Sobirania digital
La sobirania digital és la sobirania -autoritat, poder, control, regulació i jurisdicció-, autonomia i independència sobre els actius digitals, inclosos els senyes, el software, l'hardware i l'infraestructura de telecomunicació i almagasenament aixina com la confiança d'els qui ho usen en els qui ho creen, transporten i guarden. És, per tant, la capacitat de garantisar la seguritat i independència en consonancia con els valors i interessos d'un país, comunitat, regió o Estat.[1] La sobirania digital pot referir-se també a la sobirania dels ciutadans -dret a la privacitat en internet i no cessió de senyes- o a la seguritat de senyes d'institucions, empreses o organisacions privades i públiques.[2][3]
La sobirania pot definir-se com l'autoritat[4][5] jeràrquica dins del Estat, aixina com autonomia externa per als Estats.[6]
La sobirania digital implica una complexa interacció entre Estats, ciutadans i empreses, a on les empreses solen tindre poder creatiu sobre les tecnologies digitals, mentres que els Estats tenen tant el poder absolut per a assunts de seguritat nacional i estratègica, defensa nacional i també l'autoritat reguladora per a garantisar els drets dels ciutadans. La sobirania digital comprén qüestions com la privacitat digital, la seguritat informàtica, la seguritat tecnològica, l'accessibilitat i la regulació de les multinacionals que operen a través de les fronteres. En l'era digital, conseguir la sobirania digital és crucial per a mantindre l'independència, el control democràtic i la responsabilitat sobre els recursos i servicis digitals.[7]
Grans empreses tecnològiques per països o regions
Els països en suficient sobirania digitial són aquells que posseïxen les empreses privades i públiques aixina com les institucions i lleis que defenen el compliment dels interessos nacionals i els drets humans, polítics, civils i econòmics dels seus ciutadans. No existix una sobirania real d'un país si és depenent d'empreses multinacionals estrangeres o no pot fer complir les lleis nacionals ni els drets constitucionals dels seus ciutadans.[8]
L'importància de les grans empreses en el món digital fa dependents a la majoria de països de les seues tecnologies,[9] en donar-se una perillosa concentració del mercat que ha dut a investigacions antimonopolio del Departament de Justícia i la Comissió Federal de Comerç en els Estats Units,[10][11][12] i en la Comissió Europea.[13]
Les grans empreses multinacionals en normatives pròpies de caràcter supranacional, en molts casos opostes a la llegislació interna dels països, posen en risc la privacitat, la llibertat d'expressió, la seguritat nacional i l'aplicació de la llei en qüestions no solament de drets humans sino també econòmics, impositius i penals.[14] Per un atre costat, en proporcionar aparents servicis gratuïts als consumidors, seguixen sent molt utilisades.[15] En particular, Facebook i Google oferixen casi tots els seus servicis de forma gratuïta.[16]
En 2025, els països en major sobirania digital, pel número i importància de les seues empreses nacionals i multinacionaels de tecnologia digital són:
- Estats Units. Les empreses mundials més importants de tecnologia digital tenen la seua sèu en EE. UU. a on es troben els cinc Jagants tecnològics: Alphabet (Google, Chrome, Chrome OS, Gmail, Google Drive, etc.), Amazon (Prime Video, AWS), Meta (Facebook, Whatsapp, Instagram, etc.), Apple (Apple IOS, iMac, iPad, iPhone, apple TV, etc.), i Microsoft (Windows, Office, Bing, One Drive, etc.). Ademés moltes atres importants empreses tenen presència mundial com Texas Instruments, Salesforce, Intuit, Nvidia, IBM, Intel, Oracle, Cisco, Atobó, ServiceNow, ADP, Fiserv, Paypal, Block, Inc, Palantir, CrowdStrike, Synopsys i Autodesk, entre unes atres.[17]
- China: BAT (Baidu, Alibaba -AliExpress- i Tencent -WeChat-) ByteDance (TikTok), Xiaomi, Lenovo, ), Huawei, JD.Com, Oppo, ZTE, Pinduoduo, Didi Chuxing i Viu.[18]
- Japó: Fujitsu, Sony, NTT, NTT Data, Hitachi, Cànon, Panasonic, Nikon, Nintendo,[19][20]
- Taiwan: TSMC, Taiwan Semiconductor Manufacturing Company Limited, empreses de fabricació de semiconductors,[21]
- Coreja del sur: Samsung[22]
- Europa: les alemanes SAP SE i Nextcloud, les franceses Dassault Systèmes, OVHCloud i Murena,[23] l'holandesa ASML (Adanced Semiconductor Materials Lithography) i la suïssa Proton, entre atres[24][25]
- Índia. Les empreses índies més importants en tecnologia digital són: HCL Technologies, Hyperlink InfoSystem, Infosys, Tata, Wipro, Larsen & Toubro Infotech Ltd, Tech Mahindra, Mphasis, MindTree Ltd, entre unes atres.[26]
- Atres multinacionals: consultoria de servici informàtics Accenture (abans Arthur Andersen), en sèu actual en Dublín (Irlanda), anteriorment en el paraís fiscal de les illes Bermudes del Carib.
Conflictes relacionats en la sobirania digital i els monopolis multinacionals
Numerosos casos advertixen dels perills de la dependència digital i són eixemples de cóm les nostres senyes digitals poden ser utilisats per a manipular i orientar les opinions en eleccions democràtiques interferint directament en la sobirania d'un país o influir en el curs d'una guerra:
- Guerra comercial entre China i Estats Units i Crisis de Huawei. En 2018 es va produir detenció de l'arrest de la vicepresidenta i filla del fundador de Huawei,[27] es varen prohibir certes tecnologies de Huawei en alguns països d'Europa i en Estats Units alegant problemes de seguritat nacional.[28][29][30]
- Aranzel en la segona presidència de Donald Trump (vore Guerra comercial d'Estats Units en Canadà i Mèxic de 2025 i Guerra comercial entre Estats Units i l'Unió Europea. Ademés de l'alvertent econòmic, els aranzel pretendrien disminuir la competència d'empreses no nortamericanes en diferents camps, entre ells el tecnològic, en especial perjuí per a China i Coreja del sur.[31] Ademés de voler impondre la desaparició unilaterial d'imposts i taxes (taxa Google en Europa) a les empreses tecnològiques de servicis nortamericans que tenen gran superàvit en tot lo món.[32][33][34][35][36][37]
- Escàndal de senyes de Facebook-Cambridge Analytica. En la consegüent desaparecición de l'empresa Cambridge Analytica, que va utilisar senyes de millons d'usuaris per a propaganda política dirigida.[38][39]
- Use sistema operatiu ImmigrationOS per Palantir per a expulsió d'immigrants. En 2025 l'empresa Palantir va firmar en un contracte en el Servici de Control d'Immigració i Aduana per a expulsar, utilisant el sistema operatiu ImmigrationOS en senyes en el núvol de Microsoft i les senyes conseguides per Elon Musk i el Departament d'Eficiència Governamental (DOGE) en les agències governamentals per a ser més eficaç en la localizadión i expulsió d'immigrants.[40][41][42][43]
- Multinacionals contra Proyecte de llei 2630/2020 de Brasil. L'unió de grans multinacionals tecnològiques, les Jagantes tecnològics o Big Tech, com Google, Meta, Spotify i Twitter, per a influir en l'opinió pública contra el "Proyecte de Llei 2630/2020" en Brasil, conegut com "Fake News Bill". Des de 2010 quan es va plantejar la LGDP (Regulació de la privacitat de Brasil) aprovada en 2018 va haver pressions per a intentar que no s'aprovara ni la LGDP ni la Llei 2630.[44][45][46]
- Control de satèlits per Elon Musk en la guerra rus-ucraniana. En l'arribada de Donald Trump a la presidència d'Estats Units es va amenaçar en suspendre l'el respal militar nortamericà i Elon Musk, propietari dels satèlits Starlink, també va amenaçar en deixar d'atendre les demandes de l'eixèrcit Ucranià.[47]
- Proyecte Nimbus, Atacs en assistència de IA en la Franja de Gaza. En 2024 es va tindre constància de l'us d'inteligència artificial "Lavender IA" per Israel per a bombardejar objectius humans en la zona palestina de Gaza utilisant l'almagasenament en el núvol de Google i Amazon subvirtiendo les seues pròpies normes d'usos contraris a drets humans, violència i assessinat.[48][49][50]
- Europa vs Facebook. Max Schrems va denunciar a Facebook a través d'una acció colectiva per violació de la llei de protecció de senyes de l'Unió Europea en Àustria, país conegut per protegir la privacitat dels internautas. Les queixes varen ser presentades a través de l'organisació «Europa versus Facebook», fundada per Max Schrems em 2011, contra Facebook, Apple, a Microsoft, Skype i Yahoo! en Alemània, en Irlanda i en Luxemburc, a on es troben localisades les sèus europees d'eixes corporacions. Les companyies varen ser acusades de traspassar les senyes dels usuaris a l'Agència de Seguritat Nacional dels Estats Units.[51][52][53][54]
- Dret a l'oblit front a Google en França. En 2014 es va produir en França un cas relacionat en el dret a l'oblit . La "Commission nationale de l'informatique et dones libertés" (CNIL) va ordenar a Google desindexar els resultats de busca associats als noms dels usuaris francesos que solicitaren l'eliminació de la seua informació digital. La decisió tindria un impacte global, ya que obligava a Google a aplicar esta desindexación en totes les seues plataformes. L'empresa va argumentar que tal acció seria extraterritorial i violaria el dret internacional d'atres estats. Finalment, Google va acatar la decisió de la CNIL, aplicant la desindexación únicament als usuaris en nacionalitat francesa. Este cas ilustra els reptes que planteja l'establiment de fronteres virtuals per a la jurisdicció d'un país en el món digitalisat.
- Bloqueig de TikTok en Estats Units, Censura de TikTok i Propostes de compra en Estats Units. Diversos països han censurat o prohibit per distintes raons l'aplicació TikTok. Durant 2024 i 2025 s'amenaces de tanca i bloqueig ademés d'ofertes de compra de TikTok per part de les empreses nortamericanes -Twitter-X i Amazon en l'argument governamental de la seguritat nacional i en el context de la Guerra comercial entre China i Estats Units que manté Trump des de 2020.[55][56]
- Bloqueig de Twitter en Brasil per incompliment de sentències T.S.F.. En 2024 el Tribunal Suprem Federal (TSF) va ordenar a X Brasil el bloc de canals per incomplir la llegislació. X va incomplir l'orde judicial, per lo que se li va multar. Elon Musk va declarar expressament que incompliria les decisions judicials ademés d'anunciar la filial de X en Brasil per a eludir l'ordenament jurídic brasiler i les decisions del Poder Judicial. El TSF va resoldre bloquejar els contes bancaris, actius financers de l'empresa en el país i citar a Elon Musk. Davant les negatives constants a respondre als requeriments s'ordena el bloqueig de X per el TSF en Brasil.[57]
Vore també
- Sobirania digital europea
- Capitalisme de vigilància
- Sobirania
- Sobirania popular
- Sobirania tecnològica
- Sobirania de senyes
- Sobirania energètica
- Sobirania alimentària
- Guerra comercial entre China i Estats Units
- Aranzel en la segona presidència de Donald Trump
- Guerra comercial d'Estats Units en Canadà i Mèxic de 2025
- Guerra comercial entre Estats Units i l'Unió Europea
- Xnet
- Pix (Sistema de pagament electrònic)
Bibliografia
- Llibres
- 2020 - Shoshana Zuboff. L'era del capitalisme de vigilància. Edicions Paidós, ISBN 9788449336935. (2019) The Age of Surveillance Capitalism: The Fight for a Human Future at the New Frontier of Power, New York: PublicAffairs. OCLC 1049577294. ISBN 9781610395694. (2018) Dones Zeitalter dones Überwachungskapitalismus, Berlin: Campus Verlag. ISBN 9783593509303.
- 2020 - Carla Hobbs i José Torreblanca, La sobirania digital d'Europa: de regulador a superpotencia en l'era de la rivalitat entre Estats Units i China, Els Llibres de la Catarata - ISBN 9788413521268.
- 2020 - Anu Bradford, The Brussels Effect: How the European Union Rules the World, Oxford University Press.
- 2021 - Carissa Véiz, Privacitat és poder: senyes, vigilància i llibertat en l'era digital, Debat, ISBN 9788418056680.
- 2024 - Simona Levi, Digitalisació democràtica. Sobirania digital per a les persones, Raig Vert Editorial, S.L. ISBN 9788419206121
- 2024 - Anu Bradford, Imperis digitals. La batalla global per la tecnologia que marcarà la geopolítica del futur, Shackleton books, ISBN 9788413615028
- Artículs
- 2022 - Lusine Vardanyan and Hovsep Kocharyan. "Critical views on the phenomenon of EU digital sovereignty through the prism of global data governance reality: main obstacles and challenges" European Studies, vol. 9, no. 2, Sciendo, 2022, pp. 110-132. https://doi.org/10.2478/eustu-2022-0016
- 2023 - Sara Suárez-Gonzalo, Sobirania digital: un debat obert i tres problemes polítics, Quaderns de filosofia vol. x núm. 2 (2023): 133-44, eissn: 2341-3042 doi: 10.7203/qfia.10.2.26464[58]
Referències
- ↑ Qué és la sobirania digital i cóm conseguir que s'aplique en un entorn 'cloud', La nació, 12 de juliol de 2022.
- ↑ Ciberseguridad de les institucions, òrguens i organismes de la UE, Universitat de Valéncia, Documents UE, 30 de març de 2022
- ↑ La seguritat informàtica en les institucions d'educació superior, 2021
- ↑ Philpott, Daniel (30 de setembre 1995). “Sovereignty: An Introduction and Brief History”. Journal of International Affairs 48 (2): 353–368. ISSN 0022-197X.
- ↑ «Sobirania», segons la definició del Diccionari de la Real Acadèmia Espanyola.
- ↑ Spruyt, Hendrik. The Sovereign State and Its Competitors: An Analysis of Systems Change (vol. 176), Princeton University Press, pp. 3–7. doi:10.2307/j.ctvzxx91t. ISBN 978-0-691-03356-3.
- ↑ Digital Sovereignty Trasncript Verlag, 2021-12-31, Julia Pohle, Thorsten Thiel, págs. 47-68 isbn=978-3-8394-5760-3.
- ↑ Qué és la sobirania digital i cóm conseguir que s'aplique en un entorn 'cloud', europapress, 12 de juliol de 2022
- ↑ Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
- ↑ Rei. «Why Congress's antitrust investigation should make Big Tech nervous» (en en). Vox. Consultat el 2020-02-21.
- ↑ PYMNTS. «DOJ To Wrap Up Probe Into Big Tech In 2020» (en en-us). PYMNTS.com. Consultat el 2020-02-21.
- ↑ GmbH. «The DOJ's latest probe erased $33 billion from Amazon, Apple, Facebook, and Google | Markets Insider». markets.businessinsider.com. Archivat des d'el original, el 27 de novembre de 2021. Consultat el 2020-02-21.
- ↑ «Is Margrethe Vestager championing consumers or her political career?». Consultat el 2020-06-26.
- ↑ Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
- ↑ Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
- ↑ Spross. «Facebook and Google llaure free. They shouldn't be.». theweek.com. Consultat el 2021-01-22.
- ↑ Top 30 companyies tech més grans de EE. UU. 2023
- ↑ 9 Empreses Tecnològiques de China que estan conquistant al Món, neubox.com, 26 de giner de 2021
- ↑ Marques d'electrònica japonesa
- ↑ Top Japanese Electronics Companies List 2024
- ↑ 13 empreses taiwaneses entre 100 millors líders tecnològics globals, Oficina Econòmica i Cultural de Taipei, Espanya], Embaixada de Taiwan
- ↑ Sobirania digital europea, Junta d'Andalusia, En Ret2.0
- ↑ murena.com
- ↑ Més de 90 empreses europees firmen una carta oberta exigint «mides urgents» per a conseguir la sobirania digital, marketin4ecommerce, 17 de març de 2025
- ↑ El BCE defén l'euro digital per sobirania de la UE també front a plans de Trump, EFE, 8 d'abril de 2025]
- ↑ Top 15 it. companies Índia
- ↑ L'arrest de la vicepresidenta i filla del fundador de Huawei complica l'acort comercial entre China i Canadà, el diari.és, 19 de decembre de 2018
- ↑ «Bloc d'Àsia per a Enfrontar Aranzel de Trump: Aixina es Varen unir China, Japó i Corea del Sur» (en és-mx). N+. Consultat el 2025-04-08.
- ↑ «Bloc asiàtic: China, Japó i Corea del Sur respondran junts als aranzel de Trump». L'Economiste. Consultat el 2025-04-08.
- ↑ L'Unió Europea es planteja prohibir l'us de Huawei en les rets 5G per raons de seguritat, 20 minuts, 7 de juny de 2023
- ↑ Corea del Sur aumenta l'ajuda a la seua indústria de semiconductors per a enfrontar aranzel de Trump, El econimista, 14 d'abril de 2025
- ↑ L'espillisme del superàvit europeu: cóm els servicis tecnològics “invisibles” favorixen a EEUU, noticiasdealava, 12 d'abril de 2025
- ↑ El punt cego comercial de 16 billons de dólars de Trump, L'economiste, 15 d'abril de 2025
- ↑ Per qué els aranzel de Trump podrien espentar a Europa a castigar a les grans tecnològiques americanes, euronews, 10 de febrer de 2025
- ↑ Açò no és un simulacre. EE UU posa en marcha el pilot d'un programa automàtic de caça i deportació de persones, assistit per les tecnològiques i El Salvador , El País, Marta Peyrano, 18 d'abril de 2025
- ↑ a-trobar-i-identificar-a-millons-persones Aixina opera Palantir, el software que utilisa EE.UU. per a trobar i identificar a millons de persones, Xataka, 15 de juliol de 2019
- ↑ Vigilar i castigar: els immigrants en EE UU estan en la mira mentres el DOGE de Musk recopila senyes d'agències clau, wired.com, 18 d'abril de 2025
- ↑ Chan, Rosalie. «The Cambridge Analytica whistleblower explains how the firm used Facebook data to sway elections».
- ↑ Meredith, Sam (10-4-2018). «Facebook-Cambridge Analytica: A timeline of the data hijacking scandal» (en en).
- ↑ El Servici d'Immigració de EE.UU. firma un acort de 30 millons de dólars en l'empresa Palantir per a ampliar la vigilància massiva d'immigrants, Democracy Now, 18 d'abril de 2025
- ↑ Açò no és un simulacre, El País, Marta Peirano, 21 d'abril de 2025
- ↑ Vigilància sense llímit: aixina funciona la tecnologia de rastreig d'immigrants per a les deportacions massives de Trump. El Govern de EEUU encarrega a la tecnològica Palantir un sistema en accés total a les senyes dels migrants i que podria afectar també a ciutadans nortamericans, eldiario.és, Espanya, Carlos del Castell, 21 d'abril de 2025
- ↑ InmigrationOS, la tecnologia de vigilància que Trump ha encarregat a Palantir per a monitorizar immigrants: “Pretén un control absolut”, El País, Raúl Llima, 25 d'abril de 2025
- ↑ Techs praticaram abuse de poder contra PL dones Fake News, diz Orlando Silva, 2023-10-26, Congresso em Foc, pt-BR
- ↑ O escândalo d'us polític de daus que derrubou valor do Facebook i o colocou na mira d'autoritats, 2018-03-20, BBC News Brasil
- ↑ A GUERRA DAS PLATAFORMAS CONTRA O PL 2630, 04-2023, netlab - Laboratório de Estudos d'Internet i Mídias Sociais dona UFRJ.
- ↑ Ucrània en mans de Elon Musk, no pot trencar la dependència de Starlink: "No estan preparades", computerhoy.20minuts.és, 7 d'abril de 2025
- ↑ Lavender, l'inteligència artificial d'Israel que decidix a quí es bombardeja en Gaza. Les Forces Armades israelites recorren a un sistema automatizado per a seleccionar els seus objectius humans, una pràctica inèdita fins ara, El País, 17 d'abril de 2024
- ↑ Aixina funciona 'Lavender', la IA creada per Israel per a identificar automàticament i bombardejar terroristes d'Hamás en Gaza, 20 minuts, 23 d'abril de 2024
- ↑ Ucrània en mans de Elon Musk, no pot trencar la dependència de Starlink: "No estan preparades", Computerhoy, 7 d'abril de 2025
- ↑ Facebook viola vos direitos fundamentais na Europa, diz ativista. Deutsche Welle, 10 de juliol de 2013.
- ↑ Vigilância na internet é paranoia ou realidade?, em.com.br, publicat em 6 de outubro 2015
- ↑ Estudante cria forma de obter localização de usuários via Facebook, blogs.estadao.com.br, publicat em 27 de maio de 2015
- ↑ «Facebook suspén ferramenta de reconhecimento facial».
- ↑ Amazon dispost a comprar TikTok, segons The New York Claves, eldiario.és, 2 d'abril de 2025
- ↑ Elon Musk podria comprar TikTok en Estats Units i evitar la seua prohibició, adslzone.net, 14 de giner de 2025
- ↑ ¿Perque el Tribunal Suprem Federal de Brasil va adoptar mides en contra de la ret social X (abans coneguda com Twitter)?, Diari Constitucional, 15 de setembre de 2024
- ↑ Sobirania digital: un debat obert i tres problemes polítics, Quaderns de filosofia vol. x núm. 2 (2023): 133-44, eissn: 2341-3042 doi: 10.7203/qfia.10.2.26464
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Soberanía digital» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.