Ategua
Ategua és un jaciment arqueològic ubicat a 6 quilómetros de la pedania de Santa Creu, junt al riu Guadajoz, i a uns 32 quilómetros de Còrdova, Espanya. Algunes excavacions han constatat l'ocupació del lloc des del Bronze Final fins a la Edat Mija, lo que ho convertix en un lloc privilegiat per a l'investigació arqueològica i històrica. No obstant, la presència de materials pertanyents al segon mileni a. C. permet plantejar la possibilitat de que l'ocupació d'eixe espai puga adscriure's a eixa data, si be tindran que ser noves excavacions les permeten corroborar en rotunditat eixa hipòtesis.[1]
La ciutat va adquirir fama en l'Antiguetat pel seu paper en la guerra civil entre Juliol César i els fills de Pompeyo, Cneo i Sext, segons relata De bell Hispaniensi, i va ser conquistada pels cesarianos en l'any 45 a. C. Destaca en Ategua el seu recint fortificado ibèric i romà, un dels majors de la província de Còrdova, i les edificacions d'época ibèrica, romana i medieval.[1]
En una dimensió de 205 hectàrees, el jaciment va ser inscrit com monument nacional en 1982 i com be d'interés cultural en la categoria de zona arqueològica en 2005.[1]
Història
[editar | editar còdic]Segons l'arqueòlec Martín Bo i Cancela, les primeres ocupacions humanes en la zona daten d'época calcolítica, encara que no s'ha provat de manera consistent. No obstant, a partir de finals de la Edat del Bronze, la presència humana es manté inalterable fins al final de la vida del jaciment. Els primers restants conformen una necròpolis del IX, passant esta zona més vesprada a conformar vivendes d'entre els sigles VIII i VII; mentres que durant Edat del Ferro les dimensions de la població va créixer en una gran etapa d'esplendor.[2]
La ciutat va adquirir una importància essencial durant la República romana i, més concretament, durant la Segona guerra civil romana, Juliol César va entrar en Ategua el 19 de febrer de 45 a. C., rendint-se el bando pompeyano a l'eixèrcit de César. D'esta época es conforma la major part de la morfologia actual, incloent vàries domus abandonades durant el II, aixina com un edifici de caràcter civil, termes romanes, provablement d'época tardorepublicana o de començos del Imperi romà, i enterrament en l'ala. Aixina mateix, existix constància de que un representant de la Iglésia cristiana d'Ategua va acodir a la celebració del Concilie d'Elvira, al començament del IV, acompanyant al bisbe Osio. Les úniques senyes disponibles d'época tardoantigua és una necròpolis, desconeixent si va haver un núcleu urbà en el moment.[2]
Durant el X, en plena época islàmica, Ategua va ser mencionada per l'historiador Ibn Hayyan com el chicotet llogaret de Nugava, pertanyent a la cora de Còrdova (Qurtuba). En el XII Ibn Sahib al-Sala va indicar que Ibn Hamish, despuix de saquejar la ciutat de Còrdova, va fugir en Nugava que estava deserta. En els últims moments de l'islam en la zona, es va construir una fortalea en el seu cim, que va continuar sent ocupada en sigles posteriors fins al seu abandó en el XV.[2]
Excavacions
[editar | editar còdic]La primera excavació en el lloc va ser portada a terme a principis del XIX pel coronel Eugéne-Georges Stoffel, qui va seguir les órdens de Napoleón III per a conéixer en profunditat la lluita entre Juliol César i els fills de Pompeyo. En 1933 varen excavar en el cim del cerro els arqueòlecs Rafael Castejón, Samuel dels Sants i Félix Hernández, els qui varen depositar els materials trobats en el Museu Arqueològic de Còrdova. En 1965 el professor Blanco Ferreiro va restaurar alguns trams de la muralla íbero-romana en la zona sur, la porta noroest i va realisar seqüències estratigráficas. Uns anys més vesprada es va descobrir una estela en decoració tartésicas, actualment denominada com Estela d'Ategua.[1]
Entre 1980 i 1983 el professor Martín Bo i Cancela va realisar grans excavacions en les que es va descobrir la muralla medieval, una plaça, algunes estructures anexes a la muralla, una domus del II, un temple i unes termes romanes. En 1985 es varen expropiar els terrenys de la finca en la que es trobaven la majoria dels restants arqueològics, lo que va permetre que en 1998 José Clemente Martín de la Creu poguera continuar els treballs. En 1999 es va destruir part del complex per unes plantacions d'oliveres en la zona, es dubta entre una necròpolis d'incineració o la muralla tartésica. En 2001 es va expropiar el camí d'accés al jaciment, realisant-se una prospecció superficial a l'any següent, mentres que en 2007 es va consolidar i va restaurar la muralla medieval i algunes estructures propenques.[1] Eixe mateix any es va localisar una gran necròpolis tardoantigua en una finca anexa.
Les últimes investigacions, que s'han realisat utilisant tecnologies de prospecció geofísica i que s'han portat a terme en l'interior del recint amurallado, han tirat que existixen en el subsol aproximadament 76 carrers i camins prenent la direcció en gran part d'elles de nort-sur i este-oest. Aixina mateix, estos carrers i camins generen entorn a 58 pomes que poden correspondre a la ciutat d'Ategua. Per lo tant, s'intuïx lo immens que pot aplegar a ser l'enclavament romà que subyacer davall.[3]
Ubicació
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 «https://guiadigital. iaph. es/bien/inmueble/2768/cordoba/cordoba/ategua».
- ↑ 2,0 2,1 2,2 «Aproximació arqueològica al jaciment d'Ategua (Còrdova)».ROMULA.(10)
- 135–198.ISSN 1695-4076.Consultat el 2020-11-21.
- ↑ diariodecordoba. com (ed.): «Les prospeccions detecten 76 carrers i camins en el subsol d'Ategua». Consultat el 4 de febrer de 2020.
El seu privilegiat enclavament, sobre un gran cerro amesetado de vorell biocalcarenítico, li permet dominar una àmplia panoràmica. La zona està ben abastida d'aigua i constituïda per un conjunt de tossals i cims que alternen en plans i fèrtils hortes i vegas, regades pel riu Guadajoz, el «flumen salsum» citat en «De bell Hispaniense». Tal volta el principal punt d'abastiment d'aigua a la ciutat fora l'anomenada «Font de Teba», localisada en un canyar existent en la vertent noroest del cerro. Els perfils més abruptes de la loma d'Ategua són els del nort i l'est; els més accessibles, el sur i l'oest, són també els més pròxims al caixer del riu, que discorre a menys d'un quilómetro, pero encara en estos punts existixen afloraments biocalcareníticos que servixen de protecció al jaciment.[1]
Descripció
[editar | editar còdic]- ↑ Erro en la cita: L'element
<ref>no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenada:0
El jaciment conserva estructures de les diverses époques per les que ha travessat, tals com la muralla ibero-romana, cases, cisternas i un edifici públic romà, una fortalea tarde-islàmica i un soc baix medieval, en un clar eixemple de superposició de ciutats històriques.
Els restants constructius més antics que a dia d'hui poden observar-se en Ategua pertanyen a la fortificació ibero romana, que defén la totalitat del cim de la loma i part de les ales. Pel costat suroest, la muralla, edificada sobre un vorell biocalcarenítico, es veu complementada per una atra llínea de fortificació situada en el terrat inferior, que permaneix enterrada i és la que defenia el poblat tartésico.
La muralla íbero romana pot rastrejar-se, tant per la topografia del terreny com per les afloraciones aïllades de llenços, en casi la totalitat del cerro. Pel costat oest la construcció discorre aproximadament per la cota 250 m s. n. m.; en este sector, el de pendent més pronunciada, és visible un tram de llenç de gran gruixa i construït en mampuestos de gran tamany. La muralla descriu pel nort una trayectòria en progressiu ascens, fins a alcançar la seua cota màxima a l'est -al voltant de 290 m s. n. m.-. La construcció de les muralles es va realisar en pedra biocalcarenítica de la zona. Els panys de la muralla, estudiats per Blanco Freijeiro en la década dels anys 60 del passat sigle, estaven fabricats en lajas i mampuestos de biocalcarenita alineats en rencs horisontals. En els cantons i en els fonaments es varen triar pedres de major tamany, llaurades com sellars. Les zones baixes s'alvancen en talús cap a l'exterior dels murs que, pel contrari, són totalment verticals a l'interior. Seran les noves investigacions les que permetran ratificar o completar les conclusions del Professor Blanco.
En alguns punts de l'ala l'aflorament de biocalcarenita va ser aprofitat com a pedrera, segons s'aprecia en les entalladuras encara que no és possible determinar la cronologia d'esta activitat.
En l'ala oest es conserva un dels punts d'abastiment d'aigua a la ciutat, l'anomenada Font de Teba. A dia d'hui són visibles vàries piscines romanes construïdes en opus caementicium revestides en opus signignum que estarien relacionades en el manantial d'aigua que allí sorgix. En el terrat superior s'han documentat atres construccions hidràulicas: es tracta de cisternes ovalades o de planta circular revestides en opus signinum. És molt possible que estes cisternes romanes pogueren haver segut reutilisades fins al periodo medieval o modern, si be, només seran les noves excavacions les que permetran confirmar-ho.
Al suroreste de la plataforma superior varen ser excavades en els anys 80 del passat sigle, vàries cases romanes. Estes vivendes, en habitacions pavimentades en sols d'opus signinum, en sols de terra o en paviments de lloses de pedra, contaven en espais oberts a modo de patis en els que, a lo manco en dos d'elles, es varen instalar una cisterna de planta ovalada i un pou de planta quadrada. Dos de les vivendes s'obrien a un decumano. La cronologia de les cases no és clara. És possible que anaren construïdes durant el final del periodo republicà. Segons el director de les excavacions que les varen traure a la llum -Professor Martín Bo- es varen abandonar en el II Seran les futures excavacions les que permetran matisar les cronologia de construcció, us, reforma i abandó de les mateixes. Totes les vivendes es varen alçar sobre edificacions anteriors de les que desconeixem la seua funcionalitat i la seua cronologia.
Destaquen també els restants d'un edifici públic romà republicà' situat al sur de la acrópolis. De l'edifici permaneixen les basas áticas i part dels fustes plans de quatre de les columnes. Part de l'edifici queda baix la muralla islàmica i baix atres estructures medievals inclús anteriors a la muralla, que han trencat nivells arqueològics més antics.
De les estructures arquitectòniques pertanyents a la Edat Mija, destaca el recint fortificado tardoislámico construït en el terrat superior, que sembla haver reutilisat el recint íbero-romà, encara que la seua superfície és de dimensions sensiblement més reduïdes. Esta fortificació o ciutadella reaprovecha els llenços de les muralla ibero-romana en el sector este, mentres que pels fronts Nort, Oest i Sur es construïxen nous llenços que la seua tècnica constructiva contrasta en la d'époques precedents.
Les excavacions realisades en els anys huitanta del XX varen traure a la llum els llenços nort, sur i oest de la muralla, defesa a intervals regulars per un total de 10 torres. La tècnica constructiva empleada per a la construcció dels distints llenços és similar en tots ells i consistix en l'us del mampuesto més o menys regular, travat en morter en les fonamentacions i zócalos i en el tapial dels alçats. Són dos les portes que donaven accés a este recint, una en el llenç nort defesa per un baluart en el seu costat oriental i un contrafort alvançat en l'occidental. Esta porta va ser reforçada ya en época cristiana per una torre de planta octogonal. La torre dificultava l'accés a l'interior del recint en obligar que aquell fòra en recodo. La porta Sur és d'accés directe i està flanquejada per dos torres de planta quadrangular. S'ha constatat l'existència de construccions (tal volta vivendes) en l'interior del recint fortificado. En l'àngul Nort-occidental d'esta fortalea es construïx un baluart alvançat a la mateixa. En el seu interior, ademés de vàries habitacions pavimentades en pedra, existia un recint obert en un pou d'aigua. Este baluart, defés en dos torres en els seus costats Nort i Sur, permetia la vigilància de, entre atres camins, la ret viària que comunicava Còrdova en Granada.
Fòra de la muralla islàmica es va edificar, en moments baix medievals, un recint comercial. Este mercat se situa en l'àngul suroest exterior, en un tram comprés entre dos torres. S'organisar al voltant d'una plaça de forma rectangular en enlosado de lajas irregulars, a la que s'òbrin una série d'habitàculs -segurament tendes- regularment distribuïdes. L'eix de la plaça està perfectament marcat, i el seu punt central alguna cosa rehundido per a permetre l'evacuació de les aigües de pluja. Vàries lloses foradades podrien indicar-nos que sostenien els postes de subjecció d'un envelat.
Referències
[editar | editar còdic]Enllaços externs
[editar | editar còdic]- Commons
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Ategua.- Pàgina web de l'Enclavament Arqueològic d'Ategua
- BOE
- Ategua en la Guia Digital del Patrimoni Cultural d'Andalusia. Institut Andalús del Patrimoni Històric
- Este artícul conté una traducció derivada de «Ategua» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.