Eunectes notaeus

anaconda groga (Eunectes notaeus)

La anaconda groga o curiyú (Eunectes notaeus) és una espècie d'anaconda, de la família Boidae, nativa del centre de Sudamérica. En idioma guaraní és cridada mbói kuriju.

Distribució

Es distribuïx en l'est de Bolívia, Paraguay, oest de Brasil, nordest d'Argentina, i ocasionalment aplega a Bella Unió, en el departament d'Artigas i s'han avistar eixemplars en el departament de Bot (noroest del Uruguai), recentment s'han trobat eixemplars també en la zona de Parana, Argentina, basat en el comisse d'un cuiro d'un eixemplar capturat per caçadors furtivos en l'any 1995 en la zona de la Tablada o Camp Un, el qual, sense el cap, media 384 cm. Antigament s'estenia fins als màrgens del Delta del Paraná, d'a on va ser expulsada de la seua zona inferior cap a el

Sigles:	[[Sigle {{{sa}}} |Sigle {{{sa}}}]] [[Sigle {{{sigle}}} |Sigle {{{sigle}}}]] [[Sigle {{{sp}}} |Sigle {{{sp}}}]]
Décades:	[[Anys {{{década}}}00 |Anys {{{década}}}00]] [[Anys {{{década}}}10 |Anys {{{década}}}10]] [[Anys {{{década}}}20 |Anys {{{década}}}20]] [[Anys {{{década}}}30 |Anys {{{década}}}30]] [[Anys {{{década}}}40 |Anys {{{década}}}40]] [[Anys {{{década}}}50 |Anys {{{década}}}50]] [[Anys {{{década}}}60 |Anys {{{década}}}60]] [[Anys {{{década}}}70 |Anys {{{década}}}70]] [[Anys {{{década}}}80 |Anys {{{década}}}80]] [[Anys {{{década}}}90 |Anys {{{década}}}90]]
[[Anex:Taula anual sigle {{{sigle}}}|Taula anual sigle {{{sigle}}}]]

. Poden aplegar a esta àrea gràcies a les grans inundacions del riu Paraná. Actualment conta en colónies reproductives en la Delta superior i mig. També recentment va ser trobat un eixemplar en Nova Palmira en el departament de Colónia, Uruguai.

Característiques

Tamany

És més chicoteta que la més coneguda anaconda verda (Eunectes murinus); habitualment alcança llongituts d'entre 2,5 i 4 m i un pes que pot superar els 40 kg, sent les femelles de major tamany que els machos. Com succeïx en moltes serps de gran tamany, el llarc màxim que pot alcançar esta espècie és motiu de controvèrsia, encara que, segons alguns autors, s'han trobat eixemplars màxims fins a de 6 m, mentres que uns atres senyalen que, rarament, s'han registrat femelles que superaven els 7 m.

Coloració

El seu color de base és groc pardo en pintes i rosetes negres.

Hàbitat

Viu majorment en hàbitats aquàtics, incloent charcas, margas, bancs en rius i rieres llentes.

Alimentació

La seua dieta inclou venados, pecaríés, grans rosegadors, aus, reptils i també animals aquàtics com peixos.

Relació en l'humà

La curiyú, com atres ofidis, és comestible torrada o fregida després de llevar-li la pell i eviscerarla cuidadosadament (en les vísceres pot tindre, com molts atres animals, paràsits); per ser comestible ha segut un dels diversos ingredients alimenticis per a les #ètnia indígenes en a on este ofidi es troba. Per una atra part, en ser inofensiva per al ser humà i alta depredadora de rosegadorés, ha segut tradicional, especialment en finques campestres, tindre a lo manco una curiyú viva per a combatre plagues de rates i rosegadors “domèstics” similars.

El croniste Ulrico Schmidl va descriure una trobada en una curiyú en 1536 en la seua obra Viage al Riu de l'Argent:

I quan es varen complir els 4 dies d'estar en ells, trobem estirada en la terra una serp extremadament gran, que media 25 peus de llarc i grossa com un home, overa de negre i groc; i la matem en un arcabuz. I això que la varen vore els indis es maravillaron del seu tamany, perque jamai havien vist una atra igual. Esta serp, segons nos varen contar, els tenia mal als indis; perque quan es banyaven en l'aigua sempre solia estar amagada en l'aigua, envolia als indis en la coa i zambullendo en ells li'ls engolia; aixina que moltes voltes indis desapareixien sense que se sabera la sòrt que havien corregut. Yo mateixa vaig medir esta serp en carn i tot, aixina que em done cabal conte de com era de llarga i grossa. Esta serp despuix els indis la varen dilacerar, la varen torrar, la varen fer hervir i li la varen menjar en les seues cases.

Vore també

• Eunectes murinus

Enllaços externs

• ^{[enllaç trencat]}
• Video: una anaconda de dos m en el Club Regates de Santa Fe, 5 de decembre de 2018

Commons

• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Eunectes notaeus.

Montage d'esquelet de anaconda. https://ulnaebones.com/piton/

• Wikispecies té un artícul sobre Eunectes notaeus.
• [https://web.archive.org/web//https://www.zoo.ch/de/naturschutz-tiere/tier-pflanzenlexikon/paraguay-anakonda archivat en Wayback Machine. Anaconda groga, en el lèxic animal del Zoològic de Zuric]