Acanthochelys pallidipectoris

tortuga canaleta chaqueña (Acanthochelys pallidipectoris)

La tortuga canaleta chaqueña, tortuga chata de pit groc o galápago chaqueño (Acanthochelys pallidipectoris), és una espècie de tortuga pleurodira —que amaga el cap doblant el coll de forma lateral entre el espaldar i el plastrón— de la família Chelidae. És una chicoteta tortuga del nort d'Argentina la característica principal del qual són els grans tubèrculs cònics presents en les cuixes. És poc coneguda i es troba amenaçada. El seu epítet específic fa referència al plastrón més clar o pàlit. És una espècie relacionada en Acanthochelys spixii la qual és molt més obscura. Descrita per primera volta en 1945 per M. A. Freiberg. Vore actualisacions d'esta espècie en l'Actualisació sobre la categorisació de tortugues en Argentina publicada per l'Associació Herpetológica Argentina de l'any 2012, a on diu per eixemple que esta espècie va ser derivada en "AMENAÇADA".

Característiques

És una chicoteta tortuga, la seua carapacho medix uns 175 mm, elíptica, més o menys plana i alguna cosa deprimida entre la primera i quinta plaques vertebrals. La quarta placa vertebral és més llarga que ampla en els adults, i més ampla que llarga en els jovenils. Les plaques marginals són eixamplades i vorejades de groc, i acanaladas les laterals. La coloració del espaldar varia entre el groc obscur, pardo o gris i oliváceo, en les sutures enfosquides. Per davall, el plastrón i els ponts són grocs en les sutures també enfosquides. Esta taca obscura es va eixamplant en l'edat, podent, en els eixemplars vells, quedar només el centre de les plaques de color groc. El lòbul anterior del plastrón és major que el posterior, a on es troba la muesca anal que és gran.

El cap és gran i posseïx una llínea central groga i dos laterals pardas, està coberta d'amples escamas dorsals, i la zona timpànica és groguenca. L'ull presenta el iris de color blanc o groc verdoso. En el mentó es poden distinguir dos menuts barbillones. El coll, pardo per damunt i groc per davall, presenta grans tubèrculs cònics. Les pates són groguenques recobertes d'amples escamas. Darrere de les cuixes apareixen els grans i característics tubèrculs cònics, un dels quals és de major tamany que el restant, sobretot en els machos. Mans i peus estan molt palmeadas, en cinc ungles en les mans i quatre en els peus.

Distribució i hàbitat

És una tortuga característica del Gran Chaco. Li la troba en el nort de l'Argentina, en les províncies de: Bota, Formosa, Chaco, i nort de Santa Fe. També va ser capturada en la de Mendoza, en els estanys de l'Alt Vert, departament de Junín, pero esta població s'origina segurament de la lliberació d'eixemplars captius. Posseïx també un registre, sense localitat, del chaco paraguayà, i un atre del departament de Ñeembucú, en el sector oriental del Paraguai. També habita en el Chaco de Bolívia, prop al riu Pilcomayo.

Preferix els menuts estanys i madrejones d'aigües someras, rodejades de boscs chaqueños, aixina com rieres i rius de règim léntico. En temporada estival també freqüenta cossos d'aigua temporarios. En hivern es refugia baix les grans bromelias terrestres del sotobosque i durant les riuades aprofita les zones inundades per a ampliar la seua àrea de campeo a boscs veïns.

Reproducció i alimentació

Es desconeix gran part del seu cicle reproductiu, que comença en setembre quan els machos cortegen a les femelles en una para nupcial simple. El corteig i la còpula s'estenen fins a novembre i dura uns 30 minuts. Els ous són ovoides i medixen de mija 23x26.

Són tortugues carnívores i insectívores, alimentant-se d'insectes, cucs i taperots, sobretot del gènero Hyla.

Conservació

Segons la Llesta Roja de la UICN es troba en estat «vulnerable». L'espècie és coneguda per solament uns 20 registres. Està protegida en el parc nacional Chaco, en l'Argentina, país a on li la tracta com una espècie «en perill». És reproduïda en èxit en el Zoològic de Roque Sáenz Penya. La seua major amenaça és el comerç illegal.

Bibliografia

• Álvarez, B. B.(2009).5(1)

74-82.Consultat el 15 de giner de 2012.

• Bonin, F., Devaux D i Dupré A. (2006). Tortugues del món, Barcelona: Lynx edicions, pp. 416. ISBN 84-96553-21-3.
• Chébez, Juan Carlos (2008). Els que es van. Fauna Argentina amenaçada, Buenos Aires: Editorial Albatros, pp. 320.
• Ernst, C.H., R.G.M. Altenburg & R.W. Barbour. . Archivat des d'el original, el 5 de març de 2016. Consultat el 15 de giner de 2012.
• Freiberg, M.A.(1945).(20)

19-23.

• Myers, P., R. Espinosa, C.S. Parr, T. Jones, G.S. Hammond, and T.A. Dewey. . Consultat el 15 de giner de 2012.
• Tortoise & Freshwater Turtle Specialist Group 1996. . Consultat el 15 de giner de 2012.
• Turtle Taxonomy Working Group(2010).Chelonian Research Monographs No. 5

85-154.

• Waller, T.(1988).1(5)

93-98.

Enllaços externs

• Wikispecies té un artícul sobre Acanthochelys pallidipectoris.

Commons

• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Acanthochelys pallidipectoris.