L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Guerra comercial entre China i Estats Units

Plantilla:Actualitat

Guerra comercial entre China i Estats Units


La guerra comercial entre China i els Estats Units és un conflicte comercial iniciat el 22 de març de 2018 pel president dels Estats Units, Donald Trump, que va impondre aranzel de 50 000 millons de dólars a productes chinencs baix l'artícul 301 de la Llei de Comerç de 1974, argumentant un historial de «pràctiques deslleals de comerç», robo de propietat intelectual i una transferència forçada de tecnologia nortamericana a China.[1][2][3] En represàlia, el Govern de la República Popular China va impondre aranzel a més de 128 productes nortamericans, incloent en particular la soja, una de les principals exportacions d'Estats Units a China.[4]

Des de 2018, Trump ha advocat per aranzel (no solament contra China) per a reduir el dèficit comercial d'Estats Units i promoure la manufactura local, dient que el país havia estat «sent estafat» pels seus socis comercials; l'imposició d'aranzel es va convertir en un important aspecte de la seua campanya presidencial. Encara que alguns economistes i polítics argumenten que el persistent dèficit comercial d'Estats Units és problemàtic, molts diuen que no és un problema[5] i pocs advoquen pels aranzel com una solució.[6][7][8][9] Esta guerra comercial ha impactat de manera negativa les economies d'abdós països. En els Estats Units, la guerra comercial ha elevat els preus per als consumidors i ha dut complicacions a agricultors i fabricants. En China, el creiximent econòmic i el creiximent d'activitat de manufactura va aplegar a ser el menor que han tingut en décades. En atres països també ha causat dany econòmic, encara que alguns països s'han beneficiat d'haver tingut que incrementar la manufactura per a complir la demanda. També ha dut a inestabilitat en la bossa de valors. Els governs de varis països, incloent China i els Estats Units, han pres accions per a manejar part del dany causat per la deterioració en les relacions China-Estats Units i aranzel pren i daca.[10][11][12][13]

La guerra comercial ha segut criticada internacionalment, inclús per negocis i organisacions agrícoles nortamericanes, encara que la majoria dels agricultors continuen recolzant a Trump. Entre els polítics nortamericans la resposta ha segut variada i la majoria acorda que la pressió necessita ser posada en China.[14] A finals de novembre de 2019, cap dels principals candidats demòcrates a la presidència, incloent a Joe Biden i Elizabeth Warren, s'havia opost a la guerra comercial en China.[15]

Història

Vore també: Relacions China-Estats Units, Economia de la República Popular China, Economia dels Estats Units

Els Estats Units i China són les economies més grans del món; Estats Units té el PBI nominal més alt i China té el PBI més alt en térmens de paritat de poder adquisitiu. China és el major exportador del món i Estats Units és el major importador del món. Han segut importants pilars de l'economia global.

En 1984, els Estats Units s'havia convertit en el 3.er aliat comercial més gran de China i China el 14.º més gran. No obstant, la renovació anual de China com Nació més favorida va ser posada a prova constantment pels grups de pressió anti-China durant les audiències congresacionals nortamericanes. Per eixemple, les importacions nortamericanes des de China casi s'havia duplicat en 5 anys de $51,5 mil millons ($84,2 mil millons en dólars de 2019) en 1996 a $102 mil millons ($148 mil millons en dólars de 2019) en 2001.[16] l'indústria textil nortamericana va pressionar al Congrés per a que cobrara aranzel a les textils chinenques d'acort al «agreement on textils and clothing» de l'Organisació Mundial del Comerç. Com a reacció a la supressió de les protestes de la plaça de Tiananmén de 1989, la Primera administració de Bush i el congrés varen impondre restriccions administratives i llegals sobre l'inversió, les exportacions i atres relacions comercials en China. En 1991, China solament representava el 1 % de la despesa total en manufactura dels Estats Units. La presidència de Clinton a partir de 1992 va escomençar en una orde eixecutiva (128590) que vinculava la renovació de l'estatus de NMF de China en sèt condicions de drets humans, inclosa la «preservació de la religió i cultura indígenes tibetanes» i «l'accés a les presons per a les organisacions internacionals de drets humans» —Clinton va revertir esta posició un any despuix. cita requerida En 2001, el president nortamericà George W. Bush va visitar China en el seu primer viage internacional des dels atacs de l'11 de setembre i China va oferir un fort respal públic per a la Guerra contra el Terror en APEC China 2001. Bush va advocar per l'entrada de China en l'Organisació Mundial del Comerç a pesar de tindre que bregar en els acontenyiments contemporàneus del incident de l'illa d'Hainan. Segons un artícul en el Nikkei Asian Review, quan EE. UU. Necessitava emetre un gran volum d'abonaments per a estabilisar els mercats financers a raïl de la crisis financera de 2007-2008, depenia de China.

Anuncis aranzel

 
Balança comercial entre Estats Units i China entre 1985 i 2015.

El president Donald Trump va firmar un memoràndum el 22 de març de 2018 baix l'artícul 301 de la Llei de Comerç de 1974, ordenant al Representant Comercial d'Estats Units (United States Trade Representative, USTR) que s'apliquen aranzel de 50 000 millons de dólars als productes chinencs. En una declaració formal, segons establix la llei, Trump va dir que la proposta d'aranzel va ser «una resposta a les pràctiques comercials deslleals de China a lo llarc dels anys», incloent el robo de propietat intelectual.[17]

El 2 d'abril, el Ministeri de Comerç de China va impondre aranzel a 128 productes nortamericans, incloent ferralla d'alumini, avions, automòvils, productes derivats del porc i la soja (que té un aranzel del 25 %), aixina com a frutes, fruts secs i canonades d'acer (15 %). Al sendemà, el USTR va publicar una llista de més de 1300 categories de les importacions chinenques, per un valor de 50 000 millons, a les que es preveu establir aranzel, incloent peces d'avions, bateries, televisors de pantalla plana, dispositius mèdics, satèlits i armes.[18][19][20]

En represàlia per eixe anunci, China va impondre un impost adicional del 25 % als avions, els automòvils, i la soja, que és la principal exportació agrícola d'Estats Units a China.[21][22] El 5 d'abril, Trump va ordenar al USTR que es considere establir aranzel adicionals per 100 000 millons de dólars.[23][24] (United States Trade Representative, USTR)

En maig, China va cancelar demanats de soya nortamericà.[25] El 20 de maig el secretari de Facenda, Steven Mnuchin, en una entrevista en Fox News, va dir que, «estem posant la guerra comercial en espera».[26][27] El 29 de maig la Casa Blanca va anunciar que l'imposició d'un aranzel del 25 % a 50 000 millons de dólars en productes chinencs de «tecnologia industrialmente important», i que la llista completa dels productes afectats seria anunciada el 15 de juny, despuix de lo que es posarien en marcha. També es va anunciar l'imposició de restriccions a l'inversió i la millora en els controls d'exportació de China per a previndre l'adquisició de tecnologia d'Estats Units.[28] La BBC va informar el 3 de juny que China havia «advertit que totes les negociacions comercials entre Pequín i Washington seran nules si Estats Units establix les sancions comercials».[29]

El 15 de juny, Trump va confirmar l'imposició d'un aranzel del 25 % a 50 000 millons d'exportacions chinenques, de les quals 34 000 millons serien gravades el 6 de juliol, mentres que els restants 16 000 millons en una data posterior.[30][31][32] El ministre de Comerç de China va acusar als Estats Units d'iniciar una guerra comercial i va dir que China respondria en aranzel similars a les importacions nortamericanes.[33] Tres dies més vesprada, la Casa Blanca va declarar que Estats Units establiria aranzel adicionals del 10 % a atres 200 000 millons d'importacions chinenques, si China responia a les mides nortamericanes. China va replicar casi immediatament, amenaçant en aranzel sobre 50 000 millons de bens nortamericans, i reafirmant el «inici d'una guerra comercial» per part d'Estats Units.[34]

El 8 d'agost el USTR va publicar la llista final de 279 bens chinencs, per un valor de 16 000 millons, que serien objecte d'aranzel del 25 %.[35][36]

China acodix a la OMC i suspensió del conflicte

En maig de 2018 China va iniciar els procediments de solució de controvèrsia de l'Organisació Mundial de Comerç (OMC) en relació en els aranzel que Estats Units va impondre a les importacions de productes fotovoltaics de silici cristalí i a les mides relacionades en l'energia renovable.[37] El subsecretari d'Assunts Internacionals del Departament del Tesor d'Estats Units, David Malpass, i el viceministro de Comerç de China Wang Shouwen es varen reunir el 22 d'agost en Washington D. C., en un intent per reiniciar les negociacions. El dia següent, el 23 d'agost, varen escomençar a regir els aranzel imposts a bens chinencs per un valor de 16 000 millons de dólars. Per això, el 27 d'agost China va iniciar un nou procediment davant la OMC.[38]

L'1 de decembre, durant la reunió del G-20 realisada en Argentina, els presidents d'abdós països varen acordar pospondre l'imposició de nous aranzel comercials per un determini de 90 dies per a permetre el recomençament de les negociacions.[39]

Atac a Huawei

Vore també: Crisis d'Huawei

El 19 de maig de 2019 Google, seguint órdens de l'administració d'Estats Units, anuncia que deixarà de proporcionar actualisacions del seu sistema operatiu per a mòvils Android als propietaris de teléfons d'esta marca, i que les noves unitats d'Huawei no podran utilisar les aplicacions bàsiques per a funcionar (com Gmail, Play Store, Google Maps, etc). Huawei ha respost afirmant que generarà les seues pròpies actualisacions, pero la complexitat de dissenyar i distribuir un nou sistema operatiu, la dificultat per a que els programadors d'aplicacions traguen una tercera versió de les aplicacions, etc. ha dut a generar dubtes sobre l'efectivitat de les intencions declarades per responsables de l'empresa.

Segons experts consultats en distints mijos de comunicació, esta acció instrumentada per Google durà al desmantellament de tota la llínea de producció de mòvils d'Huawei, donada la pèrdua de credibilitat que supon per a una empresa el no poder garantisar que els seus teléfons ya venuts puguen seguir funcionant, ademés de les majors restriccions per als futurs models que tinguera llests i en disseny per a colocar en el mercat de la telefonia mòvil.

Pel moment, cap responsable ni d'Huawei ni de Google, han senyalat qui deu fer front a les eventuals reclamacions llegals per part dels compradors dels teléfons ya existents, ni les que poguera mamprendre Huawei contra Google. Es desconeix l'impacte econòmic tant en l'empresa com en el conjunt de propietaris de teléfons en el món.

Maneig de la crisis de 2020

 
Trump i Liu firmen l'acort comercial de la Fase Un en giner de 2020
  • 3 de giner: Reuters va informar que en decembre de 2019 el sector manufacturero nortamericà va caure en la seua pijor caiguda en més d'una década, atribuint el decliu a la guerra comercial entre Estats Units i China.[40]
  • 15 de giner: El president d'Estats Units, Donald Trump i el vice primer ministre de China, Liu He varen firmar l'acort comercial entre Estats Units i China de la Fase Un en Washington D. C..[41] El «Acort econòmic i comercial entre els Estats Units d'Amèrica i la República Popular de China» entrarà en vigor el 14 de febrer de 2020 i se centra en els drets de propietat intelectual (Capítul 1), la transferència de tecnologia (Capítul 2), els aliments i els productes agrícoles. (Capítul 3), servicis financers (Capítul 4), assunts de tipo de canvi i transparència (Capítul 5), i expansió del comerç (Capítul 6), en referència als procediments d'evaluació bilateral i resolució de disputes en el Capítul 7. A diferència d'atres acorts comercials , l'acort Fase Un entre Estats Units i China no es va basar en l'arbitrage a través d'una organisació intergovernamental com l'Organisació Mundial del Comerç, sino a través d'un mecanisme bilateral.[42]
  • 17 de giner: les sifres oficials de China varen mostrar que la seua taxa de creiximent econòmic de 2019 va caure en mig de la guerra comercial a un mínim de 30 anys.[43]
  • 5 de febrer: Les senyes del Departament de Comerç dels Estats Units varen mostrar que el dèficit comercial del país va caure en mig de la guerra comercial per primera volta en 6 anys.[43]
  • 17 de febrer: China otorga exencions aranzelàries a 696 productes nortamericans per a respalar les compres.[44]
  • 5 de març: El Representant de Comerç dels Estats Units va otorgar exencions als aranzel sobre varis tipos d'equips mèdics, despuix dels cridats dels llegisladors nortamericans i uns atres per a eliminar els aranzel d'estos productes a la llum de la pandèmia COVID-19 en els Estats Units.[45]
  • 12 de maig: el govern chinenc va anunciar exencions d'aranzel sobre 79 productes nortamericans adicionals.[46]
  • Maig: El Representant de Comerç dels Estats Units va dir que «a pesar de l'actual emergència sanitària mundial, abdós països esperen complir les seues obligacions en virtut de l'acort de manera oportuna».[47]
  • A partir de juny, China havia tornat a convertir-se en el principal soci comercial dels Estats Units, en mig de la crisis mundial causada per la pandèmia de COVID-19.[46] No obstant, els països no estaven en camí de complir en els objectius de l'acort comercial, lo que hauria segut un desafiu inclús en condicions econòmiques fortes, segons Chad Brown de l'Institut Peterson d'Economia Internacional i Chenjun Pa de Rabobank, El dany econòmic i les barreres comercials causades per la pandèmia varen fer que eixos objectius anaren encara més difícils d'alcançar.[47]

Reaccions

 
Kirstjen Nielsen, secretària de Seguritat Nacional dels EE. UU. El procurador general interí Matthew Whitaker, el secretari de Comerç Wilbur Ross i el director del FBI Christopher Wray en 2019 anuncien 23 càrrecs criminals contra Huawei i Meng Wanzhou

En abril de 2018 Trump va negar que el conflicte siga una guerra comercial, despuix d'haver declarat en Twitter «que la guerra es va perdre fa molts anys per la gent meca o incompetent que representava als Estats Units», i va agregar que «ara tenim un Dèficit Comercial de $500 millons per any, en el robo de Propietat Intelectual d'atres $300 millons de dólars. No podem permetre que açò seguixca aixina».[48][49] El secretari de Comerç nortamericà, Wilbur Ross, va declarar en una entrevista a CNBC que els aranzel planificats per a China solament representaven el 0,3 % del producte intern brut d'Estats Units, mentres que la secretària de Prensa Sarah Huckabee Sanders va dir que els moviments tindrien un «dolor a curt determini» pero serien un «èxit a llarc determini».[50][51]

Sector agrícola

Archiu:Trade War Sowing Seeds of Doubt in US Farmers.webm En 2018, despuix dels anuncis d'escalada d'aranzel per part d'Estats Units i China, representants de vàries indústries agrícoles varen expressar la seua preocupació pels efectes que la guerra comercial podria tindre en les seues respectives indústries. Alguns alcaldes que representen a ciutats en una gran dependència del sector agrícola també varen expressar les seues preocupacions.[52][53]

En agost de 2019, Roger Johnson, de l'Unió Nacional d'Agricultors, que representa a prop de 200,000 agricultors familiars, ganaders i peixcadors, va declarar que la guerra comercial estava creant problemes per als agricultors nortamericans, destacant específicament la caiguda en les exportacions de soja dels Estats Units cap a China. En el mateix més, la Federació de l'Oficina Agrícola Nortamericana, que representa a un gran negoci agrícola, va dir que l'anunci de nous aranzel «senyala més problemes per a l'agricultura nortamericana».[54][55]

Sector industrial

L'analiste econòmic Zachary Karabell ha argumentat que l'enfocament basat en aranzel de l'administració no funcionaria, ya que no «revertiria lo que ya s'ha transferit i no farà molt per a abordar el desafiu de China hui, que ya no és un neófito manufacturero» i també Va argumentar que l'afirmació de que les proteccions de propietat intelectual més rigoroses «nivellarien el camp de joc» era problemàtica. En canvi, va recomanar que Estats Units es concentre en les seues ventages relatives d'obertura econòmica i cultura d'independència.[56]

Un artícul de Política Exterior escrit durant la pandèmia de COVID-19 va dir que China estava armant la globalisació i va advocar per una política de desacoplament econòmic dels Estats Units de China.[57]

Unió Europea

L'1 de juny de 2018, despuix d'una acció similar per part dels Estats Units, l'Unió Europea (UE) va presentar queixes llegals de l'OMC contra China que la varen acusar d'amprar pràctiques comercials que discriminaven a empreses estrangeres i socavaven els drets de propietat intelectual de les empreses de l'UE. La comissària europea de Comerç, Cecilia Malmström, va dir: «No podem permetre que cap país obligue a les nostres empreses a entregar este coneiximent guanyat en la seua frontera. Açò va en contra de les normes internacionals que tots hem acordat en la OMC». Funcionaris nortamericans, europeus i redactors han discutit estratègies conjuntes i han pres mides contra la competència deslleal per part de China.[58]

Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Excerpt».

Reaccions domèstiques chinenques

El periòdic del Partit Comuniste, controlat per l'estat, People's daily, va declarar que China podrà resistir la guerra comercial i que les polítiques de Trump estan afectant als consumidors nortamericans.[59]

En setembre de 2019, Lu Xiang analiste de l'Acadèmia Chinenca de Ciències Socials, va expressar pessimisme sobre el resultat de les pròximes conversacions, va calificar a Trump de «impredictible» i va dir: «Solament podem tractar de trobar pistes sensates en les seues borinotades».[60]

Els informes nacionals sobre la guerra comercial estan censurats en China. Si ben els mijos de comunicació poden informar sobre el conflicte, la seua cobertura està subjecta a restriccions. Alguns usuaris d'Internet han evitat la censura en referir-se a una «guerra de suéteres» (en chinenc: 毛衣 站; pinyin: máoyī zhàn), que és casi homófona en la «guerra comercial» (en chinenc: 贸易战; pinyin: màoyì zhàn).[61]

La guerra comercial és un tema comú en les rets socials chinenques, en un popular meme d'Internet que fa referència a Thanos, un vilà de Marvel Comics i Marvel Cinematic Universe que aniquila la mitat de tota la vida en l'univers usant Infinity Gauntlet, chancejant que Trump farà lo mateix. acabar en la mitat dels inversors de China.[62]

El professor d'economia d'Hong Kong, Lawrence J. Lau, argumenta que una de les principals causes de la guerra comercial és la creixent batalla entre China i els Estats Units pel domini econòmic i tecnològic mundial. Argumenta «També és un reflex de l'aument del populisme, l'aïllacionisme, el nacionalisme i el proteccionisme en casi tot lo món, inclús en els Estats Units».[63]

Vore també

Referències

  1. ↑ «Statement from President Donald J. Trump on Additional Proposed Section 301 Remedies». WhiteHouse. gov. Archivat des d'el original, el 6 d'abril de 2018. Consultat el 7 d'abril de 2018.
  2. ↑ Jeremy Diamond. Trump hits China with tariffs, heightening concerns of global trade war, CNN.
  3. ↑ «Findings of the Investigation into Chinenca's Acts, Policies, and Practices Related to Technology Transfer, Intellectual Property, and Innovation Under Section 301 of the Trade Act of 1974». Oficina del Representant Comercial d'Estats Units.
  4. ↑ These Llaure the 128 O. S. Products China Is Enacting Tariffs On (in (en)), Fortune.
  5. ↑ «The O. S. Trade Deficit: How Much Does It Matter?» (en en). Council on Foreign Relations. Consultat el 22 de maig de 2020.
  6. ↑ «[1]». Consultat el 22 de maig de 2020 (en en).
  7. ↑ «AP FACT CHECK: Economists say Trump off on tariffs' impact». AP NEWS. Consultat el 22 de maig de 2020.
  8. ↑ «[2]». Consultat el 22 de maig de 2020 (en en-US).
  9. ↑ «How Donald Trump's 25 % tariff on China could start trade war - Apr. 18, 2011». money. cnn. com. Consultat el 22 de maig de 2020.
  10. ↑ «China-US trade war: Sino-American ties being torn down brick by brick». www. aljazeera. com. Archivat des d'el original, el 4 de setembre de 2019. Consultat el 22 de maig de 2020.
  11. ↑ «For the O. S. and China, it’s not a trade war anymore — it’s something worse» (en en-us). els Angeles Claves. Consultat el 22 de maig de 2020.
  12. ↑ «NDR 2019: Singapore will be 'principled' in approach to China-US trade dispute; ready to help workers» (en en). CNA. Archivat des d'el original, el 15 de maig de 2021. Consultat el 22 de maig de 2020.
  13. ↑ «[3]». Consultat el 22 de maig de 2020 (en en-US).
  14. ↑ «Trump's China tariff hike draws mixed reception from lawmakers» (en en). Washington Examiner. Consultat el 22 de maig de 2020.
  15. ↑ «Trade Wars: Llaure Good and Easy to Win?».SSRN Electronic Journal.ISSN 1556-5068.doi:10.2139/ssrn.3230668.Consultat el 22 de maig de 2020.
  16. ↑ «Foreign Trade: Data» (en en-us). www. census. gov. Consultat el 22 de maig de 2020.
  17. ↑ «La República Popular China i Estats Units: revolució científic-tecnològica i disputa tecnològica en el sigle XXI».Revista Mexicana de Ciències Polítiques i Socials.66(243)ISSN 2448-492X.doi:10.22201/fcpys.2448492xe.2021.243.72582.Consultat el 2024-12-20.
  18. ↑ Office of the United States Trade Representative, April 2018, Under Section 301 Action, USTR Releases Proposed Tariff List on Chinese Products
  19. ↑ hermesauto. US publishes list of 1,300 Chinese goods worth US$50b set to be targeted by tariffs (in (en)), The Straits Claves.
  20. ↑ Swanson, Ana (3 d'abril de 2018). White House Unveils Tariffs on 1,300 Chinese Products (in (en-US)), The New York Claves.
  21. ↑ As China Fires Back in Trade War, Here Llaure the Winners And Losers (in (en)), Bloomberg. com.
  22. ↑ Rauhala, Emily (4 d'abril de 2018). China fires back at Trump with the threat of tariffs on 106 O. S. products, including soybeans (in (en-US)), Washington Post.
  23. ↑ Aiello, Chloe. Trump proposes $100 billion in additional tariffs on Chinese products, CNBC.
  24. ↑ Trump Escalates Trade Tensions With Call for New China Tariffs (in (en)), Bloomberg. com.
  25. ↑ Facing threat of tariffs, China buyers cancel orders for O. S. soybeans, PBS NewsHour. Recuperate le 21 de maig 2018.
  26. ↑ US, China putting trade war on hold after progress in talks, AP News. Recuperate le 21 de maig 2018.
  27. ↑ washingtonpost. com 20 May 2018 / Heather Long: China is winning Trump’s trade war (Analysis)
  28. ↑ White House Announces Tariffs, Trade Restrictions To Be Plagau On China (in (en)), NPR. org. Recuperate le 30 de maig 2018.
  29. ↑ Stark China warning to US over trade (in (en-GB)), BBC News.
  30. ↑ «Trump announces tariffs on $50 billion worth of Chinese goods». CNN. Consultat el 15 de juny de 2018.
  31. ↑ «Trump imposes import taxes on Chinese goods, and warns of ‘additional tariffs’» (15 de juny de 2018). Consultat el 15 de juny de 2018.
  32. ↑ «Trade War Back on Stage With New O. S. Tariffs - Caixin Global» (en en).
  33. ↑ «China: 'The US has launched a trade war'». CNN. Consultat el 16 de juny de 2018.
  34. ↑ «Trump threatens China with new tariffs on another $200 billion of goods». CNN. Consultat el 19 de juny de 2018.
  35. ↑ Trump to hit China with $16B in tariffs on Aug. 23 (in (en)), The Hill (7 d'agost de 2018). Recuperate le 8 d'agost de 2018.
  36. ↑ O. S. finalizes next China tariff list targeting $16 billion in imports, Reuters. Recuperate le 8 d'agost de 2018.
  37. ↑ «[4]». Consultat el 4 de decembre de 2018 (en és).
  38. ↑ China initiates WTO dispute complaint against additional US tariffs on Chinese imports (in (en)).
  39. ↑ «[5]». Consultat el 4 de decembre de 2018 (en és).
  40. ↑ «[6]». Consultat el 31 de juliol de 2020 (en en).
  41. ↑ «[7]». Consultat el 31 de juliol de 2020 (en en-GB).
  42. ↑ «[8]». Consultat el 31 de juliol de 2020 (en en-US).
  43. ↑ 43,0 43,1 «The O. S. trade war slowed Chinenca’s 2019 economic growth to its weakest pastura in nearly 30 years» (en en). Fortune. Consultat el 31 de juliol de 2020.
  44. ↑ «The US-China Trade War: A Timeline» (en en). Chinenca Briefing News. Consultat el 31 de juliol de 2020.
  45. ↑ «The US lifts tariffs on Chinese face masks and other medical supplies amid coronavirus outbreak | Markets Insider» (en en-us). markets. businessinsider. com. Consultat el 31 de juliol de 2020.
  46. ↑ 46,0 46,1 «As US-China trade war turns two, superpower relations hit ‘alarming’ point» (en en). South China Morning Post. Consultat el 31 de juliol de 2020.
  47. ↑ 47,0 47,1 «[9]». Consultat el 31 de juliol de 2020 (en en-US).
  48. ↑ Smith, David (4 d'abril de 2018). «Trump plays down US-China trade war concerns: ‘When you’re $500bn down you ca’t lose’» (en en).
  49. ↑ Jr., Berkeley Lovelace. Commerce Secretary Wilbur Ross: China tariffs amount to only 0.3 % of US GDP, CNBC.
  50. ↑ White House sees 'short-term pain' as Trump stokes China trade war (in (en)), Politico.
  51. ↑ Sheetz, Michael (4 d'abril de 2018). Trump: 'We llaure not in a trade war with China, that war was lost many years ago', CNBC.
  52. ↑ «Reaction to the trade battle between China and the US». AP NEWS. Consultat el 31 de juliol de 2020.
  53. ↑ «La guerra comercial en China preocupa al sector agrícola nortamericà» (en és). www. efe. com. Consultat el 31 de juliol de 2020.
  54. ↑ «China and the US ratchet up trade war in a day of retaliation». CNN. Consultat el 31 de juliol de 2020.
  55. ↑ «El colp chinenc a l'economia d'EE. UU.: la soja, els làcteus i el porc, les principals víctimes» (en és-és). L'Espanyol. Consultat el 31 de juliol de 2020.
  56. ↑ «[10]». Consultat el 31 de juliol de 2020 (en en-us).
  57. ↑ «China Is Weaponizing Globalization» (en en-us). Foreign Policy. Consultat el 31 de juliol de 2020.
  58. ↑ «Europe and O. S. Agree on Chinese Threat, but Llaure Too Busy Feuding to Fight It - The New York Claves». web. archive. org. Archivat des d'el original, el 8 de decembre de 2018. Consultat el 31 de juliol de 2020.
  59. ↑ «Bloomberg - Llaure you a robot?». www. bloomberg. com. Consultat el 31 de juliol de 2020.
  60. ↑ «China-US trade talks to resumix in early October amid dim growth outlook» (en en). South China Morning Post. Consultat el 31 de juliol de 2020.
  61. ↑ «Bob Davis and Lingling Wei on the 'Superpower Showdown' over Trade» (en en-us). The Wire Chinenca. Consultat el 31 de juliol de 2020.
  62. ↑ «Chinese Social Mija Depicts Trump as ‘Thanos’ for Blowing Up Trade Talks» (en en-us). Observer. Consultat el 31 de juliol de 2020.
  63. ↑ «http://www.igef.cuhk.edu.hk/igef_media/working-paper/IGEF/igef%20working%20paper%20no.%2072%20english%20version.pdf».


Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Guerra_comercial_entre_China_i_Estats_Units&oldid=1430595»