Sobirania digital europea
Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Excerpt».
La sobirania digital europea és la sobirania, autonomia i independència en el territori europeu sobre els actius digitals, inclosos els senyes, el software, l'hardware i l'infraestructura de telecomunicació i almagasenament. És, per tant, la capacitat de les institucions i països europeus de garantisar la seua seguritat i independència econòmica i política en consonancia con els seus interessos i valors democràtics.[1][2][3][4]
La sobirania digital europea implica una complexa interacció de les institucions de l'Unió Europea, (Comissió Europea, Parlament Europeu i l'eurozona), els governs dels distints països europeus pertanyents o no a l'Unió Europea o a la eurozona, els seus ciutadans, organisacions i empreses en l'objectiu de conseguir la sobirania en les tecnologies digitals per a garantisar la seguritat i defensa nacional estratègica i també garantisar l'autonomia del poder llegislatiu i els drets dels ciutadans. La sobirania digital comprén qüestions com la privacitat digital, la seguritat informàtica, la seguritat tecnològica, l'accessibilitat i la regulació dels mercats i servicis digitals, tot això per a mantindre l'independència, el control democràtic i la responsabilitat sobre els recursos i servicis digitals.[5][6] La Free Software Foundation Europe (Fundació europea per al software lliure) és una organisació sense ànim de lucre no governamental que promou el control de control de la tecnologia per part dels usuaris i el software lliure.[7] La Free Software Foundation Europe està íntimament lligada a la Free Software Foundation, en base en Estats Units.
Europa té un alt grau de dependència econòmica, digital i militar de multinacionals tant d'Estats Units -dels jagants tecnològics, entre unes atres-,[8] com de China (les cridades BAT: Baidu, Alibaba, Tencent), Japó, Taiwan i Corea del Sur.[9] Per a conseguir la sobirania Europa deu poder dispondre d'alternatives europees per a tots els productes digitals.[10][11][12][13]
Les rets representen un desafiu per a que els Estats eixercixquen el seu control sobirà de manera efectiva. En el seu llibre Sociology in the Age of the Internet («Sociologia en l'era d'Internet»), la professora de comunicació de l'Universitat de Leeds Allison Cavanagh sosté que la sobirania estatal s'ha vist dràsticament mermada per les rets.[14] Atres acadèmics, com la neerlandesa Saskia Sassen i el professor de l'Universitat de Fordham Joel R. Reidenberg, coincidixen. Sassen argumenta que el poder dels Estats és llimitat en el ciberespai i les rets, en particular els numerosos túnels privats utilisats per institucions com els bancs.[15] Sassen postula ademés que estos túnels privats generen tensions dins de l'Estat, ya que este no té una veu unificada.[16] Reidenberg es referix a lo que denomina «fronteres nacionals permeables» ("Permeable National Borders"), fent-se eco dels arguments de Sassen sobre els túnels privats que travessen numeroses rets.[17] Reidenberg afirma que la propietat intelectual pot circular fàcilment a través de dites rets, lo que incentiva a les empreses i als proveïdors de contingut a encriptar els seus productes.[18] Els diversos interessos en una ret es veuen reflectits dins dels Estats a través de grups de pressió.
Objectius per a conseguir la sobirania digital
[editar | editar còdic]En octubre de 2020, la Comissió Europea va establir una brúixola digital (digital compass) en quatre grans eixos que deuen reduir la dependència digital i aumentar significativament la sobirania digital:[4]
- - Capacitació digital ciutadana i professional
- - Creació d'infraestructures digitals segures, eficaces i sostenibles
- - Transformació digital d'empreses: computació en núvol, macrodatos i inteligència artificial
- - Digitalisació dels servicis públics
En 2015 va ser anunciat el Mercat Únic Digital. l'informe Draghi de 2024 incidia en temes similars i va anar un revulsiu pero sense grans efectes.[19] El proyecte EuroStack, creat per una conferència multipartidista en el Parlament Europeu, celebrada en setembre de 2024, i dondse s'agrupen empreses europees, pretén conseguir l'independència digital europea.[20] En març de 2025 més de 90 empreses europees varen enviar una carta oberta a la Comissió Europea exigint «mides urgents» per a conseguir la sobirania digital front al predomini d'Estats Units i també China fonamentalment.
Euro digital
[editar | editar còdic]
També el Banc Central Europeu (BCE) considera necessària la sobirania digital i en concret l'emissió del Euro digital com sistema de pagament, i per a pagament instantàneu europeu
En 2025, el Consell de Govern del Banc Central Europeu (BCE) va decidir passar a la següent fase del proyecte de l'euro digital, despuix de la finalisació de la fase de preparació iniciada pel Eurosistema en novembre de 2023. El BCE va declarar que, suponent que la llegislació de la UE s'aprovara en 2026, el Eurosistema estaria preparat per a una possible primera emissió de l'euro digital en 2029, en inici de proves a mitan de 2027.[21]
L'euro digital està dissenyat en un enfocament de privacitat des de la seua concepció, per a garantisar un alt nivell de protecció de senyes, a l'hora que complix en les normes vigents de la UE contra el blanqueig de capitals (AML, Anti Money Laundering) i la finançació del terrorisme (CFT, counter terrorism financing).[22]
El Parlament Europeu votarà sobre l'euro digital en juny de 2026, despuix de l'aprovació d'una moneda digital per part del Consell Europeu en decembre de 2025.[23]
Si be la negociació va començar en giner, un grup de 70 economistes i experts acadèmics, entre ells Thomas Piketty i Paul de Grauwe, i el exgobernador del Banc d'Espanya Miguel Ángel Fernández Ordóñez, varen publicar una carta oberta al Parlament Europeu. En la carta, de la que varen informar el Financial Claves[24]' i al voltant de trenta mijos de comunicació europeus,[25][26][27][28][29] els firmants varen argumentar que un euro digital públic i sòlit és la «única defensa» contra la creixent dependència d'Europa dels sistemes de pagament nortamericans i els riscs geopolítics associats.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Alvançant en la sobirania digital europea: els reglaments DSA (Llei de Servicis Digitals) i DMA (Llei de Mercats Digitals), Real Institut Elcano, 17 de juny de 2022.
- ↑ Ciberseguridad de les institucions, òrguens i organismes de la UE, Universitat de Valéncia, Documents UE, 30 de març de 2022
- ↑ Sobirania europea: el nou consens en l'esquerra, Públic (Espanya), Itxaso Domínguez, 1 d'abril de 2025
- ↑ 4,0 4,1 Europa a la busca de la sobirania digital, epe.és, Silvia Martinez, Francisco J. Moya, Andrea Hermida-Carro
- ↑ Digital Sovereignty Trasncript Verlag, 2021-12-31, Julia Pohle, Thorsten Thiel, págs. 47-68 isbn=978-3-8394-5760-3.
- ↑ Per una sobirania digital europea, Mundodiario, Albino Prat, 22 de maig de 2019
- ↑ FSFE Free Software Foundation Europe
- ↑ ha-que-fer-front-a-els-estats-units-de-trump.html Cal fer front als Estats Units de Trump, El País, 15 de maig de 2025
- ↑ a-reduir-la-dependència-digital-de-la-ue-per a-2030/46434252 Brusseles planteja metes per a reduir la dependència digital de la UE per a 2030, swissinfo.ch, 9 de març de 2021
- ↑ European alternatives for digital products
- ↑ ha-amics-interessos_1_12680291.html Trump i Gaza acceleren el divorç digital d'Europa en EEUU i Israel: “En seguritat no hi ha amics, sol interessos”, eldiario.és, Carlos del Castell, 15 d'octubre de 2025
- ↑ Qué pot fer l'esquerra davant el capitalisme tecnològic. Els oligarcas de Silicon Valley estan manipulant la nostra atenció i obrint pas en les seues rets a l'autoritarisme populiste de Trump i de la ultraderecha europea. ¿Qué es pot fer des del progressisme per a frenar esta dictadura tecnològica i superar la dependència d'Estats Units?, Jaime Rubio Hancock, El País, 22 de febrer de 2026, consultat el 23 de febrer de 2026
- ↑ He decidit independisar-me de tota la tecnologia de EEUU i abraçar l'europea. Aixina ho estic conseguint, Xataka, José García, 24 de giner de 2026
- ↑ Cavanagh, Allison. Sociology in the Age of Internet, McGraw-Hill International, pp. 41. ISBN 9780335217250.
- ↑ Sassen, Saskia (2000). «The Impact of the Internet on Sovereignty: Unfounded and Real Worries», Understanding the Impact of Global Networks in Local Social, Political and Cultural Values (en anglés), Nomos Verlagsgesellschaft, pp. 198–209.
- ↑ Sassen, Saskia. «The Impact of the Internet on Sovereignty: Unfounded and Real Worries», Understanding the Impact of Global Networks in Local Social, Political and Cultural Values (en anglés), Nomos Verlagsgesellschaft: Baden-Baden, pp. 198–209.
- ↑ Reidenberg, Joel R. (1996). “Governing Networks and Rule-Making in Cyberspace”. Emory Law Journal 45.
- ↑ Reidenberg, Joel R. (1996). “Governing Networks and Rule-Making in Cyberspace”. Emory Law Journal 45.
- ↑ Sobirania digital europea a mija asta, Públic (Espanya), David Bollero, 27 d'abril de 2025
- ↑ EuroStack, Who llaure we
- ↑ «Eurosystem moving to next phase of digital euro project». European Central Bank.
- ↑ «Proposal for a Regulation on the establishment of the digital euro». European Commission.
- ↑ «Client Challenge».
- ↑ Storbeck, Olaf. Digital euro ‘only defence’ against deepening US control of money, economists warn.
- ↑ Alves, Maria Teixeira. «Mais de 60 economistes defendem euro digital em carta aberta ao Parlament Europeu» (en pt-pt).
- ↑ «Academics call on European Parliament to back digital euro - Central Banking» (en en).
- ↑ «Euro digitale, «unica difesa» contro il domini Usa sul denaro: l’allarme degli economisti Ue» (en it-it).
- ↑ Leboucher, · Séverine. «Dones économistes demandent au Parlement européen de préserver l’euro numérique» (en fr).
- ↑ Smal, Eva. Zeventig economen roepen Europees Parlement op om voor de digitale euro et stemmen (in (nl-NL)), NRC.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Soberanía digital europea» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.