Idioma tamanaco

El tamanaco, tamanaku (autoglotónimo: tamañkú) és una llengua caribe extinta, parlada històricament en Veneçola. Esta llengua es va extinguir cap a finals del XIX o principis del XX. Gran part de lo que se sap de l'idioma es deu al treball del jesuïta i llingüiste Filippo Salvatore Gilii.

La llista de paraules més antiga del tamanaku va ser publicada per Gilij en 1780, despuix de la seua estància de 20 anys entre els tamanaku, que va començar al voltant de 1750.

Classificació

El tamanaco és part de la família Carib molt propenc al també extint chaima. Està també relacionat en l'idioma panare i en menor grau en l'idioma pemón, pero no deu confondre's en el Dialecte del Itoto Majun que du el seu mateix nom.

Fonologia

Consonante

	Bilabial	Alveolar	Palatal	Velar	Glottal
Glotal	p	t		k	ʔ
Africada			ts (dz)
Fricativa	[β]				[h]
Nassal	m	n	[ɲ]
Líquida		r [l]
Aproximante	w		j

Els fonema oclusivos poden tindre alòfons sonors de [b d ɡ]. Els alòfons de /p, n, r/ inclouen [β h ɲ l].

Vocals

	Anterior	Central	Posterior
Alta	i ĩ	ɨ ɨ̃	o ũ
Mija	i ẽ	ə ə̃	o õ
Baixa		a ã

Descripció llingüística

Comparació lèxica

A continuació una llista comparativa d'algunes paraules de l'idioma tamanaku i pemón, aixina com també de l'idioma itoto maimury, en el qual conta més similituts, algunes paraules poden escriure's distint pero sonar igual.

Tamanaco	Pemón	Itoto majun	PROTO- CARIB	GLOSSA
ure	yuurö	ure	o-	'yo'
tuna	tuna	tuna	**tuna	'aigua'
canepo	konok	konopo	**konopo	'pluja'
nuna	nuna	nuno	**nunə	'lluna, més'
peje	pei	peje	**pej-	'tortuga tekei'
tevin	töukin	tewin	təwinə	'un'
achake	sakü'ne	aisake	**acəkə(ne)	'dos'
achilove	seurawö'ne	aisoroaw	əcerawə	'tres'
ipáliche	pemon	itoto	**karipona	'home'
paruru	paturu	paruru	**paturu	'banana'
prutpe	pu'pai	pùpoo	**pu-tupə	'cap'
yanuru	enu	januru	ənu-ru	'ull'
veyu	wei	weju	**weju	'sol'

Enllaços externs

• ethnologue. com/show_language. asp? code=mzc Informacions generals sobre el tamanaco (en anglés)