Els meridianos són les semicircunferencias màximes imaginàries del globo terrestre que passen pels pols nort i sur.[1] Per extensió, són també les semicircunferencias màximes que passen pels pols de qualsevol esfera o esferoide de referència. Són llínees imaginàries l'utilitat principal de les quals és poder determinar la posició (llongitut) de qualsevol lloc de la Terra respecte a un meridià de referència o meridià 0, afegint la latitut, determinada pel paralel que passa per eixe punt.[2]

Meridià
Per a atres usos d'este terme vore Meridià (desambiguació).
Erro al crear miniatura:
Convergència de dos meridians.
Els meridians van des del pol nort al sur.

També servixen per a calcular l'huso horari.[3] Tots els observadors situats sobre el mateix meridià veuen el mateix temps, en la mitat allumenada de la Terra, el passar del Sol per lo més alt del seu curs, és dir, el migdia.[4]

En la cartografia, el meridià zero o meridià de referència és el que passa per l'observatori de Greenwich, en la zona este de la ciutat de Londres.[5] En astronomia, el meridià de referència per a les coordenades equatorials és el que passa pel punt de Aries, mentres que el de referència per a les coordenades horàries és el que passa pel cenit i el nadir del lloc.

La posició d'un punt a lo llarc del meridià està donada per eixa llongitut i la seua latitut, mida en graus angulars al nort o al sur del equador. Cada meridià és perpendicular a tots els círculs de latitut. Els meridianos són la mitat d'un gran círcul en la superfície de la Terra. La llongitut d'un meridià en un model elipsoide modern de la terra (WGS 84) s'ha estimat en 20 003,93 km (12 429,9 milles).[6]

Etimologia

El terme meridiano prové del llatí meridies, que significa "migdia"; el punt subsolar passa per un meridià donat al migdia solar, a mig camí entre les hores d'eixida i posada del sol en eixe meridiano.[7] Aixina mateix, el Sol creua el meridià celest al mateix temps. La mateixa raïl llatina dona lloc als térmens a. m. (davant meridien) i p. m. (post meridien) que s'utilisen per a eliminar l'ambigüitat de les hores del dia quan s'utilisa el rellonge de 12 hores.

El sol travessa un meridià determinat a la mitat de camí entre l'orto i l'ocàs en dit meridiano; en el meridià opost o antimeridià és mijanit.

Meridiano zero

Abans de Greenwich

Eratóstenes va establir el primer meridià principal en l'any 200 a. C. Este meridià principal s'usava per a medir la terra, pero presentava molts problemes per la falta de medició de la latitut.[8] Molts anys despuix, al voltant de el XIX, encara existien preocupacions sobre el meridià principal. Múltiples ubicacions per al meridià geogràfic significaven que hi havia inconsistencia, perque cada país tenia les seues pròpies pautes sobre on s'ubicava el meridià principal.

Conferència Internacional del Meridiano

Artícul principal → Conferència Internacional del Meridiano.

Per una economia internacional en creiximent, hi havia una demanda d'un meridià principal internacional establit per a facilitar els viages per tot lo món, lo que a la seua volta milloraria el comerç internacional entre països. Com a resultat, es va portar a terme una Conferència en 1884, en Washington D. C. Vintissís països varen estar presents en la Conferència Internacional del Meridiano per a votar sobre un primer meridià internacional. En última instància, el resultat va ser el següent:

  1. Hi hauria un sol meridiano,
  2. El meridià devia creuar i passar en Greenwich (que era el 0 °),
  3. Hi hauria dos direccions de llongitut fins a 180 ° (l'est és més i l'oest és menys),
  4. hi haurà un dia universal,
  5. El dia comença a la mijanit del meridià inicial.[9]

“Hi havia dos raons principals per a açò. La primera va ser que EE. UU. ya havia elegit Greenwich com a base per al seu propi sistema nacional de zones horàries. La segona va ser que a fins del sigle XIX, el 72% del comerç mundial depenia de les cartes marítimes que usaven Greenwich com a primer meridiano. La recomanació es va basar en l'argument de que nomenar a Greenwich com a Llongitut 0º seria una ventaja per a la major cantitat de persones”.[10]

Geografia

Cap a fins de el XII, hi havia dos llocs principals que es reconeixien com l'ubicació geogràfica del meridià zero, França i Gran Bretanya. Estos dos llocs a sovint entrabar en conflicte i es va aplegar a un acort sol en acabant de que es va portar a terme una Conferència Internacional del Meridiano, en la que Greenwich va ser reconegut com el lloc 0°.[11]

El meridià a través de Greenwich (dins del parc de Greenwich), Anglaterra, cridat Primer Meridiano, es va fixar en zero graus de llongitut, mentres que atres meridianos es varen definir per l'àngul en el centre de la terra entre a on este i el primer meridià creuen l'equador. Com hi ha 360 graus en un círcul, el meridià en el costat opost de la terra de Greenwich, l'antimeridiano, forma l'atra mitat d'un círcul en el que passa per Greenwich, i està a 180° de llongitut prop de la llínea de data internacional (en massa terrestre i desviacions insulars per raons de llímits). Els meridianos des de l'Oest de Greenwich (0°) fins al antimeridià (180°) definixen l'Hemisferi occidental i els meridianos des de l'Est de Greenwich (0°) fins al antimeridià (180°) definixen l'Hemisferi Oriental.[12] La majoria dels mapes mostren les llínees de llongitut.

La posició del primer meridià ha canviat vàries voltes a lo llarc de l'història, principalment degut a que l'observatori de trànsit es va construir al costat de l'anterior (per a mantindre el servici a la navegació). Tals canvis no varen tindre un efecte pràctic significatiu. Històricament, l'error promig en la determinació de la llongitut era molt major que el canvi de posició. L'adopció del Sistema Geodèsic Mundial 84 (WGS84) com a sistema de posicionament ha mogut el primer meridià geodèsic 102,478 metros a l'est de la seua última posició astronòmica (mida en Greenwich).[13][14] La posició del meridià principal geodèsic actual no s'identifica en absolut per mig de cap tipo de senyal o marca en Greenwich (com lo era la posició astronòmica més antiga), pero es pot ubicar per mig d'un receptor GPS.

Efecte del primer meridià (hora de Greenwich)

Estava en el millor interés de les nacions acordar un meridià estàndar per a beneficiar la seua economia i producció de ràpit creiximent. El sistema desorganisat que tenien abans no era suficient per a la seua creixent movilitat. Els servicis d'autocars en Anglaterra varen tindre una sincronisació errática abans de el GWT. Estats Units i Canadà també estaven millorant el seu sistema ferroviari i també necessitaven un temps estàndar. En un meridià estàndar, la diligència i els trens varen poder ser més eficients.[15] L'argument de quin meridià és més científic es va deixar de costat per a trobar el més convenient per raons pràctiques. També varen poder posar-se d'acort que el dia universal anava a ser el dia solar mig. Varen acordar que els dies començarien a la mijanit i que el dia universal no afectaria l'us del hora local. Es va presentar un informe a les "Transaccions de la Royal Society of Canada", en data del 10 de maig de 1894; sobre la "Unificació dels Dies Astronòmic, Civil i Nàutic"; que va declarar que:

  • Dia civil - comença a la mijanit i termina a la mijanit següent,
  • Dia astronòmic - comença al migdia del dia civil i continua fins al migdia següent, i
  • Dia nàutic - conclou al migdia del dia civil, començant al migdia anterior.[15]

Meridiano del lloc

 
1. Paralel (Círcul de latitut); 2. Meridiano orige de referència.

Per acort pres en una conferència internacional celebrada en 1884 en Washington i favorida pel llavors president dels Estats Units, Chester A. Arthur, a la que varen assistir delegats de 25 països, el "meridià de referència", a partir del com es medixen les llongituts, és dir, el que es considera el "meridià 0°", és el meridià de Greenwich, cridat aixina perque passa per l'antic observatori astronòmic de Greenwich (que, en eixa época, era un suburbi de Londres). L'elecció es va fer no solament perque Londres era la capital de l'imperi més important de l'época, sino perque el meridià 180, que determina el canvi de dia, està en una zona molt poc habitada.[16]

El meridià del lloc, també cridat meridià local o simplement meridiano, és aquell meridià que passa pel punt en el que se situa l'observador.

A partir del meridiano de Greenwich es varen establir els husos horaris. A partir del grau 0 i cap a l'est aumentarà el hora, i cap a l'oest, disminuirà el hora. El meridià de Greenwich servix ademés per a conéixer la llongitut d'un punt qualsevol sobre la superfície terrestre, és dir, la distància que existix entre un punt qualsevol i el meridià de Greenwich. D'esta manera es té llongitut este si es mou cap a la dreta i llongitut oest si es desplaça cap a l'esquerra.

Fixació de les hores

El meridià s'utilisa per a fixar l'hora. L'hora solar és diferent per a cada meridiano. Açò es deu a la rotació de la Terra. En el moment en que un obrer de Madrit es prepara per al menjar del migdia, el de Moscou ya ha començat el treball de la vesprada, i el de Pequín ha terminat la seua jornada laboral. Al mateix temps, en Nova York comença la gran afluència matutina cap a les oficines i les fàbriques, mentres que en Sant Francisco la gent encara està dormint.[4]

Es va prendre al meridià de Greenwich com a lloc per a l'hora de referència i al antimeridiano com a lloc de canvi de dia. D'esta manera, els husos horaris ubicats a l'oest i al revés, els de l'est, tindran una hora més per cada huso horari.

Meridiano magnètic

El meridià magnètic és una llínea imaginària equivalent que unix el Pol magnètic sur i el Pol magnètic nort, i pot prendre's com la component horisontal de les llínees de força magnètica a lo llarc de la superfície de la Terra.[17] Per tant, una agulla de brúixola estarà paralela al meridià magnètic. No obstant, una agulla de brúixola no estarà fixa en el meridià magnètic, degut a que la llongitut d'est a oest és completament geodèsica.[18] L'àngul entre el meridià magnètic i el verdader és la declinació magnètica, que és rellevant per a la navegació en brúixola.[19] Els navegants podien utilisar l'azimut (l'àngul horisontal o la direcció d'un rumbo de la brúixola)[20] del Sol naixent i ponent per a medir la variació magnètica (diferència entre el nort magnètic i el verdader).[21]

Vore també

Referències

  1. ↑ Callejo, Ma Llum; Llopis, Carmen (20 d'octubre de 1991). Plans i mapes: Activitats interdisciplinar per a representar l'espai (en es), Narcea Edicions. ISBN 9788427709911. Consultat el 5 de febrer de 2018.
  2. ↑ història i geografia (en es), Andrés Bell. Consultat el 5 de febrer de 2018.
  3. ↑ Margallo, Jesús (2015-06). Matemàtiques 3º ESO Acadèmiques (LOMCE) (en es), Editex. ISBN 9788490785287. Consultat el 5 de febrer de 2018.
  4. ↑ 4,0 4,1 José Manuel Cases Torres i Antonio Higueras Arnal: Compendio de geografia general (p. 7). Madrit: Rialp, 1977. ISBN 84-321-0249-0.
  5. ↑ Camacho, Juan Carlos Parreaguirre (1997). Manual de Cartografia (en es), EUNED. ISBN 9789977648989. Consultat el 5 de febrer de 2018.
  6. ↑ Weintrit, Adam(2013).«Baix, What is Actually the Distance from the Equator to the Pole? – Overview of the Meridian Distance Approximations».TransNav.7(2): 259–272.doi:10.12716/1001.07.02.14.
  7. ↑ (1870) First Teachings about the Earth; its lands and waters; its countries and States, etc (en en).
  8. ↑ Withers, Charles W. J. (2017). «Absurd Vanity», Zero Degrees, Harvard University Press, pp. 25–72. doi:10.4159/9780674978935-004. ISBN 978-0-674-97893-5.
  9. ↑ Rosenburg, Matt. «The Prime Meridian: Establishing Global Clave and Space».
  10. ↑ «Royal Museum Greenwitch».
  11. ↑ Withers, Charles W. J. (2017). «Ruling Space, Fixing Clave», Zero Degrees, Harvard University Press, pp. 263–274. doi:10.4159/9780674978935-011. ISBN 978-0-674-97893-5.
  12. ↑ «What is the Prime Meridian? - Definition, Facts & Location - Video & Lesson Transcript | Study.com» (en en). study.com. Consultat el 2018-07-25.
  13. ↑ (October 2015).«Where exactly is the prime meridian?».Astronomy & Geophysics.56(5): 5.5.2–5.5.doi:10.1093/astrogeo/atv151.
  14. ↑ Malys, Stephen; Seago, John H.; Pavlis, Nikolaos K.; Seidelmann, P. Kenneth(December 2015).«Why the Greenwich meridian mogau».Journal of Geodesy.89(12): 1263–1272.doi:10.1007/s00190-015-0844-i.
  15. ↑ 15,0 15,1 Smith, Humphry M.(January 1976).«Greenwich clave and the prime meridian».Vistes in Astronomy.20: 219–229.doi:10.1016/0083-6656(76)90039-8.
  16. ↑ Prèviament cada país tenia el seu meridià 0 de referència: Espanya el meridià de Salamanca, França el meridià de París... Al cap, tots ells molt prop del de Greenwich
  17. ↑ Doumbia, Vafi; Boka, Kouadio; Kouassi, Nguessan; Grodji, Oswald Didier Franck(4 de giner de 2017).«Induction effects of geomagnetic disturbances in the geo-electric field variations at low latitut».Annales Geophysicae.35(1): 39-51.doi:10.5194/angeo-35-39-2017.(en anglés)
  18. ↑ Haughton, Greus Champney(1851-01-01).«On the relative dynamic value of the degrees of the compass; and on the cause of the needle resting in the magnetic meridian.».Abstracts of the Papers Communicated to the Royal Society of London.5: 626.doi:10.1098/rspl.1843.0275.(en anglés)
  19. ↑ Obuchovski, Romuald; Petroškevičius, Petras; Būga, Arūnas(1 giner 2008).«Investigació sobre la declinació magnètica en el territori lituà».Aviation.12(2): 51-56.doi:10.3846/1648-7788.2008.12.51-56.(en anglés)
  20. ↑ «Definition of AZIMUTH» (en en). www. merriam-webster.com. Consultat el 2018-07-28.
  21. ↑ (2013) «The Sun and the Moon», The Lost Art of Finding Our Way (en anglés), pp. 161-192. doi:10.4159/harvard.9780674074811.c8. ISBN 978-0-674-07481-1.

Enllaços externs