Anar al contingut

Sobirania energètica

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

La sobirania energètica és un concepte que es va començar a desenrollar a inicis de el XXI principalment en Amèrica del Sur, de forma inicial, com una contraposició a l'idea de la seguritat energètica, encara que actualment sol vore's com a térmens complementaris.[1]

D'acort en l'investigador argentí, Gustavo Lahoud, la sobirania energètica es definix com: [2]

(...) la pròpia capacitat d'una comunitat política per a eixercir el control i la potestat (entesa com a autoritat) i per a regular de manera racional, llimitada i sustentable l'explotació dels recursos energètics, conservant un marge de maniobra i una llibertat d'acció que li permeta minimisar els costs associats a les pressions externes dels actors estratègics que rivalizan per l'obtenció d'eixos recursos.[2]

En Amèrica, els EEUU recapturaron la sobirania energètica en 2019[3] i l'Argentina en la següent década,[4] abdós gràcies a la fracturación hidràulica, que produïx tres quartes parts del petròleu i gas natural nortamericà[5] i la mitat de l'argentí.[4]

Història

[editar | editar còdic]

En octubre de 1973, l'embargue petroler de l'Organisació de Països Exportadors de Petròleu va donar força al concepte de seguritat energètica, enfocat en garantisar l'oferta econòmica de combustibles. Açò va ser institucionalisat per mig de la creació de l'Agència Internacional d'Energia[6]i una série de mides permanents per a que els països afectats pogueren enfrontar la seua dependència exterior.[7]

En 2001, la Política Energètica Nacional d'Estats Units, presentada pel president George W. Bush, va vincular la seguritat energètica a la política exterior nortamericana, puix va establir com un objectiu estratègic l'aument del suministrament global de combustibles per mig de mides destinades a fer que els països productors intensificaren l'exploració de les seues reserves. D'esta forma, el control dels recursos energètics es va convertir en objecte de disputa política.[1]

En este context, el concepte de sobirania energètica va començar a guanyar rellevància, principalment en els països d'Amèrica Llatina, els qui buscaven reafirmar el seu control sobre els recursos energètics estratègics front al domini d'empreses estrangeres.[1]

Posteriorment, el terme es va ampliar per a incloure no solament l'independència estatal, sino també el dret de les comunitats i els pobles a decidir sobre la generació, distribució i us de l'energia.[8]Esta visió es va vore fortament inspirada en moviments com el de sobirania alimentària i els debats sobre justícia ambiental.[9]

De la mà del creiximent de la consciència sobre l'impacte ambiental de les polítiques energètiques, la conceptualización de la sobirania energètica va alvançar cap a un enfocament més holístico que considera no només la producció i consum d'energia, sino també la sostenibilitat i el benestar social, en lo que s'inclouen aspectes com l'empoderamiento i participació de les comunitats per a decidir sobre el seu propi abastiment energètic.[10][11]


Actualment, la sobirania energètica és vista com un dret que, ademés, permet abordar els desafius globals com el canvi climàtic i la pobrea energètica, per mig d'un enfocament que integra les energies renovables i tecnologies sostenibles.[12][13]

En 2023, el secretari general de l'Organisació de les Nacions Unides (ONU), António Guterres, va citar la sobirania energètica com a part integral d'un pla de cinc punts per a portar a terme una transició energètica i evitar una catàstrofe climàtica, junt en l'aument de les fonts d'energies renovables, el financiamiento de la transició energètica, entre uns atres.[14]

Valors ètics de la sobirania energètica

[editar | editar còdic]

Per mig d'un artícul publicat en 2022, els investigadors Cristian Timmermann i Eduardo Noboa varen enumerar una série de valors ètics que estarien en el centre del concepte de Sobirania Energètica:[15]

  • Accessibilitat: l'energia és essencial per a satisfer necessitats bàsiques i la falta d'accés a energia suficient, assequible i eficient genera pobrea energètica, [16]afectant la capacitat de les persones de dur una vida digna i participar plenament en la societat.

cal destacar que l'accés a l'energia es troba entre els indicadors clau dels Objectius de Desenroll Sostenible.[17]

  • Empoderamiento i reconeiximent: abdós són elements clau en els moviments de sobirania energètica, lo que implica un empoderamiento per mig d'iniciatives sòlides per al desenroll de capacitats,[18]aixina com polítiques energètiques que brinden a les persones l'oportunitat d'utilisar els seus recursos i habilitats per a contribuir al seu sistema energètic local.[19]


  • Gestió i Sostenibilitat: la sostenibilitat i el conte dels recursos naturals són pilars fonamentals de la sobirania energètica, lo que implica evitar el dany al mig ambient i protegir activament els recursos naturals en una visió de llarc determini, considerant dimensions socials, econòmiques i ambientals.[19]
  • Autosuficiencia: en la finalitat de reduir l'impacte negatiu de l'explotació comercial, la sobirania energètica requerix protegir els mercats locals, fomentar les pràctiques sostenibles i aprofitar els alvanços tecnològics per a reduir la dependència de sistemes externs que siguen insostenibles, tal com els combustibles fòssils i l'energia nuclear.[20]
  • Resiliencia: la dependència d'un suministrament energètic continu és crítica, especialment per als més vulnerables.[19]Els sistemes resilientes deuen incloure tecnologies diversificadas (en energies renovables locals i complementàries),[21]adaptades a climes i estacions. D'esta forma, s'ajudarà a mitigar els dèficits causats per events climàtics, geopolítics o tècnics.
  • Pau: la sobirania energètica deu priorisar sistemes que no contribuïxquen a conflictes i que respecten els drets de les comunitats locals. Açò en l'objectiu de minimisar els riscs socials i ambientals associats a estos conflictes.[19]
  • Transparència i autodeterminació: davant la falta de transparència i consulta pública en el desenroll de llocs de producció d'energia, existixen majors nivells de descontent i resistència entre les comunitats veïnes, els qui solen vore's afectades pel desplaçament i les diferents formes de contaminació.[22]

Per a gojar de la sobirania energètica, les persones necessiten participar en els processos de presa de decisions, lo que requerix de polítiques que aumenten la comprensió pública de la ciència, plataformes que faciliten el diàlec, millores en els mecanismes de presa de decisions i accions per a facilitar l'accés a l'informació.[19]

  • Justícia de gènero: històricament les dònes han segut les encarregades de gestionar l'energia, per eixemple, a través de la recolecció de llenya, ocupant el seu temps i posant en risc la seua salut.[23]

Per això, és necessari prendre mides per al empoderamiento de les dònes i aixina evitar conseqüències negatives. Per eixemple, garantisant que chiquetes i dònes tinguen oportunitats adequades per a accedir a programes educatius des de primerenca edat pot permetre que participen en el sector energètic en igualtat de condicions en àrees en les que encara estan subrepresentadas.[24]

[editar | editar còdic]

Dins de les perspectives que aborden a la Sobirania Energètica es troba la de Sobirania Energètica Popular. Esta mirada sorgix des de les organisacions socials que determinen a l'energia com "un fil que teixix l'entramat de l'existència, un eix que travessa totes les esferes de la vida i encoraja totes les relacions en el sistema món". En eixe àmbit, el concepte de sobirania energètica popular planteja que tota acció que mercantilice a l'energia va en contra de la seua essència, baix l'argument de que esta és un dret interdependent en atres drets humans.[25]

Per lo anterior, les autores María dels Àngels Pérez i Deysy Avendaño senyalen al concepte:

“un ben comú, en el dret dels pobles considerant que la seua producció, distribució i consum deuen estar contextualizados a les condicions ecològiques, econòmiques i socioculturals de cada lloc, en equitat i control popular, la que és vista com un principi de sobirania. Per això li la proclama com a escenari ètic de lluites ecofeministas en consignes com:! Dòna, aigua i energia no són mercaderia!”

Aixina mateix, el concepte senyala que la sobirania requerix de diàlec i participació comunitària, entenent que açò implica no solament la presència de les persones en el debat, sino també el poder de ser i decidir qué fonts de generació de l'energia amprar, les seues formes, quí la produïxen i para quí, aixina com maximizar el seu aprofitament i minimisar els impactes ambientals; implica autogestió, decisió colectiva i eixercici democràtic. Esta perspectiva assumix que pensar les formes d'organisació per a la seua producció, des de la diversitat i inclusió social podrien beneficiar a les majories de les persones, promovent aspectes com la solidaritat.[25]

La proposta de la sobirania energètica popular referix a un model energètic en sobirania que tinga en conte els següents aspectes:[25]

  • Priorisar el valor d'us, tornant a l'energia la seua essència primigènia -com a capacitat de realisar treball- i, per tant, dinamisar el desenroll econòmic social. La seua construcció “des de lo que existix” en el territori, i en un desenroll soci-tecnològic adequat, donarà resposta al autoabastecimiento energètic local”.
  • Potenciar la gestió de les energies comunitàries alternatives des de la justícia de gènero, respectant els sabers i cultura dels pobles, en apropiació de les tecnologies, diversificándolas i tenint com a opció preferencial les fonts d'energies renovables.
  • Integrar la participació de les poblacions en la presa de decisions i el control de l'energia per a garantisar la seua autonomia, autogestió i establir contes en la “Sostenibilitat energètica”, entenent a les fonts renovables com el recurs energètic que més abunda en la naturalea. En eixe sentit, es planteja que este est potencial pot fer “sustentable” el model de desenroll humà, puix no requerix acabar en els boscs, rius i atres bens naturals, ya que el seu us "racional” i “diversificado” permetria satisfer la demanda.

Baixe esta mirada, es planteja que la transició justa no pot quedar-se només en un canvi de matriu energètica, substituint l'explotació de combustibles fòssils per la de les fonts renovables. En eixe sentit, s'entén que la mirada i el fer deuen estar centrades en un enfocament eco i sistémico, que replantege una verdadera transformació, que passa per un paradigma d'ecologia integral, des del ser, pensar i actuar que aborde aspectes com la propietat de l'energia, i la democratisació del sistema per a garantisar els drets fonamentals front als mercats de carbono.[25]


La perspectiva senyala que els moviments socials han impulsat accions contra les causes estructurals com a verdadera transformació energètica, la qual cosa implicaria una reconfiguración de les relacions de les societats modernes en l'energia, la desvinculació de l'energia en el creiximent econòmic i la desmercantilización, estimular bones pràctiques agroecológicas, una economia solidària, manejos forestals comunitaris i una gestió ambiental participativa des de la biodiversitat. En eixe àmbit, el moviment propon l'articulació de diversos moviments inclús a nivell internacional, com a elements clau per als processos de transformació energètica.[25]


Referències

[editar | editar còdic]
  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 Fuser, Igor (2011). «A geopolítica dona energia na Amèrica Llatina». Desafios do Desenvolvimento (66). Consultat el 22 de novembre de 2024.
  2. ↑ 2,0 2,1 Lahoud, G (2005). «Una aproximació teòrica a la Sobirania Energètica i Integració Regional Suramericana». Consultat el 22 de novembre de 2024.
  3. ↑ «[1]», Energy Information Administration. Consultat el 9 d'abril de 2026 (en en). «The United States has been an annual net total energy exporter since 2019»
  4. ↑ 4,0 4,1 Real Institut Elcano.Consultat el 9 d'abril de 2026.
  5. ↑ «[2]», Fox News. Consultat el 9 d'abril de 2026 (en en). «Three-quarters of all U.S. production is from fracked wells»
  6. ↑ Norteamérica.15(2)
    9–37.ISSN 1870-3550.doi:10.22201/cisan.24487228i.2020.2.401.Consultat el 2024-11-22.
  7. ↑ Alan S. Blinder, Economic Policy and the Great Stagflation (New York: Academic Press, 1979); Otto Eckstein, The Great Recession (Amsterdam: North-Holland, 1979); Mark E. Rupert & David P. Rapkin, The Erosion of U.S. Leadership Capabilities; Paul M. Johnson & William R. Thompson (eds.), Rhythms in Politics and Economics (New York: Praeger, 1985).
  8. ↑ Ecologistes.(81)
    51.Consultat el 22-11-2024.
  9. ↑ «Sobirania Alimentària, Biodiversitat i Cultures - Energètica i alimentària, dos sobirania que dialoguen». www.soberaniaalimentaria.info. Consultat el 2024-11-22.
  10. ↑ Societat Cooperativa de Treballadors en Energies Alternatives i Estudis Socials Onergia i Fundació Tosepan (2020). «Sobirania Energètica ¿Energia per a qué? ¿Energia per a quí?». Consultat el 22 de novembre de 2024.
  11. ↑ «Sobirania Energètica – Secretaria d'Energia» (en és). Consultat el 2024-11-22.
  12. ↑ Francisco dos Sants Venes (2014). «L'energia i la construcció de sobirania». Consultat el 22 de novembre de 2014.
  13. ↑ Economia Industrial.(427)Consultat el 22-22-2024.
  14. ↑ «Guterres demana una revolució de les renovables per a tindre un futur més lluent | Notícies ONU» (en és). news.un.org. Consultat el 2024-11-22.
  15. ↑ Science and Engineering Ethics.28doi:10.1007/s11948-022-00409-x.Consultat el 22-11-2024.
  16. ↑ Gutiérrez, Felipe (2018). Sobirania Energètica: Propostes i debats des del camp popular, Ciutat Autònoma de Buenos Aires: Edicions del Ginet Insomne. ISBN 978-987-4115-07-2.
  17. ↑ «Energia» (en és). Desenroll Sostenible. Consultat el 2024-11-22.
  18. ↑ Rakshit R, Shahi C, Smith M, Cornwell A. (2018). «Community capacity building for energy sovereignty: A first nation case study. Sustainability in Environment» Consultat el 22 de novembre de 2024.
  19. ↑ 19,0 19,1 19,2 19,3 19,4 Science and Engineering Ethics.28doi:10.1007/s11948-022-00409-x.Consultat el 22-11-2024.
  20. ↑ Patel i Moore (2017). A History of the World in Seven Cheap Things: A Guide to Capitalism, Nature, and the Future of the Planet (en anglés), University of Califòrnia Press. ISBN 9780520293137.
  21. ↑ Solar Energy.195
    703–724.ISSN 0038-092X.doi:10.1016/j.solener.2019.11.087.Consultat el 2024-11-22.
  22. ↑ Energy Policy.123
    251–258.ISSN 0301-4215.doi:10.1016/j.enpol.2018.08.056.Consultat el 2024-11-22.
  23. ↑ Comissió Econòmica per a Amèrica Llatina i el Carib (CEPAL) (2020). «Dònes i energia» Consultat el 22 de novembre de 2024.
  24. ↑ «Engineering for sustainable development: delivering on the Sustainable Development Goals». unesdoc.unesco.org. Consultat el 2024-11-22.
  25. ↑ 25,0 25,1 25,2 25,3 25,4 Agenda Llatinoamericana i Mundial 2026.
Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Sobirania_energètica&oldid=756142»