Quintana Rosegue
Quintana Rosegue, oficialment el Estat Lliure i Sobirà de Quintana Rosegue (en maya peninsular: O Péetluꞌumil Quintana Rosegue; nom oficial a nivell federal per part del INALI),[1] és un dels treinta y uno estats que, junt en la Ciutat de Mèxic, conformen Mèxic.[2][3] La seua capital és Chetumal i la seua ciutat més poblada és Cancún. Està ubicat en la península de Yucatán, regió surest del país, llimitant al nort en Yucatán i el golf de Mèxic (oceà Atlàntic), a l'est en el mar Carib (oceà Atlàntic), al sur en Belize i a l'oest en Campeche.[4] Està dividit en 11 municipis.
En 1 857 985 habitants en 2020 és el nové estat menys poblat —per davant de Durango, Zacatecas, Aguascalientes, Tlaxcala, Nayarit, Campeche, Baixa Califòrnia Sur i Colima, el menys poblat— i en 41.6 hab/km², l'octau menys densament poblat, per davant de Coahuila, Zacatecas, Sonora, Campeche, Chihuahua, Durango i Baixa Califòrnia Sur. És l'estat en la major taxa de creiximent poblacional a nivell nacional (3.5%) segons els resultats del Cens de Població i Vivenda 2020.
És junt en Baixa Califòrnia Sur l'estat més jove del país, abdós promoguts de Territori Federal a Estat Lliure i Sobirà el 8 d'octubre de 1974. Les seues localitats més poblades són Cancún, Plaja del Carmen, Chetumal, Sant Miguel de Cozumel, Tulum i Felipe Carrillo Port.
Toponímia
editarEl nom de l'estat prové d'Andrés Quintana Rosegue (1787-1851), polític, escritor, poeta i periodiste naixcut en Mèrida, Yucatán. Va ser diputat i firmant del Acta d'Independència de Mèxic. Va ser espós de Lleona Vicari. Va morir en la Ciutat de Mèxic.
Història
editarL'història de Quintana Rosegue, com a estat, comença en 1902 quan es crea el Territori Federal de Quintana Rosegue; no obstant, per a una major comprensió dels processos històrics que varen dur a la constitució de Quintana Rosegue com un territori independent cal referenciar alguns dels principals capítuls de la seua existència.
La regió que ara ocupa Quintana Rosegue va ser poblada per l'antic poble maya. En l'actualitat sobreviuen alguns grups ètnics i existixen múltiples jaciments arqueològics que donen mostra de la concentració demogràfica que la zona va tindre en el passat, entre els que destaquen Chacchobén, Chakanbakán, Chamax, Cobá, Dzibanché, Ichpaatán, Kohunlich, Muyil, Oxtankah, Tankah, Tulum, Tupak, Xel-Há i Xcaret.
A fins de el XIX, Yucatán caria de mijos per a sometre als mayas rebels, de la part oriental de la península. El president Porfirio Díaz buscava el control econòmic i polític de la frontera en Belize i l'explotació d'estes riques terres en recursos naturals i forestals. El 24 de novembre de 1902 es va crear el Territori Federal de Quintana Rosegue en una extensió de 50 000 km².
Pocs anys despuix, va ser nomenat el general de divisió José María de la Vega primer cap polític de Quintana Rosegue eixercint la seua funció des del Campament General Vega, que va funcionar en els fets com a capital del naixent territori. Durant l'administració de José María de la Vega, es va optar per una divisió en tres districtes d'acort en la seua situació geogràfica: nort, centre i sur. De 1903 a 1911 el general Ignacio A. Bravo es va eixercitar com a cap polític del territori. Per eixos temps la regió es va caracterisar pel creixent arribe de presos polítics i opositors al règim a la colónia penal cridada “Cos d'Operaris”. Entre abril i maig de 1903 es varen portar a terme les primeres eleccions en el Territori de Quintana Rosegue per a conformar els ajuntaments en Payo Bisbe, Bacalar, Xcalac, Campament General Vega i Illa Dònes; en Cozumel es va instalar una junta municipal.
El 27 de febrer de 1904 es va publicar en el Diari Oficial de la Federació la Llei d'Organisació Política i Municipal del Territori Federal de Quintana Rosegue en la que s'especificava que la capital del Territori seria Santa Creu de Bravo.
A partir de 1911 el general Manuel Sánchez Rivera va ser enviat pel govern del president Francisco I Madero per a substituir a Ignacio A. Bravo en el poder. En juny de 1913, Venustiano Carranza va decretar l'anexió del Territori de Quintana Rosegue a Yucatán. En juny de 1915 el governador de Yucatán Salvador Alvarado, va decidir tornar als mayas el poblat de Santa Creu, desplaçant la capital a Payo Bisbe. El 26 de juny Carranza va expedir en Veracruz un atre decret que derogava el de 1913 i reintegrava el Territori de Quintana Rosegue. En 1918 Carranza, va otorgar a Francisco May el grau de general constitucionalista, mateixa que va controlar i va monopolisar la compra-venda de tota la producció chiclera de la zona i va concentrar gran poder polític.
Entre 1916 i 1930, en el trasllat de la capital del Territori a Payo Bisbe, la zona sur de Quintana Rosegue va tindre un important desenroll. L'organisació política del Territori, es va modificar en 1917 en la creació dels municipis lliures promulgada en la Constitució Política dels Estats Units Mexicans. Quintana Rosegue va quedar dividit en tres municipis: Cozumel, Illa Dònes i Payo Bisbe.
En 1924, Plutarco Elías Calles va nomenar al general Amat Aguirre governador del Territori i al propi temps cap d'una comissió per a realisar un estudi polític, administratiu i econòmic de Quintana Rosegue, en l'intenció d'evaluar la conveniència de conservar al Territori com a entitat depenent de la federació.
Durant la gestió del doctor José Siurob, a fins de 1928 es va decretar la desaparició dels municipis lliures en els territoris federals; estos varen ser substituïts per delegacions de govern lo que novament va donar al governador un poder centralisat i va provocar que varis quintanarroenses anaren relegats dels llocs públics. Quintana Rosegue va quedar dividit en quatre delegacions en capçaleres en: Payo Bisbe, Santa Creu, Cozumel i Illa Dònes. El 14 de decembre de 1931 es va decretar l'anexió de Quintana Rosegue als estats de Yucatán i Campeche aduint que el Territori, al no poder bastar-se a sí mateixa econòmicament, representava un enorme egreso per a la federació.
L'11 de giner de 1935 el president Lázaro Cárdenas va emetre un decret, publicat en el Diari Oficial el 16 de giner, per mig del qual es va crear novament el Territori Federal de Quintana Rosegue. El 8 de febrer de 1935 va ocupar la gubernatura del Territori el general Rafael E. Melgar, considerat com un dels governadors més destacats de l'entitat. Melgar va deixar la gubernatura del Territori en decembre de 1940, ho va substituir Gabriel R. Guevara qui va permanéixer en el poder fins a abril de 1944.
En abril de 1944 va prendre possessió com a governador del Territori Margarito Ramírez, qui ha segut el governant en major temps de permanència en el poder. L'oposició a este governador va estar representada en organisacions com, el Comité Pro Governador Natiu format en Cozumel (1946), el Front Renovador Quintanarroense (1948) i el Comité Pro Defensa Territorial de Quintana Rosegue. Durant la gestió de Margarito Ramírez un huracà canviaria l'història de la zona sur del Territori, i les seues conseqüències durien, temps despuix, beneficis econòmics i canvis polítics substancials.
El president Adolfo López Mateos va nomenar com a governador del Territori a l'ingenier Aarón Merino Fernández, qui en el respal econòmic de la federació va contribuir a la reconstrucció de Chetumal i no solament va reconstruir Chetumal despuix del devastador huracà Janet, del 21 al 30 de setembre de 1955, época en que va quedar en el total abandó, donada la fugida de les autoritats davant aquella devastación total. Era una "Terra de Ningú", insalubre i virtualment inhabitable... Merino Fernández, en realitat, va rescatar la regió i "va posar la primera pedra" per a crear l'infraestructura que permetria a este "territori" convertir-se en "Estat Lliure i Sobirà" de Quintana Rosegue. Baixe el seu mandat, es va llançar una llabor d'urbanisació moderna en l'instalació de la primera ret d'aigua potable i drenage, aixina com el primer servici telefònic de la seua història en Quintana Rosegue. En eixos anys, a banda de Palau de Govern, el cine front al zócalo i el maltrecho hotel Els Cocos que estava convertit en quarter militar i totalment derruït, totes les cases eren de fusta, montades en zancos com era típic d'atres regions tropicals. L'hotel Els Cocos va ser rehabilitat en una total remodelació d'instalacions, habitacions i demés servicis propis d'un hotel. Va ser inaugurat per Adolfo López Mateos en 1960. Baixe el mando de Merino Fernández i la del seu equip, qui va treballar activa i entusiasta en els empresaris i habitants de Chetumal en eixe llavors, ademés de la construcció d'àmplies calçades 100% allumenades, es varen començar a alçar cases habitació ya no de fusta, com lo eren absolutament totes les construccions en Chetumal i tota la regió en general. Varen començar a alçar-se per tot Chetumal, les cases i demés construccions perfectament planejades i edificades en estructures sòlides i imperecederas per arquitectes capacitats, ya en instalacions elèctriques i hidràuliques totalment modernes. En Cozumel, Merino Fernández va promoure per primera volta, el turisme a gran escala, en la construcció de l'Hotel President, duent des de la Ciutat de Mèxic a empresaris i constructors de punta, per a tal efecte. Baixe el seu mandat, també es va treballar activament en Chetumal i Cozumel i atres localitats, fins a llavors 'oblidades', en campanyes de vacunació contra el paludisme aixina com la construcció de centres de salut, escoles i carreteres. Va promoure la colonisació del llavors Territori, per empresaris, constructors, inversionistes, de la mateixa manera que treballadors d'atres estats de la República Mexicana, iniciant aixina un canvi radical, urbanístic i social, en el fins a llavors Territori de Quintana Rosegue, convertint-se aixina i a partir de llavors, en el part aigües de lo que hui és l'Estat Mexicà més atractiu per al turisme nacional i internacional. També, per supost, Merino Fernández, va impulsar i va fomentar la chicoteta indústria i al desenroll de l'agricultura i ganaderia, aixina com la cultura general.
En 1964 Merino Fernández va ser substituït per Rufo Figueroa. D'acort en el proyecte de transformació econòmica i social del Territori, durant la seua gestió va tindre lloc a la creació de l'ingeni Álvaro Obregón en terres del ejido Pucté. Es va iniciar l'expansió de la ret carretera cap al nort del Territori per a comunicar Felipe Carrillo Port en Tulúm i Plaja del Carmen.
L'últim governant d'esta década va ser Javier Rojo Gómez, qui va iniciar el seu periodo en maig de 1967. Es varen construir obres de benefici social, entre les que destaquen el Centre Regional d'Ensenyança Normal en Bacalar, la construcció de la carretera Chetumal-Escárcega, la pavimentació de la carretera Port Juárez-Plaja del Carmen i la terracería del camí Felipe Carrillo Port-Tulúm (1970).
L'orientació econòmica de l'entitat donaria un gir de 180 graus, en iniciar en Quintana Rosegue l'indústria turística, fins a llavors poc explotada en la República Mexicana. Iniciava la gestació de Cancún.
A fins de 1970 va fallir Javier Rojo Gómez, substituint-li el 4 de giner de 1971 David Gustavo Gutiérrez Ruiz, qui va anar l'últim governador de Quintana Rosegue com a Territori Federal. En 1972, el president Luis Echeverría Álvarez, va emetre un acort presidencial que va otorgar per a tot el Territori la condició de zona lliure durant els següents huit anys. Al fi Quintana Rosegue reunia les condicions necessàries establides en l'artícul 73 de la Constitució el qual dispon, que per a deixar la seua condició de Territori, devia contar en una població mínima de 80 000 habitants, ingressos propis suficients per a cobrir les despeses d'administració pública, aixina com l'existència d'infraestructura agrícola, industrial, comercial i educativa, entre unes atres.
El 2 de setembre de 1974 Echeverría enviament al Congrés de l'Unió una iniciativa de llei per a que Quintana Rosegue i Baixa Califòrnia Sur anaren elevats a la categoria d'estats. Despuix de l'aprovació de les llegislatures estatals, el 8 d'octubre de 1974 Quintana Rosegue va nàixer com a estat lliure i sobirà en els mateixos llímits i extensió que se li havia otorgat en 1902. David Gustavo Gutiérrez Ruiz va ser nomenat governador provisional.
Finalment, el Congrés Constituent va ser convocat pel governador Provisional de l'Estat, David Gustavo Gutiérrez Ruiz, mateixa que seria integrat en sèt Diputats Propietaris i els seus respectius suplents, i que varen tindre lloc el 10 de novembre de 1974, devent quedar instalat el 25 de novembre de 1974.
Els Constituents, en sessió del 4 de decembre d'eixe any, varen donar entrada a l'anteproyecte de llei presentat per l'Eixecutiu, David Gustavo Gutiérrez, per a dotar a l'Estat de la seua pròpia Constitució Local. El 9 de giner de 1975 va ser aprovada la Constitució Política de l'Estat Lliure i Sobirà de Quintana Rosegue i promulgada el 12 de giner del mateix any en el Diari oficial del Govern de l'Estat de Quintana Rosegue.
En juliol del 2005 es va impactar en la Riviera Maya l'huracà Emily que va mantindre categoria 4 en l'escala Saffir-Simpson, encara que tenia vents forts, no va deixar molts danys pero es diu que va deixar un mort.
Del 21 al 23 d'octubre de 2005 l'huracà Wilma, de categoria cinc en l'escala Saffir-Simpson , va assotar els pols turístics del nort de l'Estat, causant destrosses en Cozumel, el principal receptor de barcos de travessia del país, Plaja del Carmen i Cancún, encara que sense morts relacionades directament als forts vents o les inundacions.
El 21 d'agost de 2007, l'huracà Dean va assotar l'estat, tocant terra 50 quilómetros al nort de Chetumal en una magnitut de 5 en l'escala Saffir - Simpson.
Símbols
editarBandera
editar- Artícul principal → Bandera de Quintana Rosegue.
En el més d'octubre de 2013, durant la celebració del 39 aniversari de Quintana Rosegue com a estat lliure i sobirà, el cap de l'eixecutiu estatal, Roberto Borge Angulo, va firmar l'acta de certificació del decret que va crear la bandera de l'entitat, junt en els qui encapçalen els poders llegislatiu i judicial, José Luis Toledo Medina i Fidel Gabriel Villanueva Rivero, respectivament. Ornamentalmente només és simbòlica, ya que només conté l'escut de l'estat en un fondo buit.[5]
Escut
editar- Artícul principal → Escut de Quintana Rosegue.
.png)
Segons l'artícul 6.º de la Llei sobre les característiques i l'us de l'escut de l'estat de Quintana Rosegue:[6]
Els colors de l'escut, representen els punts cardinals per a la cultura maya: el roig representava a l'orient; el groc representava al sur; el blanc al nort; i el negre al ponent. Ademés, el color vert era considerat com un color sagrat per als mayas.
L'actual disseny va ser fet per el muralista quintanarroense Elio Carmichael[7]
Himne
editarAP El 12 de giner de 1986, es va cantar per primera volta l'himne "A Quintana Rosegue", descolla el seu mensage en favor del treball i la llibertat. Lletra de Ramón Iván Suárez Caamal. Música de Marcos Ramírez Canul.
HIMNO A QUINTANA ROO[8]
CORO
Selva, mar, història i joventut,
poble lliure i just baix el sol,
la tenacitat com a virtut:
¡ESO ES QUINTANA ROO¡
I
De les fondes raïls del maya,
a la tenacitat que construïx el present,
entonem, alçada la front,
en un himne fraterna llealtat.
Al unísono vibren les seues notes
i la veu del teu poble t'envolga,
ho repetixca la clamor de la selva
i ho cante el tumult de el mar.
CORO
Selva, mar, història i joventut,
poble lliure i just baix el sol,
la tenacitat com a virtut:
¡ESO ES QUINTANA ROO¡
II
En el teu escut saluda la aurora,
en sorgir del violent Carib,
puix la Pàtria en el teu sol rep,
la carícia primera del sol.
onze fas són els teus Municipis,
onze fas de llum ascendent,
el passat es torna present,
en el glifo del teu caragol.
CORO
Selva, mar, història i joventut,
poble lliure i just baix el sol,
la tenacitat com a virtut:
¡ESO ES QUINTANA ROO¡
III
Esta terra que mira a l'orient,
breçol va ser del primer mestiçage,
que va nàixer de l'amor sense ultrage,
de Gonzalo Guerrero i Za'asil.
Ni la força del vent t'humilia,
ni la terramaner ambició et dividix,
la teua estatura jaganta es medix,
en el pacte d'unió federal.
CORO
Selva, mar, història i joventut,
poble lliure i just baix el sol,
la tenacitat com a virtut:
¡ESO ES QUINTANA ROO¡
IV
En Tepich el corage del maya,
va convertir la seua opressió en victòria,
el machet va escriure en la nostra història:
¡LIBERTAD¡ ¡LIBERTAD¡ ¡LIBERTAD¡
Santa Creu va ser santuari del lliure;
el seu refugi, la selva, el pantà,
perque l'indi es va alçar davant el tirà,
javalí perseguit, jaguar.
CORO
Selva, mar, història i joventut,
poble lliure i just baix el sol,
la tenacitat com a virtut:
¡ESO ES QUINTANA ROO¡
V
Mana el làtex de ferit madero,
la mar cedix a la ret el seu tesor,
el apiario les seues llàgrimes d'or
i la terra el seu frut en adop.
El treball és la força d'un poble,
ya que torna la vida més digna,
construir és la noble consigna
i ser lliures l'eterna lliçó.
CORO
Selva, mar, història i joventut,
poble lliure i just baix el sol,
la tenacitat com a virtut:
¡ESO ES QUINTANA ROO¡
Cultura i tradicions destacades
editarQuintana Rosegue és un estat que posseïx un ric mosaic cultural, a on convergixen diverses expressions ancestrals basades en les tradicions indígenes dels mayas peninsulars, entrellaçades en les costums colonials espanyoles i influències culturals d'atres pobles del Carib, com Belize i Cuba. Els events més distintius que formen part del acervo cultural d'este estat es concentren principalment en el centre-sur del territori i en la bella illa de Cozumel.
Tradicions del centre de l'Estat.
editarEs destaquen les tradicions indígenes pròpies de la regió, com el Mayapax (Música Maya) i el Janal Pixán (Dia dels Morts), aixina com la vestimenta típica maya, que inclou l'us del Huipil en les dònes i vestimentes blanques en els hòmens. Sobre els balls i danses, s'aprecia una influència mestiza notable, a on destaquen les reconegudes jaranas yucatecas.
Tradicions del Sur de l'Estat.
editarSón característiques distintives d'esta regió el Ball dels Chicleros, el Ball del Sambay Macho i el Passacarrer Quintanarroense. Ací és a on es troben presents el trage típic de Quintana Rosegue i el Trage dels Chicleros, també conegut com vaig dur de treball o de camp.
El trage típic de Quintana Rosegue per a les dònes consta d'una brusa blanca de coll quadrat i mànegues acampanadas, en cintes del mateix color de la falda en les vores. La falda és llarga i prou àmplia, i pot ser de color roig o blava turquesa, adornada en motius de l'escut quintanarroense, com el caragol, l'estrela i el pi, pintats o brodats al voltant d'ella. Ademés, du un mandil d'encaix blanc en la cintura.
Festes de la Santa Creu i Fira del Cedral.
editarLes Festes de la Santa Creu i Fira del Cedral són una tradició que es remonta a l'any 1848. És una de les celebracions més antigues de la Península de Yucatán i es porta a terme en el pintoresc poble del Cedral, ubicat en el sur de l'illa de Cozumel.
La festivitat del Cedral se celebra tradicionalment del 29 d'abril al 3 de maig, en commemoració del Dia de la Santa Creu. Durant la "Guerra de Castes" en 1848, els habitants de Sabán, un chicotet poble en la península de Yucatán, Mèxic, varen ser expulsats pels natius, els qui varen atacar i varen massacrar a banda de la població. Casimiro Cárdenas, un dels sobreviviente, va despertar duent en si una creu de fusta, creent que eixa creu li havia salvat la vida. Una volta refugiat en Cozumel, Casimiro Cárdenas i atres supervivents varen fer el jurament d'honrar a la Santa Creu. Varen acordar que si es lliuraven del tormento i la malaltia, celebrarien la gràcia de Deu en la mateixa data cada any, durant el restant de les seues vides i les vides dels seus descendents.
En l'actualitat, les festivitats consten de dos aspectes: el religiós-cultural, que rememora la tradició original de les Festes de la Santa Creu, i l'aspecte ferial, que és la Fira del Cedral. Durant estes celebracions es porten a terme diverses activitats pròpies d'estos events, com a exposicions ganaderes, mostres gastronòmiques, competències, jocs mecànics, concerts, i molt més.
El Carnestoltes de Cozumel és reconegut com un dels 8 carnestoltes més representatius del país pel Consell de Promoció Turística de Mèxic.[9] En 2015 va ser un dels membres fundadors de la Ret de Carnestoltes del Carib, favorit per l'Associació d'Estats del Carib.[10]
És la festivitat del seu tipo més arraïlada de l'estat i es caracterisa per les seues aportacions culturals distintives entre les que destaquen la Guaranducha Cozumeleña[11] (una sàtira teatral), la representació chusca i jocosa del Torito Wacax-Ché i la presència tradicional de les Comparses Coplistas i de les agrupacions de Paròdies Cozumeleñas.
En una història de més de 140 anys,[12] la seua repercussió social i econòmica ho posicionen com un event d'identitat per al poble Quintanarroense i Cozumeleño.
Festival de Cultura del Carib.
editarCelebra la convergència cultural i els llaços que unixen a les diverses nacions del Carib i s'ha consolidat com un dels festivals més importants del país, similar en magnitut i estructura al Festival Internacional de Cultura Maya en l'estat veí de Yucatán.
Normalment, es porta a terme en el més de novembre i s'invita a delegacions de varis països de la regió a participar en diverses exhibicions culturals, artístiques i acadèmiques en tots els municipis de l'estat.
Durant el desenroll de l'event, es porten a terme una varietat d'activitats artístiques que comprenen expressions com a música, dansa, teatre, arts visuals, lliteratura, pensament caribeny, crítica d'art, gastronomia i filatelia.
Demografia
editarSegons les senyes que va tirar el Cens de Població i Vivenda 2020 realisat pel Institut Nacional d'Estadística i Geografia (INEGI), l'estat de Quintana Rosegue contava fins a eixe any en un total d'1.857.985 habitants.
Principals localitats
editar- Artícul principal → Anex:Localitats més poblades de Quintana Rosegue.
Aclariments
editar- Holbox del municipi de Lázaro Cárdenas i Huay Pix del municipi d'Othón P. Blanco compartixen el lloc n.° 39 degut a que abdós comunitats tenen el mateix número de persones segons el Cens de Població i Vivenda 2020.
Geografia
editarGeologia
editarQuintana Rosegue conforma una regió en grans planures i menuts declius i elevació cap a l'est. El sol predominantment calizo i permeable, permet per això la filtració de l'aigua de les plugescap a les capes interiors dels sistemes subterràneus aqüífers, formant aixina mateix els ya mencionats depòsits i corrents subterrànees, que abastixen d'aigua a les poblacions menors per mig dels pous. Els cenotes són masses d'aigua que afloren cap a la superfície de la corfa terrestre; el seu orige radica en l'erosió de l'aigua de les cavernes, que les fa derrocar-se i desplomar-se originant dits afloraments d'aigua. Com vàrem dir Quintana Rosegue és una planicie d'orige marí conformada per roques del mioceno i el pleistoceno, exceptuant a les roques dels tossals de color roig intens.
La terra de tipo tsek' el es troba en les ales drenadas i zones elevades, a on l'aigua favorix la presència d'elements nutritius en la seua composició. Els k' ankab es troben al peu de les zones altes i en ells s'acumulen els productes del ras i el drenage és impedit, originant cúmuls arcillosos. Els akalchés són zones localisades en les parts més baixes (aguadas i sabanas en poc o res de drenage).
La selva cobrix la major part de l'estat, existint excepcions com les zones talades i habitades per l'home. En les costas i regions aledaño existixen regions baixes a on s'acumulen les aigües de les pluges formant estanys menuts. Estes zones es troben deshabitades per l'insalubritat, plagues (mosquits), entre atres factors originats per l'estancament d'aigua.
Àrees Insulars
editar- Holbox
- Illa Dònes
- Cozumel
- Illa Contoy
- Cancún
- Banc Chinchorro
- Illa la Passió
- Illa Boca Iglésies
- Illa Cayo Cotuna
- Illa Blanca
- Illa Chai
- Cayo Llops
- Cayo Blackford
- Cayo Nort
- Cayo Centre
- Illa Zipital
- Illot Cap de Coral
- Cayo Culebra
- Illa Tamalcab
Municipis
editarQuintana Rosegue conta en 11 municipis.
- Municipi de Othón P. Blanco: La seua capçalera és la ciutat de Chetumal, que és també la capital de l'estat. Rep el seu nom en honor de Othón P. Blanco, qui va encapçalar la colonisació de la regió i va fundar la ciutat de Chetumal.
- Municipi de Benito Juárez: La seua capçalera és la ciutat de Cancún, famós destí turístic internacional.
- Municipi de Felipe Carrillo Port: Es troba localisat en el centre de l'estat i la seua capçalera és la ciutat de Felipe Carrillo Port, anteriorment coneguda com a Santa Creu de Bravo i Chan Santa Creu.
- Municipi de Lázaro Cárdenas: El municipi està situat a l'extrem nort de l'estat i la seua capçalera és la població de Kantunilkín.
- Municipi de Cozumel: Cozumel (Cuzamil en idioma maya yucateco: Illa de les Oronetes) està format per l'illa homònima, la tercera més gran i la segona més poblada del país, i dos enclavaments continentals. S'ubica al noreste de l'estat, en el mar Carib, a uns cinquanta quilómetros de Cancún.
- Municipi de José María Morelos: La seua superfície és de 6.739 km². Les principals activitats econòmiques són l'agricultura i la silvicultura. Les seues ciutats més importants són José María Morelos, Dziuché i Sabán.
- Municipi d'Illa Dònes: El municipi està constituït per l'Illa Dònes i un sector continental.
- Municipi de Solidaritat: El municipi es va formar el 28 de juliol de 1993 per decret del Congrés de l'Estat durant el govern de Mario Villanueva Madrit. La seua capçalera és la ciutat de Plaja del Carmen. El 13 de març de 2008 va ser segregat del seu territori el nou Municipi de Tulum, per lo que la seua extensió territorial i població es troba en procés d'ajust.
- Municipi de Tulum: Va ser creat el 13 de març de 2008 en territori del municipi de Solidaritat. Es localisa en la zona centre-nort de l'estat, en la cridada Riviera Maya, i la seua capçalera és la ciutat de Tulum.
- Municipi de Bacalar: Es va formar el 3 de febrer de 2011 per decret. Es localisa en la zona sur de l'Estat, al nort d'Othón P. Blanco, municipi de la capital de l'Estat i la seua capçalera és la ciutat de Bacalar.
- Municipi de Port Morelos: És el municipi més jove de l'Estat, creat en 29 d'octubre de 2015. La seua capçalera és la localitat de Port Morelos.
Orografia
editarEl relleu és escàs ya que Quintana Rosegue carix de montanyes. Solament existix una suau declinació d'oest a est; açò és cap al mar Carib. A pesar d'açò es té una impressió de ser una zona plana i dura en especial en les colindancias en el veí estat de Yucatán. La Serra Baixa cridada Puuc pels mayas alcança solament 60 m s. n. m., pero s'eleva a partir de Maxcanú, cap a l'oest i en el nom de Serra Alta corre paralela a la costa; es deté abans de Champotón, endoblega al noreste, creua la regió dels Chenes, s'interna en Quintana Rosegue, es dirigix al sur i s'unix a les cordilleres de Guatemala i Chiapas. Els seus estribaciones apleguen fins a l'oest de l'Estany de Bacalar i als màrgens del riu Fondo.
Hidrografia
editarNo existixen moltes corrents d'aigua per la permeabilidad del sol, la qual origina cenotes i corrents subterrànees. Al sur de l'entitat trobem el riu Fondo o riu Blau, en els seus 136 km de corrent navegable, que ademés és frontera natural en Belize. Bàsicament està conformat per un clavill profunt que junta dos plans inclinats i per a on circula l'aigua. Sorgix en Guatemala, gràcies als Montes Mayas, i desemboca en la Baïa de Chetumal molt prop de la capital de l'estat, a on forma un canal de 2,5 m de profunditat, que utilisen les embarcacions al seu pas per Belize. En époques de pluges aumenta la seua extensió navegable aprofitant-la per al transport de fusta.
Atres rius importants són: el Jass, al nort de Calderitas; el Térbol, a l'est de Chiquilá i al sur de l'illa d'Holbox; el Indi, al sur de la Baïa de l'Esperit Sant, i el Kik, al noreste de Calderitas.
Hi ha també estanys, aixina com innumerables corrents subterrànees, que afloren i tenen alt rendiment. En ocasions afloren naturalment a la superfície i reben el nom de aguadas, i tenen usos agrícoles i ganaders. Atres voltes es presenten com a capes de roca que les cobrixen i mostren presentacions de pous oberts o encuevados que es diuen simplement cenotes. Existixen per últim alguns rieras, afluents del Riu Fondo o que desemboquen en l'Estany de Bacalar, prop de Chetumal.
| Riu | Llongitut | Localisació | Altitut de la font | Cabal mig | Conca | Desemboca en | Ample de desembocadura |
|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Riu Fondo | 209 km | Sur de Quintana Rosegue | ? m s. n. m. | ? m³/s | ? km³ | Baïa de Chetumal, Mar Carib | ? |
| Riu Blau | ? km | Suroest de Chetumal | ? m s. n. m. | ? m³/s | ? km³ | Riu Fondo | ? |
| Riu Jass | ? km | Nort de Calderitas | ? m s. n. m. | ? m³/s | ? km³ | - | ? |
| Riu Térbol | ? km | Este de Chiquilá i sur de l'illa de Holbox | ? m s. n. m. | ? m³/s | ? km³ | - | ? |
| Riu Indi | ? km | Sur de la Baïa de l'Esperit Sant | ? m s. n. m. | ? m³/s | ? km³ | - | ? |
| Riu Kik | ? km | Noreste de Calderitas | ? m s. n. m. | ? m³/s | ? km³ | - | ? |
| Estany | Superfície | Localisació | Altitut | Volum |
|---|---|---|---|---|
| Estany de Yalahau | ? km² | Nort de Quintana Rosegue | ? m s. n. m. | ? m³ |
| Estany Nichupté | ? km | Este de Cancún, està vorejada per la Zona Hotelera | ? m s. n. m. | ? m³ |
| Estany de Chunyaxché | ? km | Noroest de la Baïa de l'Ascensió | ? m s. n. m. | ? m³ |
| Estany Chichankanab | ? km | Nort del municipi de José María Morelos | ? m s. n. m. | ? m³ |
| Estany de Paiyegua | ? km | Sur del municipi de Felipe Carrilo Port | ? m s. n. m. | ? m³ |
| Estany de Nohbec | ? km | Nort del municipi d'Othón Pompeyo Blanco | ? m s. n. m. | ? m³ |
| Estany de Bacalar (o Estany dels Sèt Colors) | ? km | Sur de l'entitat | ? m s. n. m. | ? m³ |
| Estany Esmeralda | ? km | Noroest del municipi de José María Morelos | ? m s. n. m. | ? m³ |
| Estany Cenote Blau | ? km | Sur de l'entitat | ? m s. n. m. | ? m³ |
| Estany Om | ? km | Sur de l'entitat | ? m s. n. m. | ? m³ |
| Estany Chankanaab | ? km | Nort del municipi de Cozumel | ? m s. n. m. | ? m³ |
| Estany Guerrero | ? km | Sur de l'entitat | ? m s. n. m. | ? m³ |
| Estany Mariscal | ? km | Sur de l'entitat | ? m s. n. m. | ? m³ |
| Estany Chichanhá | ? km | Sur de l'entitat | ? m s. n. m. | ? m³ |
| Estany Ocón | ? km | Centre de l'entitat | ? m s. n. m. | ? m³ |
| Estany Chacchobén | ? km | Centre de l'entitat | ? m s. n. m. | ? m³ |
| Estany Kanab | ? km | Centre de l'entitat | ? m s. n. m. | ? m³ |
| Estany Petentulich | ? km | Centre de l'entitat | ? m s. n. m. | ? m³ |
| Estany Cobá | ? km | Zona arqueològica de Cobá | ? m s. n. m. | ? m³ |
| Estany del Tintal | ? km | Sur del municipi de Lázaro Cárdenas | ? m s. n. m. | ? m³ |
| Estany Bacardí | .0015 km² | Municipi d'Othón P. Blanco | 118 m s. n. m. | 2250 m³ |
| Estany Chakanbakán | 20.00 km² | Municipi d'Othón P. Blanco | ?m s. n. m. | ? m³ |
| Cenote | Superfície | Localisació | Altitut | Cabal mig |
|---|---|---|---|---|
| Cenote Fardacho d'Or (o Cocodril Dorat) | ? km² | Sur de Quintana Rosegue | ? m s. n. m. | ? m³/s |
| Cenote de Valladolit Nou | ? km | Localitat de Valladolit Nou, municipi Lázaro Cárdenas | ? m s. n. m. | ? m³/s |
Clima
editar
Predomina el clima tropical en pluges en estiu, llevat en el suroest i el surest, a on predomina una temperatura tropical en intenses pluges periòdiques en hivern sec en les comarques del nort. En síntesis el clima majoritari en les regions centre i est, és el tropical, en pluges en autumne. A l'oest també és tropical, pero en pluges intenses en estiu. Al nort, el clima és de sabana en pluges periòdiques i hivern sec. La temperatura mija anual en l'estat és de 26 °C. L'época de seques comprén de febrer a maig, i la de pluges de maig a octubre, encara que en freqüència es prolonga fins a giner, en forma de ramassadas procedents del nort.
Llitoral
editarConta en 900 km de llitorals. La porció corresponent al Golf de Mèxic al nort, conforma lliteralment un sen cridat Estany de Yalahau, que es localisa enfront de l'Illa d'Holbox. En l'extrem septentrional d'esta es troba la Veta Catoche. El Riu del Llim és un canal estret que separa Holbox de la Península de Yucatán. Seguix al sur 700 km de costa sobre la Mar Carib, el desenroll de la qual pot dividir-se en cinc trams:
- En el primer fins a Port Morelos (20°50′ de latitut), a on es presenten característiques coralinas i presenten molts baixos que rodegen a les illes; existint entrades de mar en poca profunditat que són l'efecte de l'aflorament dels bancs de coral (rius de Chacmuchuch, Inglés i de Nizuc). Els accidents geogràfics més notables són les puntes (Arenes, Cancún, Nizuc, Petempich i Tachacté), i les illes (Contoy, Cayo Brut, Illa Blanca, Illes Dònes i Cancún) pròximes a la zona continental. En la partix nort existix una barrera de secs de coral, a on es presenta un bell onage d'aigües turquezas en gran biodiversitat d'espècies marines. Est és el gran atracrivo que es brinda al turiste en la zona coneguda com Riviera Maya que partix des d'Illa Dònes fins a Xel-Há, passant per Cancún, Plaja del Carmen, Illa Dònes i Cozumel.
- La segona porció es caracterisa per dur una direcció al suroest posseïx plages angostes, les puntes Céliz i Maroma, les caletas de Chac-ahlal, Xel-Há, Xcaret, Yalkú i Solimán, les ruïnes de Tulum i, a 17 km de la península l'illa de Cozumel. A partir d'esta illa es presenten plages de roca calcàrea, les puntes de la qual més notables són Punta Céliz i Plaja del Carmen, fins a aplegar a Tanca.
- El tercer al sur presenta una llínea contínua a lo llarc de 35 km i després les baïes d'Ascensió (19°40′ en la seua part mija) i de l'Esperit Sant (19°21′), obstruïdes per cayos i secs per la raó dels quals no hi ha ports que s'alberguen en dites baïes.
- El quarto de 150 km i sense accidents considerables, llevat les quebrades de Uvero i Xcalac, que servixen d'abric a chicotetes embarcacions, culmina en la boca de Bacalar Chic, al final d'una península, en el llímit de cayo ambergris, que ya pertany a Belize.
- El quint i últim correspon a les costes del noreste, nort i est de la baïa de Chetumal. D'escassa profunditat i poblada de baixos, esta es conecta, per la baïa de Sant Josep en l'Estany de Bacalar, de 40 km de llongitut per 2 d'ample, que a la seua volta està comunicada en el riu Fondo pel canal de Chac. Atres estanys del sur són: Cenote Blau, Om, Guerrero, Mariscal, i Chichanhá; en el centre: Ocón, Chacchoben, Nohbec, Chichankanab, Kanab i Petentulich; i les del nort: Chunyaxché i Cobá. El cenote de major rellevància és el cridat Fardacho d'Or (Max Tlacuilo).
Ecologia
editarFlora
editarVaria d'acort en el clima, de selva baixa a selva alta. La riquea silvícola és una de les fonts d'ingrés de l'estat, ya que l'entitat produïx fustes precioses d'òptima calitat com són: caoba, cedre roig, primavera, pal rosa i roure; estes espècies constituïxen dos terceres parts de la superfície arbolada de l'estat. Atres espècies menors són: l'ébano, l'huizache i l'huanacaxtle (pich). De les espècies no maderables, la més important és el chicozapote, arbre del que s'extrau la resina per a fabricar el chicle, el qual és exportat en la seua totalitat.
Fauna
editar- Peixos: sardinita o topote, potetes o molis, bandera, bolines, mer, pargo, mojarra, plana i huachinango.
- Amfibis: mà de metate, granota i sapo.
- Reptils: pochitoque, jicotea, cocodril, iguana, iguana rayada, pasarríos, lagartija, boa, petatillo, culebra ratera, cordelillo, bejuquillo, escurçó chirrionera, nauyaca, escurçó de cascabel i cantil.
- Aus: garza morena, garza blanca, pedretes, espátulas, íbises, flamenc, ànet golondrino, cerceta d'ales blaves, ànet boludo, ànet colorat, pijije, gallareta, zopilote cap colorat, zopilote real, àguila peixcadora, faisà negre, guan cornudo, chachalacas, cut o pavo de mont, gallitos d'aigua, chorlitos, coloma, muçol gran duc, lechuza de campanar, chotacabras, cuerpouines, garrapateros, cuclillos, correcaminos, blauet, tijeretas, tucán, pico real, pardal carpintero, trepatroncos, chompipis, pitivirrín colorat, oroneta, verdín, calandria i dominiquito.
- Mamífers: tlacuache, comadreja, cavall, rata tlacuache, rat penats (sabater, siricotero, vampir, guanero, peixcador), mona arrapa, armadillo, gose formiguer, farda, tuza, rata arrocero, rata javalina, tepezcuintle, tuza real, conill, jaguar, ocelote, tigrillo, puma, onça o leoncillo, rabosot, mico de nit, mapache, coatí, martucha, zorrillo, llúdria, tapir, javalí (pecarí), venado coa blanca i temazate.
_-_male.jpg)
_2006-09-19.JPG)
.jpg)
Economia
editarAgricultura
editarÉs una de les activitats més importants de la seua economia i bàsica per a les zones rurals. El govern de l'estat ha entregat numerosos certificats agraris per a benefici dels ejidatarios i ha dotat a llauradors les seues corresponents extensions de terra. La Secretaria de la Reforma Agrària recolza a l'àmbit llaurador puix ha entregat certificats de dret agrari, establix unitats de Desenroll Rural Integral i regularisa unitats agrícoles-industrials. En 1985 es va viure la més intensa sequia de les últimes décades donant pas a la creació del Programa d'Emergència de zones Afectades per la Sequia brindant respal financer als sectors més afectats. També s'ha implementat la comercialisació de fertilisants per al bon aprofitament de la producció agrícola.
-
Superfície sembrada: 76,913 ha -
Arròs: 3.233 ton 64.938 ha (84% de la superfície cultivada).
-
Frijol: 697 ton -
Chile: 3.092 ton -
Cacahuate: 184 ton -
Tomata: 1.347 ton -
Meló d'Alger: 1.468 ton -
Soya: 185 ton -
Sorgo: 185 ton -
Hortalices: 77 ton -
Canya de sucre: 732.932 ton 17.116 ha -
Taronja valència: 1.614 ha
-
Papaya: 71 ton -
Toronja: 75 ton
Ganaderia
editarÉs practicada majorment en els municipis de Othón Pompeyo Blanco, Felipe Carrillo Port, Lázaro Cárdenas i José María Morelos. El govern ha recolzat a esta activitat econòmica per mig de diverses associacions, programes i activitats com el Patronat d'Alimentació Animal, el Programa Lleter, distribuint forraje, brindant aliments balancejats per al ganado, construint granges avícoles en comunitats marginades, o entregant diverses i numerosos caps de ganado per a la seua producció. Sobre senyes i estadístiques a continuació es presenten els més rellevants:
-
Pasturages: 123.000 ha -
Ganado Vacú: 1.824 ton de carn de res. 45.000 caps. -
Ganado Porcí: 4.480 ton de carn de porc. 68.355 caps. -
Aus de Corral: 2.366,6 ton de carn d'aus. -
Ous: 139 ton d'ou. -
Llet: 4 millons de litros. -
Mel: 3,546 ton de mel produïts per 4.000 apicultors.
Peixca
editarEn 865 km, solament sèt municipis conten en costa, practicant-se la peixca ribereña. És escassa per la falta d'organisació per a l'acceptació de les tècniques modernes de peixca, per tals motius, es promouen la modernitat de la tècnica de captura, l'organisació del producte i la seua comercialisació. Els peixcadors quintanarroenses estan organisats en 20 cooperatives; es conta en dos escoles secundàries tècniques ubicades en Holbox i Port Morelos, aixina mateix, el Centre d'Estudis Tecnològics de la Mar brinda capacitació per als futurs hòmens de el mar. Especial atenció s'ha brindat en l'estudi del caragol marí per a evitar la seua extinció, s'han fet cultius d'esta espècie, aixina com de la tilapia. El Banc Nacional Peixquer i Portuari ha brindat la seua ajuda en el millorament de la flota peixquera.
| Espècie | Tonellades |
|---|---|
| Camarón | 1.308 |
| Caragol | 1.335 |
| Langosta | 737 |
| Taburó | 331 |
| Escama en general | 1.908 |
| Producció Total | 5.610 |
Atres senyes:
| Port | Municipi | Equipament | Centres de recepció i la seua capacitat |
|---|---|---|---|
| Cozumel | Cozumel | Mijanament equipat. | |
| Illa Dònes | Illa Dònes | Mijanament equipat. | 1 en capacitat d'1-10 ton/dia. |
| Port Morelos | Port Morelos | Mijanament equipat. | 2 en capacitat d'1-10 ton/dia. |
| Port Juárez | Benito Juárez | Mijanament equipat. | 1 en capacitat d'1-10 ton/dia. |
| Holbox | Lázaro Cárdenas | Mijanament equipat | 1 en capacitat per a 5 ton/dia. |
| Punta Allen | 1 en capacitat per a 5 ton/dia. | ||
| Ubero | 1 en capacitat per a 5 ton/dia. | ||
| Punta Xcalac | 1 en capacitat per a 5 ton/dia. | ||
| Cancún | Benito Juárez | 1 en capacitat d'1-10 ton/dia. | |
| Chetumal | Othón Pompeyo Blanco | 1 en capacitat d'1-10 ton/dia. |
Silvicultura
editarConta en 12 ejidos
Indústria
editar
Ocupant un lloc secundari en l'economia estatal, s'ha brindat respal per a la creació de "zones industrials" abastides en els servicis corresponents per al seu degut funcionament. Es conta en tres parcs industrials: Parc Industrial Chetumal (en el municipi de Othón P. Blanco), Parc Industrial Lleona Vicari(Felipe Carrillo Port) i Parc Industrial Port Morelos (Benito Juárez). També l'estat conta en una significativa producció de sucre de canya.
Turisme
editar
Entre les principals activitats econòmiques de l'Estat descolla el turisme, el qual es concentra en el balneari i les plages de Cancún, un dels centres turístics més visitats del món, i en la Riviera Maya costera, que comprén des de Port Morelos fins a Tulum i l'illa de Cozumel, la qual conta en diversos secs per a bucejar, tenint com a ciutat principal a Plaja del Carmen. A 6 quilómetros al sur de Plaja del Carmen es troba Xcaret, un jaciment arqueològic maya i parc temàtic ecològic, a on es poden practicar diverses activitats aquàtiques i conéixer la cultura, flora i fauna de la regió.
La costa sur de l'estat recentment s'ha anat explotant i existixen poblacions turístiques com Xcalac i Mahahual, a on es troba un moll a on arriben les travessies.
Aktun Chen, el significat del qual en maya és cova en cenote en el seu interior, es troba ubicat en el cor de la Riviera Maya, molt prop de Akumal. És el principal sistema de cavernes en Quintana Rosegue obertes al públic. La seua àrea es troba poblada per selva verge en la que es porten a terme activitats de turisme en el menor impacte possible a la naturalea.
En este lloc es troben tres coves en cenotes interiors, dins de les que es pot observar la bellea dels mils de formacions de carbonat de calcio, fetes per la llenta filtració de l'aigua a través de 5 millons d'anys. Es perceben distintes figures que s'han format per l'aigua que gotea i escurre per les parets de la cova. L'aigua ha molejat la roca i creat figures que es poden distinguir junt en l'enorme cantitat d'estalactites i estalagmites.
En un dels últims salons de la cova principal s'ubica el cenote Aktun Chen, d'aigües cristalines i 12 m de profunditat. Únic cenote en la Riviera Maya a on no es permet nadar per a aixina evitar enterbolir l'aigua i que es conserve millor la bellea d'este santuari de la naturalea.
A les afores del cenote es troba la selva en la que es duen proyectes de reproducció d'espècies en perill d'extinció com el mico de nit, el tucán, el loro, venado de coa blanca, javalí de collar, entre uns atres. Este procés permet que les crío siguen lliberades i observades en el seu ambient natural a través de les senderes. Aktun Chen és un lloc imprescindible per a gojar de bells paisages naturals i estar en contacte en la naturalea pròpia de Quintana Rosegue.
Vore també
editar- Municipis de Quintana Rosegue
- Bandera de Quintana Rosegue
- Constitució Política de l'Estat Lliure i Sobirà de Quintana Rosegue
- Congrés de l'Estat de Quintana Rosegue
- Governador de Quintana Rosegue
- Anex:Governants de Quintana Rosegue
- Anex:Senadors per l'estat de Quintana Rosegue
- Tribunal Superior de Justícia de l'Estat de Quintana Rosegue
- Secretaries d'Estat de Quintana Rosegue
- Universitat de Quintana Rosegue
- Organisació territorial de Mèxic
Referències
editar- ↑ «O NOJ AꞋALMAJTꞋAANIL O PÉETLUꞋUMIL QUINTANA ROO: CONSTITUCIÓN POLÍTICA DEL ESTADO DE QUINTANA ROO EN MAYA (INALI, INPI, INAH, SEP)».
- ↑ Víctor Chávez. «DF no és l'estat 32, aclarixen llegisladors». El Financer. Consultat el 8 de maig de 2020.
- ↑ «Artícul 44 de la Constitució Política dels Estats Units Mexicans». Consultat el 6 d'abril de 2025. «La reforma a este artícul en 2016, aixina com al 43 i 122 de la mateixa constitució, i el text vigent de l'artícul 1.º de la Constitució local, afirmen el seu caràcter d'entitat federativa, mes no d'estat, en virtut de la seua condició de capital de la república.»
- ↑ Suprema Cort de Justícia de la Nació. «Controvèrsia Constitucional 21/2014 CONFLICTO LIMÍTROFE ENTRE LOS ESTADOS DE QUINTANA ROO I CAMPECHE.».
- ↑ «Creació de la Bandera de l'estat de Quintana Rosegue». Archivat des d'el original, el 3 de decembre de 2013. Consultat el 22 de novembre de 2013.
- ↑ Congrés de l'Estat de Quintana Rosegue. «Llei sobre les característiques i l'us de l'escut de l'estat de Quintana Rosegue». Consultat el 25 de maig de 2021.
- ↑ Revista Pioners. «L'escut de Quintana Rosegue: De Diego Rivera a Elio Carmichael».
- ↑ Congrés de l'Estat de Quintana Rosegue. «Decrete Sobre les Característiques, difusió i eixecució de l'Himne a Quintana Rosegue». Consultat el 25 de maig de 2021.
- ↑ «CARNAVAL COZUMELEÑO PLATAFORMA PROMOCIONAL TURISTICA DE LA ISLA A NIVEL NACIONAL. | Quintana Rosegue al Dia». www.quintanarooaldia.com. Consultat el 20 d'abril de 2016.
- ↑ «Creada la Ret de Carnestoltes del Carib». L'Universal Cartagena. Consultat el 20 d'abril de 2016.
- ↑ «:: Representació del Govern de l'Estat en la ciutat de Mèxic, Districte Federal ::». representaciondf.qroo.gob.mx. Archivat des d'el original, el 12 d'abril de 2016. Consultat el 20 d'abril de 2016.
- ↑ [enllaç trencat]
- ↑ «Conteo Ràpit 2020».
- ↑ Abdós comunitats tenen la mateixa cantitat de població segons el Cens de Població i Vivenda 2020 INEGI[13]
- ↑ «Cense de Població i Vivenda 2020».
Bibliografia
editarJiménez Pérez , Mitzi / Iván Interian Kú (2008). Inventari de l'Archiu General de l'Estat de Quintana Rosegue, Mèxic, Adabi de Mèxic / Fundació Alfredo Harp Helú ISBN 978-607-416-068-0
- Llig Benson, Nettie (1994). La Diputació Provincial i El Federalisme Mexicà, UNAM. ISBN 968-12-0586-3.
Enllaços externs
editar{{{1}}}
Quintana Rosegue en el Viccionari.
Commons
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Quintana Rosegue.- [enllaç trencat]
- Bandera de Quintana Rosegue
- Governe
|
|
Referències
editar
- Este artícul conté una traducció derivada de «Quintana Roo» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.