Anar al contingut

Anex:Lemes d'Estat

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Revisió de 05:40 8 jul 2026 per ValBOT (Discussió | contribucions) (Bot: Desfent esborrat agressiu de referències per error)

Esta pàgina és una relació de lemas nacionals d'Estats independents, i, quan és aplicable, els estats que els componen. Alguns dels lemes llistats poden no ser els llegals en l'actualitat. També es relacionen els lemes d'alguns estats extints i alguns estats sense reconeiximent internacional.

Plantilla:Índex

Alguns lemes nacionals:

B

C

D

I

|border|20px|Espanya]] Espanya: Plus Ultra (llatí, "Més allà")[44]

F

Sigles: [[Sigle {{{sa}}} |Sigle {{{sa}}}]] [[Sigle {{{sigle}}} |Sigle {{{sigle}}}]] [[Sigle {{{sp}}} |Sigle {{{sp}}}]]
Décades: [[Anys {{{década}}}00 |Anys {{{década}}}00]] [[Anys {{{década}}}10 |Anys {{{década}}}10]] [[Anys {{{década}}}20 |Anys {{{década}}}20]] [[Anys {{{década}}}30 |Anys {{{década}}}30]] [[Anys {{{década}}}40 |Anys {{{década}}}40]]
[[Anys {{{década}}}50 |Anys {{{década}}}50]] [[Anys {{{década}}}60 |Anys {{{década}}}60]] [[Anys {{{década}}}70 |Anys {{{década}}}70]] [[Anys {{{década}}}80 |Anys {{{década}}}80]] [[Anys {{{década}}}90 |Anys {{{década}}}90]]
[[Anex:Taula anual sigle {{{sigle}}}|Taula anual sigle {{{sigle}}}]]

) i Lilia Senar Laborant Neque Nent (llatí, "Els lliris no treballen ni hilan")

G

H

I

J

K

L

M

N

les referencies sense nom deuen de tindre contingut

  • Nepal Nepal: जननी जन्मभूमिष्च स्वर्गादपि गरियसि (ananī canpabhūel meuśca svargādapī garīyasī) (Sánscrito, La mare i la terra mare/pàtria valen més que el regne del cel)
  • Plantilla:Bandera image (Regne de Nepal): Dolç et decorum est pro pàtria mori (Llatí, És dolç i honorable morir per la pàtria)

O

P

R

|border|20px|Anglaterra]] Anglaterra: Dieu et mon droit (francés, "Deu i el meu dret")

S

T

O

|border|20px|Unió Europea]] Unió Europea: In varietate concòrdia (llatí "Unida en la Diversitat")[78]

V

I

Z


[[Categoria:Anexos:Cultura ]] [[Categoria:Anexos:Països ]] [[Categoria:Lemes nacionals ]]

  1. De fet és el títul del himne nacional de Abjasia
  2. 2,0 2,1 Malise Ruthven (giner de 2004). Historical Atles of Islam, Harvard University Press, p. 14. ISBN 978-0-674-01385-8. Erro en la cita: Etiqueta <ref> no válida; el nombre «Ruthven2004» está definido varias veces con contenidos diferentes
  3. 3,0 3,1 Richard C. Martín. Encyclopedia of Islam & the Muslim World, Granite Hill Publishers, p. 723. ISBN 978-0-02-865603-8.
  4. Vers d'un poema de Naim Frashëri, poeta nacional d'Albània.
  5. Cornis-Pope (2004). History of the literary cultures of East-Central Europe: junctures and disjunctures in the 19th and 20th centuries, John Benjamins Publishing Company, pp. 291. ISBN 90-272-3453-1.
  6. Zemrashqiptare. En albanés. Consultat 19/08/2016
  7. Pearson, Owen. Albània in Occupation and War: From Fascism to Communism 1940–1945. Pàgina 272. I.B.Tauris, 2006 ISBN 9781845111045
  8. Com es mostra per eixemple en les monedes de 2 €: . Archivat des d'el original, el 17 d'abril de 2001. Consultat el 21 de setembre de 2006.
  9. «[1]». Consultat el 15 de març de 2018 (en és-ÉS).
  10. Lema de la màxima condecoració prusiana. A voltes considerat el de l'Estat: Davies, Norman. God's Playground A History of Poland: Volume II: 1795 to the Present. Pàgina 101. OUP Oxford, 2005ISBN 9780199253401
  11. Haldon, John; (1999). Warfare, State and Society in the Byzantine World, Taylor & Francis, Inc., p. 24. ISBN 978-1-85728-495-9.
  12. Davies, Alan T. (1988). Infected Christianity: A Study of Modern Racism, McGill-Queens University Press, p. 42. ISBN 978-0-7735-0651-0.
  13. Joseph W. Bendersky (2007). A Concise History of Nazi Germany: 1919-1945, Rowman & Littlefield, pp. 105–6.
  14. . Consultat el 7 de febrer de 2010.
  15. . Consultat el 2 d'agost de 2006.
  16. Apareix escrit en la bandera d'Aràbia Saudita.
  17. Constitution du 28 novembre 1996. Chapitre III. De l'État. Article 11.
  18. Este lema va aparéixer en les primeres monedes de les Províncies Unides adoptat per la Assamblea de l'any XIII. Va deixar d'usar-se des dels anys 30 del sigle XIX i habia segut falcat en les monedes des dels anys 90 del sigle XX. Cap llei o costum ho sanciona
  19. . Consultat el 3 d'agost de 2006.
  20. En la part de les melancolies, figura en eminència la divisa –indivisibiliter ac inseparabiliter- d'Àustria-Hongria.[2]
  21. . Consultat el 19 d'agost de 2016.
  22. http://www.mammadaminrasulzade.com/#home. Consultat: 19/08/2016
  23. . Consultat el 2 d'agost de 2006.
  24. Belgium - Landmarks and reference points
  25. . Consultat el 2 d'agost de 2006.
  26. . Consultat el 2 d'agost de 2006.
  27. . Consultat el 12 de març de 2016.
  28. As shown on the coins; see for example . Consultat el 4 d'agost de 2006.
  29. http://www.brasilemb.org/profile_brazil/brasil_ejournal_maxwell.shtml
  30. . Consultat el 5 d'agost de 2006.
  31. . Consultat el 5 d'agost de 2006.
  32. . Consultat el 5 d'agost de 2006.(en francés)
  33. Article 7 of (PDF). Archivat des d'el original, el 9 de març de 2005. Consultat el 5 d'agost de 2006.
  34. . Consultat el 5 d'agost de 2006.
  35. . Consultat el 5 d'agost de 2006.
  36. . Consultat el 5 d'agost de 2006.
  37. . Consultat el 8 d'agost de 2006.(en francés)
  38. 38,0 38,1 Govern de Chile. . Consultat el 21 de novembre de 2007.
  39. . Consultat el 30 de setembre de 2006.
  40. . Consultat el 8 d'agost de 2006.(en francés)
  41. https://www.prensa-latina.cu/index.php?o=rn&aneu=431062&SÈU=el-crit-de-cuba-sera-sempre-pàtria-o-mort-video
  42. . Consultat el 2 d'agost de 2006.
  43. Assamblea Llegislativa del Salvador, Bandera Nacional
  44. Llei 33/1981, de 5 d'octubre, de l'Escut d'Espanya
  45. . Consultat el 2 d'agost de 2006.
  46. http://www.info-france-usa.org/atoz/libeqfra.asp
  47. . Consultat el 2 d'agost de 2006.
  48. Christian Fogd Pedersen (1971). The International Flag Book in Color. Morrow Ed. p. 166.
  49. Encyclopædia Britannica: Greek Independence Day.
  50. Haiti Referència. Els Symboles d’Haiti: Armes et Devise d’Haiti.
  51. «State Emblem - National Symbols - Know Índia: National Portal of Índia». Índia.gov.in (en anglés).
  52. Santoso, Soewito Sutasoma, a Study in Old Javanese Wajrayana 1975:578. New Delhi: International Academy of Culture
  53. .
  54. I segreti del motto sabaudo FERT (en italià)
  55. Independence
  56. ResumeNiv2
  57. . Consultat el 3 d'agost de 2006. (en francés)
  58. Plantilla:Citaweb
  59. Apareix en l'anvers de les monedes de córdoba
  60. Frase d'Augusto C. Sandino en telegrama de resposta a Gilbert D. Hatfield, Cap. O.S. Marine Corps, datat el 12 de juliol de 1927
  61. . Consultat el 2 d'agost de 2006.
  62. Vejau Escut de Paraguay
  63. . Consultat el 2 d'agost de 2006.
  64. http://en.numista.com/catalogue/pieces28356.html FREIE STADT DANZIG · 1935 ·FÜNF GULDEN·En Numista
  65. . The Official Website of the British Monarchy. Consultat el 19 d'agost de 2016.
  66. The Progress and Public Processions of Queen Elizabeth, by John Nichols
  67. The Fourth part of the Institutes of Laws of England: Concerning the Jurisdiction of Courts, by Edward Coke
  68. (1841) Numismatology article in The Popular Encyclopedia.
  69. Coin from reign of James VI , retrieved 17 August 2014
  70. . WalesOnline. Consultat el 19 d'agost de 2016.
  71. Téllez, Juan JoséYanitos. Viage al cor de Gibraltar (1713-2013) Centre d'Estudis Andalusos, 2013 ISBN 8494181750, 9788494181757 Pàgina 83.
  72. "The World Factbook," CIA. Washington, Potomac Books, Inc., 2010. ISBN 1612344011, 9781612344010. Appendixes s.v.
  73. Heraldry of the world, British Indian Ocean Territory. consultat 19/08/2016
  74. Talocci, Mauro (revised and updated by Whitney Smith) Guide to the Flags of the World (ISBN 0-688-01141-1), p. 145.
  75. «Czech Republic - Constitution». Servat.unibe.ch. Consultat el 6 de novembre de 2011.
  76. Nauka i Zhizn.
    20–24.ISSN 0028-1263.
  77. Constitució de l'Unió Soviètica 1936, artícul 143.
  78. EUROPA. . Consultat el 8 d'octubre de 2011.