Idioma Itoto Majun

El Itoto Majun (també conegut com Cumanagoto, Pariagoto, Characuals, Chaima, Mariche, Guaiquerí o Píritu) és un idioma caribe, emparentat en l'idioma Pemón i l'idioma Kariña i en menor grau en el també encara parlat yukpa. Era parlat pels Cumanagoto i atres ètnia, que habitaven tota la zona andina i costera de Veneçola. Era un dels tres idiomes indígenes més parlats en la província de Cumaná i Barcelona a finals del XVIII. Els dialectes extints, inclouen Palenque (presumiblement Palank), Piritu (Piritugoto) i Avaricoto (Gildea 1998). Actualment hi ha alguns intents de revitalisar l'idioma.

Història

Coneguda anteriorment com chotomaimu, choto maimur o caribe septentrional, era parlat possiblement per pobles que habitaven entre la península de Paria i el llac de Valéncia, en la zona nort de Veneçola. Chotomaimu que, segons algunes fonts, significaria «llengua o paraula de la gent». Choto significa «persona» i s'usava com gentilici a totes les tribus parlants de l'idioma, encara que els indígenes mantenien la seua identificació ètnica específica, i maimu significa «idioma o llengua».

És possible que anara una macrolengua en quatre varietats dialectals identificada en els pobles de l'oriente veneçolà, els Chaima, Cumanagoto, Guaiquerí i un dialecte parlat per tribus de l'occident de Veneçola. A finals del sigle de xvii, el flare espanyol Francisco de Tauste va afirmar que el llenguage es parlava principalment en la província de Nova Andalusia i Paria en més de cent variants en algunes diferències i que s'entenia fins a la Província de Caracas i la ciutat de Valéncia. El flare Matías Ruiz Blanco també va mencionar la similitut de l'idioma entre les diferents tribus de l'orient de la regió.

Varis misionero franciscanos en missions de Píritu i Caripe varen elaborar una recopilació de materials sobre les variants orientals, aixina com escrits llitúrgics en la finalitat d'adoctrinar als indígenes. El flare Manuel de Yangües ent 1662 i 1663 escriuria una gramàtica i vocabulari titulada «Principis i regles de la llengua Cumanagota» publicada póstumamente pel flare Matías Ruiz Blanco. Entre 1680 i 1690 Ruiz Blanco publicaria l'obra de Yangües afegint-li un diccionari i algunes correccions baix el títul de «Art i Tesor de la Llengua Cumanagota», ademés publicaria obres de caràcter religiós en l'objectiu de convertir als indígenes.

El flare espanyol Francisco de Tauste públic en 1680 la seua obra «Art, i bocabulario de la llengua dels indis chaymas, cumanogotos, cores, parias i atres diversos de la província de Cumaná, o Nova Andalusia», que contenia una gramàtica, un diccionari i texts religiosos. En el XVIII el flare Diego de Tàpia publicaria una gramàtica i texts religiosos, i el flare Antonio Caulín va tractar de convertir als indígenes publicant algunes obres en la llengua.

El Chotomaimu va ser un dels idiomes més estudiats durant l'época de la colónia, pero entre finals del XIX i inicis del xx va deixar de parlar-se degut en gran part al desplaçament forçós dels indígenes i al canvi de la societat.

Algunes paraules de l'idioma es varen conservar en patronímicos, topònims, noms de plantes i animals, i des de 1980 s'han fet intents per a reviure l'idioma a través dels texts conservats pels franciscanos des de l'época colonial, publicant-se vocabulari, diccionaris i texts culturals. S'han intentat eixecutar programes d'educació dins de centres educatius per a ensenyar l'idioma, pero han trobat resistència i no han tingut massa èxit.

Distribució i dialectes

Hi ha indicis que indiquen que l'idioma era parlat en la regió nort del centre-oriente del país, conformada pels estats Anzoátegui, Aragua, Carabobo, Miranda, Monagas i Sucre. Esta regió estava habitada per una gran varietat de pobles com els caracas, chacopatas, chaimas, cuacas, cumanagotos, Characuals, guaiqueríes, mariches, palenques, pariagotos, píritus, teques, etc.

A pesar de la diversitat de tribus, és provable que existira una mateixa llengua en diferències dialectals, la llengua, segons alguns autors, seria cridada Itoto Majun o llengua caribana. Existix diversitat de dialectes en el Itoto Majun dels que es té un registre; no obstant, els més rellevants són:

• Cumana: Dialecte de la zona nort i centre.
• Mariche-Caraca: Dialecte parlat prop de Caracas, similar al Idioma tamanaco.
• Chaima: Dialecte específicament trobat en els estats Monagas i Sucre.

Existixen atres dialectes coneguts com, per eixemple, el Waikerí, Píritu i el Pariagoto, alguns més diferents que uns atres pero sempre es deu tindre en conte que es tracta del mateix idioma.

Estos dialectes en ocasions es diferencien a nivell fonètic, gramatical i lexical.

Característiques

Fonologia

La fonologia no estava desenrollada quan es varen publicar les obres de religiosos del XVII que varen estudiar l'idioma, per lo que molt del cocimiento que es posseïx sobre la pronunciació es deu a la comparació en atres llengües caribes.

Alguns aspectes de l'idioma són la palatalisació de la ch i ñ, i la reducció silàbica en la qual es produïx una elisió d'una vocal alta quan es troba al final del tema i s'agrega un sufix que comença en una vocal. Els texts dels misionero no varen descriure com identificar la sílaba tònica, algunes llengües caribes de pobles propencs als parlants del chotomaimu accentuen l'última o antepenúltima sílaba.

Vocals

El Itoto Majun té els següents fonema vocàlics:

a: /a/

i: /i/ o /ε/

i: /i/

i: /i/

o: /o/ o /ø/

oo: /ø/ o /ə/ o /ö/

o: /o/

Consonante

El Itoto Majun té els següents fonema consonàntics:

/w/, /p/, /t/, /k/, /j/, /s/, /m/, /n/, /r/.

Morfologia

La majoria dels adjectius deriven dels sustantius o verps, per lo que no es diferencia. L'idioma carix, de la mateixa manera que atres llengües caribes, del artícul determinat per lo que el sustantiu apareix solament en la frase nominal. Ademés, no hi ha una diferència de gènero marcada en sustantius i adjectius, el gènero es marca a nivell de lèxic en noms de parentesc o per al sexe d'animals.

Els pronoms personals tenen solament una forma que es poden usar com a subjecte o objecte directe, pero també s'ampren per a indicar al posseïdor i el terme de la posposición. En la llengua no existixen preposicions, solament posposiciones que s'ubiquen despuix del sustantiu.

Existixen dos tipos d'adverbis, uns cridats primitius que no deriven d'atres paraules i adverbis que es deriven d'atres paraules, els quals es formen prenent la seua raïl i combinant-la en prefixos i sufixos generant una nova paraula. Segons els texts dels misionero la llengua carix de conjuncions, estes són substituïdes en la seua majoria per posposiciones i sufixos verbals.

L'estudi dels verps ha segut complex degut a que els texts dels franciscanos existixen diferències que dificulten una sistematisació dels mateixos, encara que autors han realisat propostes de normalisació per al seu us.

Verps

La formació verbal seguix les regles generals dels idiomes caribes. La raïl del verp ser que és '(w)agarra'. Els pronoms personals es coloquen com prefixos. 'Wase' significa soc. Eres es diu mase. ¿ety pooke apanapanjase mase? és ¿per qué estàs trist?.

Sintaxis

La sintaxis de l'oració pot tindre vàries formes, en les oracions transitives usen la forma Subjecte verp objecte o subjecte objecte verp. En les oracions intransitives s'utilisa la forma subjecte verp.

Lèxic

En la taula apareixen algunes paraules del casi extint Chaima i l'extint Tamanaco, que varen ser registrades per Alexander von Humboldt en el seu viage a Veneçola, junt en els seus equivalent en castellà.

PROTO-CARIB	Itoto Majun Modern	Cumana	Chaima	Tamanaco	Castellà
o-	Ure	ure	ure	ure	yo
**tuna	Tuna	tuna	tuna	tuna	aigua
**konopo	Konopo	konopo	konopo	canepo	pluja
**putu	Poty	putur	potur	puturo	coneiximent
**wepeto	(W)apoto	apoto	apoto	o-apte	fòc
**nunə	Nuno	nuno	nonin	nuna	lluna, més, dilluns
	Wane	huane	wane	wane	mel
	Pata	pata	pata	aute	casa
ənu-ru	Enu	enur	enu	anu	ull
təwinə	Tewin	tevin	tevin	tevin	un
**acəkə(ne)	Aisake	azake	achak	achake	dos
əcerawə	Aisoroaw	zoçoroar	achoroao	achilove	tres
wɨtoto	Itoto	choto	choto	ipáliche	home
**weju	Weju	veyu	weyur	veyu	sol
**paturu	Paruru			paruru	banana
**pu-tupə	Pùpy	pucutpue	putpo	prutpe	cap
**pej-	Peje			peye	tortuga tekei

Presumiblement es pot entendre que la majoria de les diferències no es deuen a que els dialectes tinguen realment una diferència fonètica, sino més be tot es va llimitar a l'oït dels tratadistas de l'idioma, els quals es presumia, escrivien la paraula com la sentien, aixina com també en alguns casos pot ser que els natius dien paraules en un conjunt d'afijos i els tratadistas simplement ho escrivien aixina.

A pesar d'estes diferències, gramaticals sobretot, s'està tractant per mig dels processos de revitalisació d'unificar lo possible l'idioma, sense necessitat d'eliminar o reemplaçar paraules ya existents.

Espanyol	Itoto Majun modern
Un	tewin
Lluna	nuno
Aigua	tuna
Cel	kapy
Sol	tity
Persona	itoto
Pluja	konopo
Avió	awijonu

Escritura

Els indígenes que parlaven l'idioma no varen aplegar a desenrollar un sistema d'escritura, pero despuix de l'arribada dels europeus, des del XVII la gramàtica i vocabulari del mateix varen ser estudiades per misionero franciscanos usant l'alfabet llatí per a representar-ho. En l'época dels misionero l'escritura de l'espanyol no es trobava normalisada, per lo que entre els texts que es varen publicar es troben diferències entre l'escritura, alguns autors que han tractat de reviure l'idioma han propost una normalisació de l'escritura de l'idioma.

Influència en l'espanyol veneçolà

Vore també: Espanyol veneçolà

Algunes paraules de l'idioma s'ha mantingut en l'espanyol veneçolà, principalment fitónimos, topònims i zoónimos. Els patronímicos es varen impondre des de les missions per a assegurar l'identificació familiar o de pertinença a alguna comunitat o grup ètnic. També ha influït en algunes característiques suprasegmentals, com l'entonament o la dificultat de distinguir entre les consonant líquides /l/ i /r/. Humboldt atribuïx a este llenguage les paraules «totuma» i «chinchorro» (sinònim per a hamaca), atres paraules d'orige chotomaimu són:

• Topònims: Caracas, Coche, Cubagua, Manicuare, Chacachacare, Guanare, Macanao, Orchila, Pampatar, Tacarigua, etc.

• Fitónimos: Auyama, Camoruco, Guaraguao, Mamey, Yaque, etc.

• Zoónimos: Guacharacas, Guacuco, etc.

Lliteratura

Des del XVII varis misionero franciscanos varen publicar obres religioses per a tractar de convertir als indígenes, el flare Manuel de Yangües va ser el primer en traduir la doctrina cristiana a la llengua. En 1690 el flare Matías Ruiz Blanco publicaria la seua obra «Conversió de Píritu» en la qual es troba texts religiosos traduïts a l'idioma.

En el XVIII el flare Diego de Tàpia publicaria la seua obra «Resso quotidià en l'idioma cumanagoto» i el flare Antonio Caulín publicaria la seua obra «Doctrina Christiana, traduïda del castellà al cumanagoto per a l'us de les missions, i doctrina de la concepció de Píritu que estan a càrrec dels Missioneros de la Regular Observança de N. S. P. S. Francisco».

Des de 2005 l'autor Leonardo Alvarado Charuán va escriure diversos llibres de caràcter cultural, entre les seues obres destaquen «Taramacaz ran-nepar. Llibre obert en amor» i «Taramacaz neri cumana- goto-caigna.  Manual llingüístic cumanagoto caribe».

Vore també

• Llengües caribes
• Llengües indígenes d'Amèrica del Sur
• Llengües del Carib

Enllaços externs

• native-languages. org/cumanagoto_words. htm Cumanagoto Word Set (native-languages. org/ Native Languages).
• native-languages. org/chayma_words. htm Chayma Word Set: (native-languages. org/ Native Languages).
• native-languages. org/tamanaku_words. htm Tamanaco Word Set: (native-languages. org/ Native Languages).