Pren i daca

El pren i daca (de pren i donam'acá, o tit for tat en la seua expressió original en anglés) és una estratègia òptima en teoria de jocs per al dilema del presoner.

L'expressió anglesa tit for tat significa "represàlia equivalent" (pren i daca, tant "tit" com "tat" són colps suaus, per lo que vindria a dir "colpeja suaument al que t'ha colpejat suaument").

En ella, un agent que use esta estratègia respondrà conseqüentment a l'acció prèvia de l'oponent. Si l'oponent ha cooperat prèviament, l'agent cooperarà. Si l'oponent deserta, l'agent es venjarà d'ell.

Esta estratègia depén de quatre condicions:

1. L'agent sempre colabora, a menos que siga provocat en una deserció
2. L'agent es venjarà davant qualsevol deserció
3. L'agent perdona fàcilment una volta que s'ha venjat
4. L'agent deu tindre una provabilitat major de 2/3 de jugar de nou contra el mateix oponent

"Pren i daca" i el dilema del presoner

Robert Axelrod va organisar un concurs per a trobar una estratègia vàlida per al dilema del presoner iterado. Es jugaria un torneig en 200 rondes per partida, i el programa en major puntuació seria el guanyador.

Entre els 14 participants, Anatol Rapoport va presentar un programa que consistia en 4 llínees en BASIC, i al que va cridar Pren i daca. Només tenia dos regles:

1. Començar colaborant
2. Fer lo que el teu oponent va fer la ronda anterior

Era la més senzilla de totes les estratègies presentades, i va ser la que va obtindre la puntuació més alta.

Despuix de la publicació dels resultats, es va organisar un segon torneig, en el que el número de rondes a jugar per partida seria aleatori (para no crear una ronda especial, la final, en la que es favorix la deserció). A esta competició es varen presentar 62 participants, entre ells el mateix Pren i daca. De nou, va obtindre la major puntuació.

Comentari

Robert Axelrod va relacionar l'èxit d'esta estratègia en el dilema del presoner en les seues característiques de "amabilitat", "provocabilidad" i "capacitat de perdó". Una estratègia "amable" és aquella en la que mai s'és el primer en desertar. Una estratègia "provocable" és aquella en la que es respon immediatament a la deserció d'un oponent. Una estratègia en "capacitat de perdó" torna ràpidament a la cooperació si el seu oponent ho fa.

Estes característiques fan que el funcionament d'esta estratègia siga fàcil de comprendre per l'oponent, i es puga aixina trobar una forma de treballar.

Referències

• Artícul de Chris Meredith en www.abc.net.au