal Colón a la passejada de la Marina.[36] En la passejada de Cristóbal Colón es troba la Torre de l'Or.


L'Ajuntament de Sevilla va solicitar a l'Acadèmia de Bones Lletres un Himne a Colón que, junt en el Himne als Reis Catòlics, serien llegits en les celebracions de el IV Centenari. L'encarregat del himne va ser José de Velilla i Rodríguez.[36]

Monument a Isabel la Catòlica i Cristóbal Colón. Plaça d'Isabel la Catòlica. Granada.

Cánovas, president de la Junta Directiva, va encarregar el monument de Granada a Mariano Benlliure, que ho va realisar en Roma. El monument té un gran pedestal, a on es troben les estàtues d'Isabel la Catòlica i Cristóbal Colón. En els laterals del pedestal es troben dos relleus que representen la Pren de Vélez-Màlaga i la firma de les Capitulacions de Santa Fe. La primera pedra del monument es va colocar a finals de juny de 1892. Mariano Benlliure va enviar les escultures a finals d'agost.[37] El monument estava finalisat en octubre de 1892.

La Junta Directiva va acordar la construcció de rèpliques de les tres carabelas. Els Estats Units varen sufragar el cost de les rèpliques de la Chiqueta i la Pinta, que varen ser construïdes en les Drassanes de Thomas Haynes de Barcelona, i Espanya va sufragar el cost de la Santa María, que va ser construïda en l'Atarassana de la Carraca de Sant Fernando (Càdis). Per a la creació de la Santa María es va triar a una Junta d'Oficials i Acadèmics, presidida per Casimiro Bona, que va enviar els plans a Càdis en febrer de 1892.[38] La Santa María va ser duta en juny de 1892 al moll de Sant Fernando, a on va ser dotada de arboladura i artilleria.[39] Es va decidir que aniria després al Port de Càdis i després al Port de Huelva. Despuix de permanéixer allí durant les celebracions de l'estiu, retornaria a Càdis, a on s'uniria a la Pinta i a la Chiqueta. Les tres es traslladarien després a Huelva i, des d'ahí, anirien juntes a Nova York a participar en la Revista Naval organisada pels Estats Units.[40]

Construcció de les rèpliques de la Chiqueta i la Pinta en Barcelona en 1892. Revista L'Ilustració Ibèrica.
Les rèpliques de la Chiqueta i la Pinta en el Port de Barcelona. Revista L'Ilustració Ibèrica.

Les rèpliques de les carabelas Chiqueta i Pinta varen ser dissenyades per Rafael Monleón i Torres i realisades per Miguel Cardona. La seua construcció va finalisar a finals d'agost de 1892.[41] Varen permanéixer en el Port de Barcelona fins a octubre. Al començament d'eixe més, les dos carabelas estaven acompanyades per una esquadra espanyola, en el Pelayo, una esquadra anglesa, en el Nile, i una travessia dels Estats Units.

La rèplica de la Santa María en Sant Fernando. Revista L'Ilustració Espanyola i Americana. 1892.

El segon viage de l'almirant Cristóbal Colón va partir de Càdis en 1493 i el tercer de la localitat gaditana de Sanlúcar de Barrameda en 1498. La ciutat de Càdis va ser el lloc a on es varen celebrar les primeres Corts democràtiques en 1812, a on varen participar diputats dels antics territoris espanyols d'Ultramar.


El Port de Càdis va ser triat com la base dels barcos que aplegaren per a les celebracions. A finals de juliol es trobaven en ell barcos espanyols, francesos, anglesos i italians. La Santa María va aplegar des de Sant Fernando remolcada pel barco de vapor Legazpi. El 31 de juliol va ser a Huelva, remolcada pel barco de vapor Joaquín de Piélago i escoltada pels següents navío: el Legazpi, a on anava el ministre de Marina José María Beránger; la travessia Illa de Cuba, que remontava la corbeta-escola Nautilus; els canoners espanyols Temerari i Cocodril; la travessia Illa de Luzón; l'avís francés Hirondelle; la travessia anglesa Scout; els torpederos anglesos número 47 i 48; i el yate Mirror.[42] El restant dels barcos del port gadità varen ser a Huelva el 2 d'agost.[43]

Es va juntar un total de 35 barcos. 6 barcos eren mercants i 29 de guerra, 11 dels quals eren espanyols i 18 estrangers, de França, Països Baixos, Àustria, Gran Bretanya, Portugal, Itàlia, Estats Units, Argentina i Mèxic.[44]

El dia 1 d'agost de 1892 es va celebrar una missa en la plaça de Sant Pedro, despuix de l'iglésia del mateix nom, en la ciutat de Huelva. A esta varen assistir el ministre de Marina, el capità general d'Andalusia, el governador militar de la província i una comissió de la Junta Directiva. En la missa es va beneir el nou estandart de l'Ajuntament.[45] Eixe matí va aplegar a la ciutat en el ferrocarril una delegació de l'Ajuntament de Sevilla en el pendó de Sant Fernando.[46]

De nit va haver en l'Hotel Colón de Huelva una velada organisada per la Societat Colombina. Varen realisar discursos sobre Colón i el Descobriment el president de la Societat Colombina, José Sánchez Mora, i els membres de la Junta Directiva Manuel Ortiz de Pinedo i Gaspar Núñez d'Arce. En este acte, un jurat li va otorgar un premi a Emilio Blanchet Bittón pel seu treball Estudie sobre la població d'Amèrica en general, expressant les immigracions i canvis operats en la mateixa des dels temps prehistòrics fins a l'arribada de Colón a dit continent i li va otorgar un áccesit a Luis de Clots Sainz.[47]

El 2 d'agost de 1892 varen escomençar en Huelva les Festes Colombinas. La ciutat es trobava engalanada i hi havia bandes de música. A mija vesprada va eixir de la sèu de la Diputació Provincial de Huelva una desfilada en persones en trages d'época; músics; representants de Sevilla en el pendó de Sant Fernando i maceros; una persona portant l'estandart de la Casa de Medina Sidonia, escoltada per guardes de Doñana; i representants de comissions de la Junta Directiva, la Societat Colombina, els estudiants, el Círcul Mercantil de Huelva, el clero, la Marina, l'Ajuntament de Huelva i la Diputació Provincial de Huelva.[46] També anava un pregoner, vestit d'época, en un poema romançada escrita per José María de Lluna.[46]

La nit del dia 2 la Santa María va salpar per al Port de Pals de la Frontera, escoltada pel Legazpi i la llancha Cuervo, en el ministre de Marina, els representants de les organisacions allí presents i de les delegacions estrangeres,[48] per a la realisació d'una missa en l'iglésia del Monasteri de la Rábida, a on es troba la Verge dels Milacres. Va ser oficiada el dia 3 d'agost pel sacerdot de l'empresa Rio Tinto Company Limited.[49] En la Rábida va sonar la Marcha Real Espanyola. També es varen issar la bandera d'Espanya i les de països americans.[49]

Despuix d'açò, aquell 3 d'agost, tots els barcos varen eixir del Port de Huelva fins a altar mar, a on es varen trobar en la Santa María, i es varen saludar en salves dels canons.[50]


El 4 d'agost va haver una funció religiosa en la Catedral de la Mercé de Huelva, que anualment era celebrada per la Societat Colombina. A ella varen assistir el ministre de Marina i representants de les organisacions i de les delegacions estrangeres. Esta va ser oficiada pel bisbe catòlic de Gibraltar.[51] Eixa nit, es va celebrar un convit i un ball en el Hotel Colón de Huelva, organisat pel ministre de Marina per als oficials dels barcos estrangers participants.[51] contant en la presència del president del govern Antonio Cánovas del Castell,

Fernández Dur i Mariano Catalina varen trobar a una jove, filla d'un mariner de Huelva, cridada Joaquina García Pinzón, que era descendent dels germans Pinzón. Li la varen presentar al ministre de Marina. Este li va regalar una cantitat de diners que, segons va contar, li va servir per a costejar el seu trage de nóvia.[52]

A finals d'agost de 1892, es va colocar en Trencada, província de Càdis, una placa dedicada a Bartolomé Pérez, tripulant de l'expedició descobridora, en la plaça que du el seu nom.[53]

El 23 de setembre de 1892 la reina regente María Cristina va promulgar un Real Decret en Sant Sebastià, a proposta del president Antonio Cánovas del Castell, en el que es declarava festa nacional el 12 d'octubre de 1892, en commemoració del Descobriment d'Amèrica.[54][55] Dit Real Decret va ser firmat per SM la Reina en nom del seu fill SM Alfonso XIII i en presència del president del Consell de Ministres el 12 d'octubre de 1892 en el Monasteri de la Rábida, en motiu de la seua visita a Huelva, Pals de la Frontera i Moguer per a la celebració dels actes de el IV centenari del descobriment d'Amèrica.[56]

Placa homenage de la Real Societat Colombina a l'almirant Luis Hernández-Pinzón.

L'almirant Luis Hernández-Pinzón Álvarez, descendent dels Pinzón,[57] va ser president de la Societat Colombina. Se li va nomenar vicepresident segon de la Junta Directiva i representant de la mateixa en Huelva el 13 de febrer de 1891.[44] Va participar en l'organisació dels actes commemoratius, conseguint que assistiren bucs de molt diversos països. Va fallir el 22 de febrer en la seua casa de Moguer.[11] La Real Societat Colombina Onubense, entre les activitats celebrades en el IV Centenari, li va homenajar en el develado d'una placa en homenage pòstum.


Entre el 7 i l'11 d'octubre de 1892 es va celebrar en Huelva el IX Congrés Internacional de Americanistas.[58] Va estar presidit pel ministre d'Ultramar, Antonio María Fabié. Els congressistes es varen reunir el 7 d'octubre en l'Hotel Colón de Huelva i després varen ser en barco a la cerimònia d'inauguració, que va tindre lloc en el claustre del Monasteri de la Rábida. Va donar un discurs el president del Govern, Antonio Cánovas, president honorari de l'event,[52][58] i després va donar un atre discurs el bisbe de Badajoz, franciscano. Posteriorment, es va celebrar un convit en aquell entorn. Despuix d'açò, varen retornar en barco al Hotel Colón de Huelva, a on el dia 8 varen escomençar les sessions ordinàries. L'última sessió va ser presidida per la reina regente, María Cristina i els seus fills, el rei Alfonso XIII, la Princesa d'Astúries, María de les Mercés, i l'Infanta María Teresa l'11 d'octubre.[59] celebrant-se en el seu honor un convit festa en el Hotel Colón.[56]

Les celebracions en Huelva d'octubre de 1892 varen contar en les reproduccions de les tres carabelas.[60]

A finals de 1891 es va anunciar que la família real faria un viage per Andalusia en motiu de el IV Centenari, en 1892. La reina regente María Cristina, Alfonso XIII, María de les Mercés i Teresa varen visitar Sevilla el 7 d'octubre. El 8 d'octubre varen aplegar a Càdis, a on se'ls va oferir un Et Deum en la Catedral de la Santa Creu.[12]

Monument al IV Centenari, front al Monasteri de la Rábida. Revista L'Ilustració Espanyola i Americana. 1892.

Varen aplegar al Port de Pals el dia 10 d'octubre en la travessia Comte de Venadito.[12] Varen ser escoltats pels següents barcos: Pelayo, Reina Regente, Victoria, Alfonso XII, Illa de Cuba, Illa de Luzón, Temerari i Cuervo, espanyols; Bartolomé Díaz, portugués; Saragossa, mexicà; Vesubio, Piemont i Partenope, italians; Amiral Baudin, Voutour i Dragon, francesos; Princes Wilhem, alemà; Amphion, anglés; Arzowas, rus; Newark, nortamericà; Kaiser Franz Joseph, austro-hongarés; i els barcos mercants Alfonso XIII, Montevideo, Cap Silleiro, Miguel Sáenz, Santa María i María, de la Companyia Transatlàntica.[12] Varen ser rebuts per una multitut del poble.[12] Eixe dia va eixir de Huelva el Legazpi en el president Cánovas, membres del cos diplomàtic, diputats, l'arquebisbe de Sevilla Benito Sanz i Forés, membres de la Diputació Provincial de Huelva i de l'Ajuntament de Huelva, tres flares franciscanos, una comissió de la Societat Colombina i el governador de la província. Tots es varen reunir en el Monasteri de la Rábida. En l'iglésia del monasteri, l'arquebisbe de Sevilla va cantar el Et Deum. La regente va ser en la travessia a Huelva, a on va resar en l'Iglésia de la Puríssima Concepció i l'arquebisbe li va otorgar una bendició, retornant de nou a l'embarcació. Posteriorment, tota la família real va desembarcar i es varen desplaçar en carruages a la sèu de la Diputació Provincial de Huelva, a on varen estar en una recepció en les autoritats locals civils i militars i representants de les comissions de el IV Centenari. Despuix d'açò, es varen dirigir a la plaça de la Mercé, a on va haver una desfilada en gent vestida d'época, guàrdies civils, gent representant la producció econòmica de la regió,[12] delegacions municipals de Medellín, Lobón, Trujillo i Gènova, representants de la Diputació Provincial de Huelva, Félix Carazony. Després María Cristina va ser al Hotel Colón de Huelva, per a presidir l'última reunió de el IX Congrés Internacional de Americanistas. Posteriorment, va retornar a la travessia. Aquella nit va desembarcar per a prendre el té en el Hotel Colón de Huelva. El dia 12, la travessia en la família real va ser de nou al Monasteri de la Rábida. Varen ser a l'iglésia, a on estaven l'arquebisbe de Sevilla en el bisbe de Lugo, Gregorio Aguirre García, i el bisbe de Badajoz, Francisco Sáenz de Urturi, abdós franciscanos, i es va cantar el Et Deum. Després, varen anar a una tribuna per a l'inauguració del monument al IV Centenari. Allí, va donar un discurs el president de la Societat Colombina. En un atre discurs, el bisbe de Lugo va agrair el compromís per tornar el monasteri als franciscanos.[61][62][63]

Finamente, María Cristina va firmar varis decrets: la concessió d'algunes condecoracions als almirants de les esquadres estrangeres i a varis diplomàtics americans, l'entrega del collar de l'Orde del Toisón d'Or al duc de Veragua, l'indult de la pena de mort a cinc reus i atres indults d'atres penes. Al matí següent, el dia 13, es varen dirigir a Sevilla en la travessia.[64]


A la seua arribada a Sevilla varen presenciar una desfilada militar, va haver una recepció i una funció de gala. Varen estar en l'inauguració d'escoles costejades per la Real Maestranza. La regente María Cristina va visitar el 17 d'octubre la Giralda, el 18 d'octubre va rebre als bisbes en l'inauguració de el III Congrés Catòlic Nacional Espanyol en l'Iglésia del Salvador i va visitar la Fàbrica de Tabacs, el 19 d'octubre va estar en un menjar en chiquets òrfens i pobres i el 25 d'octubre va visitar Santiponce i Itálica. La família real tenia que fer un viage a Granada, pero Alfonso XIII va emmalaltir i varen permanéixer en Sevilla, anulant el viage. Açò va provocar protestes populars en Granada. El 4 de novembre es varen dirigir a Madrit.[12]

En 1889 es va fundar el Real Club Recreatiu de Huelva. El 9 de decembre de 1891 va acordar la construcció d'un recint per a jugar al fútbol i per a practicar el críquet i el ciclisme. Es va construir en uns terrenys cedits per la companyia minera Rio Tinto Company Limited. Va ser inaugurat el 13 d'agost de 1892. Els primers partits de fútbol es varen jugar en este estadi en octubre de 1892.[65] Este lloc, conegut com el Velòdrom, va ser la sèu del Club Recreatiu de Huelva.[65] En 1957 es varen traslladar al Estadi Colombino i en 2001 al Estadi Nou Colombino.

Per a informar de les seues activitats, la Junta Directiva va publicar la revista ilustrada El Centenari en quatre toms: giner, abril i juliol de 1892 i giner de 1893.[66]

Les celebracions en Huelva varen tindre respal, per eixemple, de França (que va crear un comité per al seu seguiment), de Mèxic (que inclús va enviar un donatiu de 200 pesos per a ajudar a les celebracions) i d'Estats Units.

Monument a Colón en Las Palmas de Gran Canària.

Colón va passar per Gran Canària en el primer viage a Amèrica. El 13 de setembre de 1892 es va inaugurar un monument a Cristóbal Colón en l'Alameda de Colón de Las Palmas de Gran Canària, realisat pel genovés Paolo Triscornia vaig donar Ferdinando. El monument va ser transportat des d'Itàlia en el barco de vapor Duca vaig donar Galiera. El capità del barco donó les 1 500 pessetes del transport per a ajudar a la finançació.[67]

Las Palmas de Gran Canària va ser un lloc de celebracions el 12 d'octubre de 1892, declarat per la regente María Cristina, en nom d'Alfonso XIII, Dia de la Festa Nacional. També va haver celebracions en febrer de 1893, en l'arribada de la rèplica de la Santa María i, despuix de la seua partida, en l'arribada de les rèpliques de la Chiqueta i la Pinta, que es reunirien després en Cuba per a anar juntes a Estats Units. La Santa María va estar els dies 15, 16 i 17 de febrer en el Port de la Llum. Dies despuix varen aplegar les rèpliques de la Chiqueta i la Pinta. Els últims festejos relacionats en el IV Centenari varen tindre lloc el 24 d'abril de 1893, en l'arribada de l'infanta Eulalia de Borbón i el seu espós Antonio d'Orleans en el barco Regna Cristina. Estos es dirigien a Estats Units.[67]

Colón va estar en Salamanca abans de realisar el seu primer viage a Amèrica. En 1893 es va inaugurar el Monument a Colón d'esta ciutat, realisat per Eduardo Barrón.[68]


Espanya va realisar una medalla commemorativa que representava a Cristóbal Colón en els seus mariners en la Santa María en l'anvers i a Colón rebut pels Reis Catòlics en el revers. Esta medalla va ser realisada per Bartolomé Maura i Montaner.[69]

En 1892 l'escritor José Zorrilla va escriure el seu poema «Colón», a on elogiava a l'almirant.[70]

Itàlia

Cartell anunciador de l'Exposició Italoamericana de Gènova de 1892.

Cristóbal Colón ha segut considerat genovés per molts historiadors.[71] Per açò, va passar a ser un referent nacional.[72]

La celebració de l'Exposició Italoamericana de Gènova[73] es va fer a proposta de la Societat Gimnàstica Ligura Cristoforo Colombo (Società Ginnastica Ligure Cristoforo Colombo), en respal del komtur Enrico Cravero. Va tindre lloc entre el 10 de juliol[74] i el 4 de decembre de 1892 en Gènova.

La secció dels Estats Units es va inaugurar el 4 de setembre, en presència del duc de Gènova Tomás i la seua esposa Isabel, en representació de la casa real. El 8 de setembre l'exposició va ser visitada per Humberto I i Margarita.[74][75] El 9 de setembre varen ser acompanyats pel primer ministre Giovanni Giolitti,[76][77] alguns ministres i els presidents del congrés i el senat.[74]

Entre 1892 i 1893 la Real Comissió Colombina per al IV Centenari del Descobriment d'Amèrica, italiana, va publicar una colecció de documents (la Raccolta) sobre Colón.[78]

En 1893 es va publicar el drama Cristoforo Colombo: dramma lirico in tre atti ed un epilogo d'Alberto Franchetti.[70]

Vore també

Notes

  1. ↑ Topònim inexistent que procedix de l'error d'unificar abdós municipis que varen participar en els preparatius del Descobriment, concentrant-los en un sol nom que mesclava abdós llocs, per desconeiximent de la verdadera geografia de la zona. El terme «Pals de Moguer» es correspon a un error que varen difondre els primers historiadors del Descobriment, en unificar els dos municipis veïns, Pals de la Frontera i Moguer que conformen els Llocs Colombinos (Llocs vinculats en els preparatius i desenroll del Primer viage de Colón).

Referències

  1. ↑ Archiu Municipal de Huelva, Fondo Díaz Hachero.
  2. ↑ Abad Castell, 1989, pp. 171-176.
  3. ↑ Abad Castell, 1989, pp. 176-180.
  4. ↑ Rosenberg, 2008, p. 77.
  5. ↑ LEÓN XIII. «Encíclica Quarto abeunte saeculo». cervantesvirtual.com. Consultat el 27 de juliol de 2009.
  6. ↑ 6,0 6,1 6,2 6,3 6,4 6,5 6,6 Vázquez Cienfuegos, 2007.
  7. ↑ «Festes Colombinas». Web oficial de turisme d'Andalusia. Consultat el 26 de març de 2019.
  8. ↑ «[1]», Diputació Provincial de Huelva. Consultat el 25 de març de 2019.
  9. ↑ «Expediente sobre la declaració de Monument Nacional al Monasteri de Santa María de la Rábida». Real Acadèmia de l'Història.
  10. ↑ Romero, 2007, p. 71.
  11. ↑ 11,0 11,1 11,2 Núñez, 2014.
  12. ↑ 12,0 12,1 12,2 12,3 12,4 12,5 12,6 Benabeu, 1986.
  13. ↑ Gálvez Martín, 2015.
  14. ↑ Melendreras, 1991.
  15. ↑ Gross Espiel, HéctorXIII. «Centenari del descobriment d'Amèrica». elpais.com. Consultat el 28 de juliol de 2009.
  16. ↑ 16,0 16,1 Benabeu, 1987, p. 41.
  17. ↑ Ainsa, 1984.
  18. ↑ Rodrigo, 2018, p. 48.
  19. ↑ 19,0 19,1 Rodrigo, 2018, p. 91.
  20. ↑ Rodrigo, 2017, pp. 62 i 68.
  21. ↑ L'Ilustració Espanyola i Americana, 15 de novembre de 1892.
  22. ↑ L'Ilustració Espanyola i Americana, 22 de novembre de 1892.
  23. ↑ L'Ilustració Espanyola i Americana, 30 de novembre de 1892.
  24. ↑ [enllaç trencat]
  25. ↑ 25,0 25,1 25,2 Benabeu, 1987, p. 40.
  26. ↑ Mojarro, 2010, p. 424.
  27. ↑ O Vidal i Campos, 2014.
  28. ↑ Ortega, 1925, pp. 238-240.
  29. ↑ Abad Castell, 1989, p. 14.
  30. ↑ Abad Castell, 1989, p. 19.
  31. ↑ Abad Castell, 1989, pp. 49-50.
  32. ↑ Abad Castell, 1989, pp. 50-51.
  33. ↑ Abad Castell, 1989, p. 51.
  34. ↑ Abad Castell, 1989, pp. 48-49.
  35. ↑ Abad Castell, 1989, p. 46.
  36. ↑ 36,0 36,1 Abad Castell, 1989, p. 47.
  37. ↑ Abad Castell, 1989, pp. 89-90.
  38. ↑ Abad Castell, 1989, p. 5.
  39. ↑ Abad Castell, 1989, p. 7.
  40. ↑ Abad, 1989, p. 8.
  41. ↑ «Les carabelas «Pinta» i «Chiqueta». (Dibuix de J. Vehil)».L'ilustració ibèrica.(505)
  42. ↑ Abad Castell, 1989, p. 8 i 30.
  43. ↑ Abad Castell, 1989, p. 8.
  44. ↑ 44,0 44,1 Bernabéu, 1987, p. 41.
  45. ↑ Abad Castell, 1989, pp. 30-31.
  46. ↑ 46,0 46,1 46,2 Abad Castell, 1989, p. 31.
  47. ↑ Abad Castell, 1989, pp. 32-33.
  48. ↑ Abad, 1989, p. 31.
  49. ↑ 49,0 49,1 Abad Castell, 1989, p. 33.
  50. ↑ Abad Castell, 1989, p. 33-34.
  51. ↑ 51,0 51,1 Abad Castell, 1989, p. 34.
  52. ↑ 52,0 52,1 Abad Castell, 1989, p. 35.
  53. ↑ Abad Castell, 1989, p. 4.
  54. ↑ «Real Decret».Bolletí Oficial de l'Estat. Govern d'Espanya.(269)
  55. ↑ (1892) L'Ilustració Espanyola i Americana, Madrit: 12 d'octubre.
  56. ↑ 56,0 56,1 «Reals Decrets de la Reina per a celebrar el Centenari».La Província. Huelva.(3238)
  57. ↑ Llibre que conté les probanzas de la genealogia del llinage "Hernández-Pinzón" i entronque en Martín Alonso, Any 1770. Archiu Històric Municipal de Moguer. Referència: A.H.M.M. Documents solts, 2(5).
  58. ↑ 58,0 58,1 (1891).«IX Congrés Internacional de Americanistas: reunió de l'any de 1892, en el Convent de Santa María de la Rábida».Cervantes virtual.Consultat el 24 de març de 2019.
  59. ↑ Fabié, 1892.
  60. ↑ ORTEGA, Ángel (1925, l'original). La Rábida. Història documental crítica. 4 vol. (Ed. facsímil), Diputació Provincial de Huelva, pp. 250-251. ISBN 978-84-500-3860-6.
  61. ↑ Abad, 1989, pp. 36-38.
  62. ↑ LÓPEZ, Paco. Ribera del Tinto. Publicació mensual de l'Ajuntament de Moguer, Edicions de 1992 i 1993. D.L. H-121-91
  63. ↑ Llibre d'Actes Capitulares, 21 d'octubre de 1892. Archiu Històric Municipal
  64. ↑ Abad Castell, 1989, p. 38.
  65. ↑ 65,0 65,1 «El Velòdrom complix 125 anys». Club Recreatiu de Huelva. Archivat des d'el original, el 28 de març de 2019. Consultat el 28 de març de 2019.
  66. ↑ «El Centenari: revista ilustrada. Orgue oficial de la Junta Directiva encarregada de dispondre les solemnitat que han de commemorar el descobriment d'Amèrica». Biblioteca Virtual de Prensa Històrica. Ministeri de Cultura d'Espanya. Consultat el 28 de març de 2019.
  67. ↑ 67,0 67,1 Quesada Acosta, 1991.
  68. ↑ García Català, 2015, p. 74.
  69. ↑ «Medalla commemorativa de el IV Centenari del Descobriment d'Amèrica». Ministeri de Cultura. Govern d'Espanya. Consultat el 15 de juny de 2019.
  70. ↑ 70,0 70,1 ACEREDA, Alberto. Zorrilla despuix del V Centenari. Tradició i modernitat del poema "Colón" (1892). Crítica Hispànica 16 (1994): 177-188
  71. ↑ Salvador Miguel, 2008.
  72. ↑ Fernández, 2007.
  73. ↑ «Esposizione Italo-Americana Gènova 1892. Celebrativa de el IV Centenari della Scoperta dell'America». Lanternafil. Consultat el 27 de juliol de 2009.
  74. ↑ 74,0 74,1 74,2 «Associazione Filatelico-Numismatica La Lanterna: Esposizione del 1892». Lanternafil.
  75. ↑ «I nel 1892, per il 400º anniversario, cosa venne organizzato?». Toltedalcassetto. Archivat des d'el original, el 24 d'octubre de 2012. Consultat el 29 de març de 2019.
  76. ↑ Cronache, 1892.
  77. ↑ (1892) Cronache della commemorazione de el IV centenari Colombià, Stabilimento Fratelli Armanino.
  78. ↑ «Raccolta vaig donar documenti i studi pubblicati dalla R. Commissione Colombiana pel quarto centenari dalla scoperta dell'America». Biblioteca Nacional d'Espanya. Consultat el 29 de març de 2019.

Bibliografia

5-13.Consultat el 29 de juliol de 2009.
  • (2007).«Els enigmes de Colón».Medicina balear.22(Número extra dedicat a l'orige de Colón. Aspectes històrics i genètics)
9-21.
3-14.
346-356.
  • Garrido Domínguez, Antonio (2007). Viagers americans en l'Andalusia del sigle XIX, La Serranía. ISBN 978-84-96607-29-3.
  • Irving, Washington (1828). Una història de la vida i viages de Cristóbal Colón.
  • (1991).«Iconografia colombina en Múrcia durant el sigle XIX».Anals de Història Contemporànea.(8)
267-272. ISSN 0212-6559
117-151. ISSN 2172-671X
13-32.
51-76.
267-290.
35-84.Consultat el 26 de març de 2019.
84-134.Consultat el 26 de març de 2019.
7-26.
241-260.
  • «Columbia, Columbus, and Columbianism».The Journal of American History. Discovering America: A Special Issue.79(3)
937-968.
67-77.* «La Societat Colombina Onubense va perpetuar la memòria del governador Alonso».La Rábida. Revista Colombina Iberoamericana.


Referències


Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Celebració_del_IV_Centenari_del_Descobriment_d%27Amèrica&oldid=1544442»