Anex:Volcans d'Indonèsia
La geografia d'Indonèsia està dominada per volcans que es varen formar per les zones de subducción entre la placa Euroasiàtica i la placa Indoaustraliana. Alguns dels volcans destaquen per les seues erupció, com el Krakatoa pels seus efectes globals en 1883,[1] Toba per la seua erupció supervolcánica que es va produir fa aproximadament 74.000 anys i que va ser responsable de sis anys d'hivern volcànic,[2] i el Tambora per l'erupció de 1815, la més violenta en l'història registrada.[3]
Els volcans en Indonèsia formen part del Cinturó de Fòc del Pacífic. Els 150 volcans inclosos en la següent llista s'agrupen en sis regions geogràfiques, quatre de les quals pertanyen als volcans del sistema de fosses del Arc de Sonda. Els atres dos grups són volcans d'Halmahera, incloent les illes volcàniques circumdants i els volcans de Sulawesi i les illes Sangihe. Este últim grup és part del mateix arc volcànic que els volcans de les Filipines.
Els volcans més actius d'Indonèsia són el Kelut i Merapi en l'illa de Java, les erupció de la qual varen causar mils de morts en la regió. Des de l'any 1000 d. C., Kelut ha entrat en erupció més de 30 voltes, de les quals l'erupció més gran va alcançar una magnitut de 5 en l'escala del Índex de Explosividad Volcànica (IEV),[4] mentres que el Mont Merapi ha entrat en erupció més de 80 voltes.[5] Per la seua alta activitat volcànica, l'Associació Internacional de Vulcanologia i Química de l'Interior de la Terra (IAVCEI, per les seues sigles en anglés) va decidir incloure el Mont Merapi en la llista de Volcans de la Década en 1995.
En 2012, Indonèsia contava 127 volcans actius i prop de 5 millons de persones vivint o treballant dins de la zona de perill dels mateixos. Es creu que el terremot i tsunami del 26 de decembre de 2004 puga haver causat un canvi en el patró d'erupció dels volcans d'Indonèsia. Com a possible eixemple d'esta hipòtesis, es presenta l'erupció de 2010 del Mont Sinabung, que havia quedat sense erupció registrades des de 1600.[6]
La paraula per a "mont" en indonesi i moltes idiomes regionals del país (com el javanés) és Gunung. Aixina, Mont Merapi per eixemple, es coneix com "Gunung Merapi" en indonesi i a voltes també en algunes publicacions en atres idiomes.Plantilla:Mapa llista de coordenades
Alcanç
[editar | editar còdic]
No existix una sola definició estàndar de lo que pot ser considerat un volcà. Pot definir-se a partir de respiraders individuals, edificis volcànics, fins a camps volcànics. L'interior de volcans antics pot haver erosionat, creant una nova cambra magmática com a volcà separat. Molts volcans actius contemporàneus es formen dins d'un cràter volcànic o com un con paràsit a partir de respiraders laterals. Alguns cons volcànics són agrupats baix el nom d'un sol volcà, com el complex volcànic de Tengger, encara que els respiraders individuals poden ser coneguts i nomenats per la població local. L'estat d'un volcà, ya siga actiu o inactiu, no pot ser definit en gran precisió. Sol determinar-se en base en registres històrics, datació per radiocarbono i activitat geotèrmica.
Esta llista es recolza principalment en l'obra Volcanoes of the World, compilada pels vulcanólogos Tom Simkin i Lee Siebert,[7] que inclou un llistat dels volcans actius en els últims 10.000 anys (Holoceno).[8] Per a Indonèsia en particular, Simkin i Siebert varen utilisar el catàlec de volcans actius de la série de publicacions de l'Associació Internacional de Vulcanologia i Química de l'Interior de la Terra (IAVCEI). La llista de Simkin i Siebert és la més completa sobre els volcans en Indonèsia, pero l'exactitut del registre varia d'una regió a una atra en térmens de l'activitat volcànica contemporànea i el número de morts en erupció recents. Com a font complementària per a les últimes senyes volcàniques es varen utilisar les senyes presentades per la Volcanological Survey of Indonèsia, una institució governamental responsable per a la vigilància de les activitats volcàniques i la mitigació d'amenaces geològiques en Indonèsia,[9] aixina com vàries fonts acadèmiques.
Grups geogràfics
[editar | editar còdic]Sumatra
[editar | editar còdic]
La geografia de Sumatra està dominada per una cordillera coneguda com Bukit Barisan (lliteralment: "fila de tossals"). La cordillera s'estén casi 1700 km del nort al sur de l'illa, i es va formar pel desplaçament de la placa Australiana.[10] La placa es desplaça en una velocitat de convergència de 5,5 cm/any, un procés que ha generat forts sismes en la part occidental de Sumatra, incloent el terremot de Sumatra-Andaman de 2004.[11][12] El moviment tectónico en la zona de subducción de Sumatra ha segut responsable no només dels terremots, sino també de la formació de cambres de magma baix l'illa.[10]
Dels 35 volcans actius de Sumatra, solament un -Weh- està separada de l'illa principal. Esta separació es va produir durant el Pleistoceno, despuix d'una erupció colossal i la consegüent inundació en aigua de mar de la terra baixa entre Weh i el restant de l'illa de Sumatra. El volcà més gran de Sumatra és el supervolcán Toba dins del Llac Toba que medix 100 km &claves; 30 km i que va ser creat despuix d'un colapse de caldera (aproximadament 74.000 a. C.).[2] S'estima que l'erupció va alcançar una magnitut IEV 8 en l'índex de explosividad volcànica, el màxim nivell per a una erupció volcànica. El cim més alt de la cordillera de Barisan és la del Mont Kerinci en una altitut de 3800 m.
Estret de la Sonda i Java
[editar | editar còdic]l'estret de la Sonda separa les illes de Sumatra i Java, i l'illa volcànica de Krakatoa es troba entre abdós. El Krakatoa va fer erupció violentament en 1883, destruint dos terços de l'illa i creant una gran caldera baix la superfície de l'mar. Esta explosió cataclísmica va ser sentida tan llunt com l'illa de Rodrigues prop de Maurici, a una distància d'aproximadament 4800 km.[1] En 1930, Un nou con paràsit, cridat Anak Krakatau (o el fill de Krakatau), va emergir de la superfície de la mar en el centre de la caldera.[13] Els demés illots del Krakatoa despuix de les erupció de 1883 es coneixen com Sertung, Panjang i Rakata.
Java és una illa relativament chicoteta en comparació a Sumatra, pero té una major concentració de volcans actius. L'illa té 45 volcans actius, sense contar 20 menuts cràters i cons volcànics en el complex volcànic de Dieng i els cons jóvens en el complex volcànic de la caldera de Tengger. Per la seua ubicació propenca, alguns volcans varen ser agrupats en la següent llista. Mont Merapi, Semeru i Kelut són els volcans més actius de Java. Mont Semeru ha estat contínuament en erupció des de 1967.[14] Mont Merapi ha segut inclós en el llistat dels Volcans de la Década a partir de 1995.[15] Ijen té un llac de caldera de colors únics, en un reservorio natural extremadament àcit (pH<0.3).[16] Hi ha activitat de mineria de sofre en Ijen, en la que els miners arrepleguen a mà els trossos de sofre altament concentrats.
Nota: L'altitut del Krakatoa es referix al cim de Rakata, no la del Anak Krakatau actiu
Illes menors de la Sonda
[editar | editar còdic]Les Illes menors de la Sonda formen un chicotet archipèlec que d'oest a este es compon de les illes de Bali, Lombok, Sumbawa, Flores, Sumba i Timor-Leste; tots es troben en la vora de la plataforma continental australiana. Els volcans en esta zona es varen formar pel moviment de la plataforma continental i la corfa oceànica.[18] Algunes illes volcàniques es componen únicament del cim d'un volcà, com l'illa de Sangeang Api. El Tambora, en l'illa de Sumbawa, va entrar en erupció el 5 d'abril de 1815, en una magnitut IEV 7 i va produir l'erupció més violenta en l'història registrada.[3]
Mar de Banda
[editar | editar còdic]El mar de Banda en el sur del archipèlec de les Molucas inclou un grup d'illes que es varen formar per la convergència de tres grans plaques tectónicas a partir del Mesozoico: la placa Euroasiatica, la placa del Pacífic i la placa Indoaustraliana.[19] Els volcans de la mar de Banda són principalment illes volcàniques, encara que alguns són volcans submarins.
| Nom | Forma | Altitut (msnm) | Última erupció (IEV) | Coordenades |
|---|---|---|---|---|
| Emperador de China | submarí | -2850 | desconegut | Plantilla:Coord/input/ERROR</noinclude> |
| Nieuwerkerk | submarí | -2285 | desconegut | Plantilla:Coord/input/ERROR</noinclude> |
| Gunungapi Wetar | estratovolcán | 282 | Plantilla:Dts (3) | Plantilla:Coord/input/ERROR</noinclude> |
| Wurlali | estratovolcán | 868 | Plantilla:Dts (2) | Plantilla:Coord/input/ERROR</noinclude> |
| Teon | estratovolcán | 655 | Plantilla:Dts (2) | Plantilla:Coord/input/ERROR</noinclude> |
| Nila | estratovolcán | 781 | Plantilla:Dts (1) | Plantilla:Coord/input/ERROR</noinclude> |
| Serua | estratovolcán | 641 | Plantilla:Dts (2) | Plantilla:Coord/input/ERROR</noinclude> |
| Manuk | estratovolcán | 282 | desconegut | Plantilla:Coord/input/ERROR</noinclude> |
| Banda Api | caldera | 640 | Plantilla:Dts (3) | Plantilla:Coord/input/ERROR</noinclude> |
Sulawesi i illes Sangihe
[editar | editar còdic]La forma de l'illa de Sulawesi (coneguda anteriorment com Celebes) està dominada per quatre penínsulas. La part central és una zona de montanyes altes, principalment no volcànica. La cadena de volcans actius es troba en la península situada en el nort de l'illa i s'estén cap al nort fins a les illes Sangihe. Les illes Sangihe marquen la frontera en les Filipines.
Halmahera
[editar | editar còdic]L'illa Halmahera nort del archipèlec de les Molucas es va formar pel moviment de tres plaques tectónicas, lo que va resultar en la formació de dos cordilleres que es creuen i quatre penínsules rocoses separades per tres baïes profundes. Un arc volcànic s'estén de nort a sur en el costat oest de Halmahera, i inclou algunes illes volcàniques, com les del Gamalama i Tidore. El nom de l'illa de Gamalama és Ternate, que ha segut part del centre del comerç d'espècies des de que l'Imperi portugués va establir un fort en 1512. Per la seua ubicació en el centre del comerç d'espècies durant l'era dels descobriments, els registres històrics de les erupció volcàniques en Halmahera es remonten fins a principis de el XVI.
Erupció notables
[editar | editar còdic]A continuació es mostra una llista de erupció notables dels volcans en Indonèsia, ordenades cronològicament per la data d'inici de l'erupció. Es varen incloure únicament les erupció en una magnitut de 3 o més en l'Índex de Explosividad Volcànica (IEV), en fonts reconegudes i el número de víctimes mortals. També es varen incloure erupció de menor magnitut si estes varen causar víctimes mortals.
| Data erupció | Volcà | Data cesse erupció | IEV | Característiques | Tsunami | Volum tefra | Víctimes mortals | Fonts |
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Plantilla:Dts | Merapi | Plantilla:Dts | 4 | cv,pf,ld,lm | no | N/A | 138 | [5] |
| Plantilla:Dts | Kelut | Plantilla:Dts | 4 | cv,cl,pf,ph,ld,lm | no | 0,13 km³ | 35 | [20] |
| Plantilla:Dts | Colo | Plantilla:Dts | 4 | cv,pf,ph | no | N/A | 0 | [20] |
| Plantilla:Dts | Galunggung | Plantilla:Dts | 4 | cv,pf,lf,lm | no | 0,37 km³ + | 68 | [21][22] |
| Plantilla:Dts | Merapi | Plantilla:Dts | 2 | cv,pf,lf,ld,lm | no | 0,021 km³ | 29 | [5] |
| Plantilla:Dts | Kelut | Plantilla:Dts | 4 | cv,cl,pf,lm | no | 0,089 km³ | 212 | [20] |
| Plantilla:Dts | Agung | Plantilla:Dts | 5 | cv,pf,lf,lm | no | 1 km³ | 1 148 | [23] |
| Plantilla:Dts | Kelut | Plantilla:Dts | 4 | cv,cl,pf,lm | no | 0,2 km³ | 7 | [20] |
| Plantilla:Dts | Merapi | Plantilla:Dts | 3 | cv,rf,pf,lf,ld,lm | no | 0,0017 km³ | 1 369 | [5] |
| Plantilla:Dts | Kelut | Plantilla:Dts | 4 | cv,cl,pf,lm | no | 0,19 km³ | 5 110 | [20] |
| Plantilla:Dts | Awu | Plantilla:Dts | 3 | cv,pf,lm | si | N/A | 1 532 | [24] |
| Plantilla:Dts | Krakatoa | Plantilla:Dts | 6 | cv,es,pf,fa,lm,cc | 15–42 m | 5–8,5 km³ | 36 600 | [1][23][25] |
| Plantilla:Dts | Merapi | Plantilla:Dts | 4 | cv,pf | no | 0,33 km³ | 200 | [5] |
| Plantilla:Dts | Awu | Plantilla:Dts | 3 | cv,pf,lm | si | 0,51±0,50 km³ | 2 806 | [24] |
| Plantilla:Dts | Galunggung | Plantilla:Dts | 5 | cv,pf,ld,lm | no | 1 km³ + | 4 011 | [20] |
| Plantilla:Dts | Tambora | Plantilla:Dts | 7 | cv,pf,cc | 1–2 m | 160 km³ | 71 000+ | [3][26] |
| Plantilla:Dts | Awu | Plantilla:Dts | 4 | cv,pf,lm | no | 0,55±0,50 km³ | 963 | [24] |
| Plantilla:Dts | Papandayan | Plantilla:Dts | 3 | cv,ph | no | N/A | 2 957 | [27] |
| Plantilla:Dts | Merapi | desconegut | 3 | cv,pf,lm | no | N/A | 3 000 | [5] |
| 1586 | Kelut | desconegut | 5 | cf,cl,lm | no | 1 km³ + | 10 000 | [20] |
| ≈ 74.000 a. C. | Toba | desconegut | 8 | pf,lf,cc | provable | 2800 km³ | extinció casi total de la població | [2] |
Notes: cv=erupció del respirader central, pf=fluix piroclásticos, lf=fluix de lava, lm=lahar fluix de fanc, cl=erupció de llac de cràter, ph=erupció freàtica, ld=extrusió dome de lava, cc=colapse de caldera, es=erupció submarina, fa=activitat de fumarolas, rf=erupció de fissura radial.
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 1,2 Winchester, Simon (2003). Krakatoa: The Day the World Exploded: August 27, 1883 (en en), HarperCollins. ISBN 0-06-621285-5.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 Oppenheimer, C. (2002). “Limited global change due to the largest known Quaternary eruption, Toba ≈74 kyr BP?” (en). Quaternary Science Reviews 21 (14–15): 1593–1609. doi:. Bibcode: 2002QSRv...21.1593O.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 Stothers, Richard B. (1984). “The Great Tambora Eruption in 1815 and Its Aftermath” (en). Science 224 (4654): 1191–1198. doi:. PMID 17819476. Bibcode: 1984Sci...224.1191S.
- ↑ «Kelut Eruptive History» (en en). Global Volcanism Program. Smithsonian Institution. Consultat el 19 de decembre de 2006.
- ↑ 5,0 5,1 5,2 5,3 5,4 5,5 «Merapi Eruptive History» (en en). Global Volcanism Program. Smithsonian Institution. Consultat el 19 de decembre de 2006.
- ↑ «Indonèsia Miliki 127 Gunung Api Aktif» (en aneu).
- ↑ (1994) Volcanoes of the World: A Regional Directory, Gazetteer, and Chronology of Volcanism During the Last 10,000 Years, 2.a edició (en en), Geoscience Press. ISBN 0-945005-12-1.
- ↑ «Volcano Data Criteria» (en en). Global Volcanism Program. Smithsonian Institution. Consultat el 14 de juny de 2015.
- ↑ «Centre of Volcanology & Geological Hazard Mitigation» (en en). Volcanological Survey of Indonèsia. Archivat des d'el original, el 16 de decembre de 2006. Consultat el 31 de decembre de 2006.
- ↑ 10,0 10,1 Simoes, M., Avouac, J.P., Cattin, R., Henry, P. (2004). “The Sumatra subduction zone: A case for a locked fault zone extending into the mantle” (en) (PDF). Journal of Geophysical Research 109: B10402. doi:. Bibcode: 2004JGRB..10910402S.
- ↑ Subarya, C., Chlieh, M., Prawirodirdjo, L., Avouac, J.P., Bock, Y., Sieh, K., Meltzner, A., Natawidjaja, D.H., McCaffrey, R. (2006). “Plate-boundary deformation associated with the great Sumatra-Andaman earthquake” (en) (PDF). Nature 440 (7080): 46–51. doi:. PMID 16511486. Bibcode: 2006Natur.440...46S.
- ↑ Lay, T., Kanamori, H., Ammon, C., Nettles, M., Ward, S., Aster, R., Beck, S., Bilek, S., Brudzinski, M., Butler, R., DeShon, H., Ekstrom, G. (2005). “The Great Sumatra-Andaman Earthquake of 26 December 2004” (en) (PDF). Science 308 (5725): 1127–1133. doi:. PMID 15905392. Bibcode: 2005Sci...308.1127L.
- ↑ Whittaker, R. J. (1993). “Anak Krakatau and old Krakatau: a reply” (en). GeoJournal 29 (4): 417–420. doi:.
- ↑ «Semeru Weekly Reports» (en en). Global Volcanism Program. Smithsonian Institution. Consultat el 7 de decembre de 2006.
- ↑ International Association of Volcanology and Chemistry of the Earth's Interior (1995). “Decade Volcano Update” (en). Bulletin of Volcanology 57 (1): 82–83. doi:. Bibcode: 1995BVol...57...76..
- ↑ “Natural Pollution Caused by the Extremely Acid Crater Lake Kawah Ijen, East Java, Indonèsia” (en) (2005). Environmental Science and Pollution Research 12 (2): 89–95. doi:.
- ↑ Mount Merapi Erupts (in (en)), ANTARA. Recuperate le 19 de novembre de 2013.
- ↑ H. A. Brouwer. “Exploration in the Lesser Sunda Islands” (en). The Geographical Journal 94 (1): 1–10. Blackwell Publishing. doi:.
- ↑ Christian Honthaasa, Jean-Pierre Réhaulta, René C. Maurya, Hervé Bellona, Christophe Hémonda, Jacques-André Maloda, Jean-Jacques Cornéeb, Michel Villeneuveb, Joseph Cottena, Safri Burhanuddinc, Hervé Guilloud and Nicolas Arnaud (1998). “A Neogene back-arc origin for the Banda Siga basins: geochemical and geochronological constraints from the Banda ridges (East Indonèsia)” (en). Tectonophysics 298 (4): 297–317. doi:. Bibcode: 1998Tectp.298..297H.
- ↑ 20,0 20,1 20,2 20,3 20,4 20,5 20,6 «Large Holocene Eruptions» (en en). Global Volcanism Program. Smithsonian Institution. Consultat el 18 de decembre de 2006.
- ↑ “Galunggung: the 1982-1983 eruption” (en) (1984). Volcanology Survei Indonèsia: 102.
- ↑ «Galunggung, Java, Indonèsia» (en en). Volcano World. Department of Geosciences at Oregon State University. Archivat des d'el original, el 16 de juny de 2008. Consultat el 30 de decembre de 2006.
- ↑ 23,0 23,1 “Historic eruptions of Tambora (1815), Krakatau (1883), and Agung (1963), their stratospheric aerosols, and climatic impact” (en) (1982). Quaternary Research 18 (2): 127–143. doi:. Bibcode: 1982QuRes..18..127R.
- ↑ 24,0 24,1 24,2 «Awu's Eruptive History» (en en). Global Volcanism Program. Smithsonian Institution. Consultat el 31 de decembre de 2006.
- ↑ B.H. Choi, E. Pelinovsky, K.O. Kim and J.S. Llig (2003). “Simulation of the trans-oceanic tsunami propagation due to the 1883 Krakatau volcanic eruption” (en) (PDF). Natural Hazards and Earth System Sciences 3 (5): 321–332. doi:.
- ↑ Oppenheimer, Clive (2003). “Climatic, environmental and human consequences of the largest known historic eruption: Tambora volcano (Indonèsia) 1815” (en). Progress in Physical Geography 27 (2): 230–259. doi:.
- ↑ «The Deadliest Eruptions» (en en). Volcano World. Department of Geosciences at Oregon State University. Consultat el 15 de març de 2009.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Anex:Volcans d'Indonèsia.- Volcanological Survey Indonèsia
- Volcans i montanyes d'Indonèsia
Referències
[editar | editar còdic]- Este artícul conté una traducció derivada de «Anexo:Volcanes de Indonesia» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.