Mont Papandayan
Mont Papandayan (en indonesi/javanés: Gunung Papandayan) és un estratovolcán complex, situat en la regència de Garut, Java occidental, Indonèsia. El cim del volcà té quatre grans cràters i camps de fumarolas actives. L'erupció de 1772 va causar el colapse del flanc norest del volcà, produint una remugada d'enrunes catastròfica que va destruir 40 llogarets i va matar a casi 3000 persones. L'erupció va canviar la forma del volcà, deixant-la en un cràter d'1,1 km d'ample en el centre i dos picos, fent que semble un volcà bessó. Un dels picos es diu Papandayan i l'atre és el mont Puntang.[1]
Des de 1772, només es varen produir chicotetes erupció freàtiques, fins que es va produir una erupció explosiva en novembre de 2002.
Monte Papandayan està construït de capes alternes de lava, cendra, i atres enrunes de fragments de roca volcànica que es varen formar per erupció explosives en els últims centenars d'anys. Un gran cràter, en parets escarpadas, en forma de ferradura, s'estén cap al norest donant lloc a depòsits de roques entremesclats d'atres enrunes volcàniques. Dins del cràter, hi ha numerosos chicotets respiraders, denominats Kawah Mas, Barú Kawah, Nangklak Kawah, Manuk Kawah, etc., aixina com molts fumarolas solfataras que emeten fum i gasos calents.
Referències
- ↑ «Papandayan». Global Volcanism Program. Smithsonian Institution. Consultat el 21 de decembre de 2006.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Monte Papandayan» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.