Prosopis flexuosa
- Per a atres espècies, vore Algarrobo.
Prosopis flexuosa, algarrobo dolç o alpataco (quan presenta varis troncs o té forma arbustiva), és una espècie arbòrea de Sudamérica, leguminosa de la subfamília de les Mimosoideae, en tres varietats registrades.[1]
És endèmica de Sudamérica: Argentina (Buenos Aires, Catamarca, Chubut, Còrdova, La Pampa, La Rioja, Mendoza, Neuquén, Riu Negre, Bota, Sant Joan, Sant Luis, Tucumán); Bolívia (La Pau, Santa Creu); Chile (Atacama, Coquimbo).
Algarrobo, "algarrobo de cavall",[1] "algarrobo dolç", "garrofa".
Descripció
[editar | editar còdic]Prosopis flexuosa és un arbre de tamany mijà, de no més de 10 m en altura i 6 dm en diàmetro, encara que rarament es troben arbres tan creixcuts (per les tales i incendis); tronc curt, branques llargues, decumbentes; raïl central, en creiximent vertical primer, i després desenrolla raïls adventicias. En el sur de la regió cuyana li'l pot trobar ocasionalment en forma d'arbust, en varis troncs i/o poca altura, ya siga per danys ocasionats pel ganado en la seua joventut, o per condicions climàtiques (sobretot el graniç). Esta característica s'evidencia més en la Patagonia, a on desenrolla troncs que ixen per baix del sol, propi de la varietat depressa. En la regió cuyana, a les plantes d'estes característiques se'ls crida comunament alpatacos, per més que es tracte de la mateixa espècie.
Espines axilars, geminadas, 0,3–6 cm de llarc, poques voltes solitàries, més generalment en parells. Fulls uni o rarament biyugadas, caduques, pecíol de 0,7–9,5 cm de llarc, en pinnas de 3–15 cm de llarc, a sovint estovades quan seques, impreses, en 9–17 parells llineals, opostes, principalment glabras, obtuses, en foliólulos de 0,5–1,5 cm de llarc per 0,8–1,5 mm d'ample, subcoriáceos.
Florés en arracades denses, 6–14 cm de llarc. Frut llegum llineal, sabor generalment dolç, agradable, encara que açò varia molt en els distints tipos de sol i en l'edat de l'arbre (aumenta la cantitat de sucre quan l'arbre envellix), lignificado i ric en sucres; comprimida, recta o lleument curvada, subfalcada rarament subanular, sutures paraleles, o ondulades i submoniliforme. De color groc pàlit en la forma típica, pero freqüentment violáceos, 7–17 cm de llarc i 0,6–1,2 cm d'ample, en 5 mm de gruixa. La polpa varia d'escassa a tan abundant com la de Prosopis Alba var. panta (encara que estes són més llargues), dolça i a voltes amarga, encara que mai tant com Prosopis Alpataco; 8-18 artículs del endocarpo, indehiscente (Burkart (1976). En la província de Riu Negre s'observa un frut en prou més polpa que en atres regions, de la mateixa manera en la província de Catamarca (a on també l'arbre alcança el seu major tamany). Lo contrari ocorre en algunes localitats de Sant Joan, a on el frut té molta menys polpa. Per lo tant, és de les espècies de Prosopis en millor calitat de frut per a l'alimentació tant humana com del ganado.
És una espècie dominant de la vegetació. En la partix nort del mont conviu en Prosopis chilensis, en el Chaco Àrit en Prosopis nigra i Prosopis pugionata i en el caldenal en Prosopis caldenia.
Usos
[editar | editar còdic]Arbre ornamental (urbà i de cortina rompeviento). La seua fusta presenta alta densitat, dura de clavar, gran capacitat mecànica i excelent estabilitat dimensional (permet el treball en vert). Densitat en vert: 1.150 kg/m³ Densitat de la fusta seca a l'aire 822 kg/m³ Densitat anhidra 770 kg/m³ Contracció volumètrica 6,2% Tensió al llímit proporcional de les següents propietats: **flexión estàtica 450 kg/cm²
- tenacitat 18 kg/cm²
- compressió tangencial 230 kg/cm²
- compressió perpendicular 230 kg/cm², paralela 400 kg/cm²
- durea tangencial 858 kg/cm²
- talle tangencial 127 kg/cm²
Estos valors fan que esta fusta siga apta per a usos tecnològics.
Li l'usa para:
- Postes i varetes d'infraestructura ganadera. Rodrigones i varillones en vinyes. Duren mijanament 15 a 30 anys segons la humitat de l'ambient.
- Fusteria d'obra: marcs, portes, finestres, parquet, tirants, etc.
- Fusteria rural: mànegues, bretes, caselles d'operar, construccions i vivendes rurals, etc. Hi ha voltons interns en més de 300 anys en perfecte estat.
- Fusteria fina: cadires i mobles menuts (no és possible actualment trobar individus en fustes molt llarcs). Els mateixos són d'estil rústic, pesats i de color més clar que Prosopis alba. Solen presentar-se problemes de rajaduras en diàmetros grans.
- Artesania: plats, utensilis, caixes, adorns, etc.
- Combustible de calitat com a llenya de 4.600 kcal/kg o per a carbó vegetal de 6500 kcal/kg en una eficiència de 4-5 t de llenya transformables a 1 t de carbó.
Es troba en zones de 50 mm a 500 mm de precipitació anual, concentrades en l'época estival. Prospera baix temperatures que van dels 48 °C de màxima absoluta fins als -12 °C de mínima absoluta. És l'espècie arbòrea del gènero que més fret tolera aplegant fins a la latitut d 40° S.
L'arbre és tolerant a sequia, fret, sales i arena; o siga, que és extremadament eficient en el consum d'aigua, produïx la majoria dels fruts en anys de sequia, i ha segut exitosamente introduït en regions àrides.
En Argentina, és una espècie molt comuna en els pasturages naturals, i és abundantment consumida pel ganado domèstic, per lo que el seu valor com forrajera és alt. Posseïx un sistema radicular extremadament desenrollat per lo que és molt laboriós extraure-ho quan es vol sistematisar terres per a cultiu.
El frut es pot consumir en fresca quan està ben madur i és utilisat per a elaborar diversos productes alimenticis com a farina, arrope, patay i estaja (beguda alcohòlica), entre uns atres. Va ser la base de l'alimentació de moltes tribus indígenes, especialment en el centre oest d'Argentina i nort de la patagonia de dit país, ademés de províncies del nort del mateix com Sant Joan, La Rioja i Catamarca principalment.
També té un alt valor per a la producció apícola, ya que les flors aporten molt néctar i polen.
Fonts
[editar | editar còdic]- Burkart A. 1976. “Monografia del Gènero Prosopis”. Journal Arn. Arb. 57 (3–4) Flora de port Madryn
- http://www.fao.org/docrep/006/ad314s/ad314s03.htm
- Llibre de l'Arbre: Espècies Forestals Indígenes de l'Argentina d'Aplicació Industrial, editor Celulosa Argentina S. A. Buenos Aires, octubre 1975
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Colmeiro, Miguel: «Diccionari dels diversos noms vulgars de moltes plantes usuals o notables de l'antic i nou món», Madrit, 1871.
- USDA, ARS, National Genetic Resources Program. GRIN. Beltsville, Maryland. http://www.ars-grin.gov/cgi-bin/npgs/html/taxon.pl?29755 (19 de setembre de 2007)
- Centre Mundial de Monitoreo de Conservació WCMC, 1998. Prosopis. 2006 IUCN Llesta Roja d'Espècies en Risc. IUCN 2006. 11 de maig de 2006.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]- https://web.archive.org/web/20071111015909/http://www.rlc.fao.org/redes/sisag/arboles/arg-p-fl.htm
- http://www.ars-grin.gov/cgi-bin/npgs/html/taxon.pl?29755
- http://plants.usda.gov/java/profile?symbol=PRAL11
- Este artícul conté una traducció derivada de «Prosopis flexuosa» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.