Ecorregión Chaco Humit
El Chaco humit o Oriental és una subregión del Gran Chaco que es diferencia del restant pel seu major pluviosidad, lo que genera major cantitat de cursos fluvials i chapulls, per lo tant, una flora i fauna distinta a la d'atres regions chaqueñas més seques. Ocupa el centre-noreste de l'Argentina, el centre del Paraguay, part de Brasil i una molt menuda part del noroest d'Uruguay.
Clima i geografia
[editar | editar còdic]Les pluges són intenses, alcançant valors d'entre 1900 i 1050 mm anuals. La temperatura varia entre els 20 i 24 °C com a promig anual.[1]Té un clima càlit - humit i subtropical.
El drenage de la zona es troba ben format. Els rius Paraguay i Paraná són els que reben la major part de la humitat. Esta combinació de clima humit i be drenado dona lloc a un paisage en terres altes que acompanyen el curs dels rius i s'alternen en esteros i cañadas.[1]
El Chaco humit també rep afluents provinents de la Cordillera dels Vages. Els principals rius són el Pilcomayo, el Bermejo, el Jurament-Salat i el Tafí-Dolç. Quan estos rius travessen la planicie chaqueña, els seus caixers es tornen inestables.[2]
El Chaco humit està ubicat en les províncies argentines de Formosa, Chaco i nort de Santa Fe, com en varis departaments de la regió central de Paraguay. Ademés en els estats de Mate Grosso del Sur, Santa Catarina i Riu Gran del Sur en Brasil i el departament d'Artiga en Uruguay.
Biodiversitat
[editar | editar còdic]Per les condicions climàtiques, la biodiversitat del Chaco humit és gran i variada. cal destacar la cantitat d'espècies de reptils, aus i mamífers:
Reptils
[editar | editar còdic]Les condicions pantanosas d'esta regió donen alberc al yacaré negre (Caiman yacare), el yacaré overo (Caiman latirostris), la iguana overa (Tupinambis merianae), la tortuga canaleta chaqueña (Acanthochelys pallidipectoris), la boa curiyú (Eunectes notaeus) i la yarará gran (Bothrops alternatus).[2]
Aus
[editar | editar còdic]Les espècies d'aus també són molt variades. Podem trobar al tuyuyú (Mycteria americana), el jote cap groc (Cathartes burrovianus), l'àguila coronada (Harpyhaliaetus coronatus), el guaicurú (Herpetotheres cachinnanas), l'aguileta pampa (Busarellus nigricollis), la charata (Ortalis canicollis), el milano chic (Gampsonyx swainsonii), el ipacaá (Aramides ypecaha), el carpintero llom blanc (Campephilus leucopogon), la urraca morada (Cyanocorax cyanomelas), el yetapa de collar (Alectrurus risora) i el boyero ala groga (Cacicus chrysopterus).[2]
Mamífers
[editar | editar còdic]Entre els mamífers, podem mencionar la mulita gran (Dasypus novemcinctus), la comadreja overa (Didelphis albiventris), l'orso formiguer (Myrmecophaga tridactyla), l'orso formiguer amazónico (Tamandua tetradactyla), la mona carayá o aullador (Alouatta caraya), el mirikiná o mona de nit (Aotus azarai), el aguará guazú (Chrysocyon brachyurus), el rabosot de mont (Cerdocyon thous), el lobito de riu (Lontra longicaudis), el coipo (Myocastor coypus), el carpincho (Hydrochaeris hydrochaeris), el tuco tuco chaqueño (Ctenomys argentinus), el rat penat jagant (Chrotopterus auritus), el vampir comú (Desmodus rotundus), el cérvol dels pantans (Blastocerus dichotomus), la corzuela parda (Mazama gouazoupira), el ocelote (Leopardus pardalis), el gat montés (Oncifelis geoffroyi), el puma (Puma concolor), el coatí (Nasua nasua), el aguará-popé (Procyon cancrivorous), el tapir (Tapirus terrestris) i el pecarí de collar (Pecari tajacu).[2]
Referències
[editar | editar còdic]- Este artícul conté una traducció derivada de «Ecorregión Chaco Húmedo» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.