Anex:Ecorregiones d'Argentina
Una ecorregión (eco-regió), també cridada regió ecològica o biorregión, és un àrea geogràfica relativament gran que es distinguix pel caràcter únic de la seua morfologia, geologia, clima, sols, hidrologia, flora i fauna, en suma: pel seu ecologia.
Introducció
[editar | editar còdic]
Un equip de biòlecs convocat pel Fondo Mundial per a la Naturalea (WWF) ha desenrollat un sistema de classificació ecològic en el que es varen identificar els cridats «tipos principals d'hàbitat», definint una ecorregión com un àrea extensa de terra o aigua que conté un conjunt geogràficament distintiu de comunitats naturals que compartixen la gran majoria de les seues espècies i dinàmiques ecològiques, compartixen condicions migambientals similars i interactuen ecológicamante de manera determinant per a la seua subsistència a llarc determini.
L'us del terme ecorregión és conseqüència d'una onada d'interés pels ecosistemes i el seu funcionament, a on s'ampra la ecorregión com a unitat d'anàlisis.
El WWF va dividir als ecosistemes del món en tres grans categories:
El WWF va seccionar a la superfície terrestre en huit grans ecozonas, dividides a la seua volta en un total de 867 ecorregiones terrestres (o 825 en atres llistats). També es poden agrupar a les 867 ecorregiones terrestres en 14 grans biomas. Les ecozonas estan molt ben definides, pero els llímits de les ecorregiones estan encara subjectes a canvis i a controvèrsia.
A la seua volta, la mateixa superfície emergida que soporta una definida ecorregión terrestre, al mateix temps sosté una particular ecorregión d'aigua dolça, la qual generalment no guarda relació en els llímits de la biorregión terrestre d'eixa determinada regió. D'esta manera, les ecorregiones d'aigua dolça de tot lo món es cataloguen en 12 grans biomas en 426 ecorregiones.
Finalment, tota la superfície global coberta per aigües marines també es troba seccionada en 12 regnes marins; els regnes marins es subdividen en 62 províncies marines, que contenen un o més de les 232 ecorregiones marines. Actualment només comprén zones de la plataforma costera i continental, les ecorregiones de les profunditats oceàniques encara no s'han delineado.
Cada una de les ecorregiones del món té un número d'identificació o EcoID, en un format del tipo XXnnNN (en el que XX és la Ecozona, nn és el número del bioma, i NN és el número individual de la ecorregión).
Est és el llistat de les ecorregiones presents en la República Argentina, incloent les que es troben en els seus territoris reivindicats de les Illes de l'Atlàntic Sur, i les trobades en el sector de l'Antàrtida reclamat com Antàrtida Argentina (que inclou a les illes Orcadas del Sur i Shetland del Sur). Es basa en l'informació de la WWF,[1][2] sumada a una publicació específica argentina,[3] i a la que s'ha agregat informacions i descobriments realisats per diversos científics durant el XXI. L'objectiu és intentar agrupar la totalitat de les ecorregiones citades pels distints autors, encara que no totes elles siguen reconegudes encara de manera internacional, puix l'estudi de les ecorregiones mundials dista encara d'estar conclós. Se sumen també les que a penes rocen marginalment al territori, les quals no solen ser tingudes en conte en els compendios per país, pero són de vital importància a los efectos de la seua precisa localisació, la seua revalorisació local, i la consegüent preocupació per la protecció i conservació de la seua acervo biològic que açò comporta, sent fonamentalment de caràcter nacional.
Cada ecorregión és indicada en un punt blau, al que li seguix el nom de la mateixa en espanyol, i després, entre paréntesis, el nom oficial internacional en que la mateixa va ser batejada, el qual sol estar (encara que no sempre) en anglés; finalment s'incorpora el número d'identificació; tant este número com el nom oficial s'agreguen en l'únic objecte de facilitar futures busques de major informació sobre la ecorregión en qüestió.
Ecorregiones terrestres
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Anex:Ecorregiones terrestres.
Totes les ecorregiones argentines es troben dins de l'ecozona Neotropical.
Selves plujoses (Neotropic Tropical and subtropical moist broadleaf forests)
[editar | editar còdic]- Selva de pi Paraná (Araucaria moist forests) (NT0101)
Pi paraná, l'espècie arbòrea dominant en la ecorregión Selva de pi Paraná.
Es troba en les regions serranes de l'est de Missions, per sobre els 600 m s. n. m. L'espècie dominant és el pi paraná.
- Ecorregión selva Paranaense (Parana-Paraiba interior forests) (NT0150)
També és denominada ecorregión Selva Atlàntica interior, ecorregión del bosc Atlàntic de l'Alt Paraná, i ecorregión de la selva Misionero. Es troba en les regions planes del centre i nort de Missions. És la ecorregión més biodiversa del país.
- Selva de la Yunga austral (Southern Andean Yungas) (NT0165)
Es troba en el noroest argentí, en les ales de les Serres Subandinas, i en part de les Serres Pampeanas. Cobrix part de les províncies de Bota, Jujuy, Tucumán, Catamarca, i menuts enclavaments en La Rioja.
Boscs secs (Neotropic Tropical and subtropical dry broadleaf forests)
[editar | editar còdic]- Chaco Occidental (Chaco) (NT0210)
El Chaco Sec es troba en l'est de Bota, este de Jujuy, este de Tucumán, este de Catamarca, casi tot Santiago del Estero, noroest de Santa Fe, oest del Chaco, oest de Formosa. En esta ecorregión els quebrachos dominen el dosel: el quebracho colorat santiagueño i el quebracho blanc.
- Selva Pedemontana (subandean submontane forest)
També cridada selva basal, solament recentment va ser reconeguda com una ecorregión separada a les yungas, més relacionada en les selves chiquitanas, i la Caatinga.[4][5]
Ocupa una franja al peu de les Serres Subandinas, i en part de les Serres Pampeanas, en les províncies de Bota, Jujuy, Tucumán, Catamarca, i menuts enclavaments en Santiago del Estero.
Boscs templats de frondoses i mixts (Neotropic Temperate Broadleaf and Mixed forests)
[editar | editar còdic]- Queñoal (Polylepis forests)
Esta ecorregión es troba en menuts sectors del nort de Jujuy. Les queñoas formen boscs en gran cantitat d'espècies de plantes i animals endèmiques.
- Ecorregión bosc valdiviano (Valdivian temperate forests) (NT0404)
Esta ecorregión esta en Argentina dividida en 6 subecorregiones o districtes. Forma notables boscs humits en l'oest de Neuquén, oest de Riu Negre, i oest de Chubut. És típic el gènero Nothofagus en vàries espècies i bona cantitat de gèneros arbòreus endèmics.
- Ecorregión bosc subpolar magallánico (Magellanic subpolar forests) (NT0402)
Esta ecorregión es destaca per posseir sectors en tundra, i boscs de zones molt fredes. Es troba en l'oest de Santa Creu i la mitat sur de Terra del Fòc. És típic el coigüe de Magallanes.
Sabanes i xares tropicals i subtropicales (Neotropic Tropical and subtropical grasslands, savannas, and shrublands)
[editar | editar còdic]- Chaco àrit (Arid Chaco) (NT0701)
Esta ecorregión molt àrida cobrix les planures interserranas. Dominen en el dosel distintes espècies de algarrobos junt en el quebracho blanc.
Li'l troba en l'est de Catamarca, este de La Rioja, este de Sant Joan, suroest de Santiago del Estero, nort de San Luis, i noroest de Còrdova.
- Ecorregión del Tancat (Tancat) (NT0704)
Esta ecorregión alcança pel sur, ya empobrida, el Parc provincial Teyú Cuaré i afores, en Missions, segons recents investigacions[6] en les quals es va abordar la notable afinitat de la flora vascular i la fauna de vertebrats d'esta àrea protegida sobre el Tancat sensu stricto.[7][8]
Durant el Holoceno enjorn, la vegetació corresponent al tancat es va expandir i va ocupar una superfície major que l'actual.[9] Hui existixen "illes" de tancat en l'àrea de selves semicaducas de la mata atlàntica, que serien el remanente d'esta major àrea de distribució de la vegetació de Tancat alcançada fa 10 000-7000 anys.[10]
- Chaco serrà (Còrdova montane savanna) (NT0706)
Esta ecorregión es destaca per ser serrana, en ecosistemes de pasturages, arbustales, o arbòreus, a on domina el Horcoquebracho.
Li la troba en el surest de Catamarca, este de La Rioja, este de Sant Joan, sur de Santiago del Estero, nort de San Luis, i nort de Còrdova.
- Chaco humit (Humid Chaco) (NT0708)
El Chaco Humit es troba en el noroest de Corrents, nort de Santa Fe, este del Chaco, i est de Formosa. Esta ecorregión es caracterisa per ser el quebracho colorat chaqueño l'espècie dominant.
- Sabana uruguayense (Uruguayan savanna) (NT0710)
Esta ecorregión solament es troba en una franja oriental d'Entre Rius, i l'extrem surest de Corrents. Està protegida en el parc nacional El Palmar.
- Campos i malezales (Campos and Malezales)
Esta ecorregión es troba en l'est de Corrents, i l'extrem sur de Missions.
Si ben internacionalment li l'unifica en les Sabanes Mesopotámicas com una sola ecorregión, alguns especialistes (no sol argentins) les separen en dos.[11][12]
Pasturages i xares templades (Neotropic Temperate Grasslands, Savannas, and Shrublands)
[editar | editar còdic]- Espinal (Argentine Espinal) (NT0801)
Esta ecorregión es troba en el centre del país. Es dividix en dos districtes: el districte del caldén típic del sur de San Luis, suroest de Còrdova, suroest de Província de Buenos Aires i tot el centre de La Pampa. Ací domina el caldén.
L'atre és el districte del algarrobo des del nordest de Província de Buenos Aires, l'oest de Santa Fe, el centre de Còrdova, i el nort de San Luis. Ací dominen l'algarrobo negre i l'algarrobo blanc.
Monte (Argentine Monte) (NT0802)
Si ben internacionalment s'unifiquen els dos "Mont" en solament una ecorregión: (Argentine Monte) (NT0802), alguns especialistes (no sol argentins) les separen en dos.[13][14]
- Monte de planures i replanells (Argentine Low Monte) (NT0802)
Esta ecorregión és una de les més grans del país. Es troba des del surest de Sant Joan, San Luis, este de Mendoza, sur de Província de Buenos Aires, oest de La Pampa, este de Neuquén, gran part del Riu Negre, i el noreste de Chubut. Prevalen els paisages de planura i extensos replanells escalonats en altures que oscilen entre els 0 i els 1000 m s. n. m. Ací dominen les jarillas, junt a atres arbustos com la verbenacea endèmica Neosparton aphyllum, i sense grans cactáceas llevat la puelchana que propera en la baixa serra de Lihué Calel, la puelchana és una de les cactáceas més australs del planeta Terra i es caracterisa perque les seues púas s'han transformat en formacions que recorden a pèls.
- Mont de serres i bolsones (Argentine Northwest Monte and Thistle of the Prepuna) (NT0802)
Esta ecorregión es troba des del centre de Jujuy (Quebrada de Humahuaca), sur de Bota, oest de Tucumán, oest de Catamarca, oest de La Rioja, este de Sant Joan, fins al noroest de Mendoza. Inclou la mitat nort de la província fitogeográfica del Mont, i la totalitat de la província fitogeográfica de la Prepuna. Ocupa ales baixes i valls llongitudinals que es continuen cap al sur per conques tancades (bolsones) i per valls intermontanos. L'àrea dels bolsones es caracterisa per no contar en una ret d'aigua permanent. Dins de cada bolsón es distinguixen distints paisages en vegetació i sols característics, com huayquerías, barriales, medanales i salares. Dominen també les jarillas, algarrobales d'algarrobo dolça i algarrobo chilé, junt a atres arbustos, pero en gran biodiversitat de cactáceas (algunes d'elles d'enorme tamany), i atres espècies megatérmicas, en gran part endèmiques.
- Pampa humida (Humid Pampes) (NT0803)
Esta ecorregión és una de les més amenaçades del país. Es troba en gran part de Província de Buenos Aires. L'ecosistema natural, hui molt alterat per cultius, era un molt dilatat pasturage.
- Pasturages patagónicos (Patagonian grasslands) (NT0804)
Esta ecorregión es troba des del Riu Coyle en el sur de Santa Creu fins a la mitat nort de Terra del Fòc; també en les Illes Malvines. L'ecosistema natural és un dilatat pasturage, estepa i tussok.
- Ecorregión estepa patagónica (Patagonian steppe) (NT0805)
Esta ecorregión es troba des del Riu Coyle en el sur de Santa Creu fins al sur de Mendoza, comprenent també el centre de Neuquén, l'oest i sur de Riu Negre, i gran part de Chubut. L'ecosistema natural és un dilatat arbustal obert.
- Pampes semiáridas (Semi-arid Pampes) (NT0806)
Esta ecorregión es troba en l'oest de Província de Buenos Aires, l'est de La Pampa, l'est de San Luis, i el sur de Còrdova. L'ecosistema natural, hui molt alterat per cultius, eren molt dilatats pasturages.
Sabanes inundades (Neotropic Flooded Grasslands and Savannas)
[editar | editar còdic]- Delta i illes del riu Paraná (Paraná flooded savanna) (NT0908)
Esta ecorregión cobrix tota la delta i la vall d'inundació del Riu Paraná, en el nordest de Província de Buenos Aires, oest d'Entre Rius, oest de Corrents, i l'extrem suroest de Missions, l'est de Santa Fe, este del Chaco, i l'est de Formosa. En la vall d'inundació del Riu Paraguay en esta última província forma un ecotono en l'ecorregión del Pantanal (Pantanal) (NT0907).
- Sabanes mesopotámicas (Southern Cone Mesopotamian savanna) (NT0909)
Esta ecorregión es troba en gran part d'Entre Rius, i el sur de Corrents.
Si ben internacionalment s'unifica el Iberá dins de les Sabanes Mesopotámicas com una sola ecorregión, alguns especialistes (no sol argentins) les separen en dos.[15][16]
- Ecorregión esteros del Iberá (Ibera)
Esta ecorregión es troba en el centre de Corrents. Cobrix tots els esteros del Iberá, i la regió a l'oest, en els paleocauces del Riu Paraná, ademés de la vall del Riu Corrent.
Praderies i xares de montanya (Neotropic Montane grasslands and shrublands)
[editar | editar còdic]- Puna seca (Central Andean dry puna) (NT1001)
Esta ecorregión és una de les més seques del país. Es troba des de l'extrem oest de Jujuy, oest de Bota, oest de Catamarca, oest de La Rioja, i noroest de Sant Joan, sempre a més de 3500 m s. n. m.
- Puna central (Central Andean puna) (NT1002)
Esta ecorregión es troba des del nort de Jujuy, i oest de Bota, fins a l'oest de Catamarca, sempre a més de 3500 m s. n. m.
- Puna humida (Central Andean wet puna) (NT1003)
Solament recentment es va descobrir que els pasturages d'altura o pasturages alpins, formen una ecorregión separada a les yungas, més relacionada en la Puna humida, i el Páramo dels vages tropicals.[17] Ocupa una franja sobre les serres Subandinas en les províncies de Bota, Jujuy, Tucumán, i Catamarca.
- Estepa altoandina chilé-cuyana (Southern Andean steppe) (NT1008)
Esta ecorregión es troba sobre la Cordillera Principal, la Cordillera Frontal, i la Precordillera, des de l'oest de Catamarca, oest de La Rioja, oest de Sant Joan, oest de Mendoza, fins al noroest de Neuquén.
- Estepa altoandina patagónica (Patagonian Andean steppe)
Esta ecorregión es troba entre el llímit altitudinal superior dels boscs patagónicos i el llímit inferior de les neus eternes, sobre el tram final de la Cordillera dels Vages, en el sector que travessa la Patagonia, des de l'oest de Neuquén, l'oest de Riu Negre, oest de Chubut, oest de Santa Creu fins al sur de Terra del Fòc. Presenta un alt percentage d'endemismes vegetals i faunísticos.
Bosc i xara mediterrànea (Neotropic Mediterranean forests, woodlands, and scrub)
[editar | editar còdic]
- Ecorregión de la xara chilena (Chilean xara) (NT1201)
Solament es troba en el noroest de la província de Neuquén, més específicament en el parc provincial Epu Lauquen (Els Estanys, o reserva Estanys de Epu Laufquen), i zones aledaño, en el departament Mines. Esta és una regió en forta penetració d'elements biològics característics del Bosc esclerófilo del Xara chilena, gràcies a que, en alguns punts, el mateix bosc creua el llímit binacional, per eixemple: hualo, Nothofagus obliqua, i possiblement alguns eixemplars de l'híbrit Nothofagus leonii (Nothofagus × leonii).[18][19]
Atres espècies chilenes que únicament viuen en l'Argentina en els estanys de Epu Laufquen són: Puya alpestris,[20] Azara alpina, i Orites myrtoidea. Atres tàxons comuns o característics del centre de Chile que també regionalmente es fan presents a l'atre costat de l'encadenament andino són: Gnaphalium aldunateoides, Gnaphalium psilophyllum, Haplopappus pectinatus, Oxalis compacta, Balbisia gracilis, Viguiera revoluta, Colletia hystrix, Corynabutilon bicolor, i Combera sp., etc.[21] destacant-se especialment Senecio pilquensis, Mutisia linearifolia, i Alstroemeria presliana; tots ells confirmen la ingresión del tipo forestal esclerófilo chilé. Sobre les aus, allí habita una espècie chilena que no ho fa en el restant de l'Argentina, el: Huet-huet Castany.
Deserts i xares xéricos (Deserts & Xeric Shrublands)
[editar | editar còdic]- Desert d'ombra de la vall de Calingasta (Intra-Andean tectonic valley of Calingasta rain shadow eremitic true desert)
Recentment s'ha caracterisat com una unitat a la vall tectónico, en orientació N-S, que es localisa entre les latitut de 32° 53′ S en la província de Mendoza, i els 30° 15′ S en Jachal, província de Sant Joan.[22] Esta vall es profundisa entre 2000 i 4000 m sobre els cims de la Precordillera i Cordillera Frontal dels Vages, que ho voregen per l'est i oest respectivament; en uns 300 km de llarc i un ample mig de 40 km. És un típic cas de desert d'ombra, del mateix tipo que el ben conegut Valle de la Mort en Califòrnia. Posseïx un clima hiperárido, en el punt més baix (Calingasta, 1375 m s. n. m.) en una precipitació mija anual de sol 54 mm. Des del punt de vista geomorfològic, climàtic, florístico i de la vegetació, est graven post-tectónico constituïx un verdader desert, únic en el costat oriental andino, lliure de vegetació perenne en els pedimentos, mentres que les espècies perennes estan contretes seguint la ret de drenage i al voltant de les depressió. La vegetació dels piedemontes es presenta com un model difuso de estepa en la major part per damunt dels 1800 m s. n. m., i com a model contret en altures menors, entre 1800 i 1300 m s. n. m.[23]
Ecorregiones d'aigua dolça
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Anex:Ecorregiones d'aigua dolça.
Ecozona Neotropical
[editar | editar còdic]Complex dels Alts Vages bolivians (Bolivian High Andean Complex)
[editar | editar còdic]- Alts Vages bolivians (Bolivian High Andean)
- Puna àrida (Arid Puna )
- Pampes subandinas (Subandean Pampes )
- Yungas dels Vages australs (South Andean Yungas)
Complex de les valls seques interandinos (Inter-Andean Dry Valleys Complex)
[editar | editar còdic]- Valls seques interandinos (Inter-Andean Dry Valleys)
Complex del nort dels Vages montanos (North Andean Montane Complex)
[editar | editar còdic]- Yungas de Bota i Tucumán (Bota and Tucuman Yungas)
- Serres de Còrdova (Serra de Cordoba) (Serres de Còrdova)
- Mar Chiquita - Salines Grans (Mar Chiquita - Salines Grans) (339) (de la puna de Jujuy al riu Dolç), Serres de Còrdova)
- Que el seu - Desaguadero (Cuyan - Desaguadero) (340) (Riu Desaguadero), Que el seu)
Complex llac Titicaca/llac Poopo (Lake Titicaca/Poopo Complex)
[editar | editar còdic]Complex Chile mediterràneu (Mediterranean Chile Complex)
[editar | editar còdic]- Nort de Chile (South Andean Pacific Slopes) (341) (oest de Catamarca)
Complex del sur de Chile (Southern Chile Complex)
[editar | editar còdic]- Lagos valdivianos (Valdivian Lakes) (349) (conca del llac Lácar, oest de Neuquén)
- Magallanes/Última Esperança (Magallanes/Ultima Esperanza) (oest de Santa Creu)
Complex Subantártico (Subantarctic Complex)
[editar | editar còdic]- Illes Malvines (Falkland Islands)
Complex Alt riu Paraná (Upper Parana Complex)
[editar | editar còdic]- Conca de l'Alt riu Paraná (Upper Parana) (344) (Port Iguazú, Missions.)
- Conca del riu Iguazú (Iguassu) (346) (nort de Missions.)
Complex del riu Paraguay-Paraná (Paraguay-Parana Complex)
[editar | editar còdic]- Pantanal (Pantanal) (343) (Riu Paraguay)
- Conca baixa del riu Paraná (Lower Parana) (345) (riu Salat del Nort, riu Paraná.)
- Baix riu Uruguay (Lower Uruguay) (332) (Riu Uruguay)
- Alt riu Uruguay (Upper Uruguay) (333) (Riu Uruguay)
Complex del Chaco (Chaco Complex)
[editar | editar còdic]- Chaco (Chaco) (342) (Riu Bermejo, Riu Pilcomayo)
Complex de les Pampes (Pampes Complex= Bonaerensean Drainages) (347)
[editar | editar còdic]- Conca parano-platense (Parana-Platense Basin)
- Conca del riu Salat i riera Vallimanca (Rio Salat and Riera Vallimanca Basin)
- Conca de les pampes del noroest (Northwest Pampes Basins)
- Planura costera pampeana (Pampes Coastal Plains)
- Conca de les pampes del suroest (Southwest Pampes Basins)
Complex de la Patagonia (Patagonia Complex)(348)
[editar | editar còdic]- Riu Colorat (Rio Colorat)
- Riu Limay-Neuquén-riu Negre (Rio Limay-Neuquén-Rio Negre)
- Replanell de Somuncurá (Replanell Somuncura)
- Riu Chubut-ric Chic (Rio Chubut-Rio Chic)
- Riu Desijat (Rio Desijat)
- ric Santa Creu-ric Chic (Rio Santa Creu-Rio Chic)
- Riu Coyle (Rio Coyle)
- Riu Gallecs (Rio Gallecs)
- Terra del Fòc-Ric Gran (Terra del Fòc-Rio Gran)
Ecorregiones marines
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Anex:Ecorregiones marines.
Regne de la Sudamérica templada (Temperate South America)
[editar | editar còdic]Província de l'Atlàntic suroest templat-càlit (Warm Temperate Southwestern Atlantic province) (47)
[editar | editar còdic]- Ric de l'Argent (Rio de l'Argent) (182)
- Plataforma uruguayà-bonaerense (Uruguay-Buenos Aires Shelf) (183)
Província Magallánica (Magellanic province) (48)
[editar | editar còdic]- Golfs norpatagónicos (North Patagonian Gulfs) (184)
- Plataforma patagónica (Patagonian Shelf) (185)
- Malvines (Falklands) (186)
- Canals i fiorts del sur de Chile (Channels and Fjords of Southern Chile) (187)
Regne de l'oceà Austral (Southern Ocean)
[editar | editar còdic]Província de la Mar de Scotia (Scotia Siga province) (60)
[editar | editar còdic]- Illes Sandwich del Sur (South Sandwich Islands) (219)
- Illes Georgias del Sur (South Geòrgia) (220)
- Illes Orcadas del Sur (South Orkney Islands) (221)
- Illes Shetland del Sur (South Shetland Islands) (222)
- Península Antàrtica (Antarctic Península) (223)
Província Antàrtica Continental (Continental High Antarctic province) (61)
[editar | editar còdic]- Mar de Weddell (Weddell Siga) (227)
- Mar de Admunsen/Bellingshausen (Admunsen/Bellingshausen Siga) (228)
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ World Wild Life
- ↑ National Geographic Soc.
- ↑ ADMINISTRACIÓN DE PARQUES NACIONALES. 1999. Eco-regions de l'Argentina. Ed. Programa Desenroll Institucional Ambiental. Presidència de la Nació. Bs. As. Argentina. 42 pp.
- ↑ Prat, D.E. 2000. Seasonally dry forests of tropical South America: from forgotten ecosystems to a new phytogeographical unit. Edinburgh J. Bot. 57: 437-461.
- ↑ Ramiro P. López, Daniel Larrea Alcázar & Manuel J. Macía. 2006 The arid and dry plant formations of South America and their floristic connections: new data, new interpretation? Darwiniana v.44 n.1 Sant Isidro.
- ↑ Chébez, J. C. (1996). Missions Ñú. Campos Misionero, alguna cosa més que el confín de la selva. Les nostres aus, Associació Ornitológica de l'Argent: 4-16.
- ↑ Fernando Biganzoli & María E. Múlgura De Romero (2004). Inventari Florístico del Parc Provincial Teyú Cuaré i afores (Missions, Argentina)Darwiniana v.42 n.1-4 Sant Isidro ene./dic. 2004
- ↑ Martínez Crovetto, R. (1963). Esquema fitogeográfico de la Província de Missions (República Argentina). Bonplandia 1: 171-223.
- ↑ Ledru, M. P., Salgado-Labouriau, M. L. & Lorscheitten, M. L. (1998). Vegetation dynamics in southern and central Brazil during the last 10.000 yr. B.P. Rev. Palaeobot. Palynol. 99: 131-142.
- ↑ Behling, H. (1998). Clapix Quaternary vegetational and climatic changes in Brazil. Rev. Palaeobot. Palynol. 99: 143-156.
- ↑ OLSON, D. M., E. DINERSTEIN, E. D. WIKRAMANAYAKE, N. D. BURGESS, G. V. N. POWELL, E. C. UNDERWOOD, J. A. D’AMICO, I. ITOUA, H. E. STRAND, J. C. MORRISON, C. J. LOUCKS, T. F. ALLNUTT, T. H. RICKETTS, Y. KURA, J. F. LAMOREUX, W. W. WETTENGEL, P. HEDAO, AND K. R. KASSEM. 2001. Terrestrial ecoregions of the world: A new map of life on Earth. BioScience 51: 933–938
- ↑ Brown, A., U. Martinez Ortiz, M. Acerbi i J. Corcuera (Eds.), La Situació Ambiental Argentina 2005. Brown, A. i Pacheco S. PROPUESTA DE ACTUALIZACIÓN DEL MAPA ECORREGIONAL DE LA ARGENTINA. Fundació Vida Selvada Argentina, Buenos Aires, 2006.
- ↑ OLSON, D. M., E. DINERSTEIN, E. D. WIKRAMANAYAKE, N. D. BURGESS, G. V. N. POWELL, E. C. UNDERWOOD, J. A. D’AMICO, I. ITOUA, H. E. STRAND, J. C. MORRISON, C. J. LOUCKS, T. F. ALLNUTT, T. H. RICKETTS, Y. KURA, J. F. LAMOREUX, W. W. WETTENGEL, P. HEDAO, AND K. R. KASSEM. 2001. Terrestrial ecoregions of the world: A new map of life on Earth. BioScience 51: 933–938
- ↑ Brown, A., U. Martinez Ortiz, M. Acerbi i J. Corcuera (Eds.), La Situació Ambiental Argentina 2005. Brown, A. i Pacheco S. PROPUESTA DE ACTUALIZACIÓN DEL MAPA ECORREGIONAL DE LA ARGENTINA. Fundació Vida Selvada Argentina, Buenos Aires, 2006.
- ↑ OLSON, D. M., E. DINERSTEIN, E. D. WIKRAMANAYAKE, N. D. BURGESS, G. V. N. POWELL, E. C. UNDERWOOD, J. A. D’AMICO, I. ITOUA, H. E. STRAND, J. C. MORRISON, C. J. LOUCKS, T. F. ALLNUTT, T. H. RICKETTS, Y. KURA, J. F. LAMOREUX, W. W. WETTENGEL, P. HEDAO, AND K. R. KASSEM. 2001. Terrestrial ecoregions of the world: A new map of life on Earth. BioScience 51: 933–938
- ↑ Brown, A., U. Martinez Ortiz, M. Acerbi i J. Corcuera (Eds.), La Situació Ambiental Argentina 2005. Brown, A. i Pacheco S. PROPUESTA DE ACTUALIZACIÓN DEL MAPA ECORREGIONAL DE LA ARGENTINA. Fundació Vida Selvada Argentina, Buenos Aires, 2006.
- ↑ BROWN, A. D. 1995. Fitogeografia i Conservació de les Selves de Montanya del Noroest d'Argentina. In: CHURCHILL S. P., H. BALSLEV, E. FORERO & J. L. LUTEYN (eds.), Biodiversity and Conservation of Neotropical Montane Forests, pp. 663-672. The New York Botanical Garden, New York.
- ↑ Juan Carlos Chebez, 2005. Guia de les reserves naturals de l'Argentina.Patagonia Nort.
- ↑ Laclau, P. 1997. Els ecosistemes forestals i l'home en el sur de Chile i Argentina. Bolletí Tècnic 31. Fundació Vida Selvada Argentina, World Wild Life Foundation. 110 p.
- ↑ GÓMEZ ROMERO, Silvia E. i GRAU, Alfredo. Les espècies de Puya (Bromeliaceae) en l'Argentina. Bol. Soc. Argent. Bot. 2009, vol.44, n.1-2, pp. 175-208.
- ↑ Correja, M. N. (ed.)1999. Flora patagónica. Buenos Aires: INTA – 7 v. Colecció científica; Partix 1.Introducció, clau general de famílies, Pteridophyta i Gymnospermae
- ↑ Li Houérou H. N., Martinez-Carretero E., Guevara J.C., Berra A.B., Estevez O. R., i Stasi C. R. (2006). THE TRUE DESERT OF THE CENTRAL-WEST ARGENTINA BIOCLIMATOLOGY, GEOMORPHOLOGY AND VEGETATION. MULTEQUINA 15: 1-15.
- ↑ LE HOUEROU, H.N., 1990. Bioclimatologie comparative dones zones arides (s.l.) de l’Afrique et de l’Amérique Latine. Terra Arida, 7�: 26-55
- ↑ «Freshwater Ecoregions of the World.». The Nature Conservancy. Consultat el 3 de juliol de 2011.
- ↑ «Freshwater Ecoregions of the World.». World Wild Life Fund.. Consultat el 3 de juliol de 2011.
- ↑ López, Hugo L., Morgan, Cecilia C. & Montenegro, Marcelo J. 2002. Ichthyogeographic Ecoregions of Argentina. Documents Série: ProBiota.
- ↑ Freshwater Biodiversity of Latin America and the Caribbean. Report of a workshop on the Conservation of Freshwater Biodiversity in Latin America and the Caribbean, held in Santa Creu, Bolívia, September 27-30, 1995.
- ↑ «Marine Ecoregions of the World.». World Wild Life. Consultat el 3 de juliol de 2011.
- ↑ «Map of Marine Ecoregions of the World.». World Wild Life. Consultat el 3 de juliol de 2011.
Bibliografia
[editar | editar còdic]- Brunckhorst, D. 2000. Bioregional planning: resource management beyond the new millennium. Harwood Academic Publishers: Sydney, Austràlia.
- Cabrera, A. L. 1976. Regions fitogeográficas Argentines. Enciclopèdia Argentina d'Agricultura i Jardineria, Second Edition, Vol. II, Buenos Aires, Argentina.
- Cox, C. Barry; Peter D. Moore (1985). Biogeography: An Ecological and Evolutionary Approach (Fourth Edition). Blackwell Scientific Publications, Oxford.
- Daniele, C., and C. Natenzon. 1994. Regions Naturals de l'Argentina. Draft map. Argentina National Parks Department, Buenos Aires, Argentina.
- Dinerstein, Eric; David Olson; Douglas J. Graham; et al. (1995). A Conservation Assessment of the Terrestrial Ecoregions of Latin America and the Caribbean. World Bank, Washington DC.
- Morello, J. 1968. La vegetació de la República Argentina, No. 10: Les grans unitats de vegetació i ambient del Chaco Argentí. Buenos Aires, Argentina.
- Morrone, Juan J. 2002. Presentació Sintètica d'un nou esquema biogeográfico d'Amèrica Llatina i el Carib. Escenaris biogeográficos del Proyecte Pribes 2002.
- Olson, D., E. Dinerstein, P. Hedao, S. Walters, P. Allnutt, C. Loucks, Y. Kura, K. Kassem, A. Webster and M. Bookbinder. 2000. Terrestrial Ecoregions of the Neotropical Realm (map). Conserv. Sci. Program, WWF-US, DC.
- Miklos Dezso Ferenc Udvardy (1975). A classification of the biogeographical provinces of the world. IUCN Occasional Paper no. 18. Morges, Switzerland: IUCN.
- Schultz, J.: The Ecozones of the World, Springer, Berlin Heidelberg New York, 2n ed. 2005. ISBN 3-540-20014-2
Enllaços externs
[editar | editar còdic]- World Wildlife Fund: ecorregiones
- Llista de ecorregiones (en anglés), Fondo Mundial per a la Naturalea (WWF)
- Freshwater Ecoregions of the World (WWF)
- Naturalea - Ecorregiones d'Argentina Portal ArgentinaXplora
- Morello J; S.D. Matteucci; A.F.Rodriguez i M.E.Silva Ecorregiones i Complexos Ecosistémicos Argentins, Editorial Orientació Gràfica Argentina (2012) ISBN ISBN 978-987-1922-00-0
Referències
[editar | editar còdic]- Este artícul conté una traducció derivada de «Anexo:Ecorregiones de Argentina» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.