Anar al contingut

Guarea guidonia

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Guarea guidonia 1.JPG
requia (Guarea guidonia)


La requia, trompillo, guaraguao o yamagua (Guarea guidonia) és una espècie d'arbust caducifolio en la família de les meliáceas.[1]


Descripció

[editar | editar còdic]

És un arbre que alcança un tamany de fins a 15 m d'alt, corfa marró, fisurada o exfoliante. Fulls de fins a 35 cm de llarc, en fins a 6 parells de folíols; folíols usualment oblongos, menys freqüentment elíptics, de 12–20 cm de llarc i 4–7 cm d'ample, àpiç angostamente atenuat, base aguda, cuneada o atenuada, inconspicuamente estriado- i punteado-glandulares, glabros, nervis secundaris 9–12 parells, usualment paralels; peciólulo 1–5 mm de llarc. Inflorescèncias usualment axilars, tirsos piramidals 10–25 cm de llarc, puberulentos; cáliz rotàceu a ciatiforme, 1–2.5 mm de llarc, 3–4-lobado o irregularment lleu o profundament lobado; pétals usualment oblongos, 5.5–7.5 mm de llarc i 1–2 mm d'ample, àpiç agut, aplicat-puberulentos per fòra, glabros per dins, cremes; tubo estaminal cilíndric, 3.5–6.5 mm de llarc i 1.5–2.5 mm d'ample, marge truncat o ondulat, glabro, anteres 8, 0.75–1.25 mm de llarc, anterodios més prims que les anteres, indehiscentes; nectario un estípite eixamplat en l'àpiç formant un anell baix de l'ovari; ovari pubescente, 4-locular, lóculos 1-ovulados. Càpsula globosa, abruptament aprimada fins a acabar en la base en un estípite curt, 1.5–2.5 cm de diàmetro, en lenticelas grans i pàlides, glabra, café, 4-valvada, valvas en 1 llavor, pericarpo 1–2 mm de gros, coriáceo; llavors 1–1.3 cm de llarc, sarcotesta prima i anaranjada.[2]

Distribució i hàbitat

[editar | editar còdic]

És nativa de Costa Rica, Panamà, Cuba, República Dominicana, Haití, Puerto Rico, Trinitat i Tobago, Guyana Francesa, Guyana, Surinam, Veneçola, Brasil, Bolívia, Colòmbia, Equador, Perú.

Espècie poc comuna, es troba en les vores de rius i en àrees inundades en boscs siempreverdes en la zona atlàntica; a una altitut de 0–150 metros des de Nicaragua fins a Sudamérica tropical, també en les Antilles Majors.

Utilisada com a llenya, postes i el frut és comestible. Es diu que causa alucinacions si és engerido.

La corfa de Guarea guidonia (L.) Sleumer,[3] és usat com expectorante[4] i conegut com cocillana.[5]

En la medicina tradicional s'utilisa com hemostático, hematúria, hemorràgia intestinal, uretral i vaginal; #hemofília, eczema, guao; propietats amarc-astringentes, purgante, emético, emenagogo, poderosament abortivo, acció com antiinflamatorio.

Principis actius

Conté pigments, taninos, aminoàcits, saponinas, glicósidos i #alcaloide com a compost orgànic; #carbonat, #clorur i calci com a compost inorgànic.[6]

Taxonomia

[editar | editar còdic]

Entandrophragma guidonia va ser descrita per (L.) Sleumer i publicat en Taxon 5(8): 194. 1956.[2]

Sinonímia
  • Guarea alba C.DC.
  • Guarea alternans C.DC.
  • Guarea andreana C.DC.
  • Guarea aubletii A.Juss.
  • Guarea bahiensis Klotzsch
  • Guarea bilibil C.DC.
  • Guarea cabirme C.DC.
  • Guarea campestris C.DC.
  • Guarea eggersii C.DC.
  • Guarea francavillana C.DC.
  • Guarea grandifolia DC.
  • Guarea guara (Jacq.) P.Wilson
  • Guarea leticiana Harms
  • Guarea megalantha Roemer
  • Guarea multiflora A.Juss.
  • Guarea multijuga A.Juss.
  • Guarea parva C.DC.
  • Guarea puberula Pittier
  • Guarea pungans Saint-Hilaire
  • Guarea purgans A.Juss.
  • Guarea racemiformis S.F.Blake
  • Guarea rubescens C.DC.
  • Guarea rubicalyx Moore
  • Guarea rubricalyx S.Moore
  • Guarea rubrisepala Cuatrec.
  • Guarea rusbyi (Britton) Rusby
  • Guarea surinamensis Miq. ex C.DC.
  • Guarea sylvestris S.Moore
  • Guarea trichilioides L.
  • Guarea xiroresana C.DC.
  • Melia guara Jacq.
  • Samyda guidonia L. basónimo
  • Sycocarpus rusbyi Britton
  • Trichilia aubletii Steud.
  • Trichilia guara (Jacq.) L.[7]

Nom comú

[editar | editar còdic]
  • Espanyol: requia, trompillo, guaraguao
  • Yamao de Cuba[8]

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. «yamagua | Diccionari de #americanisme» (en és). «Diccionari de #americanisme». Consultat el 2024-06-06.
  2. 2,0 2,1 «Guarea guidonia». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultat el 4 de febrer de 2013.
  3. «United States Department of Agriculture: Germplasm Resources Information Network». Archivat des d'el original, el 10 d'octubre de 2012. Consultat el 4 de febrer de 2013.
  4. [enllaç trencat]
  5. C. W. Ballard (1922) Histology of cocillana and substitute barks. Journal of the American Pharmaceutical Association 11(10):781–787
  6. «Guarea guidonia». Plantes útils: Linneo. Archivat des d'el original, el 21 de setembre de 2013. Consultat el 10 d'abril de 2014.
  7. Guarea guidonia en PlantList
  8. Colmeiro, Miguel: «Diccionari dels diversos noms vulgars de moltes plantes usuals o notables de l'antic i nou món», Madrit, 1871.

Enllaços externs

[editar | editar còdic]