Bitínia

Bitínia va ser un antic regne localisat al noroest d'Àsia Menor i al suroest del mar Negra, que des de la península de Calcedonia va aplegar a estendre's fins a Heraclea Póntica i Paflagonia, Misia i la Propóntide (actual mar de Mármara).
Ciutats
Les seues principals ciutats varen ser Nicomedia, Nicea i Bursa. Nicomedia va ser fundada en l'any 264 a. C. per Nicomedes I i era la capital del territori.
Història

Segons Heròdot i Jenofonte,[1] els bitinios i els tinios, fundadors del país, eren tribus tracias, que varen crear un estat independent, abans de ser anexionado per Creso, rei de Brega. Despuix varen passar a domini persa, sent inclosa Bitínia en la satrapia de Frigia.
Creació del regne
Aleixandre Magne —durant la conquista de Pèrsia i despuix de la batalla del Gránico— va conseguir que se someteren totes les ciutats gregues de la satrapia de Sparda (antic regne de Brega). En esta regió és a on s'emplaçarien els futurs regnes de Pérgamo i de Bitínia. Posteriorment, en l'any 323 a. C. Alejandro va morir i es va iniciar la primera guerra dels Diádocos, durant la qual Bas (376-326 a. C.) conseguiria l'independència de Bitínia. El seu fill Cipetes seria el primer rei de Bitínia.
Auge i expansió del regne
Cipetes va participar en les lluites entre Lisímaco i Seleuco, que eren generals d'Aleixandre Magne, aplegant a enfrontar-se victoriosamente a Antíoco, iniciant una política independent dels diádocos i els seus successors, política que varen seguir els seus descendents en el tro Nicomedes I, Prusias I i Prusias II. Estos dos últims reis varen vore el seu territori reduït en benefici de Pérgamo.
Decadència
En l'intervenció de Roma en els assunts d'Àsia Menor, l'expansió territorial de Bitínia pretesa per Nicomedes II i Nicomedes III mai va ser conseguida, sofrint, inclús, alguna reducció en les conquistes de Mitrídates VI, rei del Ponto. Nicomedes IV va llegar el seu regne a Roma a la seua mort, en l'any 74 a. C., passant a integrar-se en les províncies del Ponto i Bitínia.
Província de Bitínia
Va ser organisada per Pompeyo i la va unir al Ponto, per a formar la província Bitínia i Ponto, entregada per Augusto al Senat romà com província senatorial. Plini el Jove va ser governador de Bitínia i Ponto, qui va dir que hi havia molts cristiàns en la província en les cartes informatives que manava a l'emperador Trajà, en l'any 111. En els Fets dels Apòstols 16:1-10, es registra el fet de que un grup en el que estava Sant Pablo va intentar entrar en Bitínia en l'intenció de predicar el Evangeli «pero l'Esperit de Jesús no li'l va consentir».
Llista de reis
Es coneix l'image d'alguns reis gràcies a l'acunyament de monedes en els retrats reals, gravades en un consumat estil helenístico.[2]
| Nom | Regnat | Consorte | Notes | Descendents | |||
|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Príncips de Bitínia (376-297 a. C.) | |||||||
| Didalsos (¿?-¿410 a. C.?) |
¿435 a. C.-410 a. C.? | - | Somés als perses | Boteiras | |||
| Boteiras (452-376 a. C.) |
¿410 a. C.?-376 a. C. | - | Somés als perses | Bas | |||
| Bas (397-326 a. C.) |
376 a. C.-326 a. C. | - | Príncip de Bitínia | Cipetes I | |||
| Cipetes I (354-278 a. C.) |
326 a. C.-297 a. C. | - | - | Nicomedes II i Cipetes II | |||
| Reis de Bitínia (297-74 a. C.) | |||||||
| Cipetes I (354-278 a. C.) |
297 a. C.-279 a. C. | - | - | Nicomedes I i Cipetes II | |||
| Nicomedes I (300-255 a. C.) |
279 a. C.-255 a. C. | Ditizela i Etazeta | Enfrontat a Cipetes II (279-276 a. C.) |
Prusias, Cielas i Lisandra; uns atres de noms desconeguts | |||
| Cipetes II (¿-276 a. C.) |
279 a. C.-276 a. C. | - | enfrontat a Nicomedes I (279-255 a. C.) |
- | |||
| Etazeta (¿-254 a. C.) |
255 a. C.-254 a. C. | Nicomedes I | Enfrontat de Cielas de Bitínia (255-254 a. C.) | fills de nom desconegut | |||
| Cielas de Bitínia (265-228 a. C.) |
254 a. C.-228 a. C. | Enfrontat a Etazeta (255-254 a. C.) |
Prusias I | ||||
| Prusias I Cholus (243-182 a. C.) |
228 a. C.-182 a. C. | Apama III | Prusias II | ||||
| Prusias II Kynegos (220-149 a. C.) |
182 a. C.-149 a. C. | Apama IV | Enfrontat a Nicomedes II (149 a. C.) |
Nicomedes II i Apama | |||
| Nicomedes II Epífanes (¿-127 a. C.) |
149 a. C.-127 a. C. | desconeguda | Nicomedes III | ||||
| Nicomedes III Evergetes (¿-94 a. C.) |
127 a. C.-94 a. C. | Aristonica i Nysia | Nicomedes IV i Sócrates de Bitínia | ||||
| Nicomedes IV Filopátor (¿-74 a. C.) |
94 a. C.-90 a. C. | Enfrontat a Sócrates | - | ||||
| Sócrates (¿-84 a. C.) |
90 a. C.-84 a. C. | Enfrontat a Nicomedes IV | - | ||||
| Nicomedes IV Filopátor (¿-74 a. C.) |
84 a. C.-74 a. C. | Restaurat | - | ||||
| Bitínia es convertix en província romana (74 a. C.) | |||||||
Mitologia
Segons la mitologia grega, Idmón, fill d'Apolo i Asteria, era un endevine, que va tindre la premonició que moriria si s'unia als Argonautas. Pese a açò ho va fer i tal com va anticipar en les seues visions va morir en la comarca de Bitínia per la mordedura d'una serp. Aproximadament en 559 a. C. els fundadors de la ciutat d'Heraclea Póntica (antiga ciutat de Bitínia) varen construir un temple sobre el punt a on va ser enterrat este héroe, en el seu honor. Com a curiositat resalta el fet de que cap a l'any 40 d. C. l'emperador romà Calígula, va nomenar cònsul d'esta ciutat a Incitato, el seu cavall.
Vore també
Referències
- ↑ Jenofonte Anábasis (Llibre VI, cap. II)
- ↑ Àsia Minor Coins - regal Bithynian coins
Enllaços externs
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Bitínia.- Guglielmo Ferrero: Grandea i decadència de Roma (Grandezza i decadenza vaig donar Roma, 1901-1907), en 5 volums; text espanyol en el lloc de la Biblioteca Tercer Mileni.
- Vol I: La conquista.
- I, 7:.
- Vol I: La conquista.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Bitinia» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.