Empoderamiento

Empoderamiento

Caminada de empoderamiento i mentoreo.

El empoderamiento o apoderamiento (del anglés empowerment) és l'accés al control dels recursos materials que permeten incrementar la posada en pràctica de les capacitats polítiques, socials i econòmiques, per a protagonisar canvis revolucionaris o de ruptura en un orde orgànic establit.

Actualment utilisat pels diversos moviments socials i de justícia per a referir-se tant a l'enfortiment de les capacitats personals i la confiança, com l'ocupació d'espais polítics i socials de protagonisme de dònes i dissidència. Apareix com a conseqüència d'un enteniment de les desigualtats existents i la seua lluita per erradicar-les.

Definicions

El empoderamiento organizacional es referix a brindar autoritat als colaboradors per a prendre decisions i actuar sense tindre que buscar aprovació, açò significa deixar que la gent use la seua pròpia inteligència, experiència, intuïció i creativitat, fer que s'involucren en les operacions de l'organisació, escoltar-les i aprofitar les seues idees per a ajudar a que l'organisació millore i tinga èxit.

Comprén una extensa gama de significats. Les interpretacions d'este concepte, aixina com les seues definicions, provenen de distintes disciplines, que van des de la psicologia i la filosofia, fins a l'indústria editorial i comercial, aixina com les cièncias de la motivació i automotivación.

L'orige de la filosofia del empoderamiento es troba en l'enfocament de l'educació popular desenrollada en els anys 1960 a partir del treball de Paulo Freire. L'enfocament participatiu sorgix en el camp del desenroll dels anys 1970; i consistix en "un procés de reducció de la vulnerabilitat i en l'increment de les pròpies capacitats dels sectors pobres i marginats, que conduïx a promoure entre ells un desenroll humà i sostenible. "

Encara que el empoderamiento és aplicable a tots els grups socials vulnerables o que siguen víctima de la marginació, tant el seu orige com la seua aplicació pràctica més estesa es troba entre el colectiu de les dònaés. El concepte va ser propost per primera volta a mitan dels anys 1980 per DAWN (1985), una ret de grups de dònes i investigadores del Nort i del Sur, per a referir-se a el “procés pel qual les dònes accedixen al control dels recursos (materials i simbòlics) i reforcen les seues capacitats i protagonisme en tots els àmbits”. Des d'este enfocament més feministe, el empoderamiento de les dònes comprén des del canvi individual a l'acció colectiva, i implica l'alteració radical de les estructures i processos que reproduïxen la posició subordinada de les dònes com a gènero.

Anglicisme

“Empoderamiento” és un anglicisme, calc de l'anglés empower. Entre les traduccions correctes es troben «capacitació, «afiliació», «autonomización»; atres especialistes han propost que la més fidels traduccions serien “potenciació o enfortiment”. Arturo Pérez-Reverte advoca per «potenciar, enfortir, reforçar, consolidar, endurir, reafirmar, fer visible, donar poder, apoderar» i rebuja «empoderar» com un «anglicisme burdo». l'Acadèmia Mexicana de la Llengua també descarta “empoderamiento” com un anglicisme que en importar-se a l'espanyol resulta en neologisme parasintético, i recomana «apoderar».

Orige

El concepte té el seu orige en el pensament de l'intelectual marxiste Antonio Gramsci i el posestructuralista Michel Foucault, entre uns atres.

Gramsci considera que l'Estat somet als ciutadans de dos maneres, per la força i pel consens, sent este últim la seua ferramenta fonamental de domini. En conseqüència, el grup hegemònic en el poder construïx consensos que de manera artificial s'accepten socialment per a aixina facilitar el seu control. Foucault desenrolla esta idea en senyalar que un aspecte crucial del poder és la construcció de veritats, la qual cosa es conseguix per mig de discursos. Aixina, per a Foucault, l'home se somet a la veritat que el poder crea, i este no es pot eixercir sino en la producció de la veritat.

Actualitat

Durant els últims anysPlantilla:Quàn el terme “empoderamiento” ha ampliat el seu camp d'aplicació. Des de la primera accepció del terme aplicada únicament als anàlisis de gènero, ha passat a designar també al conjunt de colectius vulnerables. Molt utilisat en els casos a on no existix una qualitat real que destacar. L'extensió de la seua utilisació en els estudis inclou el desenroll, el treball comunitari i social, i la cooperació per al desenroll. De la mateixa manera el camp d'aplicació del terme, que originàriament pertanyia als moviments de dònaés i de desenroll, progressivament ha transcendit a atres camps entre els quals cal destacar els organismes internacionals com Nacions Unides, el Banc Mundial, i inclús especialisació com la gestió empresarial i el desenroll personal.

Per a estos dos últims camps d'aplicació, el terme empoderamiento és

“un procés multidimensional de caràcter social en on el liderage, la comunicació, i els grups autodirigidos, reemplacen l'estructura piramidal mecanicista per una estructura més horisontal en a on la participació de tots i cada u dels individus dins d'un sistema, formen part activa del control del mateix en la finalitat de fomentar la riquea i el potencial del capital humà, tot lo que posteriorment es vorà reflectit no només en l'individu sino també en la pròpia organisació”

Mentres, la visió dels grups de dònes i uns atres moviments socials va més allà. El empoderamiento seria “un procés que propicia que les dònes i atres grups marginats incrementen les seues possibilitats, açò és, que accedixquen a l'us i control dels recursos materials i simbòlics, que guanyen influència i prestigi, i que participen en el canvi social. Estos canvis pragmàtics duen en si també un procés pel que les persones es consciencien dels seus propis drets, capacitats i interessos, i de cóm estos es relacionen en els interessos d'atres persones, en la finalitat de participar des d'una posició més sòlida en la presa de decisions, i estar en condicions d'influir en elles.

El Diccionari Panhispánico de Dubtes definix «empoderar» com «concedir poder a un colectiu desfavorit socioeconómicamente, per a que per mig de la seua autogestió, millore les seues condicions de vida» i afig: «El verp empoderar ya existia en espanyol com a variant desusada d'apoderar. El seu resucitación en este nou sentit, té la ventaja sobre apoderar, d'usar-se hui únicament en este significat específic».

Empoderamiento organizacional

El empoderamiento organizacional es referix al otorgamiento de poder als empleats de l'empresa, per a aixina obtindre beneficis òptims per mig de la tecnologia de l'informació, i ademés, tenint accés a i fent us de la crítica.

Esta tendència va sorgir en una empresa productiva de tamany mijà, que va conseguir èxit donant major llibertat de proposta al seu personal, la qual cosa significa fer que la gent llibere el poder i la creativitat que té per les seues coneiximents i experiències. Pero este canvi d'enfocament deu començar des del cim i ser impulsat sobre la base dels valores, ya que generalment pren temps, perque se li demana als empleats que accepten alguna cosa que no coneixen ni tenen experiència, pero que es pot conseguir en ajuda dels següents aspectes:

• L'empresa o organisació deu estar orientada als clients o usuaris.
• Deu ser eficient en cost.
• Deu tindre flexibilitat i deu poder actuar en rapidea.
• La millora deu ser contínua i constant.

Sobre estar orientat als clients, es referix a que l'empresa deu considerar en serietat la sofisticació dels consumidors actuals, ademés de la varietat de productes que existixen en el mercat internacional, per lo que una organisació poc sensitiva als desigs i necessitats dels clients, està generalment destinada al fracàs o a desaparéixer.

Ademés, es considera l'aument dels costs que ha forçat a moltes companyies a retallar els seus màrgens de despeses i aixina, tindre que fer molt més en menys.

La flexibilitat i rapidea es referixen a que al client no li va importar quí és el gerent, sino quin tan eficaçment se solucionen els problemes que té. Llavors, també es té en conte la millora contínua dia a dia, ya que es deu acceptar que l'empresa té que ser millor que ahir i aixina successivament, per mig de punts clau com el compartir l'informació, crear autonomia, i reemplaçar la jerarquia en equips autodirigidos, encara que es deu anar en conte en les persones que carixen de bona informació, perque en eixe cas no poden actuar en responsabilitat.

Despuix de tot este procés, es deuen atendre a les fronteres que creen autonomia, les quals són: propòsits, valors, image, fiques, rols, i estructura organizacional. Ara, i complint en tot açò, es pot aplegar a l'equip autodirigido, que és un grup d'empleats que tenen la responsabilitat de tot un procés, per eixemple: planejar, eixecutar i dirigir el treball des del començ fins al final, i sense oblidar-se de les regles operacionals, com el posar als clients primer i davant tot, velar pels interessos financers de la companyia, ser flexibles en prendre decisions de calitat, i ademés, mantindre informats als empleats.

Conformats estos grups de treball, es podran obtindre certs beneficis, com ser: aument de satisfacció en l'ocupació; canvi d'actitut des de "tindre que fer alguna cosa a ara voler fer-ho"; major compromís per part dels empleats; procés més eficient en la presa de decisions; millores en la calitat; reducció de costs; i una organisació més rendable.

Ventages de compartir l'informació:

• És la primera clau per a facultar a les persones i les organisacions.
• Permet als empleats entendre la situació actual en térmens clars.
• És la manera de crear confiança en tota l'organisació.
• Acaba en el modo de pensar jeràrquic tradicional.
• Ajuda a les persones a ser més responsables.
• Les estimula per a actuar com si foren ames de l'empresa.

Vore també

• Autoajuda
• Autopropiedad
• Drets de les dònes
• Drets de les minories
• Descentralisació
• Educació popular
• Indefensió depresa
• Potenciació de gènero
• Empoderamiento social

Referències

Bibliografia

• monografias.com: El empoderamiento com a nou paradigma de gestió del talent humà
• Blanchard, K., Carlos, J. & Randolph, A. (1997). Empowerment: 3 Claus per a conseguir que el procés de facultar als empleats funcione en la seua empresa. Bogotà: Norma S.A.
• DAWN (Development Alternatives with Women for a New Era) (1985), Development, Crisis and Alternative Visions: Third World Women Perspectives, Delhi.
• Friedman, J. (1992), Empowerment. The Politics of Alternative Development, Blackwell Ed., Massachusetts.
• Rowlands, J. (1997), Questioning Empowerment, Oxfam, Oxford.
• Manu de Aldecoa (2011) Incubadora Emocional, Madrit, Espanya.