Informe Draghi
El "Informe sobre el futur de la competitivitat europea" comunament denominat informe Draghi, és un document, presentat en setembre de 2024, per Mario Draghi, expresident del Banc Central Europeu i ex primer ministre d'Itàlia.[1]
El document ha segut elaborat a partir d'una proposta de la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen en setembre de 2023 i es planteja com un referent per a les futures polítiques i estratègies de l'eixecutiu comunitari (Segona Comissió Von der Leyen) que va prendre possessió en decembre de 2024. En l'informe, Draghi analisa els desafius i estratègies per a frenar el decliu econòmic de l'Unió Europea front a Estats Units i China, en un entorn global.
Els tres objectius bàsics per a Europa que es marquen en l'informe són: primer la millora de la productivitat i de l'innovació tecnològica, per mig de la reducció de la brecha d'innovació en Estats Units i China; segon, la descarbonisació de l'economia de forma compatible en l'increment de la productivitat i tercer, l'alvanç de l'autonomia estratègica d'Europa i de la seua seguritat i reduir per tant la dependència de l'exterior.[2]
També aposta per un protagonisme més actual de la política industrial, per damunt inclús de polítiques comercials o de competència, que se centre en sectors. la simplificació regulatoria i per la creació d'un entorn favorable per a finançar tot el procés de transformació. Les propostes contenen desafius importants, com la fragmentació política i la capacitat fiscal llimitada, lo que subralla la necessitat d'alvançar en una integració a vàries velocitats i priorisar les reformes més viables per a conseguir un mercat únic en sectors claus com a servicis, capitals, energia o digital.
Estructura i contingut
El document de 400 pàgines conté un total de 176 mides específiques per a dèu sectors industrials i cinc horisontals.[3]
L'informe s'estructura en dos parts, una primera (Part A, 69 pàgines) que definix l'estratègia de competitivitat per a Europa, entorn a sis grans àrees:
- Competitivitat i productivitat
- Transició digital i vert
- Autonomia estratègica
- Educació i capacitació
- Polítiques fiscals i estructurals
- Gobernanza i regulació
La segona (Partix B, 328 pàgines) conté anàlisis específics i detall en un ampli conjunt de recomanacions i anàlisis i polítiques per als següents macrosectores estratègics:
- Energia
- Matèries primeres crítiques
- Digitalisació/ tecnologies alvançades
- Indústries intensives en energia
- Tecnologies netes
- Automoció
- Defensa
- Espai
- Farmàcia
- Transport
Per últim inclou una série de polítiques horisontals.
Referències
- ↑ «Resumixen de l'informe “El futur de la competitivitat europea”, de Mario Draghi» (en és). Informe delegació davant l'UE. CEOE. Consultat el 21 de març de 2025.
- ↑ «[1]». Consultat el 23 de març de 2025.
- ↑ «Disseccionant l'Informe Draghi» (en és). Institut Elcano. Consultat el 20 de març de 2025.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Informe Draghi» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.