Pont de Serrans
El pont de Serrans és un dels històrics ponts de la ciutat de Valéncia.
El pont de Serrans fon segurament el primer pont construït en la ciutat, ya en época romana, per la seua situació en una de les principals vies d'entrada a Valéncia que servia per a donar accés a la ciutat des del nort, travessant l'antiga porta musulmana que rebia el nom d'Al-Qántara (el pont), per ser en aquella época i durant molt de temps, l'únic de pedra de tota la ciutat, ya que els demés eren de fusta, més tart ya en época cristiana se le conegué com a pont de de Roters o Serrans.
Abd al-Aziz, primer rei de Valéncia, va manar construir el pont en pedra. De la data exacta no hi ha constància, pero les referències indiquen que fon entre els anys 1021 i 1061, puix estos anys comprenen el seu regnat.
En la marge nort del riu, a on es troba actualment la parròquia de Santa Mònica, tenia el pont dos torres defensives en barbacana per a defendre-ho. El pont, de gran amplitut, tenia tendes a lo llarc del seu recorregut.
Per ell s'eixia al raval d' Al-Kudia.
Una gran avinguda en l'any 1088, la més antiga que es coneix, va destruir el pont i segons algunes fonts una de les torres.
Uns anys abans, Al-Udrí escrivia sobre ell:
En els temps de la conquista, a soles dos ponts servien per a creuar el riu, el Superior i l'Inferior; aixina consta en les escritures de l'época. I és fàcil deduir que el pont de Serrans fora el primer d'ells, ya que abans d'ell no hi havia un atre (puix el nomenat Pont Nou o de San Josep és molt més recent) sent l'Inferior el primitiu pont del Temple o del Real.
El nom de pont de Serrans, li ve per haver entrat per ell en els temps de la conquista les mesnades procedents de la montanya de Terol i dels Serrans, que es varen establir en els seus voltants, actualment és, despuix del de la Trinitat, el més antic dels cinc ponts ‘històrics' de Valéncia. Atres fonts indiquen que el nom li ve donat per trobar-se en este lloc la porta per la qual arribaven a la ciutat els viagers procedents de l'interior de la comarca dels Serrans.
Va patir moltes reconstruccions degut a les successives creixies del Túria, pero fon la catastròfica del setembre de l'any 1517 la que va acabar definitivament en ell i va haver de procedir-se a la construcció que coneixem en l'actualitat, que data de l'any 1518. Imita en selleria i en estructura al pont de la Trinitat que sí que va sobreviure a la riuada. És una magnífica obra d'ingenieria gòtica en nou arcs rebaixats que ha segut capaç de soportar posteriorment atres numeroses riuades. Per ell han desfilat igualment, sèquits reals en direcció a la ciutat, com a caravanes de presos en direcció a les Torres dels Serrans quan complien la seua funció com a presons municipals.
Danys, destruccions i reconstruccionsEditar
Una de les referències més antigues de l'época cristiana la tenim gràcies a un bando de 16 d'octubre de l'any 1321 i una carta dirigida pels jurats de la ciutat al rei Jaume II parlant d'una avinguda que va arruïnar algunes voltes del pont del Real i del de Serrans.
En l'any 1349, el Consell de la Ciutat, manà la total reconstrucció del pont i que se fera tot de pedra: " Fos fet tot de pedra a deffensió del aigua dels diluvis"
Les grans avingudes dels anys 1406 i 1427 se varen portar quatre dels seus arcs; pero la pijor fon la de 1517, que ho va arrasar totalment, per lo que el 22 de juni de 1518, la "Junta Vella de Murs i Valls", acordà que fora "Hobrat e redificat e refet tot de pedra, de peus, voltes arquades en grans fonaments e llit, ya que aixina no és hobra perpetua com deu esser de huna tant principal ciutat". Teixidor nos oferix una inscripció llatina, colocada en les seues antigues baranes, devall del casalici de la Cruz, traduïda, aixina Deya:
El pont es va construir en el mateix emplaçament que va tindre l'antic, era virrei de Valéncia D. Enric d'Aragó, Duc de Sogorp.
Posteriorment ha resistit a moltes més riuades al ritme de dos o tres cada sigle fins l'última del sigle XX que va propiciar la construcció del nou llit del Túria creuant l'horta sur de Valéncia.
Arquitectura actual pontEditar
El pont esta format per nou arcs en la seua escullera, tallamars i antepits corresponents, tenim detallada informació gràfica del mateix en els dibuixos que Anthoine varen den Wijngaerde alçara de la ciutat en l'any 1563, a penes cinquanta anys despuix de la seua construcció.
Les seues mesures són 159'50 metros de llarc en un ample total de 10'90 metros, dels que 7'76 corresponen a la calçada i 1'57 a cada una de les voreres que es varen construir en 1875. Els seus arcs tenen 14'76 metros de llum cada u.
En la seua entrada per les Torres dels Serrans, a dreta i esquerra, dos artístiques escalinates de pedra, construïdes en l'any 1837, donen accés a les alberedetes de Serrans; una àmplia rampa junt en la de la dreta donava accés des de l'any 1886 al mercat de les cavalleries que se celebrava en la planura existent en el llit del riu.
En l'any 1876, es ficaren voreres per a facilitar el pas dels peatons, pero el seu ensanchament no fon aceptat perque: "Havent de seguir centrat en la Porta dels Serrans, la ampliació tindria que fer-se pels dos costats, cosa excessivament costosa".
CasalicisEditar
Sobre els estreps del tercer i Quart arc es varen trobar fins a l'any 1809 dos casalicis, un d'ells era el nomenat de la Santa Creu fon colocat en l'any 1538. Representava la creu patriarcal de la pròxima Iglésia de Sant Bertomeu (hui desapareguda), adorada per un àngel i en la presència de tres chiquets. Va anar eixecutar esta obra Corbera i l'imaginer Juan Gilart.
En la seua base constava la inscripció següent:
L'atre casalici fon colocat en 1670, representant Sant Pere Nolasco i quatre chicotetes figures de: Sant Pere Pasqual, fra Gilabert Jofré, a la reina senyora Teresa Gil de Vidauré, i en el centre a la Mare de Deu de la Mercé. L'obra fon a càrrec de Pere Leonart Esteve (pedrapiquer).
Les imàgens foren destruïdes i tirades al riu en l'any 1809, ya que davant de l'alvanç de les tropes franceses durant la Guerra de la Independència i davant de la possibilitat que en els casalicis pogueren colocar-se peces d'artilleria, els defensors de la ciutat varen optar per la destrucció de les imàgens. En l'actualitat el pont no conta en cap image ni adorns de boles o piràmides en la balustrada.
LlegendesEditar
Sobre la seua construcció pesa una hipòtesis sobre el fabulós enterrament de pedres romanes en valioses inscripcions epigràfiques trobades en la ciutat i que el P. Teixidor va rebatre en un documentat artícul de les seues Antiguetats…
Tal teoria, fon seguida despuix de bona fe per Nicolás Antonio, el P. Rodríguez, Ximeno, Mayans, Sals…, té el seu orige en la Crònica de Gaspar Escolano, qui relatava els llaments del filòsof Pedro Juan Núñez, a qui tanta llum varen donar les inscripcions llatines per a dessifrar passages foscs de l'història de Valéncia, per haver decidit els regidors de la ciutat soterrar totes estos restos de paganisme per consell del sabi teòlec valencià Juan Celaya.
Pero, ni va trobar Teixidor documentació alguna en els Manuals de Consells, ni cap cita en Beuter ni atres cronistes que avalaren tal asseveració. Ademés, Celaya no estava en Valéncia en aquelles dates, ni Pedro Juan Núñez havia naixcut encara per a plorar tal despropòsit.
Floró en MislataEditar
Situat en la divisòria dels térmens de Mislata i la ciutat de Valéncia, dins d'un artístic floró, arrematat pels heràldics símbols de la corona i Lo Rat Penat, es troba en relleu l'antic emblema romà de la ciutat, la banya de l'abundància; en els seus extrems, s'indica el camí que ha de seguir per a entrar en la ciutat per la Porta de Quart o per la Porta de Serrans i devall els heràldics emblemes, també hi ha una inscripció que reproduïx la Laus Serenae del poeta Claudiano referint-se presuntament al riu Túria, completat per un atre apòcrif.
MiradorsEditar
L'actual reconstrucció dels miradors en forma de triàngul que arrematen els pilars està basada en un gravat del dibuixant Wyngaerde realisat en l'any 1563, un quart de sigle despuix de la construcció del pont.
Els miradors desapareixen com a tals en gravats posteriors com el de Guesdon (1852).
Vore tambéEditar
BibliografiaEditar
- Coscolla Sanz, Vicent. La Valencia Musulmana. Valéncia. 2003. ISBN 84-87398-75-8
Enllaços externsEditar
- Los Puentes del Turia (I)
- Los casalicios de los puentes
- Los pretiles del río Turia
- La devastadora riada de 1517 y el nuevo puente de Serranos
- Galeria fotogràfica, fotos antigues de Valéncia.
